[Versión en castellano aquí]
Les entitats signants denunciem que en ple procés de regularització extraordinària la violència institucional en el Centre d'Internament de Barcelona no cessa.
En diferents oportunitats hem posat en coneixement de la direcció del CIE de Barcelona, dels jutjats de control i del Defensor del Poble les situacions següents:
1. Tractes degradants i vexatoris per part d'agents del Cos Nacional de Policia destinats en el CIE de Zona Franca. Les persones reben insults i expressions humiliants de manera habitual, així com una relació constant basada exclusivament en ordres i crits, que generen un clima d'intimidació, humiliació i desemparament.
A més, nombrosos agents policials no porten la identificació obligatòria, la qual cosa dificulta la possibilitat de formular denúncies o queixes concretes enfront de possibles actuacions abusives.
Aquests fets han generat queixes col·lectives per part de les persones tancades. A la qual cosa es respon amb la deportació, sense la deguda notificació, d'una de les persones afectades.
2. Vulneració de drets fonamentals, com el dret a la defensa, i falta de notificació prèvia davant un vol de deportació. Davant l'execució d'un acte forçós punitiu com la deportació, que afecta de manera flagrant els drets fonamentals de la persona, l'Administració ha d'assegurar un sistema de garanties formals i materials, que en nombrosos casos és inexistent.
Des del punt de vista del dret a la defensa, el fet que s'avisi que la deportació es realitzarà en les següents 24 o 48 hores, obre la possibilitat que els Jutjats contenciosos administratius tramitin mesures cautelaríssimes.
Aquest preavís ha estat recollit tant per Jurisprudència nacional com per legislació internacional: s'ordena que s'informi les persones internes que la seva deportació es durà a terme en el termini de les següents 24 o 48 hores, cosa que el CIE de Barcelona no fa.
3. Tancaments prolongats en les habitacions durant més de catorze o quinze hores diàries. Això genera ansietat, aïllament i una deterioració psicològica important.
4. Aïllament com a forma de càstig davant queixes o necessitats mèdiques urgents, com a quadres d'atacs d'ansietat o autolesions. En comptes de proporcionar l'atenció mèdica adequada, se'ls castiga encara més amb l'aïllament.
5. Falta d'atenció mèdica adequada, que genera situacions d'autolesions per part de les persones per tal de rebre el tractament mèdic corresponent. L'última situació, denunciada penalment, va ocórrer el 24 de maig de 2026 després d'un episodi greu protagonitzat per un funcionari del torn de nit. Les dones afectades assenyalen que la gravetat de la situació va provocar que una de les internes s’autolesionés i hagués d'intervenir una ambulància al voltant de les 3:00 hores de la matinada.
6. Condicions indignes durant els àpats, només disposen aproximadament de quinze minuts per menjar i, durant aquest temps, alguns agents colpegen el sòl i el mobiliari amb els bastons per constrènyer-los a acabar ràpidament. Les persones allí tancades relaten que les quantitats de menjar resulten insuficients i que no se'ls permet sol·licitar més aliments.
7. Condicions deficients de neteja i higiene en els banys i habitacions, les quals són incompatibles amb unes condicions mínimes d'habitabilitat.
Des de fa setmanes les entitats que acompanyem les persones preses en el CIE de Barcelona venim denunciant les greus vulneracions de drets pels canals institucionals habilitats. L'única resposta que rebem és el silenci, l'arxivament de les denúncies i la manca de recerca sobre els greus fets denunciats. Això demostra la complicitat de les instàncies estatals amb la violència quotidiana que reben les persones migrants en aquests llocs i la manera en què opera el racisme d'estat.
Aquests fets són part de les violències que enfronten les persones migrants quotidianament en els CIE i per això s'han d'abolir. No es tracta de casos aïllats, sinó que responen a la pròpia estructura racista, capitalista i patriarcal que exerceix violència sobre els cossos migrants. Tot això emparat per les administracions que haurien de ser garants dels drets fonamentals.
Davant la gravetat dels fets exposats EXIGIM una resposta institucional immediata, la investigació dels fets i la delimitació de les responsabilitats corresponents.
