dijous, 24 de març del 2022

Aquest és l'Idrissa Diallo

Comunicat de Tanquem els CIE

Comunicado en castellano: Éste es Idrissa Diallo. Communiqué en français: Voici Idrissa Diallo


Idrissa Diallo, nascut al poble de Tindila, a Guinea Conakry, regió administrativa de Kankan,
prefectura de Mandiana,
subprefectura de Saladou, i mort al CIE de Barcelona, Espanya.



Idrissa Diallo va inspirar la creació de Tanquem els CIE i ha estat un símbol de tantes persones víctimes de la violenta i racista política migratòria. Però durant molt temps no en sabíem gaire bé res, només que tenia 21 anys, que era de Guinea Conakry i que va morir la nit de reis de 2012 al CIE de Barcelona després de demanar repetidament i inútilment ajuda mèdica. Però no en teníem cap imatge i l’havíem de representar amb una silueta buida. Com tants d’altres…

Més endavant gràcies a la iniciativa de fer el documental “Idrissa, crònica d’una mort qualsevol” es va iniciar un procés d’investigació per acabar trobant d’una banda el seu cos en una tomba anònima del cementiri de Montjuïc i d’altra banda la seva família en un poblet guineà anomenat Tindila. Finalment, amb l’ajuda professional i econòmica de molta gent, es va poder inhumar el cos i enviar-lo al seu poble, on el van poder enterrar al costat del seu pare.

Tot aquest procés va donar nom, història i presència a l’Idrissa. Tot allò que es nega a tantes No name que moren anònimament en el seu viatge migratori. També ens va donar una imatge molt fugaç. Al documental la seva família mostra una fotografia de l’Idrissa amb el seu germà.

L’Idrissa Diallo va continuar sent un símbol de tantes altres víctimes del racisme institucional, va ser protagonista d’una campanya de firmes per posar el seu nom a la plaça actualment dedicada a l’esclavista Antonio López, campanya en què novament molta gent hi va participar però que finalment els interessos polítics i econòmics van fer fracassar.

En algun moment algun mitjà va il•lustrar una notícia amb una imatge d’Idrissa Diallo. Aquella imatge va ser reproduïda (també per Tanquem els CIE) sense qüestionar-la, donant-la per bona fins que recentment algú ens va assenyalar l’error: era un altre Idrissa Diallo, segons hem pogut comprovar més tard.

Ens sap molt greu haver reproduït una imatge errònia. Ens hem disculpat amb la família i els hem demanat una foto real. Finalment la tenim, proporcionada pel seu germà. Aquesta és la imatge que la família vol que utilitzem. Aquest sí és l’Idrissa!

No deixa de ser significatiu tot aquest malentès, com una etapa més del llarg i complicat camí de la justícia i la reparació en un sistema racista i colonial tan cruel.

Però aquest sí és l’Idrissa. Aquest és el noi de qui, quan va néixer, algú va dir a la seva mare que seria algú especial. Va ser-ho i ho continua sent. Aviat donarà nom finalment a la plaça de l’esclavista, potser no de la manera que voldríem el moviment antiracista i anticolonial de la ciutat, però seguirem… Seguirem i l’Idrissa seguirà present en la nostra lluita per un món sense racisme i sense violència.