Comunicat conjunt de les entitats que fem seguiment del CIE: S'obstaculitza l'accés a la regularització extraòrdinària

[Comunicado en castellano]

Obstaculització d'accés al procés de regularització extraordinària en el CIE de Barcelona

Les entitats signants denunciem un nou episodi de violència institucional en el CIE de Barcelona. Aquesta vegada es manifesta mitjançant l'obstaculització a l'accés al procés de la regularització extraordinària de les persones que es troben privades de llibertat.

El Reial decret 316/2026, pel qual s'aprova la regularització extraordinària, estableix que en els supòsits en els quals la persona sol·licitant es trobi afectada per un procediment de devolució o expulsió per les infraccions previstes en l'article 53.1.a) i b) de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, la concessió de l'autorització prevista en aquesta disposició suposarà l'arxiu del procediment d'expulsió o devolució i, si és el cas, la revocació de l'ordre.

Com a entitats que realitzem acompanyament en el CIE de Barcelona, hem tingut coneixement que les persones allí tancades enfronten obstacles importants per accedir en condicions efectives al procés extraordinari de regularització en no disposar de la informació, l'assessorament i els mitjans materials necessaris per preparar i presentar les seves sol·licituds dins del termini establert.

En particular, assenyalen que no s'estan garantint adequadament: 

 

• L'accés a informació clara, comprensible i actualitzada sobre el procediment. 
• L'assessorament jurídic necessari per valorar la possibilitat d'acollir-se al procés. 
• L'obtenció i recopilació de la documentació requerida. 
• La comunicació amb familiars, representants legals i entitats socials que puguin donar suport en la tramitació. 
• Les condicions materials i temporals necessàries per tal de formalitzar les sol·licituds.

La situació resulta extremadament greu si es té en compte que les persones que es troben en el CIE estan privades de llibertat i depenen en gran manera de l'actuació de l'Administració per poder exercir els seus drets en igualtat de condicions respecte de la resta de beneficiaris potencials del procés.

Davant la petició per part d'una de les ONG que realitza acompanyaments en el CIE de poder realitzar un taller per tal d’identificar possibles interessades en l'accés al procediment de regularització, la resposta per part de la Direcció del CIE de Barcelona va ser que «no es considerava convenient».

La resposta de la direcció del CIE de Barcelona contrasta amb la Providència dictada el passat 18 de juny pels Jutjats d'Instrucció 6, 19 i 20 en funcions de Control del CIE d’Aluche, per la qual s'insta el CIE a «facilitar informació del procés de regularització a persones ingressades en el Centre d'Internament d'Estrangers i a ASSOCIACIONS un espai en les pròpies dependències del CIE per al seu ús com a despatx des del qual es duguin a terme les gestions (...) d’aquells interns que poguessin estar interessats en la regularització».

Així mateix, és contrària a allò que es disposa en l'Aclariment de qüestions a través de la Secretaria d'Estat de Migracions de 14 de maig de 2026 publicat arran de la reunió del Delegat del Govern a Madrid amb entitats que col·laboren en el procediment d'autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d'Arrelament Extraordinari.

Cal destacar el caràcter extraordinàriament urgent d'aquesta qüestió, atès que el termini per a la presentació de sol·licituds finalitza el pròxim 30 de juny. La manca de mesures immediates i eficaces per garantir l'accés de les persones migrants al procediment pot suposar, en la pràctica, la seva exclusió definitiva del procés de regularització i ocasionar un perjudici irreparable en impedir-los exercir un dret dins del termini legalment previst. 

Aquests fets són part de les violències que enfronten les persones migrants quotidianament en els CIE i per això s'han d'abolir. No es tracta de casos aïllats, sinó que responen a la pròpia estructura racista, capitalista i patriarcal que exerceix violència sobre els cossos migrants. Tot això emparat per les administracions que haurien de ser garants dels drets fonamentals.

Davant la gravetat dels fets exposats EXIGIM una resposta institucional immediata, la investigació dels fets i la delimitació de les responsabilitats corresponents.

Barcelona, 22 de juny de 2026.

 

 

Violència en el CIE de Barcelona

Les entitats signants denunciem que en ple procés de regularització extraordinària la violència institucional en el Centre d'Internament de Barcelona no cessa.

Adhesió al comunicat
Comunicado en castellano

En diferents oportunitats hem posat en coneixement de la direcció del CIE de Barcelona, dels jutjats de control i del Defensor del Poble les situacions següents:

1. Tractes degradants i vexatoris per part d'agents del Cos Nacional de Policia destinats en el CIE de Zona Franca. Les persones reben insults i expressions humiliants de manera habitual, així com una relació constant basada exclusivament en ordres i crits, que generen un clima d'intimidació, humiliació i desemparament.

A més, nombrosos agents policials no porten la identificació obligatòria, la qual cosa dificulta la possibilitat de formular denúncies o queixes concretes enfront de possibles actuacions abusives.

Aquests fets han generat queixes col·lectives per part de les persones tancades. A la qual cosa es respon amb la deportació, sense la deguda notificació, d'una de les persones afectades.

2. Vulneració de drets fonamentals, com el dret a la defensa, i falta de notificació prèvia davant un vol de deportació. Davant l'execució d'un acte forçós punitiu com la deportació, que afecta de manera flagrant els drets fonamentals de la persona, l'Administració ha d'assegurar un sistema de garanties formals i materials, que en nombrosos casos és inexistent.

Des del punt de vista del dret a la defensa, el fet que s'avisi que la deportació es realitzarà en les següents 24 o 48 hores, obre la possibilitat que els Jutjats contenciosos administratius tramitin mesures cautelaríssimes.

Aquest preavís ha estat recollit tant per Jurisprudència nacional com per legislació internacional: s'ordena que s'informi les persones internes que la seva deportació es durà a terme en el termini de les següents 24 o 48 hores, cosa que el CIE de Barcelona no fa.

3. Tancaments prolongats en les habitacions durant més de catorze o quinze hores diàries. Això genera ansietat, aïllament i una deterioració psicològica important.

4. Aïllament com a forma de càstig davant queixes o necessitats mèdiques urgents, com a quadres d'atacs d'ansietat o autolesions. En comptes de proporcionar l'atenció mèdica adequada, se'ls castiga encara més amb l'aïllament.

5. Falta d'atenció mèdica adequada, que genera situacions d'autolesions per part de les persones per tal de rebre el tractament mèdic corresponent. L'última situació, denunciada penalment, va ocórrer el 24 de maig de 2026 després d'un episodi greu protagonitzat per un funcionari del torn de nit. Les dones afectades assenyalen que la gravetat de la situació va provocar que una de les internes s’autolesionés i hagués d'intervenir una ambulància al voltant de les 3:00 hores de la matinada.

6. Condicions indignes durant els àpats, només disposen aproximadament de quinze minuts per menjar i, durant aquest temps, alguns agents colpegen el sòl i el mobiliari amb els bastons per constrènyer-los a acabar ràpidament. Les persones allí tancades relaten que les quantitats de menjar resulten insuficients i que no se'ls permet sol·licitar més aliments.

7. Condicions deficients de neteja i higiene en els banys i habitacions, les quals són incompatibles amb unes condicions mínimes d'habitabilitat.

Des de fa setmanes les entitats que acompanyem les persones preses en el CIE de Barcelona venim denunciant les greus vulneracions de drets pels canals institucionals habilitats. L'única resposta que rebem és el silenci, l'arxivament de les denúncies i la manca de recerca sobre els greus fets denunciats. Això demostra la complicitat de les instàncies estatals amb la violència quotidiana que reben les persones migrants en aquests llocs i la manera en què opera el racisme d'estat.

Aquests fets són part de les violències que enfronten les persones migrants quotidianament en els CIE i per això s'han d'abolir. No es tracta de casos aïllats, sinó que responen a la pròpia estructura racista, capitalista i patriarcal que exerceix violència sobre els cossos migrants. Tot això emparat per les administracions que haurien de ser garants dels drets fonamentals.

Davant la gravetat dels fets exposats EXIGIM una resposta institucional immediata, la investigació dels fets i la delimitació de les responsabilitats corresponents.

 

 

---

Si formes part d'una entitat, col·lectiu o plataforma, pots sumar-te firmant el comunicat i col·laborant en la seva difusió. 

 Cada signatura compta per trencar l'opacitat i exigir responsabilitats davant d'uns fets que no poden quedar impunes: 

Adhesió al comunicat

Estrena d'AMANDA, curtmetratge de Tinta Negra i Tanquem els CIE

Divendres 17 d'abril, a les 19h, estrenem AMANDA, un curtmetratge de Tinta Negra i Tanquem els CIE, a la Sala Meier del MACBA, Plaça Joan Coromines (Obertura de portes a les 18:30h).

El curtmetratge Amanda, sobre una dona que acaba de sortir del CIE, és una història que neix de la violència que el sistema exerceix sobre els cossos migrants. És mirar de front el que la societat prefereix no veure.

Amanda posa nom al que moltes persones viuen en silenci: detencions, tancament, separació, por. Persones migrants privades de llibertat per una falta administrativa en calabossos, centres d'internament d'estrangers, centres de menors... Separades de les seves famílies. Invisibilitzades.

 

L'estrena d'Amanda serà a l'Auditori Meier del MACBA. Un espai institucional per parlar del que les institucions sostenen. Perquè el racisme institucional travessa cadascuna de les gestions diàries d'una persona llegida com a migrant.

 

I perquè no continuarem callant.

 

Amanda és un crit contra aquest sistema.

AMANDA és un curtmetratge de Tinta Negra i Tanquem els CIE. És una coproducció de Servei Civil Internacional, SUDS i Teixint Lluites.

Amb la col·laboració de Cooperativa Perifèria Cimarronas i el suport de la Generalitat de Catalunya, ACCD i el DDepartament d’Igualtat i Feminisme.

 

El contingut d'aquesta publicació és responsabilitat exclusiva de SCI CAT, SUDS, Tanquem els CIE i Tinta Negra, i no reflecteix necessàriament l'opinió de l'ACCD.

#AMANDA

Aturem la deportació d'L.L.V.!!

Frenem la deportació des del CIE d'Aluche d'una dona afrodescendent d'origen brasileny que fuig de la violència de gènere!

 

L.L.V. és una dona negra brasilenya, víctima de violència de gènere, que va haver de fugir davant la lentitud de la justícia del govern de Bolsonaro, després de denunciar una agressió de la seva ex-parella. 

És en risc de ser deportada avui, dilluns, des del CIE d'Aluche (Madrid).

 

L.L.V. fou identificada en una batuda racista. Va aconseguir frenar una deportacio exprés i va ser internada al CIE d'Aluche. Va demanar llibertat en NO entrar en els requisits de l'art. 53.1 de la LO4/2000. Tot en va.

La Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado ha llançat una crida urgent al Ministeri d'Igualtat  per aturar la deportació i reorientar el cas. 

L.L.V. no té antecedents penals. Té domicili fixe des de 2022 i arrelament a Espanya. L.L.V. ha de ser lliure i poder regularitzar la seva situació!

 

El cas d'L.L.V. reflexa els desafiaments que enfronten les víctimes de violència de gènere migrants. El CIE no és un espai on les víctimes de les polítiques migratòries i el racisme institucional,  supervivents de violència de gènere se senten segures per narrar la seva història.

Més informació:

Comunicat de la Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado.

Exigim que continui la tramitació parlamentària de la #ILPregularización

El dimarts 9 d’abril en el Ple del Congrés es votarà la presa en consideració de la ILP per una Regularització Extraordinària de persones en situació irregular. Si el PSOE vota en contra junt amb PP i VOX, el recorregut de la iniciativa s’haurà acabat sense haver estat mai debatuda al Congrés.

Aquesta possibilitat és inadmissible.

Des de Tanquem els CIE hem acompanyat l’esforç enorme del moviment de persones migrants de tot l’estat per recollir les 700.000 firmes de ciutadans i ciutadanes amb DNI espanyol que demanem la regularització que afectaria al voltant de mig milió de persones.

També sabem les greus conseqüències que té la política migratòria, amb una llei d’estrangeria racista i injusta, per a la vida de milers de persones en situació irregular, sempre abocades a la precarietat i la discriminació, sempre amenaçades per la possibilitat de l’internament en un CIE i la deportació.

Senyores i senyors diputats del PSOE, no caiguin en el parany de la dreta, siguin coherents amb les regles del joc democràtic que vostès mateixos han dissenyat. El moviment estatal #RegularizaciónYa ha complert sobradament la seva part. Ara els toca a vostès continuar la tramitació parlamentària prevista. La proposta ha de ser debatuda àmpliament al Congrés.

No fer-ho i eliminar la possibilitat de sentir en seu parlamentària tots els arguments que sustenten aquesta iniciativa abans de ser votada no sols és una nova mostra del racisme institucional que nega els drets a les persones en situació irregular, sinó que també ignora i menysté la voluntat de 700.000 ciutadans i ciutadanes que hem manifestat la nostra demanda de regularització extraordinària.

Senyores i senyors diputats del PSOE, exigim que el dimarts 9 d’abril no bloquegin el recorregut previst de la  #ILPregularización.

#ILPregularización

Sobren raons per tancar els CIE. Iniciem cicle de xerrades

[CAT, más abajo en castellano]

Els centres d’internament d’estrangers, presons racistes que contribueixen a mantenir i perpetuar la violència institucional contra les persones migrants, són la punta de llança d’una política migratòria racista i classista que cada dia trenca projectes, famílies, somnis… i vides!

Si bé aquests centres de la vergonya estan col·locats estratègicament fora de la nostra vista, apartats perversament del nostre cap de visió quotidià, es troben repartits per tot el territori de l’Europa fortalesa i segueixen testimoniant que la preuada democràcia europea se sustenta sobre l’explotació, la violència i l’extermini de tots aquells territoris i persones que no participen del privilegi blanc i de classe benestant hegemònic.

Des de Tanquem els CIE fa onze anys que trobem molts motius per refermar-nos en el nostre objectiu: cal tancar els CIE, acabar amb les deportacions i derogar la llei d’estrangeria i tot l’entramat jurídic que sustenta i legitima la violència institucional contra les persones migrades.

No ens aturarem fins que ho aconseguim. És per això que aquest 2023 iniciem un cicle mensual de xerrades formatives on volem aprofundir i compartir totes les raons per tancar els CIE. Al llarg de sis mesos analitzarem diversos aspectes relacionats amb els CIE en xerrades obertes no només a les activistes antiracistes sinó a totes aquelles persones que vulguin participar d’aquesta lluita per fer un gir radical de la política migratòria.

Aquest cicle estarà articulat al voltant de sis eixos temàtics on persones expertes, i amb la col·laboració de diversos espais còmplices, compartiran els seus sabers i experiències al voltant de: la situació actual de la política migratòria, CIE i salut, CIE i dones, CIE i persones LGTBIQ+, l’activisme en la Frontera Sud i les estratègies de defensa i resistència davant l’internament i la deportació.

Apunteu-vos i ajudeu-nos a fi que el tancament dels CIE sigui una realitat!

 

"Idrissa, crònica d'una mort qualsevol" a la tv pública

Dijous  12 de gener a les 23:20h, el programa del 33 El documental emetrà "Idrissa, crònica d'una mort qualsevol". Aquest documental mostra la lluita de molta gent per portar llum i un mica de reparació en el cas d'Idrissa Diallo, mort al CIE de Barcelona la nit de reis de 2012, estant sota la custòdia de l'Estat.

Les terribles conseqüències del racisme institucional, per fi a la televisió pública.

Més informació: https://www.ccma.cat/tv3/el-documental/properes-emissions/

La mort silenciada de l'Idrissa Diallo és tan sols una de les moltes vides perdudes als CIE de l'estat espanyol.

Més enllà de l'Idrissa Diallo al CIE de Barcelona, o de la Samba Martine a Madrid, o del Marouane Abouobaida a València, són moltes les víctimes mortals dels CIE espanyols que no han rebut ni justícia ni reparació: El CIE mata!

Onze anys després de la seva mort, l'Idrissa Diallo segueix inspirant la nostra lluita

La mort d’IdrissaDiallo la nit de reis de 2012 quan estava internat al CIE de Barcelona va ser el detonant per a la creació de Tanquem els CIE.

Avui, 11 anys després, segueix inspirant la nostra lluita per tancar els CIE, posar fi a les deportacions i derogar la llei d’estrangeria.

Vegeu la cronologia completa aquí: https://www.tanquemelscie.cat/p/proces-de-memoria-didrissa-diallo.html

El camí de la lluita antiracista és llarg i complicat, com ho ha estat el procés de memòria i reparació d'Idrissa Diallo. Però seguim! 

Gràcies a totes les còmplices i aliades en aquesta lluita contra el racisme institucional i per la regularització de totes les persones migrants!!

26 DIES DE LA DETENCIÓ AL CIE DE BARCELONA DEL MOHAMED SAID BADAOUI, ACTIVISTA PELS DRETS DE LA COMUNITAT MUSULMANA

Membres del Centre de defensa dels Drets Humans IRÍDIA, el moviment #Regularización Ya i Tanquem els CIE hem visitat el Mohamed Said Badoui, tancat il·legítimament al CIE des del 21 d'octubre. Aquest és el comunicat que hem fet públic a la sortida.

 

26 DIES DE LA DETENCIÓ AL CIE DE BARCELONA DEL MOHAMED SAID BADAOUI, ACTIVISTA PELS DRETS DE LA COMUNITAT MUSULMANA

 [CAT, más abajo en castellano]

Barcelona, 15 de novembre de 2022.- Des dels moviments socials, migrants i antiracistes de la ciutat, com el moviment #RegularizaciónYa, Tanquem els CIE i Irídia, entre altres, ens fem presents avui al CIE (Centre d’Internament per a Estrangers) de Barcelona per donar suport al Mohamed Said Badoui. Badaoui va ingressar al CIE el passat 21 d’octubre amb una ordre d’expulsió oberta, a causa d’un muntatge policial que es va iniciar quan va recórrer la denegació de la seva sol·licitud de nacionalitat; tot i portar 32 anys vivint en aquest país, amb els seus papers en regla i una família formada aquí íntegrament.

 

Venim al CIE per seguir denunciant les polítiques criminalitzadores de l’activitat militant de les persones migrants i assenyalar el marc legal que permet aquestes vulneracions de Drets. La Llei d’Estrangeria ho demostra al seu article 54.1.a., que permet que els cossos de seguretat generin aquest tipus d’acusacions sense proves per tancar i deportar les persones migrants, incloent-hi aquelles que tenen la seva situació administrativa en regla, com en el cas del Mohamed, incrementant així el poder de la maquinària racista de l’Estat.

 

Les persones musulmanes habitualment reben una resolució negativa davant la sol·licitud de la nacionalitat espanyola, tot i complir amb tots els criteris. En una entrevista recent, el Mohamed ho resumia d’aquesta manera "al·leguen que estem radicalitzats o que no ens hem integrat. Si reclames, volen expulsar-te, perquè no tenen cap justificació per denegar-te la nacionalitat”. Aquesta amenaça constant d’investigació per una suposada radicalització és islamofòbia.

 

Per tot això, al moviment social autoorganitzat no ens sorprèn aquest missatge alliçonador que pretenen donar-nos des de l’Estat, a través del Mohamed i l’Amarouch, a aquelles que ens impliquem en la lluita per la defensa dels DDHH de les nostres comunitats migrants. Tampoc ens atura en la denúncia de la injustícia que suposen les deportacions, els CIE i les conseqüències de la Llei d’Estrangeria per a la regularització dels nostres germans i germanes migrants. Aquest sistema de desigualtats racista i islamòfob està construït amb càstigs exemplificadors. Però també ho està amb les resistències i la solidaritat de les nostres comunitats per donar resposta a aquests atropellaments.

 

Exigim la llibertat immediata del Mohamed Said Badaoui i que es retirin les acusacions sobre ell i sobre l’Amarouch Azbir, així com les respectives ordres d’expulsió. Que s’activi la Justícia per clarificar quins són els veritables mòbils que han motivat aquestes detencions arbitràries i s’assenyali d’aquesta manera els responsables d’aquests muntatges institucionals.

 

Mentre es puguin vulnerar els drets fins i tot de les persones migrants en situació administrativa regular aplicant-los l’article 54.1 de la Llei d’Estrangeria en defensa de la seguretat nacional, i puguin ser deportades sense proves de les seves presumptes activitats radicals i sense possibilitat de defensar-se legalment, els presos polítics seran als CIE.

 

Resum dels fets: 

• El Mohamed Said Badaoui, activista pels drets humans de la comunitat musulmana, va ser detingut el 21-10-2022 a Reus per ser deportat per presumpte radicalisme islamista. Paral·lelament, l’Amarouch Azbir va ser detingut a Vilanova i la Geltrú i traslladat per a deportar-lo juntament amb el Mohamed, sota el mateix supòsit. De manera temporal es va aconseguir aturar la deportació, però l’Amarouch va ser posat en llibertat i ha de comparèixer cada dos dies a comissaria i el Mohamed porta 26 dies tancat al CIE de Barcelona.
• La Policia Nacional, a instàncies de la Comissaria General d’Informació, el té retingut amb una ordre d’expulsió oberta, sense cap prova de la radicalització de què se l’acusa.
• Entenem que aquestes operacions contra activistes musulmans que porten dècades vivint a l’estat espanyol i formant part d’organitzacions pro-drets humans de les seves localitats és un intent d’agitar les aigües amb finalitat política, atiant la islamofòbia i promovent la por i la sospita entre veïns i veïnes.
• Denunciem que als Centres d’internament d’Estrangers es tanca la dissidència migrant sense necessitat de proves ni judicis sobre la seva activitat política, sota el paraigües de la racista i colonial Llei d’Estrangeria. 
• Exigim el tancament immediat de tots els CIE de l’Estat espanyol per tractar-se d’espais de NO Dret. Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria i un canvi del tractament legal del fet migratori. Exigim que s’aturi la impunitat dels qui sembren el discurs de l’odi cultivant rèdits polítics i de poder.

 #RegularizaciónYa - Irídia - Tanquem els CIE

17N. Jornada sobre antifeixisme i lluita antiracista a Sants

El  dijous 17 de novembre parlarem de la lluita contra el racisme institucional en la Jornada sobre antifeixisme i lluita antiracista organitzada per la Comunalitat de Sants. De 18 a 20h. a la seu de Periferia Cimarronas (C/ Cerdanyola, 26). 

Més informació i inscripcions: https://comunalitatsants.cat/activitat/autonomia-decolonial-antifeixista/

No a les expulsions racistes!

Comunicat urgent del grup de suport a Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir

(Adhesions individuals i col·lectives, aquí)

Davant la ratificació d’expulsió dels activistes Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, per part de la Sala del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Nacional, manifestem:

1. Que amb la seva resolució, l’Audiència Nacional anteposa la paraula infundada de la Brigada d’Informació i Estrangeria de Tarragona —sense intervenció de la Comissaria General d’Informació— a la de tots els partits polítics progressistes de l’arc parlamentari i a la de les associacions de defensa dels Drets Humans de l’Estat espanyol, coneixedores en primera persona de les trajectòries de tots dos companys des de fa anys.
2. Que les notificacions d’expulsió de Mohamed Said Badaoui i Arnarouch Azbir no se sostenen en proves materials i racionals, sinó en elucubracions, en ocurrències i en interpretacions islamòfobes que formen part de l’argumentari de l’extrema dreta, i que han estat rebatudes àmpliament per l’advocat de tots dos sense obtenir cap resposta per part de l’administració. En aquest cas, com en altres, estem davant el perillós lliurament de carta blanca a uns cossos de seguretat cada vegada mes extremats, emparats per la preocupant deriva autoritària del Ministeri d’Interior i de l’Estat.
3. Que el paradigma securitari de la “radicalització” està servint per legitimar l’agenda antidemocràtica de la ultra dreta i el seu internament en les institucions.
4. Que, a causa d’això, la població musulmana i migrant està sent utilitzada com a diana de polítiques racistes i antidemocràtiques.
5. Que el Govern del PSOE-Unidas Podemos és responsable i manifesta no tenir voluntat política per frenar aquesta escandalosa vulneració dels drets més elementals de la població migrant i musulmana. I que aquesta situació se suma a l’alarmant retallada dels drets civils que venim presenciant des de fa anys amb la persecució i criminalització d’activistes, periodistes i moviments socials.
6. Que així mateix, és necessari esmentar que el dret a la presumpció d’innocència, a través del que Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir poguessin tenir accés a un judici just en el qual demostrar la falsedat de les acusacions, és vulnerat gràcies als mecanismes autoritaris i racistes de la Llei d’Estrangeria, l’article 57 de la qual permet l’expulsió per via administrativa sense judici.
7. Que, per últim, el Grup de Suport a Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir continuarà defensant els companys injusta i falsament acusats i a les seves famílies, que pateixen en aquests moments les conseqüències demolidores d’aquest procés sense raó. Fem una crida a la població civil organitzada, a les associacions, col·lectius i organitzacions socials, així com als partits polítics perquè continuïn sumant-se a la denúncia d i aquest atropellament fonamental que ens implica a totes.

Grup de suport a Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir
Barcelona, 20 d’octubre de 2022

[Versión en castellano del comunicado y formulario de adhesiones, aquí]

15oct. JORNADA SOLIDÀRIA 8 MIL MOTIUS

El dissabte 15 d'octubre participarem en la Jornada solidària 8mil motius que se celebrarà a la Model (C/ Entença, 155). Per elles, per nosaltres, per totes.

#Judici8MM

Indignació i ràbia per la massacre de Melilla. Alcem la veu!

 

Concentració del 26 de juny a la plaça Idrissa Diallo. Fotografies preses per Tanquem els CIE

El 24 de juny unes imatges brutals arribaven des de la tanca de Melilla. Imatges de cossos amuntegats, de violència policial a una i altra banda de la tanca. Nombres de morts i ferits que anaven sent más alts a mida que passava el temps. I unes declaracions vergonyoses del President Sánchez parlant d'un assalt violent dels migrants i de la bona col·laboració entre les policies marroquina i espanyola.

Davant d'una violència tan explícita, mentre des de la Frontera Sud sorgeix la proposta d'una mobilització simultània l'1 de juliol i es demanen adhesions a un comunicat de denúncia unificat,  els moviments i entitats migrants i antiracistes improvisen concentracions a diverses ciutats. A Barcelona la CNNAE i el Moviment #RegularizaciónYa convoquen una concentració el diumenge 26 de juny a la plaça Idrissa Diallo (hi ha millor lloc per protestar contra la violència institucional que una plaça dedicada a una víctima d'aquesta violència?).

Des de Tanquem els CIE subscrivim cada una de les paraules de tants comunicats llançats aquests dies. Què més podem afegir? La nostra lluita sempre ha estat assenyalar i denunciar la violència racista estructural d'una Europa Fortalesa dissenyada per donar privilegis a unes persones a costa de la discriminació d'unes altres. Una necropolítica basada en centres d'internament d'estrangers, en deportacions forçades, en devolucions salvatges com les que hem presenciat a Melilla; però també en les nombroses fronteres que la llei d'estrangeria i tot l'entramat jurídic racista i patriarcal imposa a les persones migrants i racialitzades.

Divendres 1 de juliol sortirem al carrer sabent que som moltes les persones que reclamem el tancament dels CIE, la fi de les deportacions i l'abolició de la llei d'estrangeria. Mentrestant, us convidem a escoltar les veus que cal escoltar, les veus racialitzades i migrants, la veu de qui pateix les conseqüencies del racisme institucional.

---

COMUNICADO DE DENUNCIA UNIFICADO

Contra las muertes en las fronteras

Tras lo sucedido el pasado 24 de junio de 2022, los colectivos sociales de Melilla y las comunidades migrantes en Melilla CONVOCAN una concentración el próximo viernes 1 de julio a las 19:30 en homenaje a los compañeros muertos el 24-J en la Frontera. 

La acción se convoca el próximo día 1 de Julio para permitir la participación de las personas supervivientes, que actualmente están en cuarentena en el CETI de Melilla.  

Seguir llegint i adhesions aquí.

Movimiento #RegularizaciónYA

Violencia y muerte en la valla de Melilla el 24 de junio. ¿Las vidas migrantes importan? ¿Las vidas negras importan? No son muertes, son asesinatos. 

No nos entra en un comunicado toda la rabia y la impotencia de ver como las vidas migrantes, las vidas negras, los cuerpos racializados en las fronteras, pueden sufrir toda la violencia de los Estados responsables de la falta de vías seguras para acceder a la Europa Fortaleza, y llamar a estas actuaciones criminales: “acuerdos de cooperación”. Seguir llegint aquí.

CNAAE

Manifiesto Melilla 2022

La Delegación del Gobierno de Melilla ha informado de que la madrugada del 24 de junio se produjo un intento de salto de la valla. Unas 2.000 personas se acercaron a las inmediaciones del perímetro fronterizo por la zona del Barrio Chino, de las cuales 500 lograron entrar en la zona. Finalmente, pudieron traspasar la frontera y llegar a Melilla 133 personas en su mayoría de origen sudanés y chadiano. Seguir llegint aquí.

Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes 

Basta ya de políticas migratorias asesinas. 

Dolor, rabia, impotencia, vergüenza. Es difícil plasmar en palabras las emociones que generan las imágenes llegadas desde Nador. Ya han sido confirmadas 37 personas asesinadasy más de un centenar de heridos: una masacre injustificable. Seguir llegint aquí.

Red Jurídica Antirracista

Comunicado sobre la masacre de Melilla. Ni tragedia, ni caso aislado. 

Condenamos a la masacre de Melilla del pasado 24 de junio de 2022, ejecutada de manera conjunta y coordinada por las fuerzas y cuerpos de seguridad españoles y marroquíes, que han provocado la muerte de 37 compañeros, según las organizaciones que trabajan en el terreno. Seguir llegint aquí.

Cloenda del curs 'Contra l'odi, fem art. Per una societat antiracista'

El 16 de juny s'ha celebrat la jornada 'Artivisme per a la transformació social', com a cloenda del projecte d'educació antiracista 'Contra l'odi fem art. Per una societat antiracista' organitzat per l'Associació Dëkkandoo i la Fundació Guné, amb la col·laboració del Districte Sarrià-Sant Gervasi.

 

Alumnes de l'Institut Montserrat, EIP Costa i Llobera i el 19@ Centre de Formació, junt amb el seu professorat han visitat l'Espai Jove Casa Sagnier, on s'exposaven els treballs realitzats en els tallers impartits al llarg del curs, i després han assistit a la Taula de debat realitzada a l'Institut Montserrat.

 

Membres de la CNAAE i de Tanquem els CIE hem exposat casos concrets en què el racisme institucional ha vulnerat els drets de les persones, però també les accions realitzades per activistes, artistes, periodistes, advocades i molta gent que no es conformen i lluiten per denunciar i buscar justícia i reparació. Membres de la Fundació Guné i l'Associació Dekkandöo, així com a representants de l'alumnat han explicat la seva experiència al llarg del curs i l'acte ha acabat amb la lectura d'un manifest a càrrec d'estudiants i joves migrants.

Manifest

La joventut participant en el projecte 'Contra l’odi, fem art. Per una societat antiracista' volem manifestar que rebutgem qualsevol acte racista i que exigim el tancament del Centre d’Internament de Barcelona i en aquest sentit manifestem:

• Que el racisme existeix a la nostra societat. 
• Que el racisme silencia moltes veus de persones que lluiten pels seus drets.
• Que per culpa del racisme hi ha moltes famílies separades i morts d’innocents.
• Que molta gent pateix violència tant verbal com física pel seu color de pell.
• Que en aquesta societat hi ha molta desigualtat, poc respecte i poca solidaritat i que entre totes hem de treballar per canviar aquesta realitat.
• Que s’ha de respectar tota cultura i que no s’ha de discriminar cap persona per cap raó. 
• Que les fronteres només existeixen sobre el paper, tot i ser l’arma amb més poder.

I per tot això exigim,

• El compliment de la Declaració Universal de Drets Humans segons la qual tota persona neix lliure i igual en dignitat i en drets i cap persona pot ser discriminada per cap raó.
• El tancament de tots els Centres d’Internament per a Estrangers i la fi de les deportacions.

---

Tanquem els CIE agraïm i valorem molt positivament haver participat per segona vegada en aquest projecte educatiu. Gràcies a la Fundació Guné, a l'Associació Dekkandöo, al professorat implicat i als i les alumnes. Bon estiu a totes!

Pese al Tribunal Supremo, #TarajalNoOlvidamos

Una vez más, vemos cómo la necropolítica del gobierno español está amparada y respaldada por la (in)justicia. El Tribunal Supremo ha ratificado el sobreseimiento de la causa de los asesinatos en frontera del Tarajal.

Suscribimos totalmente el comunicado de la Asociación Elín sobre el caso, y estaremos siempre del lado de quienes exigen responsabilidades, verdad, justicia y reparación por tanto daño cometido a quien cruza fronteras.

Comunicado de la Asociación Elín

La Asociación Elin manifiesta en un comunicado su más absoluto rechazo y disconformidad ante la ratificación del sobreseimiento de la causa de la playa de El Tarajal del 6 de febrero de 2014, unos hechos que según la organización -la muerte trágica de 15 personas- no pueden quedar impunes. 

La Sala explica que no cabe recurso de casación contra el auto de sobreseimiento libre dictado en apelación en procedimiento abreviado competencia del Juzgado de lo Penal. 

En Elín lamentan que una vez más se sigue sin hacer justicia a las 15 personas que perdieron su vida como consecuencia de una nefasta gestión de la frontera sur española y no se repara el daño y sufrimiento de sus familias. 

Ya el tribunal de instancia no apreció "relación de causalidad" entre la actuación de los agentes y "los fallecimientos por ahogamiento y lesiones". Por el contrario, los hechos son otros y se pueden contrastar y corroborar con las grabaciones que se realizaron aquel fatídico día en la Playa del Tarajal y en la zona perimetral de la valla fronteriza. 

Esta sentencia, según la entidad, es un ejemplo más de cómo impera un sistema político, económico y social que promociona políticas y prácticas que repudian y arrinconan a las personas de un determinado perfil étnico-racial y con menos recursos, que las invisibiliza y niega el derecho a la vida. Declaran además que “la primera norma en el mar es la de la obligación de socorrer a aquella persona que está en peligro y así lo recogen las leyes internacionales”. 

Sin embargo, las instituciones judiciales, tal y como recoge el auto del Juzgado de Instrucción de Ceuta en su auto de 2015, consideran que “los migrantes asumieron el riesgo de entrar ilegalmente en territorio español por el mar a nado, en avalancha y haciendo caso omiso a las peticiones de las fuerzas marroquíes y de la Guardia Civil.” En Elín subrayan que “¿Desde cuándo una advertencia exime de asistir a quién lo precisa? ¿Por qué hacemos semejante distinción?” y recuerdan del mismo modo que “la entrada por un puesto no habilitado no es un delito por lo que no se justifica el uso desproporcionado de la violencia”.

Finalizan el comunicado insistiendo en que “seguiremos reclamando justicia por las 15 que perdieron la vida en la playa del Tarajal y reparación a sus familias porque migrar es un derecho y seguiremos exigiendo vías legales para que las políticas migratorias no se cobren ni una vida más”

Ceuta, viernes 3 de junio de 2022

#TarajalNoOlvidamos 

COMUNICADO DE LOS COLECTIVOS ANTIRRACISTAS Y MIGRANTES DE BARCELONA ANTE EL ACTO DE CAMBIO DE NOMBRE DE LA PLAZA ANTONIO LÓPEZ

CATALÀ: Comunicat dels col·lectius antiracistes i migrants de Barcelona davant l'acte de canvi de nom de la plaça Antonio López

FRANÇAIS: Communiqué des collectifs contre le racisme et migrants de Barcelone en réaction à la cérémonie du changement de nom de la place Antonio López

Durante la semana del 21 al 27 de marzo, que corresponde a la semana de la lucha contra la discriminación racial, hemos sido testigos de las campañas mediáticas que el Ayuntamiento de Barcelona realiza con la intención de demostrar su compromiso con la lucha antirracista. Alegan que han reforzado la lucha contra el racismo, pero sus acciones demuestran un doble discurso que no hace más que consolidar el orgullo por el pasado colonial, que en el presente impide la reparación histórica y la revisión de privilegios de parte de la ciudadanía blanca.

El pasado 25 de marzo, el Ayuntamiento de Barcelona materializó el esperado cambio de nombre de la plaza ubicada junto a Correos, en la Via Laietana, hasta ayer conocida con el nombre del esclavista y traficante de personas esclavizadas, Antonio López, por el de Idrissa Diallo, un joven de Guinea Conakry, de 21 años, muerto en el CIE de Barcelona la noche de Reyes de 2012.

Este renombramiento ha sido demandado hace años por las colectivas antirracistas, migrantes y personas racializadas de la ciudad. Cabe recordar que hemos sido estas organizaciones las que impulsamos el cambio de nombre de la plaza en el año 2018, recogiendo a pie de calle 18.500 firmas (validadas 17.840), de vecinas y vecinos de la ciudad. Y que anteriormente, en el año 2017, intervinimos el espacio público, renombrando la plaza autónomamente con el nombre de Idrissa Diallo, cubriendo las placas conmemorativas del monumento con nuestras propias reivindicaciones.

A pesar de nuestros esfuerzos, hemos visto que en estos años de lucha, las instituciones no han respondido con el compromiso y la coherencia política que implica transformar el pasado colonial y racista de la ciudad, que todavía enaltece la figura de personajes tan deplorables como el ya señalado, aunque se suman a la lista otros monumentos similares, como los de Cristóbal Colón, General Prim o Joan Güell i Ferrer.

El acto de quitar el monumento de un esclavista no es un hecho inofensivo. Su significado debe reflejar la vergüenza de glorificar el rentable negocio del tráfico de personas, que se ha normalizado por considerarse parte del pasado. Lo cierto es que la Ley de Extranjería no dista mucho del código negrero redactado por el "comerciante navegante" como versa el pedestal de su actual monumento.

Motivados por un profundo compromiso antirracista y una lucha sostenida por los derechos de las personas racializadas y migradas en Barcelona, nuestras organizaciones llevan años en la denuncia de los discursos coloniales y vejatorios que significa tener en el espacio público símbolos que rinden honores a esclavistas y colonizadores.

Ha sido con nuestro trabajo constante, en las calles, a través de comunicados, recogidas de firmas, campañas mediáticas, correspondencia, entre otros, que hemos solicitado en reiteradas ocasiones al Ayuntamiento la resignificación del espacio como una medida de revisión y reparación de la memoria histórica colonial de la ciudad de Barcelona.

La estatua se retiró en el año 2018, en un despolitizado y festivo acto del que una vez más, no nos sentimos partícipes. Hasta hoy, la peana (base del monumento) que enaltece las actividades de despojo de recursos y humanidad en las colonias continúa instalada en el centro de la plaza, y mantiene no sólo el nombre del esclavista, sino las "virtudes" que lo hacen merecedor de ese lugar de privilegio.

A nuestro requerimiento de eliminar la peana que sigue glorificando al esclavista, el Ayuntamiento nos ha respondido que eso va en contra de la política de la Regiduría de Memoria Democrática que prefiere no eliminar sino “contextualizar”. Tal acción se pretende hacer simplemente con un atril colocado en un extremo de la plaza, en el cual se explica el motivo del cambio de nombre, sin mencionar la lucha colectiva por lograr este acto de justicia y memoria histórica.

Nos parece inadmisible la convivencia de una peana que enaltece a un personaje clave en la historia colonial de la ciudad, con unas placas que dedican el renombramiento de la plaza a Idrissa Diallo, víctima del racismo institucional, muerto un 6 de enero de 2012 en el Centro de Internamiento de Extranjeros de Barcelona por negligencia médica.

Desde esta asamblea hemos sostenido meses de diálogo con el Ayuntamiento intentando realizar un renombramiento de la plaza como una acción reivindicativa de reparación histórica. Nuestra propuesta fue intervenir la peana de forma permanente para eliminar los mensajes alusivos al esclavista y generar una resignificación antirracista y anticolonial del espacio mediante, por ejemplo, un proceso de construcción de un nuevo relato político e histórico para la plaza, que estaría a cargo de de la comunidad migrante y racializada, y también con la implicación de la comunidad autóctona.

Como asamblea propusimos dirigir una campaña mediática potente, con voz propia, sobre la revisión de la memoria histórica y sus implicaciones en el presente. Ante ello, el Ayuntamiento no dio cabida a nuestra propuesta e incluso nos indicó que no podían garantizar que la Guardia Urbana respetara la intervención que como asamblea hiciéramos en la peana con el propósito de eliminar los mensajes alusivos al esclavista. De nuevo la Guardia urbana, la misma que persigue, acosa, golpea y detiene a los manteros, que participa en las redadas por perfil étnico, que ha hecho de las calles su dominio al margen de las buenas palabras y declaraciones del Ayuntamiento.

Como colectivas antirracistas, migrantes y racializadas de Barcelona hemos estado ausentes en lo que consideramos la fiesta antirracista de la ciudadanía blanca. Hoy no estamos presentes por nuestra propia decisión, porque aunque nos invitaron a participar en este acto, como asamblea consideramos inaceptables los términos en los que se ha materializado el renombramiento de la plaza.

No nos parece coherente hacernos parte de un acto de tales características, en que la implicación del Ayuntamiento es imprecisa, aséptica y mínimamente comprometida con la propia causa que dice defender. Preferimos organizarnos para celebrar el antirracismo y el valor de este cambio de nombre como se merece, en el momento y de la forma que nos parezca adecuado.

No hemos querido ser funcionales a políticas de lavado de cara del racismo porque resulta imposible pensar en un mismo espacio público, la convivencia de los restos de un monumento esclavista con el homenaje a una víctima del sistema de control y expulsión migratorio.

Los movimientos antirracistas, migrantes y personas racializadas de Barcelona seguimos construyendo memoria anticolonial lejos de las Instituciones del Estado español. Y señalamos que el Ayuntamiento de Barcelona, aún con una llamativa, pero a todas luces vacía campaña mediática, ha dado nuevamente la espalda al antirracismo. Constituyendo en un mero cambio de nomenclatura lo que pudo ser un acto político de reparación histórica sobre el pasado colonial de Catalunya, y de denuncia sobre la responsabilidad de los actuales dispositivos racistas del Estado, como son los CIE, en la muerte de hermanos y hermanas migrantes.

ASAMBLEA PLAÇA IDRISSA DIALLO

formada por las colectivas:

AfroFemKoop / Arte sin fronteras / Bloque Anticolonial Barcelona / Casa África / CNAACAT / Colectiva Katari / Emergencia Frontera Sur / Espai La Tregua / Grupo de pensamiento, prácticas y activismos afro/negros / Migra Incendiaria / Periferia Cimarronas / Putas Indignadas / Red Feminista Chilenas en Barcelona / Sindicato de Vendedores Ambulantes / SOS Racisme / t.i.c.t.a.c. / Tanquem els CIE / Tinta Negra / Tras la manta

Adhesiones:

Caravana Obrim Fronteres / Coordinadora Obrim Fronteres / Stop Mare Mortum

Aquest és l'Idrissa Diallo

Comunicat de Tanquem els CIE

Comunicado en castellano: Éste es Idrissa Diallo. Communiqué en français: Voici Idrissa Diallo

Idrissa Diallo, nascut al poble de Tindila, a Guinea Conakry, regió administrativa de Kankan,
prefectura de Mandiana, subprefectura de Saladou, i mort al CIE de Barcelona, Espanya.

Idrissa Diallo va inspirar la creació de Tanquem els CIE i ha estat un símbol de tantes persones víctimes de la violenta i racista política migratòria. Però durant molt temps no en sabíem gaire bé res, només que tenia 21 anys, que era de Guinea Conakry i que va morir la nit de reis de 2012 al CIE de Barcelona després de demanar repetidament i inútilment ajuda mèdica. Però no en teníem cap imatge i l’havíem de representar amb una silueta buida. Com tants d’altres…

Més endavant gràcies a la iniciativa de fer el documental “Idrissa, crònica d’una mort qualsevol” es va iniciar un procés d’investigació per acabar trobant d’una banda el seu cos en una tomba anònima del cementiri de Montjuïc i d’altra banda la seva família en un poblet guineà anomenat Tindila. Finalment, amb l’ajuda professional i econòmica de molta gent, es va poder inhumar el cos i enviar-lo al seu poble, on el van poder enterrar al costat del seu pare.

Tot aquest procés va donar nom, història i presència a l’Idrissa. Tot allò que es nega a tantes No name que moren anònimament en el seu viatge migratori. També ens va donar una imatge molt fugaç. Al documental la seva família mostra una fotografia de l’Idrissa amb el seu germà.

L’Idrissa Diallo va continuar sent un símbol de tantes altres víctimes del racisme institucional, va ser protagonista d’una campanya de firmes per posar el seu nom a la plaça actualment dedicada a l’esclavista Antonio López, campanya en què novament molta gent hi va participar però que finalment els interessos polítics i econòmics van fer fracassar.

En algun moment algun mitjà va il•lustrar una notícia amb una imatge d’Idrissa Diallo. Aquella imatge va ser reproduïda (també per Tanquem els CIE) sense qüestionar-la, donant-la per bona fins que recentment algú ens va assenyalar l’error: era un altre Idrissa Diallo, segons hem pogut comprovar més tard.

Ens sap molt greu haver reproduït una imatge errònia. Ens hem disculpat amb la família i els hem demanat una foto real. Finalment la tenim, proporcionada pel seu germà. Aquesta és la imatge que la família vol que utilitzem. Aquest sí és l’Idrissa!

No deixa de ser significatiu tot aquest malentès, com una etapa més del llarg i complicat camí de la justícia i la reparació en un sistema racista i colonial tan cruel.

Però aquest sí és l’Idrissa. Aquest és el noi de qui, quan va néixer, algú va dir a la seva mare que seria algú especial. Va ser-ho i ho continua sent. Aviat donarà nom finalment a la plaça de l’esclavista, potser no de la manera que voldríem el moviment antiracista i anticolonial de la ciutat, però seguirem… Seguirem i l’Idrissa seguirà present en la nostra lluita per un món sense racisme i sense violència.

Procés de memòria d'Idrissa Diallo. Cronologia de fets.

29G. Racisme institucional i fronteres

El divendres 28 de gener, a les 19:30h. membres de Tanquem els CIE parlarem de racisme institucional i fronteres  a l'Ateneu Júlia Romera, al carrer Sant Ramon, 51 de Santa Coloma de Gramanet, en el marc de les Jornades Antifeixistes organitzades per Santako Antifeixista. 

[MANIFEST] La implantació de la Intel·ligència Artificial a la frontera i la vulneració de drets

Tanquem els CIE adhereix al Manifest que alerta que l'ús de la Intel·ligència Artificial en el control fronterer agreujarà l'estigmatització i la criminalització de les persones migrants.  

Foto: Tanquem els CIE. Imatge de la marxa que s'organitza cada any a Melilla en l'aniversari de la matança de Tarajal.

MANIFEST

La implantació de la Intel·ligència Artificial a la frontera i la vulneració de drets

Recentment ha aparegut a premsa la notícia sobre la voluntat del govern espanyol d’aplicar l’anomenada «frontera intel·ligent» als passos fronterers de Ceuta i Melilla amb l’objectiu d’exercir un major control de seguretat mitjançant l’ús d’intel·ligència artificial a través de la recollida de dades biomètriques (reconeixement facial, empremtes dactilars…). Davant d’aquesta notícia, les sotasignades manifestem la nostra preocupació i creiem necessari alertar dels perills associats a aquest tipus de decisions polítiques que comporta l’ús de la intel·ligència artificial.

En memòria de l'Idrissa Diallo, 1991-2012

Avui fa 10 anys que l'Idrissa Diallo va morir, estant sota la custòdia de l'estat espanyol, en el Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca (Barcelona), on la llei d'estrangeria l'havia tancat.  Havia demanat auxili en repetides ocasions. Tenia 21 anys.

Nosaltres no vam conèixer l’Idrissa Diallo. Però va ser la seva mort injusta la que ens va reunir i organitzar per denunciar no sols la injustícia de la seva mort, sinó la seva situació i la de tots els companys i companyes que com ell són condemnades pel racisme d'un estat que expulsa, oprimeix i mata.

Perquè… Idrissa és qualsevol persona que arriba a la costa d'Europa després de vèncer el mar i és tancada esperant la seva deportació. Idrissa és també qui mor ofegat al mar fugint de la guerra o la pobresa.

Idrissa és la mare que decideix que l'únic camí és desobeir fronteres per protegir la seva família.

Idrissa és qui, encara amb talls de les tanques de la Frontera Sud, és retornat en calent en contra de tot dret humà pregonat per la Unió Europea.

Idrissa és la dona que es queda a Europa criant sola la seva família, quan el pare és deportat.

Idrissa és aquell a qui paren pel carrer cada dia pel seu color de pell. I el que no és jutjat pel que ha fet, sinó pel que és sense les garanties que li són pròpies per dret.

Idrissa és aquella que només troba feina netejant i tenint cura de gent gran, sense importar la seva preparació o especialització. Idrissa treballa a Lleida recollint pomes i viu en un garatge.

Idrissa és la temporera de Huelva tancada i assetjada pel seu contractador.

Idrissa ven, darrere d'una manta, per sobreviure i suporta sobre les seves espatlles la violència policial i la violència estructural del racisme. I de vegades cau fulminat, esgotat per les persecucions.

Idrissa és el xaval que viu al carrer, ignorat per totes les institucions que haurien de vetllar pel seu benestar.

Idrissa és la persona migrant a qui li deneguen tractament mèdic i mor de malalties fàcilment tractables.

Idrissa és totes i cadascuna de les persones que estan avui tancades en els Centres d'Internament d'Estrangers, per no poder complir amb els tràmits administratius que se'ls imposen i alhora se'ls deneguen.

Idrissa és Lucrecia Pérez, Mor Sylla, Osamuyi Aikpithany, Jonathan Sizalima, Mohammad Abagui, Samba Martine, Mame Mbaye, Alpha Pam, Marouane Abouobaida.

Idrissa són els menors que van morir en el sistema de desprotecció de la infància, com Soufian Hnin i Mamadou Barry.

Idrissa és també Aramis Manukyan, Alik, que va morir al CIE en un suïcidi tan opac com el de Mohamed Bouderbala a la presó en construcció que van utilitzar com a CIE a Archidona.

Idrissa és la Fatou, l’Amadou, Boubacar, Thierno, Baye, els companys ferits física i emocionalment i tots els que 1 any després de l'incendi de la nau de Gorg segueixen sofrint el racisme en els seus cossos.

Passen els anys i l’opacitat persisteix. Encara no sabem per què va morir Idrissa, per què el seu cos va ser retingut durant 6 mesos, per què ningú no va contactar oficialment amb la seva família per comunicar la seva mort. Per què tant silenci.

Per Idrissa i per tantes persones maltractades i violentades per una política migratòria assassina, seguirem lluitant per trencar l'entramat legal, polític i social que sustenta la llei d'estrangeria i l'Europa Fortalesa.

Gràcies a tantes iniciatives col·lectives i personals que sostenen aquesta lluita, que mantenen la memòria que van voler esborrar. Gràcies a totes les que es troben en cerca permanent de la veritat i la reparació.

#DiSuNombre   #SayHisName    #CIEsNo    #TanquemElsCIE