COMUNICADO EN CASTELLANO: La realidad tras el internamiento de mujeres cis y trans en el CIE de Barcelona
El passat mes de gener 39 entitats de l’Estat alertàvem dels nombrosos abusos i maltractaments comesos en el CIE de Madrid en l’operació de buidatge a fi de tancar-lo temporalment per obres. Si bé els darrers interns del CIE d’Aluche van ser derivats als CIE de Múrcia i València, hem pogut constatar que el tancament del CIE d’Aluche (l’únic que internava dones en els darrers temps) ha significat la posada en marxa del mòdul de dones del CIE de Zona Franca, construït abans de la pandèmia però que no s’havia arribat a utilitzar. I aquesta posada en marxa ha suposat un increment de les dones internades respecte al que es veia darrerament.
Per què ens preocupa especialment l’internament de dones cis i trans al CIE?
Malgrat tenir la categoria de “centres administratius”, el CIE són instal·lacions carceràries que tenen retingudes persones en situació irregular a l’espera de gestionar la seva deportació. Tenir persones retingudes pel que no és un delicte sinó una simple falta administrativa (no tenir “papers”) fa que la mateixa existència del CIE ja sigui una vulneració dels drets humans.
A més, menys d’un 30% dels internaments acaben en expulsió. És a dir, encara que la finalitat del CIE sigui deportar les persones migrants, moltes vegades se les empresona i després se les deixa en llibertat. Això suposa aturar les seves vides de cop (treball, lloguer d'habitatge, portar a l'escola els nens i les nenes) i allunyar-les del cercle social durant seixanta dies.
Ara bé, quan les persones internades són dones cis o dones trans (com ja s’ha donat el cas a Barcelona) les situacions es fan encara més complexes i augmenta el risc que la persona pateixi un tracte vexatori i agressions físiques o psicològiques, a més d’algunes situacions que ens preocupen especialment:
- Dins del CIE hi ha dones que són susceptibles de demanar protecció internacional per les violències sofertes en el seu país d’origen o bé aquí, a Espanya, i no se les informa ni se les acompanya adequadament.
- Hi ha dones amb fills i filles menors escolaritzades, motiu pel qual s’hauria d’haver desestimat l’internament en el CIE .
- Quan una dona té menors al seu càrrec, la por a perdre la seva custòdia impedeix denunciar i donar aquesta informació que podria ajudar-la. Es trasllada la vulneració a fills i filles, deixant-les desprotegides.
- Les mancances en atenció sanitària i psicològica s’acarnissen especialment en les dones i les persones LGTBIQ+ (demandes d’interrupció de l'embaràs, tractaments hormonals interromputs, demandes higièniques específiques, etc.).
- Les dones trans viuen amb el temor de ser retornades al seu país natal, on la seva condició sovint és un delicte que la pot portar al rebuig familiar i social, a la presó i fins i tot a la mort.
Totes aquestes situacions que afecten directament i solament les dones cis i trans; si es donessin fora d'aquests espais i en cossos blancs no es dubtaria en denunciar-les.
La privació de llibertat per se té impactes en la salut psicològica i emocional i és especialment traumàtica quan a més s’està en un procés d’expulsió, que pot implicar la interrupció o el dany de la vida personal i familiar tan sols per ser qui ets. Una interna aporta, per incloure en aquest comunicat, que considera l'internament com un maltractament psicològic de seixanta dies en què cada dia despertes i transcorres pensant si et deportaran o no: “Penses i penses, com una tortura. Primer et castiguen i després t'expulsen”. En paraules d’una altra de les internes en el CIE: “No es just que sent dones haguem de passar per tot això. És una presó, hi ha reixes, reixes per tot arreu. Som mares, dones, que només demanem una oportunitat”.
Cap a quina política migratòria anem?
Les dones sempre han estat un percentatge molt petit de les persones tancades en els CIE i finalment deportades. Això no vol dir que no rebin l’impacte brutal de les polítiques migratòries racistes i patriarcals. Però, hem constatat que en les setmanes que s’han començat a internar dones al CIE de la Zona Franca, el nombre ha augmentat. Actualment hi ha al voltant de vuit dones en el mòdul, que té una capacitat aproximada de trenta places, i en els pocs casos que hem conegut hem trobat diverses situacions especialment vulneradores de drets.
L’internament es mostra una vegada més com un reforç de la política de la por a través de l'imaginari del tancament com a càstig exemplificant, criminalitzant i desmotivant les dones que migren i cerquen refugi.
És molt important també la desprotecció extra que genera el perill latent d'anar a denunciar altres vulneracions com violències masclistes, abusos, explotació i altres figures delictives que afecten les dones en la seva vida diària. La criminalització de la migració fa especialment vulnerables les dones i les exposa a patir violències tant dins com fora dels CIE.
Les dinàmiques de control cap a les dones migrants i racialitzades són l'expressió d'una política patriarcal que no es pot emmarcar sinó en el rastre colonial de l’Europa Fortalesa.
El nombre creixent de dones internes en el CIE de Barcelona junt amb la construcció en curs d’un macro CIE a Algesires i l’agreujament de la violència en la Frontera Sud són indicadors directes d’una política migratòria cada vegada més racista i patriarcal que només es podrà aturar i erradicar amb el compromís tàcit i massiu de la població.
Per això, ens adherim als col·lectius antiracistes organitzats en la convocatòria de concentració el proper dissabte 25 de febrer, a migdia, davant del CIE de la Zona Franca.
#CIEsNO #NoMésDonesAlCIE
Signen aquest comunicat:
Tanquem els CIE
Algeciras Acoge
Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía
Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans
BrossaBlanca Podcast
Campanya pel tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers i la fi de les deportacions - València
CIEs NO Madrid
Col·lectiu Maloka
Coordinadora CIES No en Cádiz
Coordinadora Obrim Fronteres
Emergència Frontera Sud Barcelona
Fotomovimiento
Irídia
La Intersindical
MigraStudium
Mon sense guerres i sense violència
Movimiento #RegularizacionYa
Mundo en Movimiento
Observatorio de Derechos Humanos Samba Martine
PHATT (Plataforma Habitatges Afectats pels Tres Turons)
Red Feminista Antirracista Chilenas_BCN
Red Interlavapies
Senda de Cuidados
SOS Racisme Catalunya
Territorio Doméstico
TrasLaManta
Valiente Bangla
