Comunicat conjunt de les entitats que fem seguiment del CIE: S'obstaculitza l'accés a la regularització extraòrdinària

[Comunicado en castellano]

Obstaculització d'accés al procés de regularització extraordinària en el CIE de Barcelona

Les entitats signants denunciem un nou episodi de violència institucional en el CIE de Barcelona. Aquesta vegada es manifesta mitjançant l'obstaculització a l'accés al procés de la regularització extraordinària de les persones que es troben privades de llibertat.

El Reial decret 316/2026, pel qual s'aprova la regularització extraordinària, estableix que en els supòsits en els quals la persona sol·licitant es trobi afectada per un procediment de devolució o expulsió per les infraccions previstes en l'article 53.1.a) i b) de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, la concessió de l'autorització prevista en aquesta disposició suposarà l'arxiu del procediment d'expulsió o devolució i, si és el cas, la revocació de l'ordre.

Com a entitats que realitzem acompanyament en el CIE de Barcelona, hem tingut coneixement que les persones allí tancades enfronten obstacles importants per accedir en condicions efectives al procés extraordinari de regularització en no disposar de la informació, l'assessorament i els mitjans materials necessaris per preparar i presentar les seves sol·licituds dins del termini establert.

En particular, assenyalen que no s'estan garantint adequadament: 

 

• L'accés a informació clara, comprensible i actualitzada sobre el procediment. 
• L'assessorament jurídic necessari per valorar la possibilitat d'acollir-se al procés. 
• L'obtenció i recopilació de la documentació requerida. 
• La comunicació amb familiars, representants legals i entitats socials que puguin donar suport en la tramitació. 
• Les condicions materials i temporals necessàries per tal de formalitzar les sol·licituds.

La situació resulta extremadament greu si es té en compte que les persones que es troben en el CIE estan privades de llibertat i depenen en gran manera de l'actuació de l'Administració per poder exercir els seus drets en igualtat de condicions respecte de la resta de beneficiaris potencials del procés.

Davant la petició per part d'una de les ONG que realitza acompanyaments en el CIE de poder realitzar un taller per tal d’identificar possibles interessades en l'accés al procediment de regularització, la resposta per part de la Direcció del CIE de Barcelona va ser que «no es considerava convenient».

La resposta de la direcció del CIE de Barcelona contrasta amb la Providència dictada el passat 18 de juny pels Jutjats d'Instrucció 6, 19 i 20 en funcions de Control del CIE d’Aluche, per la qual s'insta el CIE a «facilitar informació del procés de regularització a persones ingressades en el Centre d'Internament d'Estrangers i a ASSOCIACIONS un espai en les pròpies dependències del CIE per al seu ús com a despatx des del qual es duguin a terme les gestions (...) d’aquells interns que poguessin estar interessats en la regularització».

Així mateix, és contrària a allò que es disposa en l'Aclariment de qüestions a través de la Secretaria d'Estat de Migracions de 14 de maig de 2026 publicat arran de la reunió del Delegat del Govern a Madrid amb entitats que col·laboren en el procediment d'autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raó d'Arrelament Extraordinari.

Cal destacar el caràcter extraordinàriament urgent d'aquesta qüestió, atès que el termini per a la presentació de sol·licituds finalitza el pròxim 30 de juny. La manca de mesures immediates i eficaces per garantir l'accés de les persones migrants al procediment pot suposar, en la pràctica, la seva exclusió definitiva del procés de regularització i ocasionar un perjudici irreparable en impedir-los exercir un dret dins del termini legalment previst. 

Aquests fets són part de les violències que enfronten les persones migrants quotidianament en els CIE i per això s'han d'abolir. No es tracta de casos aïllats, sinó que responen a la pròpia estructura racista, capitalista i patriarcal que exerceix violència sobre els cossos migrants. Tot això emparat per les administracions que haurien de ser garants dels drets fonamentals.

Davant la gravetat dels fets exposats EXIGIM una resposta institucional immediata, la investigació dels fets i la delimitació de les responsabilitats corresponents.

Barcelona, 22 de juny de 2026.

 

 

15 Junio. Dia contra los CIE.

COMUNICADO DE LA CAMPAÑA ESTATAL POR EL CIERRE DE LOS CIE Y EL FIN DE LAS DEPORTACIONES

 

Este año, el 15 de junio, Día contra los CIE, tiene lugar en pleno proceso de regularización extraordinaria de personas migrantes en España donde la comunidad migrante organizada ha sido un activo fundamental para lograr que esta iniciativa se pusiera en marcha. Y lo es también ahora durante el periodo abierto para presentar las solicitudes; pues sigue apoyando su difusión, acompañando a las personas, informando a los colectivos y denunciando las trabas que se encuentran en el camino, por ejemplo, las dificultades con el certificado de vulnerabilidad, los antecedentes penales o la falta de colaboración de administraciones públicas.

Pero durante este proceso se siguen vulnerando derechos de las personas en situación administrativa irregular, como son las identificaciones por perfil racial en las inmediaciones de los consulados, registros públicos y estaciones de transportes. También se continúa con los dispositivos de deportación con igual o mayor frecuencia.

En este contexto, denunciamos que el internamiento en los CIE está suponiendo una amenaza al derecho a la Regularización. El procedimiento actual no tiene en cuenta la necesidad de facilitar el acceso a la Regularización a las personas privadas de libertad y tuteladas por la administración en los CIE. Nos encontramos ante una paradoja cruel e injusta: muchas personas que deberían estar en proceso de obtener su residencia, han sido deportadas desde estos centros. Los intentos de deportación a Marruecos de Mounir y Oussama desde el CIE de Valencia, y el de Omar desde el de Algeciras, pudieron pararse y han podido continuar con el proceso, pero sabemos de otros casos con similares circunstancias y peor suerte (como la deportación de Abdou a Senegal). Desconocemos cuántas otras personas en situación similar habrán sido detenidas y deportadas.

Condenamos las dificultades en el acceso a la defensa y a la tutela judicial efectiva de las personas internadas en los CIE, así como de aquellas detenidas un máximo de 72 horas en comisarías para ejecutar una deportación exprés. Lo mismo sucede en los CATE, Centros de Atención Temporal de Extranjeros, que deberían cumplir con la función humanitaria de atención a las personas rescatadas en el mar. El acceso a la defensa se convierte en un auténtico "laberinto legal". La intervención de la abogacía de oficio en diferentes procedimientos (de internamiento, de expulsión u otros) resulta a menudo desarticulada, lo que dificulta que las personas internas puedan ejercer plenamente su derecho a la defensa letrada. Esta situación provoca que, en ocasiones, dicho acceso sea un mero trámite y que los recursos contra el internamiento no reflejen las circunstancias reales de arraigo ni las situaciones de vulnerabilidad de las personas afectadas. Asimismo, rechazamos la existencia de internamientos de carácter “automático” que no analizan cada caso, ni evitan internamientos innecesarios, especialmente cuando concurren factores como la vulnerabilidad de la persona, su situación sanitaria o su grado de arraigo previo. 

Del mismo modo, trasladamos nuestra protesta por las dificultades a las organizaciones sociales en su labor de vigilar que no se produzcan vulneraciones de derechos de las personas internas. La burocracia lenta y las restricciones de acceso impiden un acompañamiento humano y jurídico efectivo. Las diversas quejas ante Juzgados de Control y ante la Defensoría del Pueblo de diferentes organizaciones y plataformas evidencian la falta de privacidad en las visitas, a lo que se sumaría la necesidad de espacios dignos donde pueda haber intimidad, eliminando obstáculos como las mamparas que los propios juzgados han ordenado retirar en algunos CIE (como en Valencia y Aluche). Estas prácticas, además de acentuar la opacidad de estos centros, aíslan aún más los CIE y los convierten en espacios ajenos al control y la rendición de cuentas.

Por último, mostramos nuestra máxima preocupación ante la implementación del Pacto Europeo de Migración y Asilo (PEMA) y el Reglamento de Retorno de la UE, que afecta directamente a los CIE, ya que refuerza la detención para aumentar la deportación o retorno forzoso. Alertamos sobre la introducción del sistema de "triaje", que conveierte a España en el gendarme de la "Europa Fortaleza", mercantiliza la protección y reduce las garantías mínimas para las personas vulnerables y menores de edad sin la compañía de un familiar adulto.

Se está normalizando el enfoque punitivo de la gestión migratoria en la Unión Europea y en sus Estados miembros al más puro estilo ICE estadounidense mediante políticas que intensifican los mecanismos de control y detención de personas en situación administrativa irregular, al tiempo que amplían la presión para desplegar dispositivos de vigilancia más intrusivos. Además, se observa una preocupante tendencia a la criminalización tanto de las personas migrantes como de las organizaciones y ciudadanos que les prestan apoyo, lo que vulnera derechos fundamentales como la solidaridad y la asistencia humanitaria.

Este marco incrementa el riesgo de prácticas discriminatorias, como paradas policiales desproporcionadas en espacios públicos. Asimismo, se legitiman estrategias de externalización de la gestión del asilo hacia terceros países que, en muchos casos, no garantizan estándares adecuados de protección de los derechos humanos. Es alarmante la ampliación de la lista de “países seguros” por Europa y la admisión de la posibilidad de crear centros de internamiento – llamados centros de retorno- en terceros países, ya que amplía la externalización del control más allá de las fronteras.

Instamos al Gobierno de España a que mantenga su actual oposición a estas medidas, en especial a la creación de los “centros de retorno” en terceros países, pues vulneran estándares internacionales de protección de los derechos humanos debido al escaso control efectivo de los centros externalizados, al acceso limitado a asistencia jurídica, a la insuficiente protección internacional y a la vulneración del principio de no devolución. Reclamamos transparencia y respuestas a las preguntas planteadas sobre los centros de detención construidos en Mauritania financiados con dinero del Gobierno de España y del Fondo Fiduciario de Emergencia de la Unión Europea. Y nos oponemos frontalmente a la puesta en marcha de un modelo de externalización de cárceles en países donde no se respetan los derechos humanos ni la dignidad de las personas.

Así mismo, rechazamos la inversión de más de 30 millones de euros en el nuevo macro-CIE de Algeciras, símbolo de un modelo fallido y cruel: mientras la comarca donde se ubica sufre graves carencias en sanidad e infraestructuras sociales, el Estado levanta una infraestructura de "escala industrial" destinada a la represión. Es inaceptable que se destinen fondos a una "cárcel para inocentes" en lugar de a políticas de acogida e inclusión.

Por todo ello, desde la Campaña Estatal contra los CIE y por el Fin de las Deportaciones exigimos:

➔ La puesta en libertad de todas las personas internas en CIE, CATE o detenidas en comisaría para ejecución de la orden expulsión o devolución que puedan acogerse a la Regularización Extraordinaria, pues el procedimiento permite revocar la orden.

➔ Mecanismos que garanticen que las personas que hayan solicitado la regularización no sean internadas ni deportadas mientras sus expedientes se encuentren en tramitación.

➔ El cierre definitivo de todos los CIE y la oposición al modelo de macro-centros iniciado en Algeciras 

➔ Un compromiso firme de las autoridades españolas en contra de la externalización de fronteras y de la creación de centros de detención en terceros países.

➔ El fin de normativas que criminalizan la migración y la apuesta por vías seguras y legales.

Migrar es un derecho.

El internamiento y la privación de libertad por razones administrativas son una mancha en nuestra democracia.

Violència en el CIE de Barcelona

Les entitats signants denunciem que en ple procés de regularització extraordinària la violència institucional en el Centre d'Internament de Barcelona no cessa.

Adhesió al comunicat
Comunicado en castellano

En diferents oportunitats hem posat en coneixement de la direcció del CIE de Barcelona, dels jutjats de control i del Defensor del Poble les situacions següents:

1. Tractes degradants i vexatoris per part d'agents del Cos Nacional de Policia destinats en el CIE de Zona Franca. Les persones reben insults i expressions humiliants de manera habitual, així com una relació constant basada exclusivament en ordres i crits, que generen un clima d'intimidació, humiliació i desemparament.

A més, nombrosos agents policials no porten la identificació obligatòria, la qual cosa dificulta la possibilitat de formular denúncies o queixes concretes enfront de possibles actuacions abusives.

Aquests fets han generat queixes col·lectives per part de les persones tancades. A la qual cosa es respon amb la deportació, sense la deguda notificació, d'una de les persones afectades.

2. Vulneració de drets fonamentals, com el dret a la defensa, i falta de notificació prèvia davant un vol de deportació. Davant l'execució d'un acte forçós punitiu com la deportació, que afecta de manera flagrant els drets fonamentals de la persona, l'Administració ha d'assegurar un sistema de garanties formals i materials, que en nombrosos casos és inexistent.

Des del punt de vista del dret a la defensa, el fet que s'avisi que la deportació es realitzarà en les següents 24 o 48 hores, obre la possibilitat que els Jutjats contenciosos administratius tramitin mesures cautelaríssimes.

Aquest preavís ha estat recollit tant per Jurisprudència nacional com per legislació internacional: s'ordena que s'informi les persones internes que la seva deportació es durà a terme en el termini de les següents 24 o 48 hores, cosa que el CIE de Barcelona no fa.

3. Tancaments prolongats en les habitacions durant més de catorze o quinze hores diàries. Això genera ansietat, aïllament i una deterioració psicològica important.

4. Aïllament com a forma de càstig davant queixes o necessitats mèdiques urgents, com a quadres d'atacs d'ansietat o autolesions. En comptes de proporcionar l'atenció mèdica adequada, se'ls castiga encara més amb l'aïllament.

5. Falta d'atenció mèdica adequada, que genera situacions d'autolesions per part de les persones per tal de rebre el tractament mèdic corresponent. L'última situació, denunciada penalment, va ocórrer el 24 de maig de 2026 després d'un episodi greu protagonitzat per un funcionari del torn de nit. Les dones afectades assenyalen que la gravetat de la situació va provocar que una de les internes s’autolesionés i hagués d'intervenir una ambulància al voltant de les 3:00 hores de la matinada.

6. Condicions indignes durant els àpats, només disposen aproximadament de quinze minuts per menjar i, durant aquest temps, alguns agents colpegen el sòl i el mobiliari amb els bastons per constrènyer-los a acabar ràpidament. Les persones allí tancades relaten que les quantitats de menjar resulten insuficients i que no se'ls permet sol·licitar més aliments.

7. Condicions deficients de neteja i higiene en els banys i habitacions, les quals són incompatibles amb unes condicions mínimes d'habitabilitat.

Des de fa setmanes les entitats que acompanyem les persones preses en el CIE de Barcelona venim denunciant les greus vulneracions de drets pels canals institucionals habilitats. L'única resposta que rebem és el silenci, l'arxivament de les denúncies i la manca de recerca sobre els greus fets denunciats. Això demostra la complicitat de les instàncies estatals amb la violència quotidiana que reben les persones migrants en aquests llocs i la manera en què opera el racisme d'estat.

Aquests fets són part de les violències que enfronten les persones migrants quotidianament en els CIE i per això s'han d'abolir. No es tracta de casos aïllats, sinó que responen a la pròpia estructura racista, capitalista i patriarcal que exerceix violència sobre els cossos migrants. Tot això emparat per les administracions que haurien de ser garants dels drets fonamentals.

Davant la gravetat dels fets exposats EXIGIM una resposta institucional immediata, la investigació dels fets i la delimitació de les responsabilitats corresponents.

 

 

---

Si formes part d'una entitat, col·lectiu o plataforma, pots sumar-te firmant el comunicat i col·laborant en la seva difusió. 

 Cada signatura compta per trencar l'opacitat i exigir responsabilitats davant d'uns fets que no poden quedar impunes: 

Adhesió al comunicat

17 abril. Estrena del curt AMANDA i col·loqui

Per fi, després de gairebé tres anys des que vam iniciar el procés, estrenem el curt AMANDA. Serà el divendres 17 d'abril a l’Auditori Meier del MACBA (Plaça de Joan Coromines). Després de la projecció hi haurà un col·loqui. Us n'oferim un trailer:

Programa:

18:30h.    Obertura de portes. Ambientació musical: Mani Tapes
19:00h.    Presentació a càrrec de Chiara Baschera d’SCI CAT
                Connexió amb Luiz Felipe Lucas, director del curt.
19:15h.    Projecció del curtmetratge AMANDA
19:30h.    Col·loqui amb:

• Ainhoa Nadia Douhaibi. Grup de Suport a Dones Preses en el CIE de Barcelona
• Ivy La Vie. Actriu d’AMANDA i membre del Col·lectiu Migranta
• Malcolm McCarthy, coguionista i assistent de direcció d’AMANDA, Tinta Negra
• Áurea Martín, Tanquem els CIE

AMANDA és un projecte de Tinta Negra i Tanquem els CIE, realitzat per un equip tècnic i artístic integrat per persones migrants i/o racialitzades (Tinta Negra) amb l’assessorament d’activistes sobre la problemàtica dels Centres d’Internament d’Estrangers. S’ha fet possible gràcies a la coproducció del Servei Civil Internacional, SUDS i Teixint Lluites.

Entrada gratuïta sense necessitat de reserva.

L'estrena d’AMANDA es farà a l'Auditori Meier del MACBA. Un espai institucional per parlar d’allò que sostenen les institucions. Perquè el racisme institucional travessa cada una de les gestions diàries d'una persona llegida com a migrant.

Amanda és un crit contra aquest sistema! 

Us esperem a l'estrena!

www.instagram.com/cortoamanda/

Estrena d'AMANDA, curtmetratge de Tinta Negra i Tanquem els CIE

Divendres 17 d'abril, a les 19h, estrenem AMANDA, un curtmetratge de Tinta Negra i Tanquem els CIE, a la Sala Meier del MACBA, Plaça Joan Coromines (Obertura de portes a les 18:30h).

El curtmetratge Amanda, sobre una dona que acaba de sortir del CIE, és una història que neix de la violència que el sistema exerceix sobre els cossos migrants. És mirar de front el que la societat prefereix no veure.

Amanda posa nom al que moltes persones viuen en silenci: detencions, tancament, separació, por. Persones migrants privades de llibertat per una falta administrativa en calabossos, centres d'internament d'estrangers, centres de menors... Separades de les seves famílies. Invisibilitzades.

 

L'estrena d'Amanda serà a l'Auditori Meier del MACBA. Un espai institucional per parlar del que les institucions sostenen. Perquè el racisme institucional travessa cadascuna de les gestions diàries d'una persona llegida com a migrant.

 

I perquè no continuarem callant.

 

Amanda és un crit contra aquest sistema.

AMANDA és un curtmetratge de Tinta Negra i Tanquem els CIE. És una coproducció de Servei Civil Internacional, SUDS i Teixint Lluites.

Amb la col·laboració de Cooperativa Perifèria Cimarronas i el suport de la Generalitat de Catalunya, ACCD i el DDepartament d’Igualtat i Feminisme.

 

El contingut d'aquesta publicació és responsabilitat exclusiva de SCI CAT, SUDS, Tanquem els CIE i Tinta Negra, i no reflecteix necessàriament l'opinió de l'ACCD.

#AMANDA

L’Omar porta 47 dies al CIE amb perill d’expulsió per informes policials falsos

En un cas flagrant d’islamofòbia i racisme institucional, l’Omar porta 47 dies tancat al CIE amb perill d’una deportació imminent, a causa d’informes falsos de la policia. 

L’Omar és un noi marroquí de 27 anys, amb feina i “papers”, que ha vist capgirada la seva vida per uns informes policials que afirmen la seva perillositat. Més d’un mes després de la seva detenció, el 3 de desembre passat, i malgrat que, a instàncies de les seves advocades, l’Audiència Nacional ha confirmat que no hi ha cap investigació en curs com afirmava la policia, l’Omar continua tancat al CIE. 

Veieu tots els detalls en l’article de la Directa: https://directa.cat/el-malson-de-lomar/ 

També podeu sentir les impressions del mateix Omar, parlant des del CIE a Catalunya Ràdio: https://www.3cat.cat/3cat/el-mati-de-9-a-10-h-lagora-06012026/audio/1266533/ (minut 48) 

El cas de l’Omar ens confirma, una vegada més, la perversitat d’una política migratòria profundament racista i islamòfoba que manté la població migrant, i especialment si és racialitzada i musulmana, sota el perill de ser criminalitzada, amb raons reals o sense. 

També ens demostra la manca de seguretat jurídica de la persona acusada davant de la impunitat amb què la policia pot maltractar i manipular proves. 

Més que mai, és urgent tancar els CIE, aturar les deportacions i abolir la llei d’estrangeria. 

#ProuIslamofòbia 
#ProuRacismeInstitucional 
#JusticiaxOmar

15J. Tancar els CIE és rebutjar les polítiques repressives cap a les migracions

 

COMUNICAT DE LA CAMPANYA ESTATAL PEL TANCAMENT DELS CIE I LA FI DE LES DEPORTACIONS

15 de juny de 2025. Dia contra els CIE

---

Comunicado en castellano 

 

Avui dia, en ple 2025, els Centres d'Internament d'Estrangers a Espanya continuen oberts. Avui, dia estatal contra els CIE, cal recordar que els CIE són indrets on es tanca persones per qüestions de control de fluxos migratoris, i són un lloc de privació de llibertat per a persones migrants per no tenir papers. Llocs on els drets humans se suspenen de facto, en nom d'una suposada “seguretat” que només genera més sofriment i més exclusió. Llocs on hi ha hagut morts de persones internes a les quals es dona carpetada sense una recerca judicial efectiva i sense almenys avisar la seva família.

I això no ocorre només aquí. Aquesta lògica repressiva travessa tot el continent europeu.

Al Regne Unit, s'ha convertit un vaixell en centre de detenció per a sol·licitants d'asil, mantenint-los aïllats, fora de la vista pública. A més, el govern britànic ha impulsat la deportació de persones migrants a Ruanda, externalitzant la seva responsabilitat i violant els principis més bàsics del dret internacional d'asil.

Itàlia ha arribat a signar un acord amb Albània per instal·lar centres de detenció fora del territori europeu, seguint la mateixa estratègia: amagar les persones, expulsar-les de la legalitat, i eludir les obligacions humanitàries.

Aquests experiments, que podrien veure's afavorits per l'aplicació del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, xoquen ara com ara amb la llei. Malgrat els contratemps inicials i el seu cost desorbitat, susciten un entusiasme escandalós entre els dirigents europeus, que ja no oculten el seu desig d'expulsar dels seus territoris les persones que busquen protecció internacional promovent, entre altres mesures, la reforma del concepte de «tercer país segur» de la Unió Europea, la qual cosa suposaria «Un primer pas per institucionalitzar el Guantánamo europeu».

La Unió Europea està distorsionant cínicament el concepte de "seguretat" per aconseguir els seus propis fins repressius. Amb una sèrie de propostes futures, està aplanant el camí perquè els migrants siguin expulsats i deportats pràcticament en qualsevol lloc, posant les persones en perill i enriquint les empreses de seguretat que inverteixen en el negoci de la deportació.

I aquesta pràctica és extensible a altres indrets del món.

Als Estats Units, la situació en la frontera sud continua marcada per l'enduriment: murs, detencions massives, separacions familiars. Però el més alarmant és que el govern estatunidenc ha reprès l'ús de la base naval de Guantánamo com a lloc de retenció per a persones migrants interceptades en el mar. Un espai ja tristament conegut pel seu historial de violacions de drets humans, ara reutilitzat per criminalitzar, una vegada més, la migració.

A Austràlia, les persones migrants i sol·licitants d'asil han estat detingudes durant anys en centres dins del país i en centres en altres països, com a Nauru i Papua Nova Guinea, sota condicions extremes que han estat denunciades per les principals organitzacions internacionals.

A Àsia, països com Tailàndia i Malàisia mantenen centres de detenció per a migrants sense papers on s'amunteguen famílies, menors i persones refugiades, en condicions que ratllen l'inhumà, sense accés real a assistència legal ni mèdica, amb detencions arbitràries i indefinides.

Res d'això no és casual. Tot això respon a una mateixa visió: una idea repressiva, deshumanitzant i criminalitzadora, que veu en les persones migrants un problema a controlar, no una realitat humana que ha de ser acollida amb dignitat i justícia. Són expressions del mateix enfocament colonialista i racista, que converteix les persones migrants en enemics, en una amenaça per al nostre benestar, amb una lògica deshumanitzadora i fulminant que respon al dret a la mobilitat tancant i expulsant, que descarta, sense cap pudor, a part de la població mundial i eludeix qualsevol tipus d'assumpció de responsabilitat en les circumstàncies que provoquen aquestes mobilitzacions.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", no estem parlant només de murs, cel·les o edificis. No es tracta només de clausurar una instal·lació. El que estem exigint és que es desmunti aquesta lògica, el que estem demanant és la fi d'una manera d'entendre i gestionar les migracions: una forma basada en la por, la repressió i el rebuig.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", també exigim que acabin els controls policials motivats per criteris racials o ètnics. Una pràctica que afecta la salut física i emocional, limita llibertats i els drets humans de moltes persones que la pateixen diàriament, que també impacta en tota la societat que observem com una part important de les nostres veïnes i veïns són diàriament criminalitzats i estigmatitzats.

Tancar els CIE és rebutjar aquestes polítiques repressives. És dir, amb força, que migrar no és un delicte. És afirmar que les migracions no són un problema que es reprimeix, sinó una realitat humana que s'acompanya amb dignitat. Que cap persona és il·legal. Que la mobilitat forma part de la vida. I que els drets no es detenen a les fronteres. És apostar per un model de convivència que respecti la vida, la llibertat i la dignitat de totes les persones, neixin on neixin. És complir la regularització de les persones migrants en situació irregular, sense condicions afegides ni manipulacions, tal com expressa la ILP Regularització Ja, avalada amb 700.000 signatures de ciutadans i ciutadanes.

Tancar els CIE és, en definitiva, obrir la porta a una política migratòria basada en el respecte, la justícia i la humanitat. Tancar els CIE és una exigència ètica de tot ciutadà i ciutadana del món en defensa de la dignitat i de la igualtat d'oportunitats. Per això continuarem cridant i clamant pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions.

CIE No !!!        Tancament dels CIE ja !!!

23M. "Idrissa, crònica d'una mort qualsevol". Projecció i col·loqui

El divendres 23 de maig, a les 18h. es projectarà el documental "Idrissa. Crònica d'una mort qualsevol" al barri de La Florida de l'Hospitalet, al Centre Municipal Ana Díaz Rico, Plaça Blocs La Florida 15B. Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb la participació de Xapo Ortega, un dels directors, així com de membres de Tanquem els CIE.

Idrissa Diallo, mort al Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona el 2012, va inspirar la creació de Tanquem els CIE i ha estat un símbol de tantes persones víctimes de la violenta i racista política migratòria. Durant molt temps no en sabíem gaire bé res, només que tenia 21 anys, que era de Guinea Conakry i que va morir la nit de reis de 2012 al CIE de Barcelona després de demanar repetidament i inútilment ajuda mèdica. Però no en teníem cap imatge i l’havíem de representar amb una silueta buida. Com tants altres…
Més endavant, gràcies a la iniciativa de fer el documental “Idrissa, crònica d’una mort qualsevol” es va iniciar un procés d’investigació per acabar trobant d’una banda el seu cos en una tomba anònima del cementiri de Montjuïc i d’altra banda la seva família en un poblet guineà anomenat Tindila. Finalment, amb l’ajuda professional i econòmica de molta gent, es va poder inhumar el cos i enviar-lo al seu poble, on finalment va poder ser enterrat al costat del seu pare. 

Aquest documental és un humil intent de justícia i reparació per tots els Idrissa i per totes les famílies que continuen esperant inútilment notícies dels seus éssers estimats desapareguts en el trànsit migratori. 

Tràiler VOSE:

Documental sencer a TV3: 

https://www.3cat.cat/3cat/idrissa-cronica-duna-mort-qualsevol/video/6195616/

https://www.tanquemelscie.cat/p/proces-de-memoria-didrissa-diallo.html

26M. “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”. Conversa amb Ruth Wilson Gilmore

Dilluns 26 de maig, a les 18h. Tanquem els CIE participarà en la conversa amb Ruth Wilson Gilmore sobre Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme, a la sala d'actes de La Model de Barcelona.

L' Institut Català Internacional per la Pau organitza dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més influents del pensament abolicionista actual, coneguda pel seu treball sobre l’abolició del sistema penitenciari, el racisme estructural i les alternatives al càstig. 

Sota el títol Converses amb Ruth Wilson Gilmore hi haurà dues sessions els dies 25 i 26 de maig. Les dues cites tindran lloc a Barcelona i seran una oportunitat excepcional per escoltar i dialogar amb una pensadora clau dels moviments per la justícia transformadora.

Diumenge 25 de maig, 16 h
Fira Literal (espai Fabra i Coats), Barcelona
Conversa: “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”
Una sessió guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi en què es parlarà de les relacions entre el sistema penitenciari, el capitalisme racial i la geografia del càstig, i es reflexionarà sobre com traduir l’abolicionisme en una pràctica política transformadora.

Dilluns 26 de maig, 18 h
La Model (sala d’actes), Barcelona
Conversa: “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”
Amb la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (Director del Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans), Basha Changue (formadora i militant antiracista) i Laia Serra (advocada penalista). Obertura institucional a càrrec de la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.

Per la sessió del dilluns 26 de maig és necessària la inscripció prèvia: 
https://www.icip.cat/ca/event/converses-amb-ruth-wilson-gilmore/

Comunicat conjunt davant les darreres denúncies des del CIE

Davant els darrers esdeveniments ocorreguts al CIE de Zona Franca, les entitats sotasignants

MANIFESTEM

• Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són espais d’opacitat sistemàtica, on les vulneracions de drets humans no són fets aïllats sinó una realitat endèmica i estructural que afecta profundament la dignitat i els drets fonamentals de les persones internades.
• L’única mesura efectiva que pot garantir el respecte dels drets de les persones migrades és el tancament definitiu dels CIE. No hi ha reforma possible que faci compatibles aquests centres amb el respecte als drets humans.
• Seguim amb atenció l’evolució dels fets ocorreguts recentment i ens posem a disposició de les persones internes i de les seves famílies per garantir l’accés a la justícia, especialment per a aquelles que vulguin denunciar situacions de vulneració de drets.
• Sabem que les violències viscudes al CIE aquesta setmana han portat a les persones internades/preses a realitzar una vaga de fam que, tot i finalitzada, mostra que no podem deixar de posar atenció al que passa a dins.
• Tenim constància que hi ha persones internes amb problemes de salut mental que mai haurien d’haver estat privades de llibertat i que haurien de ser derivades amb caràcter immediat als serveis sanitaris públics i especialitzats, tal com estableixen els principis de respecte a la dignitat i la salut de les persones.
• Mostrem el nostre suport a totes les formes de protesta que puguin donar-se dins del CIE.

Per tot això, exigim una investigació immediata i a fons per part del jutjat de control dels fets que estan denunciant les persones internes al CIE de Barcelona.

 
És hora del tancament definitiu del CIE de la Zona Franca i de tots els centres d’internament d’estrangers de l’Estat.

#CIEsNO
#StopDeportacions

Grupo de Apoyo al Módulo de Mujeres del CIE
IRIDIA. Centre de defensa dels drets humans
SOS Racisme Catalunya

Tanquem els CIE

6 d'octubre. Mobilitzem-nos contra el genocidi!

Tanquem els CIE també serem a la manifestació del diumenge 6 d'octubre a les 12h, al Jardinets de Gràcia, a Barcelona. 

Ens sumen a la convocatòria de diumenge perquè la situació a Gaza, a Cisjordània i ara al Líban és intolerable. Perquè ja són 12 mesos de genocidi i 76 anys d'ocupació sionista, amb desenes de milers de morts i desplaçats.

Perquè la lluita contra el racisme i el colonialisme és una lluita que ens uneix a totes.

 
El que passa a Palestina és una realitat marcada pel racisme i l'ocupació colonial. L'Estat d'Israel perpetua una política de discriminació i violència contra el poble palestí, i no podem quedar-nos en silenci davant d'aquesta injustícia.

La defensa dels drets humans no pot ser selectiva. La nostra lluita contra els CIE és una manifestació del nostre compromís amb la dignitat humana, amb els drets fonamentals de totes les persones.

Les polítiques d'immigració i l'hostilitat occidental, espanyola i catalana, cap als migrants, no són més que una extensió de les mateixes lògiques de racisme i exclusió que observem a Palestina, al Líban, al Congo, i a tots els pobles que están patint mort i destrucció per causa del capitalisme colonial.

Pel fi de la violència, de la complicitat, de les massacres a l'Orient Mitjà, sense oblidar totes les formes de colonialisme que denunciem dia a dia, el diumenge 6 tornem a prendre els carrers!!

Aturem la deportació d'L.L.V.!!

Frenem la deportació des del CIE d'Aluche d'una dona afrodescendent d'origen brasileny que fuig de la violència de gènere!

 

L.L.V. és una dona negra brasilenya, víctima de violència de gènere, que va haver de fugir davant la lentitud de la justícia del govern de Bolsonaro, després de denunciar una agressió de la seva ex-parella. 

És en risc de ser deportada avui, dilluns, des del CIE d'Aluche (Madrid).

 

L.L.V. fou identificada en una batuda racista. Va aconseguir frenar una deportacio exprés i va ser internada al CIE d'Aluche. Va demanar llibertat en NO entrar en els requisits de l'art. 53.1 de la LO4/2000. Tot en va.

La Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado ha llançat una crida urgent al Ministeri d'Igualtat  per aturar la deportació i reorientar el cas. 

L.L.V. no té antecedents penals. Té domicili fixe des de 2022 i arrelament a Espanya. L.L.V. ha de ser lliure i poder regularitzar la seva situació!

 

El cas d'L.L.V. reflexa els desafiaments que enfronten les víctimes de violència de gènere migrants. El CIE no és un espai on les víctimes de les polítiques migratòries i el racisme institucional,  supervivents de violència de gènere se senten segures per narrar la seva història.

Més informació:

Comunicat de la Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado.

15J. Dia Internacional contra els CIE

Comunicat de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions amb motiu del Dia internacional contra els CIE.

CIE NI A ALGESIRES, NI ENLLOC

Des de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions manifestem la nostra enèrgica oposició a l'existència, finançament i manteniment dels centres d'internament d'estrangers en tot l'Estat espanyol i en el continent europeu.

Especialment, denunciem la pròxima obertura del nou CIE de Botafuegos a Algesires, que es projecta com el centre d'internament de persones migrants més gran de l'Estat, amb capacitat per a 500 persones. Un CIE al qual s'han destinat més de 30 milions d'euros i que pretén ser referència i model per a altres CIE, quan en realitat sabem que serà un nou espai d'opacitat on es vulneraran impunement els drets de les persones internades.

Com portem molts anys denunciant, els CIE són en realitat presons on no es tanca persones per haver comès delictes, sinó per l'exercici del dret legítim a buscar una vida millor, moltes vegades fugint de situacions de persecució o perill en els seus països d'origen. Com hem denunciat repetidament, els CIE atempten contra la integritat física i moral de les persones internes, contra la seva salut i fins i tot contra la seva vida.

D’altra banda, rebutgem el Pacte Europeu de Migració i Asil aprovat recentment per la Unió Europea, un pacte que, una vegada més, criminalitza les persones migrants, i que prioritza hermetitzar les fronteres i continuar reforçant l'Europa Fortalesa, en augmentar la privació de llibertat de persones migrants en centres d'internament i multiplicar i accelerar les deportacions, vulnerant i violentant greument els drets humans.

Avui, 15 de juny, dia internacional contra els CIE, exigim:

• La fi de la violència institucional contra les persones migrants, que es respecti el seu dret a la vida, a la llibertat i a la dignitat. 
• La regularització immediata dels qui es troben en situació irregular a Espanya a causa de les restriccions infinites que imposa la Llei d'Estrangeria. 
• L'acceleració dels processos de sol·licitud de protecció internacional, la concessió d'asil a totes les persones que fugen de persecució i violència i la fi del boicot del Govern a l'accés a la protecció internacional. 
• L'alliberament immediat de tots els presos i preses per migrar. 
• La cancel·lació immediata del nou CIE de Botafuegos i el tancament de tots els CIE de l'Estat. 
• La fi de polítiques i pactes migratoris que vulneren i violenten els drets humans.

Per un món sense CIE i sense deportacions, i per un tracte digne i humà a les persones migrants, tanquem els CIE!

#CIErre        #CIEsNo      #StopDeportaciones

#MacroCIEAlgecirasNO

6 exigències mínimes en les eleccions europees

 [6 exigencias mínimas en las elecciones europeas (cast)]

Aquestes són les nostres exigències mínimes a totes les candidatures en les eleccions europees:

 

Amb les seves accions i els seus silencis en aquests darrers anys, la Unió Europea ha demostrat no estar interessada a garantir els DDHH universals. És urgent canviar el cicle. Fartes de necropolítiques dissimulades rere noms bonics, exigim la derogació del Pacte Europeu per a la Migració i l'Asil (PEMA).

1. Prendre mesures efectives perquè les identificacions per raó de perfil ètnic es deixin de practicar en els Estats membres.

Els països de la UE no estan acatant la legalitat vigent: es tracta d’un problema transnacional que abasta tot el territori europeu. Calen mesures preventives i punitives cap als Estats que incompleixen els compromisos de mínims en tractats internacionals.

 

2. Garantir que l’accés a la Protecció Internacional s’iniciï en els països d'origen, en les seus diplomàtiques de qualsevol país de la UE.

 

Forçar les persones a demanar l’asil en el primer país en què han estat identificades està causant milers de morts a l’any. A més, condemna les persones migrants a estar vinculades eternament al primer país europeu pel qual van entrar al continent, impedint-les decidir sobre el seu propi destí migratori.

 

3. Fi de la política d’externalització de les fronteres i de derivació de migrants sense documents a centres d’internament en tercers països.

Els Estats europeus estan finançant estructures de control fronterer a països com Marroc, Turquia o Líbia per aplicar unes mesures més dràstiques no permeses a la UE, i difuminar així el seu paper decisori a la necropolítica com a control de fluxos migratoris. Exigim especialment la protecció prioritària de la infància migrant.

 

4. Eliminar el sistema de Frontex, assegurar la independència política dels serveis de rescat marítim i deixar de criminalitzar la solidaritat.

 

El poder creixent de Frontex ha traït l’esperit del dret universal del mar. Desenes de milers de persones moren per la omissió deliberada de socors, mentre Frontex se centra en el rebuig en alta mar. Els recursos enormes de Frontex no són per salvar vides sinó per blindar fronteres. Això significa que cada mort és una decisió política criminal.

 

5. Utilitzar tecnologies com ara la Intel·ligència Artificial (IA) per agilitzar la gestió positiva de sol·licituds d'asil i els tràmits d'estrangeria, i no per a la militarització de les fronteres.

S'està experimentant a les fronteres, amb un pressupost milionari, en l'ús de la IA i el reconeixement facial, amb un biaix racista clar i amb l'únic objectiu del control i l'expulsió de la població migrant. Exigim prohibir l’experimentació de la IA en els cossos migrants a fi de desenvolupar novetats en l’armament militar. Exigim la prohibició de la venda d'armament, emmascarada com a ajuda al desenvolupament.

 

6. Impuls de la justícia mediambiental enfront de l’extractivisme. Finalització i reparació redistributiva de l’espoli colonial.

Europa ha d’acabar amb les pràctiques d’expropiació colonial, pròpies del liberalisme econòmic que la sosté, i promoure una política de reparació a totes les seves víctimes, incloent la regeneració dels recursos naturals explotats. Els abusos i danys mediambientals generats a països tercers per Europa necessiten solucions que incloguin la visió de les comunitats i grups marginats més afectats per la crisi climàtica en el Sud global.

No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!

I si pensaves no votar, sigues realment radical i cedeix el teu vot!

 #MínimsTanquem   

#CedeixElTeuVot

6 exigencias mínimas en las elecciones europeas

[6 exigències mínimes en les eleccions europees (cat)]

Estas son nuestras exigencias mínimas a todas las candidaturas en las elecciones europeas:

Con sus acciones y sus silencios en estos últimos años, la Unión Europea ha demostrado no estar interesada en garantizar los DDHH universales. Urge cambiar el ciclo. Hartas de necropolíticas disimuladas tras bonitos nombres, exigimos la derogación del Pacto Europeo para la Migración y el Asilo (PEMA).

1. Tomar medidas efectivas para que las identificaciones por razón de perfil étnico dejen de practicarse en los Estados miembros.

Los países de la UE no están acatando la legalidad vigente: se trata de un problema transnacional que abarca a todo el territorio europeo. Son necesarias medidas preventivas y punitivas en Estados que incumplen los compromisos de mínimos en tratados internacionales.

 

2. Garantizar que el acceso a la Protección Internacional se inicie en los países de origen, en las sedes diplomáticas de cualquier país de la UE.

 

Forzar a las personas a pedir el asilo en el primer país europeo en el que son identificadas está causando miles de muertes al año. Además, condena a las personas migrantes a estar vinculadas eternamente al primer país europeo por el que entraron al continente, impidiéndoles decidir sobre su propio destino migratorio.

 

3. Fin de la política de externalización de las fronteras y de derivación de migrantes sin documentos a centros de internamiento en terceros países.

Los Estados europeos están financiando estructuras de control fronterizo en países como Marruecos, Turquía o Libia para aplicar unas medidas más drásticas no permitidas en la UE, y así difuminar su papel decisorio en la necropolítica como control de flujos migratorios. Exigimos especialmente la defensa y protección de la infancia migrante.

 

4. Eliminar el sistema de Frontex, asegurar la independencia política de los servicios de rescate marítimo y dejar de criminalizar la solidaridad.

 

El creciente poder de Frontex ha traicionado el espíritu del derecho universal del mar. Decenas de miles de personas mueren por la omisión deliberada de socorro, centrándose Frontex en el rechazo en alta mar. Los enormes recursos de Frontex no son para salvar vidas sino para blindar fronteras. Esto significa que cada muerte es una decisión política criminal.

 

5. Utilizar tecnologías como la Inteligencia Artificial (IA) para agilizar la gestión positiva de solicitudes de asilo y los trámites de extranjería, y no para la militarización de las fronteras.

Se está experimentando con un presupuesto millonario en el uso de la IA y el reconocimiento facial en las fronteras, con un claro sesgo racista y con el único objetivo del control y la expulsión de la población migrante. Exigimos prohibir la experimentación de la IA en los cuerpos migrantes para desarrollar novedades en armamento militar. Exigimos la prohibición de la venta de armamento, enmascarado como ayuda al desarrollo.

 

6. Impulso de la justicia medioambiental frente al extractivismo. Finalización y reparación redistributiva del expolio colonial.

Europa debe terminar con las prácticas de expropiación colonial, propias del liberalismo económico que la sostiene, y promover una política de reparación a todas sus víctimas, incluyendo la regeneración de los recursos naturales explotados. Los abusos y daños medioambientales generados a terceros países por Europa necesitan soluciones que incluyan la visión de las comunidades y grupos marginados más afectados por la crisis climática en el Sur global.

¡No votes a quien no te garantice esto cómo mínimo!

Y si pensabas no votar, ¡sé realmente radical y cede tu voto!

 #MínimsTanquem

#CedeixElTeuVot 

6 exigències mínimes en les eleccions catalanes

[6 exigencias mínimas en las elecciones catalanas (cast)]

Aquestes són les nostres exigències mínimes a totes les candidatures en les eleccions catalanes: 

 

La Generalitat de Catalunya té responsabilitat i competències suficients per garantir el compliment dels drets de totes les persones que viuen en el seu territori. Exigim que el facin efectiu.

1. Mecanismes de prevenció, recerca, control i solució de pràctiques racistes, xenòfobes i d'abús de poder per part dels cossos policials autonòmics.

És necessari que la Generalitat utilitzi les seves competències per tal de garantir que els seus cossos de seguretat no apliquin ni permetin identificacions i detencions arbitràries, fonamentades en prejudicis racistes i xenòfobs, així com d'aspecte físic. Per això, exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista, i mecanismes de control, seguiment i, quan sigui necessari, inhabilitació dels agents per aquestes pràctiques habituals.

 

2. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual serveixen. Exigim formació obligatòria a tots aquests càrrecs amb perspectiva de gènere, antiracista i de diversitat sexe-afectiva.

 

S'ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i a la renovació del funcionariat, perquè siguin més propers a la realitat de la societat a la qual es deuen. És necessària, també, una formació i seguiment obligatoris que promoguin un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres en les institucions.

 

3. Accés a la sanitat pública sense necessitat d'empadronament i sense barreres lingüístiques i/o culturals.

Això requereix d'una formació i seguiment adequats del personal sanitari, a fi de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l'excusa del desconeixement dels drets en matèria de salut de les persones migrants. Cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural en els centres d'atenció primària. És urgent recuperar una sanitat pública universal real, que contempli els drets reproductius i de gènere de tota la població.

 

4. La política de protecció de menors, migrants o no, ha de basar-se en la defensa dels seus drets.

 

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix preval el fet de ser migrant sobre la condició de menor d'edat. La veu de nens, nenes i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills i filles de famílies pobres, siguin migrants o no, acaben innecessàriament en institucions, sense intervenció judicial, i això causa greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades.

 

5. Acabar amb els protocols de discriminació dins de l'educació pública i establir mecanismes que respectin i reconeguin totes les realitats familiars.

Establir mecanismes en les institucions educatives que previnguin i eliminin les discriminacions a les unitats familiars diverses, allunyant-nos d'un discurs únic. Treballar amb les famílies i menors, dins i fora de l'escola, valors antiracistes i feministes per ajudar a incloure en el seu imaginari totes les realitats familiars.

 

6. Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part del Parlament de Catalunya en 2015 pel tancament dels CIE i la fi de les identificacions il•legals per perfil ètnic i de les deportacions forçoses.

El Parlament de Catalunya es va comprometre el 23 de juliol de 2015 a exigir al govern estatal el tancament dels CIE i la fi de les identificacions il·legals per perfil ètnic i de les deportacions forçoses. Nou anys més tard, la situació segueix igual: a Catalunya, se segueix criminalitzant, perseguint, privant de llibertat i expulsant amb excuses administratives, una part dels seus habitants. Parlament i Govern han d'explicar a la ciutadania què han fet fins ara i quin és el full de ruta per fer efectives aquestes demandes.

No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!

I si pensaves no votar, sigues realment radical i cedeix el teu vot!

 #MínimsTanquem   

#CedeixElTeuVot

6 exigencias mínimas en las elecciones catalanes

[6 exigències mínimes en les eleccions catalanes (cat)]

Estas son nuestras exigencias mínimas a todas las candidaturas en las elecciones catalanas: 

 

La Generalitat de Catalunya tiene responsabilidad y competencias suficientes para garantizar el cumplimiento de los derechos de todas las personas que viven en su territorio. Exigimos que lo hagan efectivo.

1. Mecanismos de prevención, investigación, control y solución de prácticas racistas, xenófobas y de abuso de poder por parte de los cuerpos policiales autonómicos.

Es necesario que la Generalitat utilice sus competencias para garantizar que sus cuerpos de seguridad no apliquen ni permitan identificaciones y detenciones arbitrarias, fundamentadas en prejuicios racistas y xenófobos, así como de aspecto físico. Por ello, exigimos formación en materia antirracista, antifascista y feminista, y mecanismos de control, seguimiento y, cuando sea necesario, inhabilitación de los agentes por estas prácticas habituales.

 

2. Los cargos públicos, así como el funcionariado, deben reflejar la diversidad de la población real a la que sirven. Exigimos formación obligatoria a todos estos cargos con perspectiva de género, antirracista y de diversidad sexo-afectiva.

 

Se ha de promover la incorporación de nuevos perfiles a los cargos públicos y a la renovación del funcionariado, para que sea más cercano a la realidad de la sociedad a la que se deben. Es necesaria, también, una formación y seguimiento obligatorios que promuevan un funcionamiento de las entidades públicas libre de machismo, racismo, capacitismo, homofobia y transfobia. Esta formación debe ser prioritariamente impartida por personas de los colectivos que más a menudo encuentran barreras en las instituciones.

 

3. Acceso a la sanidad pública sin necesidad de empadronamiento y sin barreras lingüísticas y/o culturales.

Esto requiere de una formación y seguimiento adecuados al personal sanitario, a fin de desmontar rumores y evitar las malas praxis con la excusa del desconocimiento de los derechos en materia de salud de las personas migrantes. Hace falta un refuerzo en servicios de traducción y mediación cultural en los centros de atención primaria. Es urgente recuperar una sanidad pública universal real, que contemple los derechos reproductivos y de género de toda la población.

 

4. La política de protección de menores, migrantes o no, debe basarse en la defensa de sus derechos.

 

Exigimos un cambio de paradigma en el sistema de (des)protección de la infancia, donde ahora mismo prima el hecho de ser migrante sobre la condición de menor de edad. La voz de niños, niñas y jóvenes bajo protección institucional debe ser central en el cambio de modelo de protección. Los hijos e hijas de familias pobres, sean migrantes o no, acaban innecesariamente en instituciones, sin intervención judicial, causando graves perjuicios emocionales, sociales y económicos a familias ya de por sí precarizadas.

 

5. Acabar con los protocolos de discriminación dentro de la educación pública y establecer mecanismos que respeten y reconozcan todas las realidades familiares.

Establecer mecanismos en las instituciones educativas que prevengan y eliminen las discriminaciones a las unidades familiares diversas, alejándonos de un discurso único. Trabajar con las familias y menores, dentro y fuera de la escuela, valores antirracistas y feministas para ayudar a incluir en su imaginario todas las realidades familiares.

 

6. Tomar medidas para hacer realidad los compromisos adquiridos por parte del Parlament de Catalunya en 2015 por el cierre de los CIE y el fin de las identificaciones ilegales por perfil étnico y de las deportaciones forzosas.

El Parlament de Catalunya se comprometió el 23 de julio de 2015 a exigir al gobierno estatal el cierre de los CIE y el fin de las identificaciones ilegales por perfil étnico y de las deportaciones forzosas. Nueve años más tarde, la situación sigue igual: en Catalunya, a una parte de sus habitantes se la continúa criminalizando, persiguiendo, privando de libertad y expulsando con excusas administrativas. Parlament y Govern tienen que explicar a la ciudadanía qué han hecho hasta ahora y cuál es la hoja de ruta para hacer efectivas estas demandas.

¡No votes a quien no te garantice esto cómo mínimo!

Y si pensabas no votar, ¡sé realmente radical y cede tu voto!

 #MínimsTanquem   

#CedeixElTeuVot