Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 d’octubre del 2022

No a les expulsions racistes!

Comunicat urgent del grup de suport a Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir


(Adhesions individuals i col·lectives, aquí)


Davant la ratificació d’expulsió dels activistes Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, per part de la Sala del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Nacional, manifestem:

  1. Que amb la seva resolució, l’Audiència Nacional anteposa la paraula infundada de la Brigada d’Informació i Estrangeria de Tarragona —sense intervenció de la Comissaria General d’Informació— a la de tots els partits polítics progressistes de l’arc parlamentari i a la de les associacions de defensa dels Drets Humans de l’Estat espanyol, coneixedores en primera persona de les trajectòries de tots dos companys des de fa anys.
  2. Que les notificacions d’expulsió de Mohamed Said Badaoui i Arnarouch Azbir no se sostenen en proves materials i racionals, sinó en elucubracions, en ocurrències i en interpretacions islamòfobes que formen part de l’argumentari de l’extrema dreta, i que han estat rebatudes àmpliament per l’advocat de tots dos sense obtenir cap resposta per part de l’administració. En aquest cas, com en altres, estem davant el perillós lliurament de carta blanca a uns cossos de seguretat cada vegada mes extremats, emparats per la preocupant deriva autoritària del Ministeri d’Interior i de l’Estat.
  3. Que el paradigma securitari de la “radicalització” està servint per legitimar l’agenda antidemocràtica de la ultra dreta i el seu internament en les institucions.
  4. Que, a causa d’això, la població musulmana i migrant està sent utilitzada com a diana de polítiques racistes i antidemocràtiques.
  5. Que el Govern del PSOE-Unidas Podemos és responsable i manifesta no tenir voluntat política per frenar aquesta escandalosa vulneració dels drets més elementals de la població migrant i musulmana. I que aquesta situació se suma a l’alarmant retallada dels drets civils que venim presenciant des de fa anys amb la persecució i criminalització d’activistes, periodistes i moviments socials.
  6. Que així mateix, és necessari esmentar que el dret a la presumpció d’innocència, a través del que Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir poguessin tenir accés a un judici just en el qual demostrar la falsedat de les acusacions, és vulnerat gràcies als mecanismes autoritaris i racistes de la Llei d’Estrangeria, l’article 57 de la qual permet l’expulsió per via administrativa sense judici.
  7. Que, per últim, el Grup de Suport a Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir continuarà defensant els companys injusta i falsament acusats i a les seves famílies, que pateixen en aquests moments les conseqüències demolidores d’aquest procés sense raó. Fem una crida a la població civil organitzada, a les associacions, col·lectius i organitzacions socials, així com als partits polítics perquè continuïn sumant-se a la denúncia d i aquest atropellament fonamental que ens implica a totes.

Grup de suport a Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir
Barcelona, 20 d’octubre de 2022

[Versión en castellano del comunicado y formulario de adhesiones, aquí]


divendres, 17 de juny del 2022

Cloenda del curs 'Contra l'odi, fem art. Per una societat antiracista'

El 16 de juny s'ha celebrat la jornada 'Artivisme per a la transformació social', com a cloenda del projecte d'educació antiracista 'Contra l'odi fem art. Per una societat antiracista' organitzat per l'Associació Dëkkandoo i la Fundació Guné, amb la col·laboració del Districte Sarrià-Sant Gervasi.
 

Alumnes de l'Institut Montserrat, EIP Costa i Llobera i el 19@ Centre de Formació, junt amb el seu professorat han visitat l'Espai Jove Casa Sagnier, on s'exposaven els treballs realitzats en els tallers impartits al llarg del curs, i després han assistit a la Taula de debat realitzada a l'Institut Montserrat.
 


Membres de la CNAAE i de Tanquem els CIE hem exposat casos concrets en què el racisme institucional ha vulnerat els drets de les persones, però també les accions realitzades per activistes, artistes, periodistes, advocades i molta gent que no es conformen i lluiten per denunciar i buscar justícia i reparació. Membres de la Fundació Guné i l'Associació Dekkandöo, així com a representants de l'alumnat han explicat la seva experiència al llarg del curs i l'acte ha acabat amb la lectura d'un manifest a càrrec d'estudiants i joves migrants.


Manifest

La joventut participant en el projecte 'Contra l’odi, fem art. Per una societat antiracista' volem manifestar que rebutgem qualsevol acte racista i que exigim el tancament del Centre d’Internament de Barcelona i en aquest sentit manifestem:
  • Que el racisme existeix a la nostra societat. 
  • Que el racisme silencia moltes veus de persones que lluiten pels seus drets.
  • Que per culpa del racisme hi ha moltes famílies separades i morts d’innocents.
  • Que molta gent pateix violència tant verbal com física pel seu color de pell.
  • Que en aquesta societat hi ha molta desigualtat, poc respecte i poca solidaritat i que entre totes hem de treballar per canviar aquesta realitat.
  • Que s’ha de respectar tota cultura i que no s’ha de discriminar cap persona per cap raó. 
  • Que les fronteres només existeixen sobre el paper, tot i ser l’arma amb més poder.
I per tot això exigim,
  • El compliment de la Declaració Universal de Drets Humans segons la qual tota persona neix lliure i igual en dignitat i en drets i cap persona pot ser discriminada per cap raó.
  • El tancament de tots els Centres d’Internament per a Estrangers i la fi de les deportacions.


Tanquem els CIE agraïm i valorem molt positivament haver participat per segona vegada en aquest projecte educatiu. Gràcies a la Fundació Guné, a l'Associació Dekkandöo, al professorat implicat i als i les alumnes. Bon estiu a totes!

dimarts, 8 de juny del 2021

Roda de premsa conjunta davant del CIE

El 8 de juny ha tingut lloc una roda de premsa davant del CIE amb la participació de la nostra companya Naty Oliveira, junt amb Victoria Columba y Lamine Sarr del Moviment #RegularizaciónYa i del Sindicat Popular de Venedors Ambulants; Josetxo Ordóñez, advocat de la Fundació Migra Studium i Andrés García Berrio, codirector del Centre de defensa dels DDHH Irídia.

 

Gravació original: Irídia. Muntatge: Tanquem els CIE

 Aquesta és la declaració de Tanquem els CIE en la roda de premsa:

Som aquí per denunciar una greu involució en tot el que envolta la política migratòria.

Si ja veníem denunciant el racisme estructural que propicia aberracions com la llei d’estrangeria, els CIE, les deportacions exprés, les devolucions en calent i tot l’entramat de mesures que omplen la vida de les persones migrants de fronteres i obstacles que són invisibles per a la població blanca europea, hem de denunciar que la situació de pandèmia s’ha utilitzat per produir una greu involució en els drets de les persones, de totes, però molt especialment de les persones migrants i racialitzades.

divendres, 20 de març del 2020

Ja no hi ha interns al CIE de Barcelona, mentre en els altres CIE de l'Estat continua la tensió

ATENCIÓ!

Es tanca el CIE de Zona Franca davant la impossibilitat de deportar els interns.

Seguim exigint el tancament de la resta de CIE de l'Estat, on encara queden moltes persones retingudes.

Seguim atentes a la investigació del cas denunciat ahir d'agressions policials cap a un intern del CIE de Zona Franca.

Volem recordar que quan la crisi del COVID2019 acabi, moltes seguirem lluitant per tancar aquests centres racistes.

Volem recordar que el pitjor virus és el RACISME INSTITUCIONAL!

#LibertadyCIErre!!! 




dilluns, 16 de març del 2020

Aturada la deportació de l’Abdallah!

Entre tantes males notícies us volem comunicar que dijous passat, el jutjat va acceptar el recurs presentat per l’advocada de l’Abdallah. Per tant, estem felices d’anunciar que la deportació de l’Abdallah ha estat aturada!

Gràcies a totes les que heu participat en la gestió jurídica, la difusió del cas, la concentració davant d’Estrangeria... gràcies a totes, no s’ha trencat el futur de la família de l’Abdallah i l’Anaïs.

Seguirem treballant per tancar els CIE, aturar les deportacions i abolir la llei d’Estrangeria i tot l’entramat jurídic racista i patriarcal.

Ni una veïna menys, ni una família trencada més!


#AbdallahEsQueda           #AnaïsNoEstàsSola


Així us informàvem del cas: 

dilluns, 18 de novembre del 2019

L'Ayoub ha estat deportat!

L'Ayoub ha estat deportat. 

Després de dos dies de no saber-ne res, no saber on era, ni si estava bé, ni poder-se comunicar amb ell, finalment hem sabut que ja és al Marroc.

La companya de l'Ayoub, Andrea, denunciava a una entrevista telefònica  TV3 que portava dos dies sense saber res de l'Ayoub després de la notícia de que se l'havien emportat del CIE de Barcelona. Ni la seva família ni la seva companya sabien res: els van dir que se l'emportaven a Madrid però ningú no sabia on estava.

"Els policies no ens faciliten cap informació. Els advocats intenten trobar-lo per diferents organitzacions, però no sabem on està" - Andrea, parella de l'Ayoub



dimecres, 19 de juny del 2019

Teixint xarxes per fer front a aquest sistema assassí

[CATALÀ, EN CASTELLANO A CONTINUACIÓN]


Després d'uns dies de ressaca emocional, volem agrair tant d'afecte i d'alegria compartida dissabte!


El col·loqui ens va deixar clar que, com va dir Mariana d'Emergència Frontera Sud, la llei d'estrangeria, el sistema de fronteres i les normatives europees són l'extensió d'un colonialisme que no s'acaba. Vam sortir encara més convençudes que s'ha acabat això de mirar a un altre costat i hem de fer servir els privilegis que moltes tenim per acabar amb la llei d'estrangeria, racista i patriarcal, des de posar el cos fins a la desobediència diària a les seves lleis racistes.

Col·loqui: Sistema de control, expulsió i necropolítica europea. Fotografia d'en @GerminalEZ

dimecres, 5 de juny del 2019

15J - Dia contra els CIE, a la Huerta La Vanguardia!

[CATALÀ, EN CASTELLANO A CONTINUACIÓN]


Compartim i celebrem la #ResistènciaAntiracista!
#15J Dia contra els CIE

Jornada de debat, música i actuacions amb sopador solidari amb Casa Àfrica*

  • 18h Col·loqui: Sistema de control, expulsió i necropolítica europea.
    Casa Àfrica · Emergencia Frontera Sur · Grup de suport Casa Àfrica · Mujeres Pa'lante · Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes · Tanquem els CIE 


  • 20:30 a 21 h Performance: Col·lectiu Tinta Negra


  • 21:00 - 0:00 h Música con...
    Mane Ferret · Las amigas de Yoli · Malamara · Walabokk · DJ la niña Mai · Els músics de Casa Àfrica




Anota't a l'agenda el dia: Dissabte 15 de juny de 18 a 24h, a la Huerta La Vanguardia, Llacuna 37 (Poblenou).

*Tota la recaudació del sopador i la barra serà per a Casa Àfrica!



dijous, 25 d’abril del 2019

Dret al vot - #VotarEsUnDerecho

Ens trobem aquest dissabte per denunciar una democràcia que li nega el dret a sufragi a les nostres veïnes i companyes. 

Més informació sobre la concentració aquí
El dret a vot està subjecte a la nacionalitat, quan hauria d'estar-ho a la residència. És una barbaritat haver d'estar discutint encara que qui viu, participa, treballa o estudia als nostres pobles i ciutats han de poder votar qui seran els seus representants polítics que decidiran on es destinen els recursos i com es distribueixen. Fa temps que denunciem la violència que l'Estat perpetra contra els nostres cossos però, sobretot, com ho fa de manera impune contra la població migrant i racialitzada. Els límits d'aquest i la capacitat de retre comptes sobre les seves accions ha d'estar a l'abast d'aquelles qui en pateixen les conseqüències més dures.

L'escepticisme envers les institucions, la crítica a l'estructura de l'Estat és completament vàlida. Però mentre les nostres veïnes no tinguin dret a NO votar a aquells qui promouen polítiques racistes i classistes, no podem parlar de transformació social.

Critiquem la falsa democràcia, repensem maneres d'organitzar-nos i de teixir aliances, però no podem obviar els nostres privilegis i desresponsabilitzar-nos de la violència d'aquests. Per tot això si aquestes eleccions teniu pensat abstenir-vos, us convidem a passar per la web votaresunderecho.es i cedir el vostre vot a una persona que vulgui votar però que la llei d'extrangeria -mai ho direm prou: racista!- li ho impedeixi. Acompanyem les lluites i les demandes de les nostres companyes i ajuntem els nostres crits aquest dissabte perquè volem justícia social, i perquè el vot ha de ser per tothom!!!


Més informació:

divendres, 16 de novembre del 2018

Coneixem molts Idrissa...

[Català, más abajo en castellano]

Intervenció de Tanquem els CIE en la preestrena del documental de Metromuster que s'ha fet el 15 de novembre, en una sessió amb invitació tancada en el cinema Aribau. 
El documental segueix el seu recorregut per festivals. 
Estarem atentes a properes ocasions per veure'l!



El dia de reis de 2012 una persona jove, de 21 anys, va morir al CIE de Barcelona. El seu nom era Idrissa Diallo. Tot intent d'aclarir la seva mort va xocar contra un mur de silenci i impunitat. La ràbia i la indignació davant l'absurd de la seva mort ens va impulsar a crear Tanquem a els CIE. Gairebé set anys després de la seva mort, encara no sabem per què va morir Idrissa, per què el seu cos va ser retingut durant 6 mesos, per què ningú va contactar oficialment amb la seva família per comunicar-li la seva mort. Per què tant silenci.

Com deien les nostres companyes de Tras la manta fa un any, nosaltres no vam conèixer Idrissa Diallo. Però coneixem molts "Idrissa".

Idrissa és qui arriba a la costa d'Europa després de vèncer al mar i és tancat esperant la seva deportació.

Idrissa és aquell que mor ofegat al mar fugint de la guerra o la pobresa.

Idrissa és la mare que decideix que l'únic camí és desobeir fronteres per protegir la seva família.

Idrissa és qui, encara amb talls de les tanques de la Frontera Sud, és retornat en calent en contra de tot dret humà pregonat per la Unió Europea.

Idrissa és la dona que es queda a Europa criant sola la seva família, quan el pare és deportat.

Idrissa és aquell a qui paren pel carrer cada dia pel seu color de pell.

Idrissa és aquella que només troba feina netejant i tenint cura de gent gran, sense importar la seva preparació o especialització.

Idrissa treballa a Lleida recollint pomes i viu en un garatge.

Idrissa és la temporera de Huelva tancada i assetjada pel seu contractador.

Idrissa ven darrere d'una manta per sobreviure suportant sobre les seves espatlles la violència policial i la violència estructural del racisme. De vegades cau fulminat, esgotat per persecucions, com Mami Mbaye el 2017.

Idrissa és el xaval que viu al carrer, ignorat per totes les institucions que haurien de vetllar pel seu benestar.

Idrissa és el migrant a que li deneguen tractament mèdic i mor de malalties fàcilment tractables, com Alpha Pam el 2013.

Idrissa és totes i cadascuna de les persones que estan avui tancades en els Centres d'Internament d'Estrangers, per no poder complir amb els tràmits administratius que se'ls imposen i alhora se'ls neguen.

Idrissa és Lucrecia Pérez, Osamuyi Aikpithany, Jonathan Sizalima, Mohammad Abagui, Samba Martine ...

Idrissa és els menors que van morir en el sistema de desprotecció de la infància, com Soufian Hnin i Mamadou Barry ...

Idrissa és també Aramis Manukyan, Alik, que va morir el 3 de desembre de fa cinc anys al CIE de Zona Franca, en un suïcidi tan opac com el de Mohamed Bouderbala a la presó en construcció que van utilitzar com a CIE a Archidona fa un any, al desembre de 2017.

Per Idrissa i per tantes persones maltractades i violentades per una política migratòria assassina, seguirem lluitant per trencar l'entramat legal, polític i social que sustenta la llei d'estrangeria i l'Europa Fortalesa.

Gràcies, Metromuster, gràcies companyes de la Directa i Iridia, gràcies a tantes iniciatives col·lectives i personals que han sostingut aquest projecte.

Seguirem teixint xarxes de suport i complicitat per construir la societat sense racisme en què volem viure.

Seguirem i comptem amb totes vosaltres!

[Castellano, més amunt en català]

Intervención de Tanquem els CIE en el preestreno del documental de Metromuster del 15 de noviembre, en una sesión con invitación cerrada en el cine Aribau.
El documental sigue su recorrido por festivales. 
¡Estaremos atentas a próximas ocasiones para verlo!


Foto: Schuchi

El día de reyes de 2012 una persona joven, de 21 años, murió en el CIE de Barcelona. Su nombre era Idrissa Diallo. Todo intento de aclarar su muerte chocó contra un muro de silencio e impunidad. La rabia y la indignación ante el absurdo de su muerte nos impulsó a crear Tanquem els CIE. Casi siete años después de su muerte, todavía no sabemos por qué murió Idrissa, por qué su cuerpo fue retenido durante 6 meses, por qué nadie contactó oficialmente con su familia para comunicarle su muerte. Por qué tanto silencio.

Como decían nuestras compañeras de Tras la manta hace un año, nosotras no conocimos a Idrissa Diallo. Pero conocemos a muchos “Idrissa”.

Idrissa es quien llega a la costa de Europa tras vencer al mar y es encerrado esperando su deportación.

Idrissa es aquél que muere ahogado en el mar huyendo de la guerra o la pobreza.

Idrissa es la madre que decide que el único camino es desobedecer fronteras para proteger a su familia.

Idrissa es quien, aún con cortes de las vallas de la Frontera Sur, es devuelto en caliente en contra de todo derecho humano pregonado por la Unión Europea.

Idrissa es la mujer que se queda en Europa criando sola a su familia, cuando el padre es deportado.

Idrissa es aquel a quien paran por la calle a diario por su color de piel.

Idrissa es aquélla que sólo encuentra trabajo limpiando y cuidando ancianos, sin importar su preparación o especialización.

Idrissa trabaja en Lleida recogiendo manzanas y vive en un garaje.

Idrissa és la temporera de Huelva encerrada y acosada por su contratador.

Idrissa vende tras una manta para sobrevivir soportando la violencia policial y la violencia estructural del racismo sobre sus espaldas. A veces cae fulminado, agotado por persecuciones, como Mame Mbaye en 2017.

Idrissa es el chaval que vive en la calle, ignorado por todas las instituciones que deberían velar por su bienestar.

Idrissa es el migrante al que le deniegan tratamiento médico y muere de enfermedades fácilmente tratables, como Alpha Pam en 2013.

Idrissa es todas y cada una de las personas que están hoy encerradas en los Centros de Internamiento de Extranjeros, por no poder cumplir con los trámites administrativos que se les imponen y a la vez se les niegan.

Idrissa es Lucrecia Pérez, Osamuyi Aikpithany, Jonathan Sizalima, Mohamed Abagui, Samba Martine…

Idrissa es los menores que murieron en el sistema de desprotección de la infancia, como Soufian Hnin y Mamadou Barry…

Idrissa és también Aramis Manukyan, Alik, que murió el 3 de diciembre de hace cinco años en el CIE de Zona Franca, en un suicidio tan opaco como el de Mohamed Bouderbala en la prisión en construcción que utilizaron como CIE en Archidona hace un año, en diciembre de 2017.

Por Idrissa y por tantas personas maltratadas y violentadas por una política migratoria asesina, seguiremos luchando para romper el entramado legal, político y social que sustenta a la ley de extranjería y a la Europa Fortaleza.

Gracias, Metromuster, gracias compañeras de la Directa e Irídia, gracias a tantas iniciativas colectivas y personales que han sostenido este proyecto.

Seguiremos tejiendo redes de apoyo y complicidad para construir la sociedad sin racismo en la que queremos vivir.

¡Seguiremos y contamos con todas vosotras!




divendres, 9 de novembre del 2018

S'estrena IDRISSA. CRÒNICA D'UNA MORT QUALSEVOL

El documental IDRISSA. CRÒNICA D'UNA MORT QUALSEVOL ja està acabat i comença el seu recorregut per festivals, començant pel Festival de Cinema de Sevilla, on es projectarà el proper dilluns 12 de novembre.
Caldrà estar atentes a les xarxes socials per conèixer les oportunitats de veure'l!
Companyes de Metromuster, enhorabona i moltes gràcies per visibilitzar a través del cas de l'Idrissa tantes vides i tantes morts ignorades.

Trailer | IDRISSA, CRÓNICA DE UNA MUERTE CUALQUIERA from metromuster on Vimeo.

Tal com es diu al web del projecteaquest documental és un exercici de memòria i reparació; el més a prop que hem pogut arribar per fer justícia davant l’enèsima víctima del racisme institucional europeu. És la crònica d’una mort qualsevol, però sobretot és el viatge de retorn d’Idrissa Diallo.

Més informació: idrissa.cc/ca/

Sobre el Festival de Sevilla: 2018.festivalcinesevilla.eu/

dijous, 22 de març del 2018

Relat de l’exhumació del cos de l’Idrissa

[CATALÀ, MÁS ABAJO EN CASTELLANO]

Camí del cementiri de Montjuïc el taxista m’explica sorprès que hi ha turistes que li demanen que els deixi allà per passejar. Per a ell no és normal anar a un cementiri si no t’hi porta un afer relacionat amb la mort. Li dic que a altres països els cementiris són llocs de passeig. De totes maneres tampoc per a mi té res de normal anar a les 8 del matí a un cementiri per assistir a una exhumació.

Quan hi arribo ja hi són la Sònia i la Marta que han vingut en moto i carregades amb les càmeres. Mentre esperem que arribin la resta, preguntem al Benito com serà el procediment. Ell ha estat l’interlocutor del cementiri. S’obrirà el nínxol, es traspassaran les restes a una urna que serà conduïda a l’aeroport des d’on viatjarà a Guinea, via París. Mou les mans per representar l’urna i la imatge em sorprèn: és molt més petita que un taüt, gairebé un cub.

Surt a saludar-nos també, entre amable i encuriosida, la responsable de Comunicació. Mentrestant ja han arribat el David i el Víctor de la Directa. Més tard se’ns unirà el Xavi C. Mentre esperem que arribi el cotxe de la funerària i els operaris, un petit ensurt: ens diuen que si el cos està momificat no es podrà utilitzar l’urna i haurem d’aturar l’exhumació fins que aconseguim un taüt. Tot això ja ho comparteixen, inquiets, el Xavi i el Xapo des de Conakry. Volen saber-ho tot en directe, porten massa dies a Guinea dedicant gran part del temps a esperar i negociar i esperar i negociar i confiar que al final es desencalli tot.

El Benito, absolutament bolcat a ajudar en tot, diu que si cal aconseguirà un taüt ràpid, que no patim, que no es perdrà l’avió. Però arribat a aquest punt es fa difícil estar tranquils. La Marta diu que el seu temor és que s’obri el nínxol i no hi hagi res. Vaja, no se m’havia acudit que hi pogués haver un error així. Per sort ens posem ja en marxa en una estranya comitiva: el camió-grua dels operaris, el cotxe funerari, la furgo del Xavi i el cotxe del Benito (amb totes nosaltres repartides als vehicles).

Quan arribem al lloc m’envaeixen les imatges de juny passat, quan vam posar la làpida al nínxol, quan vam fer la nostra senzilla cerimònia de memòria, quan els companys musulmans que ens acompanyaven van fer les seves pregàries per l’ànima de l’Idrissa. Aleshores recordo que tenia molt present la seva família. Ara, mentre esperem que la Sònia prepari les càmeres, tinc present la família però també totes les companyes que vam compartir aquella cerimònia, potser maldestre però molt sentida, de fa nou mesos. Ara, com aleshores, se’m barregen les emocions.

El personal del cementiri espera amb respecte i expectació que tot estigui a punt. Tots els presents són conscients que el que fem no és gens habitual. Que una exhumació sigui filmada, i més d’una persona musulmana, és molt estrany. Que l’exhumació seguida amb tanta atenció sigui d’un sense papers que durant gairebé sis anys ha ocupat un nínxol de beneficència és encara més estrany. Però és que amb el cas de l’Idrissa estem trencant molts esquemes...

Tot és a punt, la grua s’enlaira fins al nínxol i els operaris retiren la placa que vam posar amb el seu nom, trenquen la làpida de ciment que segella el nínxol i comencen a treure un taüt encara ben conservat. L’obren, miren dins i fan un gest de negació al responsable del cementiri. Nou ensurt, què passa? no es pot fer? El senyor fa senyal a la Sònia que aturi la gravació, s’acosta als operaris, mira dins, parlen entre ells i finalment el Benito ens tranquil·litza. Tot bé, seguim, paciència, ara mouran les restes del taüt a l’urna. Treballen dalt de la grua manipulant amb discreció, no veiem res truculent, però tampoc mirem gaire... Estem en silenci per no pertorbar la gravació.

Quan acaben, fan baixar la plataforma i tot se’m fa molt ràpid i surrealista: posen l’urna (aparentment de fusta d’un elegant color caoba) en una mena de bossa de viatge de material plàstic verd que tanquen amb cremallera i fixen en la part de darrera del cotxe mortuori. Molt cotxe per tant poc embalum. Suposo que d’aquesta manera viatjaran les restes de l’Idrissa en la bodega de l’avió. Em fa angúnia pensar què sentiria la seva mare si veiés arribar així el que queda del seu fill. Confio que el que vegi sigui un taüt normal, de mides normals, que li permeti representar-se el seu fill tal com era, que li permeti, per fi, fer un comiat i un dol massa temps postergats.

Ara que ho recordo tot i ho intento descriure, m’envaeix la indignació. Que miserable s’ha de ser per negar l’atenció mèdica a un noi malalt, quina baixesa moral cal tenir per no avisar la família de la seva mort, per bloquejar tota possibilitat d’investigació, per truncar una vida negant-li el nom, la memòria, l’afecte dels seus, negant-li la condició d’ésser humà.

Idrissa Diallo ara té nom, té imatge, potser aviat tindrà fins i tot una plaça dedicada. I tot plegat no li tornarà la vida, ni tornarà l’alegria a la seva mare (tant de bo, al menys li doni una mica de pau). Tampoc li servirà de res tot això a l’Osamuyi, el Jonathan, l’Alik, la Samba, el Mohamed... No resoldrà tant sofriment humà acumulat en les fronteres. Aleshores, quin sentit té? Té tot el sentit del món. Cada resistència vençuda, cada nou repte, cada situació nova, cada persona que de cop s’adona que estem parlant d’un ésser humà i no d’un nombre o una etiqueta o un clixé, és un petit pas en el procés de justícia, memòria i reparació que vam emprendre juntes quan vam decidir que la figura de l’Idrissa inspirés la nostra lluita contra un sistema migratori violent, racista i inhumà.

Gràcies, companyes de camí, no sé si acabarem amb els CIE i les deportacions, no sé si eliminarem el racisme, però no és coherent ni solidari deixar d’intentar-ho.

És tot el que puc sintetitzar avui, mentre les restes de l’Idrissa esperen el retorn a casa dins d’una absurda bossa verda de plàstic. Inch’allà arribis aviat, Idrissa!

Mercè


Veieu també a Directa.cat:

#RepatriemIdrissa


[CASTELLANO]
Relato de la exhumación del cuerpo de Idrissa

Camino del cementerio de Montjuïc el taxista me cuenta sorprendido que hay turistas que le piden que los deje allí para pasear. Para él no es normal ir a un cementerio si no te lleva allí un asunto relacionado con la muerte. Le digo que en otros países los cementerios son lugares de paseo. De todas formas tampoco para mí tiene nada de normal ir a las 8 de la mañana a un cementerio para asistir a una exhumación.

Cuando llego ya están Sonia y Marta que han venido en moto y cargadas con las cámaras. Mientras esperamos que llegue el resto, preguntamos a Benito cómo será el procedimiento. Él ha sido el interlocutor del cementerio. Se abrirá el nicho, se traspasarán los restos a una urna que será conducida al aeropuerto desde donde viajará a Guinea, vía París. Mueve las manos para representar la urna y la imagen me sorprende: es mucho más pequeña que un ataúd, casi un cubo.

Sale a saludarnos también, entre amable y curiosa, la responsable de Comunicación. Mientras tanto ya han llegado David y Víctor de la Directa. Más tarde se nos unirá Xavi C. Mientras esperamos que lleguen el coche de la funeraria y los operarios, un pequeño susto: nos dicen que si el cuerpo está momificado no se podrá utilizar la urna y tendremos que detener la exhumación hasta que consigamos un ataúd. Todo esto ya lo comparten, inquietos, Xavi y Xapo desde Conakry. Quieren saberlo todo en directo, llevan demasiados días en Guinea dedicando gran parte del tiempo a esperar y negociar y esperar y negociar y confiar en que al final se desencalle todo.

Benito, absolutamente volcado a ayudar en todo, dice que si hace falta conseguirá un ataúd rápido, que no nos preocupemos, que no se perderá el avión. Pero llegado a este punto se hace difícil estar tranquilos. Marta dice que su temor es que se abra el nicho y no haya nada. Vaya, no se me había ocurrido que pudiera haber un error así. Por suerte nos ponemos ya en marcha en una extraña comitiva: el camión-grúa de los operarios, el coche funerario, la furgo de Xavi y el coche de Benito (con todas nosotros repartidas a los vehículos).

Cuando llegamos al lugar me invaden las imágenes de junio, cuando pusimos la lápida en el nicho, cuando hicimos nuestra sencilla ceremonia de memoria, cuando los compañeros musulmanes que nos acompañaban hicieron sus oraciones por el alma de Idrissa. Entonces recuerdo que tenía muy presente a su familia. Ahora, mientras esperamos que Sonia prepare las cámaras, tengo presente a la familia pero también a todas las compañeras que compartimos aquella ceremonia, quizá torpe pero muy sentida, hace nueve meses. Ahora, como entonces, se me mezclan las emociones.

El personal del cementerio espera con respeto y expectación que todo esté a punto. Todos los presentes son conscientes de que lo que hacemos no es nada habitual. Que una exhumación sea filmada, y más de una persona musulmana, es muy raro. Que la exhumación seguida con tanta atención sea de un sin papeles que durante casi seis años ha ocupado un nicho de beneficencia es aún más extraño. Pero es que con el caso de Idrissa estamos rompiendo muchos esquemas...

Todo está a punto, la grúa se eleva hasta el nicho y los operarios retiran la placa que pusimos con su nombre, rompen la lápida de cemento que sella el nicho y empiezan a sacar un ataúd todavía bien conservado. Lo abren, miran adentro y hacen un gesto de negación al responsable del cementerio. Nuevo susto, ¿qué pasa? ¿no se puede hacer? El señor hace una señal a Sonia para que detenga la grabación, se acerca a los operarios, mira adentro, hablan entre ellos y finalmente Benito nos tranquiliza. Todo bien, seguimos, paciencia, ahora moverán los restos del ataúd a la urna. Trabajan arriba de la grúa manipulando con discreción, no vemos nada truculento, aunqueo tampoco miramos mucho... Estamos en silencio para no perturbar la grabación.

Cuando terminan, hacen bajar la plataforma y todo se me hace muy rápido y surrealista: ponen la urna (aparentemente de madera de un elegante color caoba) en una especie de bolsa de viaje de material plástico verde que cierran con cremallera y fijan en la parte trasera del coche mortuorio. Mucho coche para tan tanto poco bulto. Supongo que de esta manera viajarán los restos de Idrissa en la bodega del avión. Me angustia pensar qué sentiría su madre si viera llegar así lo que queda de su hijo. Confío que lo que vea sea un ataúd normal, de tamaño normal, que le permita representarse a su hijo tal como era, que le permita, por fin, hacer una despedida y un duelo demasiado tiempo postergados.

Ahora que lo recuerdo y lo intento describir todo, me invade la indignación. Que miserable hay que ser para negar la atención médica a un chico enfermo, qué falta de ética hay que tener para no avisar a la familia de su muerte, para bloquear toda posibilidad de investigación, para truncar una vida negándole el nombre, la memoria, el afecto de los suyos, negándole la condición de ser humano.

Idrissa Diallo ahora tiene nombre, tiene imagen, tal vez pronto tendrá incluso una plaza dedicada. Y todo ello no le devolverá la vida, ni devolverá la alegría a su madre (ojalá, al menos le dé un poco de paz). Todo eso tampoco le servirá de nada a Osamuyi, a Jonathan, a Alik, a Samba, a Mohamed... No resolverá tanto sufrimiento humano acumulado en las fronteras. Entonces, ¿qué sentido tiene? Tiene todo el sentido del mundo. Cada resistencia vencida, cada nuevo reto, cada situación nueva, cada persona que de pronto se da cuenta de que estamos hablando de un ser humano y no de un número o una etiqueta o un cliché, es un pequeño paso en el proceso de justicia, memoria y reparación que emprendimos juntas cuando decidimos que la figura de Idrissa inspirase nuestra lucha contra un sistema migratorio violento, racista e inhumano. 

Gracias, compañeras de camino, no sé si acabaremos con los CIE y las deportaciones, no sé si eliminaremos el racismo, pero no es coherente ni solidario dejar de intentarlo. 

Es todo lo que puedo sintetizar hoy, mientras los restos de Idrissa esperan el regreso a casa dentro de una absurda bolsa verde de plástico. Inch'allà llegues pronto, Idrissa! 

Mercè


También, en  Directa.cat:

#RepatriemIdrissa

dissabte, 6 de gener del 2018

De la mort d'Idrissa a la de Mohammed a Archidona

El nostre company Andrés G. Berrio sintetitza en un article publicat a eldiario.es el que moltes estem vivint i revivint darrerament a mesura que anem coneixent les mostres cada vegada més terribles de violència institucional que s'estan produint a Archidona i a la Frontera Sud.

De la muerte de Idrissa a la de Mohammed en Archidona

La existencia de Archidona y la muerte de Mohammed nos ha de golpear como lo hizo en 2012 la muerte de Idrissa en el CIE de Barcelona. Hemos de amplificar los esfuerzos para frenar la actual deriva de vulneración de derechos de la población migrada orquestada desde el Gobierno

Hoy se cumplen 6 años desde que Idrissa Diallo murió en el CIE de Barcelona. Su muerte, junto a la de Samba Martine en Madrid días antes, supuso una gran sacudida al sistema de internamiento y deportación. Dolió y mucho. Y ese dolor nos dio las fuerzas para generar en Barcelona Tanquem els Cies en una respuesta colectiva ante lo que estaba aconteciendo en el centro. Su muerte rompió el silencio mediático que rodeaba a los CIEs y la deportación. Hizo que el Colegio de Abogados comenzara a preocuparse por lo que acontecía en su interior sembrando la primera semilla de los Servicios de Orientación Jurídica en los CIE, e hizo que el Consejo General del Poder Judicial se preocupara de hacer cumplir la ley y designó Jueces de Instrucción que tuvieran la función de control de los CIE, lo cual debería haber pasado mucho atrás. Incluso, forzó al Gobierno a aprobar un Reglamento sobre los CIE (que fue ampliamente criticado) 25 años después de que éstos comenzaran a utilizarse.

Se inició un ciclo en el que de verdad nos creímos que podíamos tener en nuestras manos la posibilidad de cerrar los CIE y trabajamos en consecuencia...

Llegiu l'article sencer aquí: http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/Idrissa-Diallo-Archidona_6_726237394.html


divendres, 29 de desembre del 2017

Memòria, justícia i reparació: Canvi de nom de la Plaça Antonio López per Plaça Idrissa Diallo

[CATALÀ, más abajo en castellano]

Deixem enrere un any complicat en el terreny dels drets i les llibertats de les persones migrants (Vegeu el resum de la situació que vam fer en acabar la VII Trobada de la Campanya Estatal pel tancament dels CIE i la fi de les Deportacions).

Per això, des de Tanquem els CIE volem començar l’any amb força i ens caldrà molta ajuda!


Fotos: Paco Freire

Us presentem la Iniciativa Ciutadana Memòria, justícia i reparació: Canvi de nom de la Plaça Antonio López per Plaça Idrissa Diallo. Es tracta d’una consulta a les ciutadanes i ciutadans de Barcelona demanant el seu acord amb el canvi de nom de la plaça de l’esclavista Antonio López per Plaça Idrissa Diallo, immigrant guineà mort al CIE de Zona Franca, símbol de la injustícia dels CIE i de la resistència migrant i, com ja sabeu, inspirador de Tanquem els CIE.

D'acord amb les normes de l'Ajuntament de Barcelona hem de recollir 15.000 firmes de persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona, en el termini de dos mesos.

Com ens podeu ajudar?
  • Assistint el 13 de gener (la data prevista era el 6 de gener, però l'amenaça de fortes pluges ens ha fet postposar-ho)a l’acte d’homenatge a l’Idrissa Diallo en el sisè aniversari de la seva mort al CIE de la Zona Franca. L’acte (organitzat amb Metromuster) es farà en l’actual plaça Antonio López, a les 18:30 h. Allà donarem el tret de sortida de la campanya. Allà podreu signar i si porteu una fotocòpia del vostre DNI/NIE us podreu fer fedatàries allà mateix.
  • Recollint signatures i/o fent-vos fedatàries. Si ens escriviu un mail, podem informar-vos dels llocs on podeu signar i si voleu ser fedatàries, us podem lliurar els plecs de firma.
  • Fent difusió de la campanya #PlaçaIdrissa a través de les vostres xarxes.
Moltes gràcies pel vostre suport.
Juntes farem fora les estructures racistes de la nostra ciutat!


[CASTELLANO, més amunt en català]

Dejamos atrás un año complicado en el terreno de los derechos y las libertades de las personas migrantes  (Véase el resumen de la situación que hicimos al acabar el  VII Encuentro de la Campaña Estatal por el Cierre de los CIE y el Fin de las Deportaciones).

Per eso, desde Tanquem els CIE queremos empezar el año con fuerza y ¡necesitaremos mucha ayuda!

Os presentamos la Iniciativa Ciudadana Memoria, justicia y reparación: Cambio de nombre de la Plaza Antonio López por Plaza Idrissa Diallo. Se trata de una consulta a las ciudadanas y ciudadanos de Barcelona pidiendo su acuerdo con el cambio de nombre de la Plaza del esclavista Antonio López por Plaza Idrissa Diallo, inmigrante guineano muerto en el CIE de Zona Franca, símbolo de la injusticia de los CIE y de la resistencia migrante y, como sabéis, inspirador de Tanquem els CIE.

De acuerdo con las normas del Ayuntamiento de Barcelona tenemos que recoger 15.000 firmas de personas mayores de 16 años empadronadas en Barcelona, en el plazo de dos meses.

¿Cómo nos podéis ayudar?
  • Asistiendo el 13 de enero (la fecha prevista era el 6 de enero, pero la amenaza de fuertes lluvias nos ha hecho posponerlo) al acto de homenaje a Idrissa Diallo en el sexto aniversario de su muerte en el CIE de Zona Franca. El acto (organizado junto con Metromuster) se hará en la actual plaza Antonio López, a las 18:30 h. Allí podréis firmar y si lleváis una fotocòpia del DNI/NIE os podréis hacer fedatarias allí mismo.
  • Recogiendo firmas y/o haciéndoos fedatarias. Si nos escribís un email, podemos informaros de los lugares donde podéis firmar y si queréis ser fedatarias, os podemos entregar los pliegos de firmas.
  • Haciendo difusión de la campaña #PlaçaIdrissa a través de vuestras redes.
Muchas gracias por vuestro apoyo.
¡Juntas eliminaremos las estructuras racistas de nuestra ciudad!


divendres, 29 de setembre del 2017

3-8/oct. CINEMIGRANTE a Barcelona


Com cada any, us recomanem informar-vos, difondre i assistir al  FESTIVAL CINEMIGRANTE, que enguany se celebrarà a Barcelona del 3 al 8 d'octubre.

Entrada lliure i gratuïta 

Què és Cinemigrante? 
El Festival CineMigrante, cine por la diversidad cultural, migración y derechos humanos va néixer a Buenos Aires l’any 2010 per tal de conscienciar sobre el perquè de les migracions i el respecte als drets humans de les persones migrades. 

Quan i on tindran lloc les projeccions? 
La 4°Edició de la Muestra Internacional de CineMigrante, cine por la diversidad cultural, migración y derechos humanos, del 3 al 8 d’octubre, enguany tindrà lloc a espais com el CCCB, el Centre Cívic Pati Llimona o l’Institut Français. 

En què consisteix? 
Durant una setmana en diferents espais i horaris hi haurà projeccions, conferències i taules rodones, així com exposicions i tallers amb l’objectiu de reflexionar sobre el fet migratori i les seves conseqüències socials i polítiques.

Com s'estructura? 
El Festival s’estructura en quatre línies d’acció: “Vulneración del derecho a la salud y exclusión Sanitaria. El acceso a la salud en la población migrante en España”, “El engaño de la “prevención”. Educación Vs Control Social”, “Racismo y mecanismos de resistencia frente a la violencia institucional”, “Control migratorio - Descontrol turístico: Diferencias institucionales en el accionar con respecto al turismo y a la migración”.

Què destaquem? 
En aquesta edició destaca la presència de Rama Thiaw, directora de ‘The revolution won’t be televised’, que obrirà la projecció inaugural amb aquest film que mostra la revolta contrària al president Wade al Senegal i que es va estrenar a la Berlinale 2016 amb una gran acollida.

Més informació sobre el festival i programació completa a: www.cinemigrante.org/bcn2017

dimecres, 27 de setembre del 2017

[cast] Internos del CIE de Barcelona denuncian a la Policía Nacional española por malos tratos y vejaciones racistas

Traducción al castellano del artículo de David Bou en La Directa (https://directa.cat/interns-del-cie-de-barcelona-denuncien-policia-nacional-espanyola-maltractaments-vexacions-racistes)

Los hechos se produjeron el pasado jueves y Tanquem els CIE e Irídia presentan la demanda por delitos de lesiones y contra la integridad moral por parte de funcionario público con agravante de abuso de superioridad y motivaciones racistas


Enésima denuncia de internos del CIE de la Zona Franca contra agentes del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) español. En esta ocasión, Tanquem els CIE y el Centro para la defensa de los derechos humanos Irídia califican los hechos como "muy graves" y aseguran que este episodio evidencia el empeoramiento de las condiciones de vida de los recluidos "denotando la extrema violencia que conllevan los mecanismos de una política migratoria y de una ley de extranjería profundamente racistas".

diumenge, 24 de setembre del 2017

Postposem l'assemblea oberta

Atesa l'excepcionalitat i la incertesa d'aquests dies, postposem per més endavant l'assemblea oberta #obrimTanquem que estava prevista per al 28 de setembre.
Però no oblidem que el CIE segueix obert i el sistema de deportacions segueix funcionant. Des de Tanquem els CIE seguim atentes a la defensa dels drets dels interns i a la denúncia del sistema de deportacions.
Ens veiem als carrers, defensant la llibertat d'expressió i la democràcia!

Recordeu que ens podeu contactar en l'email tanquemelscies@gmail.com


divendres, 25 d’agost del 2017

Manifest de la societat organitzada davant manifestació 26A

Manifest al qual ens hem adherit junt amb més de 160 col·lectius, plataformes i entitats socials.

Davant la tragèdia del 17 d’agost: pau, solidaritat i convivència en la diversitat

Sortim al carrer aquest dissabte 26 d'agost de 2017 a Barcelona per expressar el nostre rebuig a l'atemptat reivindicat per Daesh i per mostrar el nostre suport a víctimes i familiars. Ho fem pels fets ocorreguts el passat 17 d'agost a Barcelona i Cambrils, amb 15 víctimes mortals i més d'un centenar de ferits. Ho fem per agrair la resposta solidària de les persones que han reaccionat des del primer moment. Però sense oblidar i tenint molt present les víctimes que cada dia pateixen aquesta mateixa violència, que només aquest mes d’agost ha colpejat molts altres països, a més de Catalunya. Recordem especialment Síria, on han mort mig milió de persones a mans d'actors governamentals i no governamentals, tant locals com internacionals. Víctimes que no surten a portades, víctimes oblidades. Moltes no moren però es queden a les nostres fronteres. Les entitats, les plataformes i els moviments socials volem deixar clar que aquestes morts són tan nostres com les de Barcelona i Cambrils. No fem diferència.

Sortim a ocupar el carrer, com ho hem fet tantes altres vegades. Recordem els crits de "No a la guerra" de 2003 –arran de la invasió criminal de l'Iraq impulsada per Aznar, Bush i Blair– que van omplir els carrers de Barcelona. Recordem també tantes altres manifestacions de rebuig a les intervencions militars arreu, a favor de la pau i per l'acollida de persones refugiades i migrants, com la darrera del 18 de febrer. Tornarem, doncs, a sortir, per tornar a assenyalar-ne les causes i enfocar els seus responsables.

dijous, 27 de juliol del 2017

Així és un macrovol de deportació des del CIE de Barcelona

Un equip de la Directa ha pogut documentar gràficament per primera vegada l'operatiu policial utilitzat per traslladar les persones privades de llibertat fins a l'aeroport i deportar-les en un macrovol especial. 



Vegeu l'article sencer: https://directa.cat/aixi-es-un-macrovol-de-deportacio-des-del-cie-de-barcelona



Des de Tanquem els CIE agraïm la implicació i la complicitat de tanta gent amiga de diversos col·lectius i mitjans que ens han acompanyat els darrers dies en la denúncia dels vols de deportació i el sinistre i hipòcrita negoci que els envolta. Gràcies a la feina de totes anem posant llum a un dels mecanismes més opacs de la política migratòria.

Recordem que us podeu adherir al Boicot a Barceló viatges /Air Nostrum (Iberia) per fer negocis amb les deportacions i podeu seguir tota la informació sobre deportacions a: stopdeportacion.wordpress.com

I, en especial, volem agrair i mostrar el màxim respecte per la resistència mostrada per les persones migrants que havien de ser deportades. Gràcies a la seva lluita i les seves protestes s'ha aconseguit reduir sensiblement el nombre de persones finalment deportades.

Els nostres millors desitjos tant per als qui no han pogut evitar ser retornats al país de què van fugir com per als qui han aconseguit ser acceptats com a sol·licitants d'asil.

Seguirem lluitant pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions!

dijous, 15 de juny del 2017

Idrissa Diallo mai més serà un 'sense nom'

Veieu  a La Directa l'article sencer que inclou el vídeo de l'acte fet per Metromuster

Tanquem els CIE col·loca una làpida al nínxol on està inhumat el jove guineà des del 2012, any de la seva mort al CIE de Zona Franca. Dissabte se celebra un acte per demanar que la plaça barcelonina dedicada a l'esclavista Antonio López porti el seu nom  

La tarda de dimecres 14 de juliol, un petit grup de persones va retre un homenatge a Idrissa Diallo, el guineà de 21 anys que va morir sota custòdia del Cos Nacional de Policia espanyola al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona la Nit de Reis de l'any 2012. L'acte no s'havia convocat públicament i era volgudament discret, íntim i reflexiu. L'indret escollit va ser el gran cementiri de la muntanya de Montjuïc, allà on fa gairebé mig any la Directa va trobar el nínxol anònim on es va inhumar al jove en solitud, mitjançant un enterrament de beneficència, després que el seu cos passés sis mesos a les cambres frigorífiques de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya sense ser reclamat per ningú. (...)

Per veure l'article sencer:

https://directa.cat/actualitat/idrissa-diallo-mai-mes-sera-un-sense-nom

Video de Metromuster:


Homenatge a Idrissa Diallo (14 de juny de 2017) from metromuster on Vimeo.