divendres, 9 d’abril de 2021

Racisme i gitanofòbia. Dues cares de la mateixa moneda

El dissabte 10 d'abril a les 19h la nostra companya Naty Oliveira parlarà amb Samuel Santiago i Juan Félix Camacho Fernández (ambdós, membres de Ververipen) sobre racisme i gitanofòbia. A https://www.instagram.com/marikarmenfree/




[Cinefòrum] Makun, dibujos en un CIE

El divendres 16 d'abril, la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida organitza un Cinefòrum amb la pel·lícula d'Emili Martí "MAKUN, Dibujos en un CIE". Es realitzarà de manera virtual, amb la participació del director del film i activistes de Tanquem els CIE. El cinefòrum va dirigit a centres educatius, però obert a tothom a través del canal de youtube de la Coordinadora. 

Més informació sobre el projecte: https://www.coordinadora-ongd-lleida.cat/ens-apropem-als-instituts/

dimarts, 23 de març de 2021

Violència institucional al CIE (Informe Irídia 2020)

Intervencions de Marta Bolinches d'Irídia i Naty Oliveira de Tanquem els CIE, parlant dels casos de violència institucional succeïts dins del CIE de Zona Franca, durant la roda de premsa de presentació de l'Informe sobre violència institucional 2020, elaborat per Irídia.
 


Vegeu la roda de premsa completa a: https://www.instagram.com/p/CMwfrp-KPDi/

dimarts, 9 de febrer de 2021

Davant les eleccions del 14F, sis exigències mínimes

[Català, más abajo en castellano]

El proper 14F hi haurà eleccions a Catalunya. Tanquem els CIE no s'adscriu a cap formació política i no et direm a qui votar. Però sí et demanem que no votis a cap partit que no es comprometi amb aquestes exigències mínimes i que en la seva història no hagi demostrat aquest compromís. 
I si has decidit abstenir-te, per què no cedeixes el teu vot a alguna de les moltes veïnes que no poden votar per culpa del racisme de les nostres lleis? Entra al web Votar es un derecho de la Safia El Aaddam i inscriu-te per cedir el teu dret a vot.


Les autonomies tenen responsabilitat i competències suficients per garantir la seguretat de les persones que viuen en el seu territori. Així doncs, exigim que la facin efectiva. 


1. La política de protecció del menor, migrant o autòcton, ha d’estar pensada en defensa dels seus drets. 

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix prima el fet de ser migrant sobre la condició de menor d’edat. La veu dels nens i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills o filles de famílies pobres, siguin migrants o no, són sovint institucionalitzats innecesàriament, sense intervenció judicial, causant greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades. 

2. Acabar amb els protocols de discriminació dins de l’educació pública i establir mecanismes que respectin i reconeguin totes les realitats familiars. 

Establir mecanismes a les institucions educatives que previnguin i aturin les discriminacions a les unitats familiars diverses, allunyant-nos d’un discurs únic. Treballar amb les famílies i menors, dins i fora de l’escola, valors antiracistes i feministes per ajudar a incloure en el seu imaginari totes les realitats familiars. 

3. Accés a la sanitat pública sense necessitat d’empadronament i sense barreres lingüístiques i/o culturals. 

Això requereix d’una formació adequada als treballadors sanitaris, per tal de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l’excusa de la desconeixença dels drets en matèria de salut de les persones migrants. A banda, cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural als centres d’atenció primària. 

4. Mecanismes de prevenció, investigació, control i solució de pràctiques racistes, xenòfobes i d’abús de poder per part dels cossos de seguretat autonòmics. 

Cal que les CCAA utilitzin les seves competències per garantir que els seus cossos de seguretat no apliquin identificacions i detencions arbitràries, fomentades en prejudicis racistes i xenòfobs, així com d’aspecte físic. Per això, exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista, i mecanismes de control, seguiment i, quan calgui, la inhabilitació dels agents per aquestes pràctiques habituals. 

5. Els càrrecs públics, així com en el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests càrrecs amb perspectiva de gènere, antiracista i d’identificació sexo-afectiva. 

S’ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més proper a la realitat de la societat a la qual serveixen. Cal, també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres a les institucions. 

6. Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per raó de perfil ètnic i de les deportacions forçoses. 

Els parlaments de diferents CCAA que ja van votar i es van comprometre a exigir al govern estatal el tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per raó de perfil ètnic i les deportacions forçoses, han d’explicar a la ciutadania què han fet fins ara i quin és el full de ruta per fer-ho efectiu. Per exemple, el Parlament de Catalunya es va comprometre el 23 de juliol de 2015 i les Corts Valencianes el 15 d’octubre del mateix any. Malgrat tot, la situació continua igual: als seus territoris es continua criminalitzant, perseguint, privant de llibertat i expulsant amb excuses administratives una part de les seves habitants.


[Castellano, més amunt en català]

El próximo 14F habrá elecciones en Cataluña. Tanquem els CIE no se adscribe a ninguna formación política y no te diremos a quién votar. Pero sí te pedimos que no votes a ningún partido que no se comprometa con estas seis exigencias mínimas y que en su historia no haya demostrado este compromiso.  
Y si has decidido abstenerte, ¿por qué no cedes tu voto a una de las muchas vecinas que no pueden votar por culpa del racismo de nuestras leyes? Entra en el web Votar es un derecho de Safia El Aaddam e inscríbete para ceder tu derecho al voto.


LOS 6 MÍNIMOS AUTONÓMICOS 




Las autonomías tienen responsabilidad y competencias suficientes para garantizar la seguridad de las personas que viven en su territorio. Así pues, exigimos que la hagan efectiva.


1. La política de protección del menor, migrante o autóctono, debe ser pensada en defensa de sus derechos.

Exigimos un cambio de paradigma en el sistema de (des)protección de la infancia, donde ahora mismo prima el hecho de ser migrante sobre la condición de menor de edad. La voz de los niños y jóvenes bajo protección institucional debe ser central en el cambio de modelo de protección. Los hijos o hijas de familias pobres, sean migrantes o no, son a menudo institucionalizados innecesariamente, sin intervención judicial, causando graves perjuicios emocionales, sociales y económicos a familias ya de por sí precarizadas.

2. Acabar con los protocolos de discriminación dentro de la educación pública y establecer mecanismos que respeten y reconozcan todas las realidades familiares

Establecer mecanismos a las instituciones educativas que prevengan y detengan las discriminaciones a las unidades familiares diversas, alejándonos de un discurso único. Trabajar con las familias y menores, dentro y fuera de la escuela, valores antirracistas y feministas para ayudar a incluir en su imaginario todas las realidades familiares.

3. Acceso a la sanidad pública sin necesidad de empadronamiento y sin barreras lingüísticas y/o culturales.

Esto requiere de una formación adecuada a los trabajadores sanitarios, a fin de desmontar rumores y evitar las malas praxis con la excusa del desconocimiento de los derechos en materia de salud de las personas migrantes. Aparte, hace falta un refuerzo en servicios de traducción y mediación cultural en los centros de atención primaria.

4. Mecanismos de prevención, investigación, control y solución de prácticas racistas, xenófobas y de abuso de poder por parte de los cuerpos de seguridad autonómicos.

Es necesario que las CCAA utilicen sus competencias para garantizar que sus cuerpos de seguridad no apliquen identificaciones y detenciones arbitrarias, fundamentadas en prejuicios racistas y xenófobos, así como de aspecto físico. Por ello, exigimos formación en materia antirracista, antifascista y feminista, y mecanismos de control, seguimiento y, cuando sea necesario, inhabilitación de los agentes por estas prácticas habituales.

5. Los cargos públicos, así como en el funcionariado, deben reflejar la diversidad de la población real a la que representan. Exigimos formación obligatoria a todos estos cargos con perspectiva de género, antirracista y de identificación sexo-afectiva.

Se debe promover la incorporación de nuevos perfiles a los cargos públicos y al funcionariado, para que sea más cercano a la realidad de la sociedad a la que sirven. Hay, también, una formación obligatoria que promueva un funcionamiento de las entidades públicas libre de machismo, racismo, capacitismo, homofobia y transfobia. Esta formación debe ser prioritariamente impartida por personas de los colectivos que más a menudo encuentran barreras en las instituciones.

6. Tomar medidas para hacer realidad los compromisos adquiridos por parte de las instituciones autonómicas por el cierre de los CIE, el fin de las identificaciones ilegales por razón de perfil étnico y de las deportaciones forzosas.

Los parlamentos de diferentes CCAA que ya votaron y se comprometieron a exigir al gobierno estatal el cierre de los CIE, el fin de las identificaciones ilegales por razón de perfil étnico y las deportaciones forzosas, tienen que explicar a la ciudadanía qué han hecho hasta ahora y cuál es la hoja de ruta para hacerlo efectivo. Por ejemplo, el Parlamento de Cataluña se comprometió el 23 de julio de 2015 y las Cortes Valencianas el 15 de octubre del mismo año. Sin embargo, la situación sigue igual: en sus territorios a una parte de sus habitantes se la continúa criminalizando, persiguiendo, privando de libertad y expulsando con excusas administrativas.

diumenge, 7 de febrer de 2021

Acte Tarajal 2021 a Badalona

El 6 de febrer de 2021, en el marc de la VIII Marxa per la Dignitat es va fer un acte a la Platja del Coco de Badalona, organitzat per diverses entitats i col·lectius. Podeu veure'l sencer en aquest vídeo gravat per l'Observatori Marielle Franco:


Reportatge fotogràfic de Fotomovimiento: https://fotomovimiento.org/homenaje-a-7-anos-de-tarajal/


MANIFEST DE LA VIII MARXA PER LA DIGNITAT

Set anys des de la mort d’almenys 14 persones a la platja de Ceuta. Set anys d'impunitat. Set anys d'injustícia. Set anys lluitant en la Marxa per la dignitat. Set anys exigint responsabilitat i reparació. Set anys fent memòria, defensant la vida i exigint drets.

El 6 de febrer de 2014, a les 7.40 hores, morien, almenys, 14 persones quan tractaven d'aconseguir la riba d'una nova vida. En el seu intent d’accedir a la platja del Tarajal, a Ceuta, van ser rebuts per pilotes de goma i gasos lacrimògens de la Guàrdia Civil. Els van arrabassar les vides i els somnis.

Després de set anys de litigi, la situació actual no és gens esperançadora. El 27 de juliol de 2020 l'Audiència Provincial de Cadis va ordenar el sobreseïment lliure, un arxivament de la causa que assenyala que els Guàrdies Civils investigats no van cometre cap delicte. Per tant, els absol sense judici. Segueix pendent de tràmit el recurs contra aquesta decisió que s'ha de resoldre en el Tribunal Suprem.

Aquest 2020 ens deixa unes dades esfereïdores. A costa de l'enduriment del control fronterer i de les polítiques de mort de l'Europa fortalesa cada vegada són més les persones que perden la vida intentant arribar al nostre territori. Segons informes de Caminando Fronteras, encara que es comptabilitzen 2.170 morts en les rutes d'accés a l'estat espanyol, s'estima que el 95% de les víctimes desapareix en la mar sense que els seus cossos siguin recuperats. Si no hem estat capaços de salvar les seves vides, hauríem de responsabilitzar-nos de les seves morts.

En canvi, però, continuem perpetuant tota una maquinària política que finança la lluita contra la immigració irregular. Sota el mandat de Fernando Grande-Marlaska les partides pressupostàries destinades a les guàrdies costaneres i a la policia fronterera de països com el Marroc, Mauritània o el Senegal, entre altres, s'han triplicat. I si aquests recursos es destinessin a acollir en lloc de rebutjar?

Lluny de dissuadir, aquests esforços per contenir els fluxos migratoris, no han fet més que desviar-los cap a altres rutes més mortíferes com la de Canàries. Una ruta més complicada, cara i arriscada, els punts d'embarcament de la qual (Gàmbia, el Senegal i Mauritània) són cada vegada més llunyans i els exposa a les inclemències del temps i de la mar. A aquells que aconsegueixen superar la travessia, se'ls nega la pau i la paraula, ja que la violació de drets humans continua una vegada arribats a port.

Transformades en illes presó pel Ministeri de l'Interior, les illes Canàries serveixen com a laboratori social per al Govern “més progressista de la història”. Sense dret a la llibertat de circulació, en condicions d'amuntegament, pràcticament sense assistència lletrada i sense cap informació sobre la seva situació o el seu futur, arribant fins i tot a separar de manera forçosa a menors dels seus familiars, mantenen captives milers de persones. Creant camps amb milers de persones en barris humils, sense polítiques socials i sense mediació, permetent, gairebé es diria promovent, l'odi contra les persones que han arribat buscant una nova vida.

Són nombrosos els motius que empenyen a les persones a migrar: les guerres, el terrorisme, els conflictes polítics o ètnics, però també la falta d'oportunitats, el saqueig de la UE, que engrandeix la bretxa econòmica i social, ara agreujada per la crisi sanitària, econòmica i social de la COVID-19, també als països d'origen. Tots surten per cercar una vida millor, perseguint els seus somnis i desafiant unes fronteres imposades per interessos econòmics i polítics. Defensant el seu dret a migrar.

Aquesta Europa ens avergonyeix, és una Europa fortalesa que aixeca murs i tanques per a separar-nos, una Europa que espolia, es proveeix i expropia les riqueses del sud però que impedeix el pas de totes aquelles persones a les quals ha deixat sense recursos. Una Europa hipòcrita que externalitza les seves fronteres finançant a tercers perquè custodiïn els seus murs i que empeny a les persones migrants a l'exclusió, a la negació d'unes condicions de vida mínimes i a la falta d'accés als drets més bàsics.