Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de juny del 2025

15J. Tancar els CIE és rebutjar les polítiques repressives cap a les migracions

 


COMUNICAT DE LA CAMPANYA ESTATAL PEL TANCAMENT DELS CIE I LA FI DE LES DEPORTACIONS

15 de juny de 2025. Dia contra els CIE


 

Avui dia, en ple 2025, els Centres d'Internament d'Estrangers a Espanya continuen oberts. Avui, dia estatal contra els CIE, cal recordar que els CIE són indrets on es tanca persones per qüestions de control de fluxos migratoris, i són un lloc de privació de llibertat per a persones migrants per no tenir papers. Llocs on els drets humans se suspenen de facto, en nom d'una suposada “seguretat” que només genera més sofriment i més exclusió. Llocs on hi ha hagut morts de persones internes a les quals es dona carpetada sense una recerca judicial efectiva i sense almenys avisar la seva família.

I això no ocorre només aquí. Aquesta lògica repressiva travessa tot el continent europeu.

Al Regne Unit, s'ha convertit un vaixell en centre de detenció per a sol·licitants d'asil, mantenint-los aïllats, fora de la vista pública. A més, el govern britànic ha impulsat la deportació de persones migrants a Ruanda, externalitzant la seva responsabilitat i violant els principis més bàsics del dret internacional d'asil.

Itàlia ha arribat a signar un acord amb Albània per instal·lar centres de detenció fora del territori europeu, seguint la mateixa estratègia: amagar les persones, expulsar-les de la legalitat, i eludir les obligacions humanitàries.

Aquests experiments, que podrien veure's afavorits per l'aplicació del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, xoquen ara com ara amb la llei. Malgrat els contratemps inicials i el seu cost desorbitat, susciten un entusiasme escandalós entre els dirigents europeus, que ja no oculten el seu desig d'expulsar dels seus territoris les persones que busquen protecció internacional promovent, entre altres mesures, la reforma del concepte de «tercer país segur» de la Unió Europea, la qual cosa suposaria «Un primer pas per institucionalitzar el Guantánamo europeu».

La Unió Europea està distorsionant cínicament el concepte de "seguretat" per aconseguir els seus propis fins repressius. Amb una sèrie de propostes futures, està aplanant el camí perquè els migrants siguin expulsats i deportats pràcticament en qualsevol lloc, posant les persones en perill i enriquint les empreses de seguretat que inverteixen en el negoci de la deportació.

I aquesta pràctica és extensible a altres indrets del món.

Als Estats Units, la situació en la frontera sud continua marcada per l'enduriment: murs, detencions massives, separacions familiars. Però el més alarmant és que el govern estatunidenc ha reprès l'ús de la base naval de Guantánamo com a lloc de retenció per a persones migrants interceptades en el mar. Un espai ja tristament conegut pel seu historial de violacions de drets humans, ara reutilitzat per criminalitzar, una vegada més, la migració.

A Austràlia, les persones migrants i sol·licitants d'asil han estat detingudes durant anys en centres dins del país i en centres en altres països, com a Nauru i Papua Nova Guinea, sota condicions extremes que han estat denunciades per les principals organitzacions internacionals.

A Àsia, països com Tailàndia i Malàisia mantenen centres de detenció per a migrants sense papers on s'amunteguen famílies, menors i persones refugiades, en condicions que ratllen l'inhumà, sense accés real a assistència legal ni mèdica, amb detencions arbitràries i indefinides.

Res d'això no és casual. Tot això respon a una mateixa visió: una idea repressiva, deshumanitzant i criminalitzadora, que veu en les persones migrants un problema a controlar, no una realitat humana que ha de ser acollida amb dignitat i justícia. Són expressions del mateix enfocament colonialista i racista, que converteix les persones migrants en enemics, en una amenaça per al nostre benestar, amb una lògica deshumanitzadora i fulminant que respon al dret a la mobilitat tancant i expulsant, que descarta, sense cap pudor, a part de la població mundial i eludeix qualsevol tipus d'assumpció de responsabilitat en les circumstàncies que provoquen aquestes mobilitzacions.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", no estem parlant només de murs, cel·les o edificis. No es tracta només de clausurar una instal·lació. El que estem exigint és que es desmunti aquesta lògica, el que estem demanant és la fi d'una manera d'entendre i gestionar les migracions: una forma basada en la por, la repressió i el rebuig.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", també exigim que acabin els controls policials motivats per criteris racials o ètnics. Una pràctica que afecta la salut física i emocional, limita llibertats i els drets humans de moltes persones que la pateixen diàriament, que també impacta en tota la societat que observem com una part important de les nostres veïnes i veïns són diàriament criminalitzats i estigmatitzats.

Tancar els CIE és rebutjar aquestes polítiques repressives. És dir, amb força, que migrar no és un delicte. És afirmar que les migracions no són un problema que es reprimeix, sinó una realitat humana que s'acompanya amb dignitat. Que cap persona és il·legal. Que la mobilitat forma part de la vida. I que els drets no es detenen a les fronteres. És apostar per un model de convivència que respecti la vida, la llibertat i la dignitat de totes les persones, neixin on neixin. És complir la regularització de les persones migrants en situació irregular, sense condicions afegides ni manipulacions, tal com expressa la ILP Regularització Ja, avalada amb 700.000 signatures de ciutadans i ciutadanes.

Tancar els CIE és, en definitiva, obrir la porta a una política migratòria basada en el respecte, la justícia i la humanitat. Tancar els CIE és una exigència ètica de tot ciutadà i ciutadana del món en defensa de la dignitat i de la igualtat d'oportunitats. Per això continuarem cridant i clamant pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions.

CIE No !!!        Tancament dels CIE ja !!!

dissabte, 4 de juny del 2022

18J. ¿Por qué no lo llaman cárcel?

Dentro del ciclo "Un Migrante llamado Magón, Ilegal Aquí Ilegal Allá", organizado en Ciudad de México por el centenario del asesinato de Ricardo Flores MagónTanquem els CIE hemos sido invitadas a participar en la sesión ¿Por qué no lo llaman cárcel? Centros de internamiento para  extranjeros.

Organizada por los colectivos de la Ciudad de México Albergue Tochan Nuestra Casa y Huesos de Obsidiana, la charla será online, el sábado 18 de junio, a las 20:15h (hora de España) y podrá seguirse vía facebook Live en la página de Los otros muros Ricardo Flores Magón.

Ricardo Flores Magón fue un migrante, periodista y luchador social que fue asesinado el 21 de Noviembre de 1922 en una penitenciaria norteamericana. 

De febrero a Noviembre de 2022, diversas organizaciones están generando en Ciudad de México un diálogo entre la memoria Magonista y la lucha social actual.

Sin duda será una buena ocasión de acercar luchas hermanas por los derechos de las personas migrantes. Muchas gracias por invitarnos.


dijous, 23 de gener del 2020

[Italia] Muere un interno en el CPR de Gradisca d'Isonzo a causa de los golpes propinados por las fuerzas de seguridad

El pasado sábado 18 de Enero, Vakhtang Enukidze, habitante en Italia de 38 años de orígen georgiano y recluso en el Centro de Permanencia para la Repatriación (CPR) – el equivalente italiano de los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE) españoles – moría en el hospital de Gorizia, después de ser trasladado esa misma mañana desde el centro de reclusión para personas migrantes, a apenas un mes de su apertura.

Según las voces de otros compañeros internos, Vakhtang había sido golpeado en varias ocasiones los días precedentes por las fuerzas de seguridad presentes en el CPR. Los testimonios relatan como al menos ocho policías vestidos de antidisturbio entraron en su celda y le propinaron una paliza que le hizo caer y golpearse fuertemente la cabeza contra un muro. Una vez en el suelo los policías le esposaron y arrastraron por el suelo, pisándole en el cuello y en la espalda. El estado de Vakhtang empeoró sucesivamente, hasta llegar a causarle la muerte durante la mañana del sábado 18.

Sus familiares parecen haber recibido la noticia gracias a las llamadas de otros internos, que les han contactado al saber de la muerte de Vakhtang, después de escuchar una conversación en la enfermería del CPR. La primera versión oficial aparecida en el periódico local “Il Piccolo” hablaba de una pelea entre internos como causa de la muerte. Esta versión ha sido desmentida después por varios testimonios, entre los cuales se encuentran los de otros reclusos que, valientemente, han arriesgado su integridad física para denunciar públicamente este detestable asesinato.

El CPR de Gradisca, situado en la región italiana Friuli-Venezia-Giulia, está gestionado por la cooperativa padovana EDECO, ya conocida por otros escándalos concernientes al mal estado y gestión de varios centros de acogida en Italia. El CPR había comenzado a funcionar el pasado 17 de diciembre, a pesar de las críticas recibidas y las movilizaciones locales contra su apertura. Con capacidad para 150 personas detenidas, se trata de una auténtica cárcel étnica, donde para ser recluido sólo es necesario no tener la documentación en regla. El centro había sido previamente clausurado en 2013 debido a las revueltas internas, donde otro joven, Majid, perdió la vida tras los muros.

El propio sábado 18 y el domingo 19, algunas personas solidarias nos concentrábamos en las puertas del CPR para protestar por la muerte de Vakhtang, comunicar con los prisioneros, y exigir el cierre inmediato de esta estructura de muerte. Las fuerzas de seguridad del centro han vuelto a intervenir violentamente entonces y requisado los teléfonos móviles para intentar evitar la salida de más voces de dentro. Además, durante los primeros días de esta semana, varios de los compañeros de celda de Vakhtang que se habían mostrado dispuestos a testimoniar en las investigaciones han sido deportados.

Estos trágicos y graves hechos muestran, una vez más, la más dura cara de la violencia y el racismo de estado. Los CPR, como los CIE en el estado español, son sobretodo una herramienta para instaurar el miedo entre quien no dispone de papeles o es susceptible de perderles, una amenaza para generar una mano de obra más barata y servicial, para hacer aceptar unas condiciones de trabajo y vida de semi-esclavitud.

Del próximo lunes 27 de Enero al domingo 2 de Febrero se ha convocado una semana de acciones y movilizaciones en toda Italia por el cierre de todos los CPR, por la liberación inmediata de todas la personas recluidas, y por Vakhtang.


¡QUE TODOS LOS CPR SEAN REDUCIDOS A CENIZAS!

¡POR VAKHTANG! ¡POR TODAS LAS MUERTAS A MANOS DEL RACISMO DE ESTADO!

Video de una de las intervenciones policiales en la celda de Vakhtang grabado desde dentro del CPR.

Testimonio (en Italiano) de un recluso sobre los acontecimientos que llevaron a la muerte de Vakhtang:

Más información: Asemblea No CPR no Frontiere Friuli-Venezia-Giulia https://nofrontierefvg.noblogs.org/

dimarts, 21 d’agost del 2018

Denúncia sobre CIE i deportacions en l'Audiència de Barcelona del Tribunal Popular dels Pobles

[Català, más abajo en castellano]

Presentació del cas contra els Centres d'Internament d'Estrangers per part de Tanquem els CIE i testimoni d'Elhadj Thiermo Fata Boye sobre el seu pas pel CIE de Zona Franca ( Barcelona) a l'Audiència de Barcelona del Tribunal Permanent dels Pobles en la sessió sobre violacions de drets humans a persones migrants.





Tanquem els CIE participamos en el Eje de Frontera Sur de la Audiencia de Barcelona del Tribunal Permanente de los Pueblos (TPP) sobre Espacios de “No Derecho”: Migración, refugio y desplazamiento forzado. La Audiencia de Barcelona del Tribunal Permanente de los Pueblos concluyó que se están cometiendo crímenes contra la humanidad en las fronteras europeas.

A continuación compartimos las violencias específicas de los Centros de Internamiento de Extranjeros que relatamos en la ficha de sistematización de información que recopiló el TPP. No pretendíamos abarcar todas las denuncias posibles sino compenetrar nuestra sección con las demás intervenciones de dicha audiencia:

dilluns, 6 d’agost del 2018

Conclusions de l'Audiència de Barcelona del Tribunal Permanent dels Pobles sobre Espais de “No Dret”

[Català, más abajo en castellano]

La tercera Audiència de la Sessió del Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) sobre la violació amb impunitat dels drets humans de les persones migrants i refugiades va tenir lloc el 29, 30 de juny i 1 de juliol a Barcelona. Després d'examinar casos de violacions de drets humans en els eixos de Gènere i diversitat sexual, Menors i joves i Frontera Sud, presentats per organitzacions de persones migrants i refugiades, organitzacions actives en la solidaritat i centres de recerca, les conclusions de les sis jutges del Tribunal són contundents: a les fronteres europees s'estan cometent crims contra la humanitat. Els responsables són tant la Unió Europea com els Estats Membres, amb l'agreujant que hi ha una estratègia de no-reconeixement dels fets i de garantia de la impunitat per als responsables individuals i institucionals.


Més informació: https://transnationalmigrantplatform.net/migrantppt/es/crimenes-contra-la-humanidad-en-las-fronteras-europeas-conclusion-de-la-audiencia-de-barcelona-del-tribunal-permanente-de-los-pueblos-sobre-espacios-de-no-derecho/

Declaració final del TPP: https://transnationalmigrantplatform.net/migrantppt/wp-content/uploads/2018/08/DECLARACION-FINAL-BARCELONA-2018_CAST.pdf




[Castellano, més amunt en català]

La tercera Audiencia de la Sesión del Tribunal Permanente de los Pueblos (TPP) sobre la violación con impunidad de los derechos humanos de las personas migrantes y refugiadas tuvo lugar el 29, 30 de junio y 1 de julio en Barcelona. Tras examinar casos de violaciones de derechos humanos en los ejes de Género y diversidad Sexual, Menores y Jóvenes y Frontera Sur, presentados por organizaciones de personas migrantes y refugiadas, organizaciones activas en la solidaridad y centros de investigación, las conclusiones de las seis juezas del Tribunal son contundentes: en las fronteras europeas se están cometiendo crímenes contra la humanidad. Los responsables son tanto la Unión Europea como los Estados Miembros, con el agravante de que existe una estrategia de no-reconocimiento de los hechos y de garantía de la impunidad para los responsables individuales e institucionales.

Más información: https://transnationalmigrantplatform.net/migrantppt/es/crimenes-contra-la-humanidad-en-las-fronteras-europeas-conclusion-de-la-audiencia-de-barcelona-del-tribunal-permanente-de-los-pueblos-sobre-espacios-de-no-derecho/

Declaración final del TPP: https://transnationalmigrantplatform.net/migrantppt/wp-content/uploads/2018/08/DECLARACION-FINAL-BARCELONA-2018_CAST.pdf

dijous, 21 de juny del 2018

Tribunal Permanent dels Pobles. Audiència de Barcelona

[Más abajo en castellano]

El Tribunal Permanent dels Pobles celebrarà l'Audiència de Barcelona els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol.
Ens hi acompanyareu? Tanquem els CIE participarà presentant una de les parts en l'Eix Frontera Sud.


Tribunal Permanent dels Pobles sobre la violació amb impunitat dels drets humans de les persones migrants i refugiades

Audiència sobre els Espais de "No Dret" (Frontera Sud, Gènere, Menors)

29, 30 juny i 1 de juliol 2018

Auditori Eduard Toldrà, Conservatori Municipal de Mùsica,
Carrer Bruc 110-112, Barcelona

Les fronteres europees, cada vegada més militaritzades, són el lloc on es comptabilitza més del 60% de les morts registrades de persones migrants a tot el món. En la seva fugida davant l’empobriment provocat per l'extractivisme corporatiu a gran escala i el saqueig dels seus mitjans de supervivència o la devastació de la guerra, els drets de les persones migrants i refugiats es violen de forma múltiple i sistemàtica.

El 2016, contant amb el lideratge de la Transnacional Migrant Platform - Europe, desenes d'organitzacions i col·lectius de persones migrants, així com xarxes de solidaritat van decidir apel·lar davant el Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) per abordar el cas de violació dels drets humans de les persones migrants i refugiades. El TPP va acceptar el repte, i el procés es va iniciar a Barcelona el juliol de 2017. Des de llavors, s'han celebrat dues audicions a Palerm (desembre 2017) i París (gener 2018). L'objectiu d'aquest procés que dura dos anys, és donar visibilitat clara a les persones migrants com un subjecte inviolable dels drets; identificar i jutjar la "cadena" de corresponsabilitat al llarg de la ruta migratòria que condueix a la violació dels drets humans dels migrants; i proporcionar urgentment i fomentar mesures adequades per a l'accés a la justícia. El TPP és un tribunal d'opinió, però l'aspecte innovador d'aquesta iniciativa és la possibilitat de posar les bases per a una jurisdicció internacional efectiva sobre els crims de fronteres, com ho va fer l'antecedent del TPP, el Tribunal de Bertrand Russell, amb els Crims de Guerra fa 60 anys.

Els propers 29, 30 de juny i 1 de juliol a l'Audiència de Barcelona es presentaran casos dels Eixos: Frontera Sud, Gènere i Menors.

Entre les organitzacions i entitats que convoquen es troben: Transnational Migrant Platform Europe (TMP-E), Centro Filipino-Barcelona, RESPECT Network Europe; ECVC Coordinadora Europea de Vía Campesina; Associació Catalana per la integració d’homosexuals, bisexuals i transexuals inmigrants (ACATHI); Carovane Migranti; Centre Delàs, Comitato Verità e Giustizia per i Nuovi Desaparecidos; Entrepobles; No Muri No Recinti, Espacio del Inmigrante; Fotomovimiento; Institut de Drets Humans de Catalunya; IRIDIA; Jo Sí Sanitat Universal, Mujeres Pa’lante; NOVACT; Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL); Sindicato Popular de vendedores ambulantes; Stop Mare Mortum; SOS Racismo, SUDS; Tanquem els CIEs Barcelona; Transnational Institute (TNI); Tras la Manta; Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR), Taula de defensa dels drets de les treballadores de la llar, la neteja i les cures, Womens Link.

Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, de Casa Nostra Casa Vostra, i del Conservatori Municipal de Mùsica

Enllaç per la inscripció (gratuïta però recomanada per les limitacions d'aforament)

Contacte: pptribunal_eu@riseup.net


Twitter #JuzgandoFronteras

dilluns, 26 de juny del 2017

Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) sobre la violació amb impunitat dels drets humans de les persones migrants i refugiades



Dissabte 8 de juliol, 9h30 – 20h . Aula Magna de la Univesitat de Barcelona (UB), Edifici històric (Pl. Universitat, Gran Via Les Corts Catalanes, 585, Barcelona). 

Per inscriure-us podeu entrar AQUÍ


A Europa, les persones que som migrants i refugiades originàries de totes les regions del Sud Global i d’Europa central i oriental hem estat testimonis de les diverses etapes de la formació de la Fortalesa Europea. Hem estat testimonis de la política d’exclusió que es construeix al continent any rere any. Es tracta d’una política que ha implicat el retrocés de drets humans i dels pobles; que obliga a acampar, que deté de forma forçosa i deporta, que criminalitza a les fronteres militaritzades del Sud i de l’Est d’Europa. L’evidència més gran en són les persones desaparegudes, i la mort de milers de nenes, nens, germanes i germans en el seu viatge per arribar a les fronteres europees: un intolerable crim contra la humanitat.
Davant d'aquesta situació, hem demanat al Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) d'obrir una Sessió específica entre 2017 i 2018.
El TPP ha acceptat i el procés serà inaugurat a Barcelona el proper 8 juliol 2017, en presència de membres del Tribunal, de testimonis de persones migrantes i refugiades i d'expert/es en la matèria.
Durant les diferents Audiències, Tribunal permetrà:
  • Enregistrar les propostes de les comunitats de persones migrants i refugiades per documentar de forma rigorosa;
  • Escoltar i visibilitzar els casos de violació dels drets de les persones migrants i refugiades;
  • Analitzar conjuntament les causes profundes (incloent-hi els acords de lliure comerç i inversions, l’extractivisme a escala global, així com la cadena global de producció) dels desplaçaments forçats de persones migrants i refugiades.
  • Determinar les responsabilitats dels governs, inclosa la Unió Europea i altres organismes oficials europeus.
  • Enfocar cap al rol de les corporacions a la cadena de producció global així com en el règim de fronteres. 

 Tanquem els CIE participarà en l'eix FRONTERES (16;30 - 17:10 h) 

Contacte: pptribunal_eu@riseup.net

Més informació: http://transnationalmigrantplatform.net

Primers convocants: Transnational Migrant Platform Europe (TMP-E), Platform of Filipino Migrant organisations in Europe (Commission for Filipino Migrant Workers (CFMW), Geneva Forum for Filipino Concerns, Centro Filipino-Barcelona, Kasapi-Hellas); MDCD (Morrocan Platform in Europe) ( Euro-Mediterraan Centrum Migratie & Ontwikkeling (EMCEMO), Al Maghreb, CODENAF, IDD, Khamsa, Migration et Developpement, Na’oura); Social Development Cooperative-Ghana, Africa Roots Movement, Kromantse Foundation; RESPECT Network Europe; ECVC – Coordinadora Europea de Vía Campesina; Associació Catalana per la integració d’homosexuals, bisexuals i transexuals inmigrants (ACATHI); Carovane Migranti; Comitato Verità e Giustizia per i Nuovi Desaparecidos; Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos; Espacio del Inmigrante; Fotomovimiento; Institut de Drets Humans de Catalunya; IRIDIA; Mujeres Pa’lante; NOVACT; Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL); Sindicato Popular de vendedores ambulantes; Stop Mare Mortum; SOS Rosarno; SUDS; Tanquem els CIEs Barcelona; Transnational Institute (TNI); Tras la Manta; Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR).

Si sou un col·lectiu/xarxa/plataforma/organització, podeu firmar la Crida al Tribunal en aquest enllaç: transnationalmigrantplatform.net

dijous, 23 de juny del 2016

Crida internacional pel tancament dels CIE i dels Hotspot d'Europa

Tanquem els CIE s'ha afegit a la crida de col·lectius europeus pel tancament dels CIE i dels HOTSPOT d'Europa. Podeu veure més informació i sumar l'adhesió del vostre col·lectiu aquí:





Petición de cierre de los CIE y los HOTSPOT en Europa ! 

(Actualizado el 22/junio/2016)

La función de los 393 Centros de Internamiento de Extranjeros que hay en Europa es la de encerrar a los extranjeros en situación administrativa irregular antes de expulsarlos del territorio.

Los HOTSPOT, donde se ha recluido a centenares de personas en las fronteras de Italia y Grecia, sirven para identificar y tomar las huellas dactilares de los migrantes que llegan a Europa, para después seleccionar a los que se acepta en el territorio europeo y a los que se les concederá el derecho de asilo, y a los que no son bienvenidos y se les devolverá a su país.

Los CIE y los HOTSPOT son centros de internamiento de inocentes. Varias investigaciones y testimonios han revelado que, en estos espacios gestionados por la policía, las personas son objeto de violencia policial, médica y psicológica.

dijous, 17 de març del 2016

19/març #ProuRacisme!



Manifestació · ds 19 de març · 17h
Estació de França, Barcelona, amb ruta antiracista fins al mar

Amb esdeveniments lúdics/artístics/polítics a:
Plaça d’Antonio López - Port Vell - Barceloneta - Mar

Aquesta manifestació forma part d’una jornada internacional contra el feixisme. el racisme, i la islamofòbia, impulsada per moviments unitaris d’arreu d’Europa.


dilluns, 1 de febrer del 2016

6F. Justícia Tarajal

 

 [Más abajo en castellano]

MANIFEST

 No Oblidem, JUSTÍCIA TARAJAL 6F!


El 6 de febrer de 2014 l'Guàrdia Civil atacava directament, usant bales de goma i pots de fum, centenars de inmigrantxs subsaharians que tractaven de creuar nedant la frontera entre el Marroc i Ceuta. Aquest atac va causar almenys 15 morts documentades, 50 persones desaparegudes i la devolució il·legal de 23 persones.

Tot i el muntatge per part del Ministeri de l'Interior espanyol, diferents associacions van denunciar 16 guàrdies civils per presumptes delictes d'homicidi i lesions imprudents. No obstant això, la jutge a càrrec va considerar l'ús de material "antiavalots" com a adequat i amb fins dissuasoris.

dilluns, 20 d’abril del 2015

Manifiesto: Por el fin del Genocidio Migratorio en el Mediterráneo

[CASTELLÀ]
més avall en català

La Campaña Estatal por el Cierre de los CIE, junto con múltiples organizaciones de defensa de los derechos humanos, condenamos el Genocidio Migratorio que se está produciendo en el Mar Mediterráneo y denunciamos: 

Que las personas que han perdido la vida tenían diversos motivos para emprender su viaje; entre éstos, huir de conflictos políticos, bélicos y de la propia pobreza. Lejos de ser fenómenos “naturales”, están directamente relacionados con la política exterior de la Unión Europea y sus intereses comerciales. 

Que la Unión Europea define a estas personas como “inmigrantes ilegales” para no tener que aceptar las implicaciones de lo que realmente son: potenciales refugiados, niños y niñas, víctimas de diversos conflictos. 

Que la mayoría de las personas que se han ahogado deberían haber estado amparadas por la legislación y los tratados de protección internacionales suscritos por los países de la Unión Europea. Ante la imposibilidad de cursar cualquier tipo de solicitud, se ven obligadas a arrojarse al mar para, una vez llegadas a Europa, tratar de conseguir este reconocimiento. 

Que la UE ha renunciado a su orientación más humanitaria y respetuosa con los Derechos Humanos para darle, en cambio, una orientación bélica a todo lo que tiene que ver con las migraciones. La mayor responsable de este enfoque es la Agencia Frontex. La Agencia entiende el intento de acceso de las personas como un “riesgo” (literalmente) de violación de las Fronteras. Se dedican millones de euros a sufragar tecnología militar de vigilancia y, en cambio, no se destina ninguna medida al salvamento de personas. Recordamos que la Agencia Frontex ha pasado de tener un presupuesto anual de 5 millones de euros en su origen (2004) a más de 80 millones por año en 2015. El Estado Español destinó en el último lustro casi 290 millones de euros a sellar las fronteras españolas y menos de 10 millones a la acogida de refugiados, una de las ratios más desiguales de la Unión Europea. También ha pagado 50 millones de euros a Marruecos para que construya una nueva valla de concertinas. No faltan recursos, sino voluntad política. 

Que la tecnología de Frontex es capaz de localizar las embarcaciones, pero resulta absolutamente incapaz de salvar a las personas. Por prioridades políticas, se invierte el dinero en el control de personas pero no en su salvamento. 

Que el Ministro de Interior, Fernández Diaz, es responsable directo de legitimar estas muertes, pues considera que salvar vidas en el Mediterráneo puede generar un efecto llamada. Es decir, según el Ministro, hay personas que hoy tienen que morir para que un posible efecto (sin una relación causal clara) sea evitado. El verdadero efecto llamada no es Salvamento Marítimo. Más bien estamos ante un efecto directo de expulsión, consecuencia de las políticas Europeas en África. Afirmaciones como las del Ministro deberían tener consecuencias legales. 

Que no es tolerable aceptar que “otra embarcación se ha hundido”: hay toda una cadena de responsabilidades que han de ser investigadas, esclarecidas y, en su caso, juzgadas. Se ha de evitar que vuelva a suceder, mejorando los protocolos de salvamento. 

Que es inadmisible la hipocresía del Presidente del Gobierno cuando indica que “Ya no valen las palabras, hay que actuar” en relación a las muertes del Mediterráneo. Desgraciadamente, naufragios como éste suelen servir para lanzar medidas que dotan de más medios a Frontex sin cambiar un ápice su errática concepción de las migraciones (como una amenaza y un riesgo) y su lógica bélica. En otras ocasiones, se han dado respuestas de intervención directa en los países de origen: bien condicionando sus “ayudas al desarrollo” a la colaboración en la represión de las migraciones o bien con intervenciones diplomático-militares que generan aún más desplazados. Ambas opciones suponen precarizar aún más la experiencia migratoria y aumentar los naufragios en el Mediterráneo, el mar más mortífero del mundo. 

Que es necesaria la inversión en un programa europeo de salvamento marítimo acorde a la envergadura del problema, paralela a una reducción de la financiación de programas, operaciones y tecnologías que militarizan la frontera. 

Que se hace necesaria la realización de un programa de identificación y memoria de las víctimas, y de repatriación de los cuerpos a sus familias. 

La tragedia como género literario hace referencia a cómo los personajes son enfrentados contra el destino de los dioses con resultados de muerte o infortunio. Lo que ha ocurrido el domingo en las aguas del mediterráneo, sin embargo, está lejos de poder considerarse como tal: no son tragedias inevitables, es una responsabilidad de la Unión Europea 

Por el fin de las muertes en el Mediterráneo. 
Por el fin del Genocidio Migratorio #GenocidioMigratorio 

19 de abril de 2015  
Campaña Estatal por el Cierre de los CIE
Grupo de Trabajo Campaña Estatal por el Cierre de los CIE




[CATALÀ]  


Manifest: Per la fi del Genocidi Migratori a la Mediterrània


La Campanya Estatal pel Tancament dels CIE, juntament amb múltiples organitzacions de defensa dels drets humans, condemnem el Genocidi Migratori que s'està produint en el Mar Mediterrani i denunciem:



Que les persones que han perdut la vida tenien diversos motius per emprendre el seu viatge; entre d’altres, fugir de conflictes polítics, bèl•lics i de la pròpia pobresa. Lluny de ser fenòmens "naturals", estan relacionats directament amb la política exterior de la Unió Europea i els seus interessos comercials.

Que la Unió Europea defineix aquestes persones com a "immigrants il•legals" per no haver d'acceptar les implicacions d’allò que realment són: refugiats potencials, nens i nenes, víctimes de diversos conflictes.

Que la majoria de les persones que s'han ofegat haurien d'haver estat emparades per la legislació i els tractats de protecció internacionals subscrits pels països de la Unió Europea. Davant la impossibilitat de cursar qualsevol tipus de sol•licitud, es veuen obligades a llançar-se al mar per, un cop arribades a Europa, tractar d'aconseguir aquest reconeixement.

Que la UE ha renunciat a la seva orientació més humanitària i respectuosa amb els drets humans per donar-li, en canvi, una orientació bèl•lica a tot el que té a veure amb les migracions. La major responsable d'aquest enfocament és l'Agència Frontex. L'Agència entén l'intent d'accés de les persones com un "risc" (literalment) de violació de les Fronteres. Es dediquen milions d'euros a sufragar tecnologia militar de vigilància i, en canvi, no es destina cap mesura al salvament de persones. Recordem que l'Agència Frontex ha passat de tenir en el seu origen (2004) un pressupost anual de 5 milions d'euros a més de 80 milions l’any el 2015. L'Estat Espanyol va destinar en l'últim lustre gairebé 290 milions d'euros a segellar les fronteres espanyoles i menys de 10 milions a l'acollida de refugiats, una de les ràtios més desiguals de la Unió Europea. També ha pagat 50 milions d'euros al Marroc perquè construeixi una nova tanca de concertines. No falten recursos, sinó voluntat política.

Que la tecnologia de Frontex és capaç de localitzar les embarcacions, però resulta absolutament incapaç de salvar les persones. Per prioritats polítiques, s'inverteixen els diners en el control de persones però no en el seu salvament.

Que el ministre d'Interior, Fernández Diaz, és responsable directe de legitimar aquestes morts, ja que considera que salvar vides a la Mediterrània pot generar un efecte crida. És a dir, segons el ministre, hi ha persones que avui han de morir per tal d’evitar un possible efecte (sense una relació causal clara). El veritable efecte crida no és Salvament Marítim. Més aviat estem davant d'un efecte directe d'expulsió, conseqüència de les polítiques Europees a l'Àfrica. Afirmacions com les del ministre haurien de tenir conseqüències legals.

Que no és tolerable acceptar que "una altra embarcació s'ha enfonsat": hi ha tota una cadena de responsabilitats que han de ser investigades, esclarides i, si escau, jutjades. S'ha d'evitar que torni a succeir, tot millorant els protocols de salvament.

Que és inadmissible la hipocresia del president del Govern quan indica que "Ja no valen les paraules, cal actuar" en relació a les morts de la Mediterrània. Malauradament, naufragis com aquest solen servir per llançar mesures que doten de més mitjans a Frontex sense canviar gens la seva erràtica concepció de les migracions (com una amenaça i un risc) i la seva lògica bèl•lica. En altres ocasions, s'han donat respostes d'intervenció directa en els països d'origen: bé condicionant les seves "ajudes al desenvolupament" a la col•laboració en la repressió de les migracions o bé amb intervencions diplomàticomilitars que generen encara més desplaçats. Ambdues opcions suposen precaritzar encara més l'experiència migratòria i augmentar els naufragis a la Mediterrània, el mar més mortífer del món.

Que és necessària la inversió en un programa europeu de salvament marítim d’acord amb l'envergadura del problema, paral•lela a una reducció del finançament de programes, operacions i tecnologies que militaritzen la frontera.

Que es fa necessària la realització d'un programa d'identificació i memòria de les víctimes, i de repatriació dels cossos a les seves famílies.

La tragèdia com a gènere literari relata com els personatges són enfrontats contra el destí dels déus amb resultats de mort o infortuni. El que ha passat diumenge a les aigües de la Mediterrània, però, està lluny de poder considerar-se com a tal: no són tragèdies inevitables, és una responsabilitat de la Unió Europea.


Per la fi de les morts a la Mediterrània.
Per la fi del Genocidi Migratori #GenocidioMigratorio


19 abril 2015
Campanya Estatal pel Tancament dels CIE

Frontera Sur Derechos Humanos
Grup de Treball Campanya Estatal pel Tancament dels CIE

dimarts, 24 de març del 2015

Veus des del CIE del Regne Unit

Ens fem ressò del clam per la llibertat que ens arriba des dels centres de detenció d'immigrants al Regne Unit. Des de dins dels centres s'ha desencadenat una forta campanya, amb vaga de fam de les persones internes, que reclama el tancament d'aquest centres.
El bloc Detained Voices recull els missatges escrits per les persones detingudes. A continuació trobareu alguns d'aquests missatges traduïts al castellà, de més actuals a més antics.
La seva lluita és la nostra lliuta. Tancarem els CIEs!



Muchas de nosotras queremos que Yarl's Wood sea clausurado
22 de marzo de 2015

Muchas de nosotras queremos que Yarl's Wood sea clausurado porque las condiciones son paupérrimas. Yo misma estoy muy enferma y tengo atención médica ahora. No sé si son los medicamentos pero tengo dolores en todo mi cuerpo y pequeñas hinchazones en mis muñecas. Tuve una infección pulmonar y comencé a escupir sangre y todo lo que me dieron fue paracetamol. Ser deportada me aterroriza. Dejé a mi esposo porque no tengo hijos. Me mataría si me encuentra.

divendres, 30 de gener del 2015

7F. A un any de la tragèdia del Tarajal, manifestació a Ceuta i a arreu d'Europa

Després que fa un any  hi hagués a la platja del Tarajal, a Ceuta, 15 persones mortes i 50 desaparegudes, després d'una cadena de mentides, després d'ocultació de proves, continua sense haver-se fet justícia i no hi ha hagut cap dimissió.
Per aquestes raons, els dies 6 i 7 de febrer hi haurà actes i manifestacions en memòria dels assassinats i demanant justícia i reclamant la dimissió del Ministre de l'Interior.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Xerrada sobre lluites contra polítiques migratòries europees



Hi haurà una altra trobada similar el Diumenge 30 de novembre a les 18 h a Can Rusk, C/ Comerç del barri de Pont Major. Girona

dimecres, 5 de novembre del 2014

Crida de la coalició internacional de sense-papers, migrants, refugiades i sol•licitants d'asil (CISPM)

El passat 18 de maig va començar una Marxa per la llibertat i caravana europea que va mobilitzar gran nombre de migrants, refugiades i sense-papers de diferents països europees des d'Estrasburg fins a Brusel·les dins de la setmana d'acció del 22 al 28 de juny amb l'objectiu de denunciar el règim fronterer europeu criminal i les polítiques migratòries racistes de la Unió Europea, just al lloc on es prenen les decisions.

dilluns, 8 de setembre del 2014

Frontera Sud, hi ha alternatives? Trobada a Brussel·les

Brussel·les (Bèlgica). Els dies 9 i 10 de setembre, en el marc del Parlament Europeu, la plataforma MIGREUROP promou una trobada de diàleg amb europarlamentaris, representants de partits polítics i d'organitzacions i col·lectius de defensa dels Drets Humans i de les persones migrants i refugiades entorn a la situació de la Frontera Sud europea (Ceuta i Melilla).

Tanquem els CIEs hi estarà representada per l'advocat Andrés García Berrio. Les jornades clouran el dimecres 10 de setembre amb una roda de premsa on es presentaran les conclusions i els propers passos.

Més informació:
Web d'Andalucía ACOGE:  Migreurop promueve un encuentro en el Parlamento Europeo para debatir la cuestión migratoria en la frontera sur de Europa
www.eldiario.es: ONG llevan a Bruselas el debate sobre inmigración en el sur de Europa

dijous, 26 de juny del 2014

Tanquem els CIEs declara la seva solidaritat i suport a la MARXA PER LA LLIBERTAT a Brussel·les

CAT [English below]


Fa més de 3 anys que a Catalunya la Campanya pel Tancament dels Centres d'Internament d’Estrangers lluita contra la política migratòria d'Europa, intenta fer visible la situació de les persones refugiades i migrants en els CIE d'Espanya i denuncia les irregularitats, arbitrarietats i violència que s’hi produeixen. Insistim que l'única solució real és tancar aquestes presons racistes. L’aprovació recent d'un Reglament no fa preveure el tancament d'aquests centres, encara que seria en la nostra opinió l'única manera de garantir el compliment dels Drets Humans. Més aviat reforça la política europea de migració a favor dels poders econòmics i en contra de la població i del seu dret a la lliure circulació.