Violència en el CIE de Barcelona

[Versión en castellano aquí]

Les entitats signants denunciem que en ple procés de regularització extraordinària la violència institucional en el Centre d'Internament de Barcelona no cessa.

En diferents oportunitats hem posat en coneixement de la direcció del CIE de Barcelona, dels jutjats de control i del Defensor del Poble les situacions següents:

1. Tractes degradants i vexatoris per part d'agents del Cos Nacional de Policia destinats en el CIE de Zona Franca. Les persones reben insults i expressions humiliants de manera habitual, així com una relació constant basada exclusivament en ordres i crits, que generen un clima d'intimidació, humiliació i desemparament.
A més, nombrosos agents policials no porten la identificació obligatòria, la qual cosa dificulta la possibilitat de formular denúncies o queixes concretes enfront de possibles actuacions abusives.
Aquests fets han generat queixes col·lectives per part de les persones tancades. A la qual cosa es respon amb la deportació, sense la deguda notificació, d'una de les persones afectades.

2. Vulneració de drets fonamentals, com el dret a la defensa, i falta de notificació prèvia davant un vol de deportació. Davant l'execució d'un acte forçós punitiu com la deportació, que afecta de manera flagrant els drets fonamentals de la persona, l'Administració ha d'assegurar un sistema de garanties formals i materials, que en nombrosos casos és inexistent.
Des del punt de vista del dret a la defensa, el fet que s'avisi que la deportació es realitzarà en les següents 24 o 48 hores, obre la possibilitat que els Jutjats contenciosos administratius tramitin mesures cautelaríssimes.
Aquest preavís ha estat recollit tant per Jurisprudència nacional com per legislació internacional: s'ordena que s'informi les persones internes que la seva deportació es durà a terme en el termini de les següents 24 o 48 hores, cosa que el CIE de Barcelona no fa.

3. Tancaments prolongats en les habitacions durant més de catorze o quinze hores diàries. Això genera ansietat, aïllament i una deterioració psicològica important.

4. Aïllament com a forma de càstig davant queixes o necessitats mèdiques urgents, com a quadres d'atacs d'ansietat o autolesions. En comptes de proporcionar l'atenció mèdica adequada, se'ls castiga encara més amb l'aïllament.

5. Falta d'atenció mèdica adequada, que genera situacions d'autolesions per part de les persones per tal de rebre el tractament mèdic corresponent. L'última situació, denunciada penalment, va ocórrer el 24 de maig de 2026 després d'un episodi greu protagonitzat per un funcionari del torn de nit. Les dones afectades assenyalen que la gravetat de la situació va provocar que una de les internes s’autolesionés i hagués d'intervenir una ambulància al voltant de les 3:00 hores de la matinada.

6. Condicions indignes durant els àpats, només disposen aproximadament de quinze minuts per menjar i, durant aquest temps, alguns agents colpegen el sòl i el mobiliari amb els bastons per constrènyer-los a acabar ràpidament. Les persones allí tancades relaten que les quantitats de menjar resulten insuficients i que no se'ls permet sol·licitar més aliments.

7. Condicions deficients de neteja i higiene en els banys i habitacions, les quals són incompatibles amb unes condicions mínimes d'habitabilitat.

Des de fa setmanes les entitats que acompanyem les persones preses en el CIE de Barcelona venim denunciant les greus vulneracions de drets pels canals institucionals habilitats. L'única resposta que rebem és el silenci, l'arxivament de les denúncies i la manca de recerca sobre els greus fets denunciats. Això demostra la complicitat de les instàncies estatals amb la violència quotidiana que reben les persones migrants en aquests llocs i la manera en què opera el racisme d'estat.

Aquests fets són part de les violències que enfronten les persones migrants quotidianament en els CIE i per això s'han d'abolir. No es tracta de casos aïllats, sinó que responen a la pròpia estructura racista, capitalista i patriarcal que exerceix violència sobre els cossos migrants. Tot això emparat per les administracions que haurien de ser garants dels drets fonamentals.

Davant la gravetat dels fets exposats EXIGIM una resposta institucional immediata, la investigació dels fets i la delimitació de les responsabilitats corresponents.

 

 

17 abril. Estrena del curt AMANDA i col·loqui

Per fi, després de gairebé tres anys des que vam iniciar el procés, estrenem el curt AMANDA. Serà el divendres 17 d'abril a l’Auditori Meier del MACBA (Plaça de Joan Coromines). Després de la projecció hi haurà un col·loqui. Us n'oferim un trailer:

Programa:

18:30h.    Obertura de portes. Ambientació musical: Mani Tapes
19:00h.    Presentació a càrrec de Chiara Baschera d’SCI CAT
                Connexió amb Luiz Felipe Lucas, director del curt.
19:15h.    Projecció del curtmetratge AMANDA
19:30h.    Col·loqui amb:

• Ainhoa Nadia Douhaibi. Grup de Suport a Dones Preses en el CIE de Barcelona
• Ivy La Vie. Actriu d’AMANDA i membre del Col·lectiu Migranta
• Malcolm McCarthy, coguionista i assistent de direcció d’AMANDA, Tinta Negra
• Áurea Martín, Tanquem els CIE

AMANDA és un projecte de Tinta Negra i Tanquem els CIE, realitzat per un equip tècnic i artístic integrat per persones migrants i/o racialitzades (Tinta Negra) amb l’assessorament d’activistes sobre la problemàtica dels Centres d’Internament d’Estrangers. S’ha fet possible gràcies a la coproducció del Servei Civil Internacional, SUDS i Teixint Lluites.

Entrada gratuïta sense necessitat de reserva.

L'estrena d’AMANDA es farà a l'Auditori Meier del MACBA. Un espai institucional per parlar d’allò que sostenen les institucions. Perquè el racisme institucional travessa cada una de les gestions diàries d'una persona llegida com a migrant.

Amanda és un crit contra aquest sistema! 

Us esperem a l'estrena!

www.instagram.com/cortoamanda/

Estrena d'AMANDA, curtmetratge de Tinta Negra i Tanquem els CIE

Divendres 17 d'abril, a les 19h, estrenem AMANDA, un curtmetratge de Tinta Negra i Tanquem els CIE, a la Sala Meier del MACBA, Plaça Joan Coromines (Obertura de portes a les 18:30h).

El curtmetratge Amanda, sobre una dona que acaba de sortir del CIE, és una història que neix de la violència que el sistema exerceix sobre els cossos migrants. És mirar de front el que la societat prefereix no veure.

Amanda posa nom al que moltes persones viuen en silenci: detencions, tancament, separació, por. Persones migrants privades de llibertat per una falta administrativa en calabossos, centres d'internament d'estrangers, centres de menors... Separades de les seves famílies. Invisibilitzades.

 

L'estrena d'Amanda serà a l'Auditori Meier del MACBA. Un espai institucional per parlar del que les institucions sostenen. Perquè el racisme institucional travessa cadascuna de les gestions diàries d'una persona llegida com a migrant.

 

I perquè no continuarem callant.

 

Amanda és un crit contra aquest sistema.

AMANDA és un curtmetratge de Tinta Negra i Tanquem els CIE. És una coproducció de Servei Civil Internacional, SUDS i Teixint Lluites.

Amb la col·laboració de Cooperativa Perifèria Cimarronas i el suport de la Generalitat de Catalunya, ACCD i el DDepartament d’Igualtat i Feminisme.

 

El contingut d'aquesta publicació és responsabilitat exclusiva de SCI CAT, SUDS, Tanquem els CIE i Tinta Negra, i no reflecteix necessàriament l'opinió de l'ACCD.

#AMANDA

L’Omar porta 47 dies al CIE amb perill d’expulsió per informes policials falsos

En un cas flagrant d’islamofòbia i racisme institucional, l’Omar porta 47 dies tancat al CIE amb perill d’una deportació imminent, a causa d’informes falsos de la policia. 

L’Omar és un noi marroquí de 27 anys, amb feina i “papers”, que ha vist capgirada la seva vida per uns informes policials que afirmen la seva perillositat. Més d’un mes després de la seva detenció, el 3 de desembre passat, i malgrat que, a instàncies de les seves advocades, l’Audiència Nacional ha confirmat que no hi ha cap investigació en curs com afirmava la policia, l’Omar continua tancat al CIE. 

Veieu tots els detalls en l’article de la Directa: https://directa.cat/el-malson-de-lomar/ 

També podeu sentir les impressions del mateix Omar, parlant des del CIE a Catalunya Ràdio: https://www.3cat.cat/3cat/el-mati-de-9-a-10-h-lagora-06012026/audio/1266533/ (minut 48) 

El cas de l’Omar ens confirma, una vegada més, la perversitat d’una política migratòria profundament racista i islamòfoba que manté la població migrant, i especialment si és racialitzada i musulmana, sota el perill de ser criminalitzada, amb raons reals o sense. 

També ens demostra la manca de seguretat jurídica de la persona acusada davant de la impunitat amb què la policia pot maltractar i manipular proves. 

Més que mai, és urgent tancar els CIE, aturar les deportacions i abolir la llei d’estrangeria. 

#ProuIslamofòbia 
#ProuRacismeInstitucional 
#JusticiaxOmar

15J. Tancar els CIE és rebutjar les polítiques repressives cap a les migracions

 

COMUNICAT DE LA CAMPANYA ESTATAL PEL TANCAMENT DELS CIE I LA FI DE LES DEPORTACIONS

15 de juny de 2025. Dia contra els CIE

---

Comunicado en castellano 

 

Avui dia, en ple 2025, els Centres d'Internament d'Estrangers a Espanya continuen oberts. Avui, dia estatal contra els CIE, cal recordar que els CIE són indrets on es tanca persones per qüestions de control de fluxos migratoris, i són un lloc de privació de llibertat per a persones migrants per no tenir papers. Llocs on els drets humans se suspenen de facto, en nom d'una suposada “seguretat” que només genera més sofriment i més exclusió. Llocs on hi ha hagut morts de persones internes a les quals es dona carpetada sense una recerca judicial efectiva i sense almenys avisar la seva família.

I això no ocorre només aquí. Aquesta lògica repressiva travessa tot el continent europeu.

Al Regne Unit, s'ha convertit un vaixell en centre de detenció per a sol·licitants d'asil, mantenint-los aïllats, fora de la vista pública. A més, el govern britànic ha impulsat la deportació de persones migrants a Ruanda, externalitzant la seva responsabilitat i violant els principis més bàsics del dret internacional d'asil.

Itàlia ha arribat a signar un acord amb Albània per instal·lar centres de detenció fora del territori europeu, seguint la mateixa estratègia: amagar les persones, expulsar-les de la legalitat, i eludir les obligacions humanitàries.

Aquests experiments, que podrien veure's afavorits per l'aplicació del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, xoquen ara com ara amb la llei. Malgrat els contratemps inicials i el seu cost desorbitat, susciten un entusiasme escandalós entre els dirigents europeus, que ja no oculten el seu desig d'expulsar dels seus territoris les persones que busquen protecció internacional promovent, entre altres mesures, la reforma del concepte de «tercer país segur» de la Unió Europea, la qual cosa suposaria «Un primer pas per institucionalitzar el Guantánamo europeu».

La Unió Europea està distorsionant cínicament el concepte de "seguretat" per aconseguir els seus propis fins repressius. Amb una sèrie de propostes futures, està aplanant el camí perquè els migrants siguin expulsats i deportats pràcticament en qualsevol lloc, posant les persones en perill i enriquint les empreses de seguretat que inverteixen en el negoci de la deportació.

I aquesta pràctica és extensible a altres indrets del món.

Als Estats Units, la situació en la frontera sud continua marcada per l'enduriment: murs, detencions massives, separacions familiars. Però el més alarmant és que el govern estatunidenc ha reprès l'ús de la base naval de Guantánamo com a lloc de retenció per a persones migrants interceptades en el mar. Un espai ja tristament conegut pel seu historial de violacions de drets humans, ara reutilitzat per criminalitzar, una vegada més, la migració.

A Austràlia, les persones migrants i sol·licitants d'asil han estat detingudes durant anys en centres dins del país i en centres en altres països, com a Nauru i Papua Nova Guinea, sota condicions extremes que han estat denunciades per les principals organitzacions internacionals.

A Àsia, països com Tailàndia i Malàisia mantenen centres de detenció per a migrants sense papers on s'amunteguen famílies, menors i persones refugiades, en condicions que ratllen l'inhumà, sense accés real a assistència legal ni mèdica, amb detencions arbitràries i indefinides.

Res d'això no és casual. Tot això respon a una mateixa visió: una idea repressiva, deshumanitzant i criminalitzadora, que veu en les persones migrants un problema a controlar, no una realitat humana que ha de ser acollida amb dignitat i justícia. Són expressions del mateix enfocament colonialista i racista, que converteix les persones migrants en enemics, en una amenaça per al nostre benestar, amb una lògica deshumanitzadora i fulminant que respon al dret a la mobilitat tancant i expulsant, que descarta, sense cap pudor, a part de la població mundial i eludeix qualsevol tipus d'assumpció de responsabilitat en les circumstàncies que provoquen aquestes mobilitzacions.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", no estem parlant només de murs, cel·les o edificis. No es tracta només de clausurar una instal·lació. El que estem exigint és que es desmunti aquesta lògica, el que estem demanant és la fi d'una manera d'entendre i gestionar les migracions: una forma basada en la por, la repressió i el rebuig.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", també exigim que acabin els controls policials motivats per criteris racials o ètnics. Una pràctica que afecta la salut física i emocional, limita llibertats i els drets humans de moltes persones que la pateixen diàriament, que també impacta en tota la societat que observem com una part important de les nostres veïnes i veïns són diàriament criminalitzats i estigmatitzats.

Tancar els CIE és rebutjar aquestes polítiques repressives. És dir, amb força, que migrar no és un delicte. És afirmar que les migracions no són un problema que es reprimeix, sinó una realitat humana que s'acompanya amb dignitat. Que cap persona és il·legal. Que la mobilitat forma part de la vida. I que els drets no es detenen a les fronteres. És apostar per un model de convivència que respecti la vida, la llibertat i la dignitat de totes les persones, neixin on neixin. És complir la regularització de les persones migrants en situació irregular, sense condicions afegides ni manipulacions, tal com expressa la ILP Regularització Ja, avalada amb 700.000 signatures de ciutadans i ciutadanes.

Tancar els CIE és, en definitiva, obrir la porta a una política migratòria basada en el respecte, la justícia i la humanitat. Tancar els CIE és una exigència ètica de tot ciutadà i ciutadana del món en defensa de la dignitat i de la igualtat d'oportunitats. Per això continuarem cridant i clamant pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions.

CIE No !!!        Tancament dels CIE ja !!!