dijous, 6 de gener de 2022

En memòria de l'Idrissa Diallo, 1991-2012


Avui fa 10 anys que l'Idrissa Diallo va morir, estant sota la custòdia de l'estat espanyol, en el Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca (Barcelona), on la llei d'estrangeria l'havia tancat.  Havia demanat auxili en repetides ocasions. Tenia 21 anys.

Nosaltres no vam conèixer l’Idrissa Diallo. Però va ser la seva mort injusta la que ens va reunir i organitzar per denunciar no sols la injustícia de la seva mort, sinó la seva situació i la de tots els companys i companyes que com ell són condemnades pel racisme d'un estat que expulsa, oprimeix i mata.

Perquè… Idrissa és qualsevol persona que arriba a la costa d'Europa després de vèncer el mar i és tancada esperant la seva deportació. Idrissa és també qui mor ofegat al mar fugint de la guerra o la pobresa.

Idrissa és la mare que decideix que l'únic camí és desobeir fronteres per protegir la seva família.

Idrissa és qui, encara amb talls de les tanques de la Frontera Sud, és retornat en calent en contra de tot dret humà pregonat per la Unió Europea.

Idrissa és la dona que es queda a Europa criant sola la seva família, quan el pare és deportat.

Idrissa és aquell a qui paren pel carrer cada dia pel seu color de pell. I el que no és jutjat pel que ha fet, sinó pel que és sense les garanties que li són pròpies per dret.

Idrissa és aquella que només troba feina netejant i tenint cura de gent gran, sense importar la seva preparació o especialització. Idrissa treballa a Lleida recollint pomes i viu en un garatge.

Idrissa és la temporera de Huelva tancada i assetjada pel seu contractador.

Idrissa ven, darrere d'una manta, per sobreviure i suporta sobre les seves espatlles la violència policial i la violència estructural del racisme. I de vegades cau fulminat, esgotat per les persecucions.

Idrissa és el xaval que viu al carrer, ignorat per totes les institucions que haurien de vetllar pel seu benestar.

Idrissa és la persona migrant a qui li deneguen tractament mèdic i mor de malalties fàcilment tractables.

Idrissa és totes i cadascuna de les persones que estan avui tancades en els Centres d'Internament d'Estrangers, per no poder complir amb els tràmits administratius que se'ls imposen i alhora se'ls deneguen.

Idrissa és Lucrecia Pérez, Mor Sylla, Osamuyi Aikpithany, Jonathan Sizalima, Mohammad Abagui, Samba Martine, Mame Mbaye, Alpha Pam, Marouane Abouobaida.

Idrissa són els menors que van morir en el sistema de desprotecció de la infància, com Soufian Hnin i Mamadou Barry.

Idrissa és també Aramis Manukyan, Alik, que va morir al CIE en un suïcidi tan opac com el de Mohamed Bouderbala a la presó en construcció que van utilitzar com a CIE a Archidona.

Idrissa és la Fatou, l’Amadou, Boubacar, Thierno, Baye, els companys ferits física i emocionalment i tots els que 1 any després de l'incendi de la nau de Gorg segueixen sofrint el racisme en els seus cossos.

Passen els anys i l’opacitat persisteix. Encara no sabem per què va morir Idrissa, per què el seu cos va ser retingut durant 6 mesos, per què ningú no va contactar oficialment amb la seva família per comunicar la seva mort. Per què tant silenci.

Per Idrissa i per tantes persones maltractades i violentades per una política migratòria assassina, seguirem lluitant per trencar l'entramat legal, polític i social que sustenta la llei d'estrangeria i l'Europa Fortalesa.

Gràcies a tantes iniciatives col·lectives i personals que sostenen aquesta lluita, que mantenen la memòria que van voler esborrar. Gràcies a totes les que es troben en cerca permanent de la veritat i la reparació.

#DiSuNombre   #SayHisName    #CIEsNo    #TanquemElsCIE