Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Campanya estatal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Campanya estatal. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de juny del 2025

15J. Tancar els CIE és rebutjar les polítiques repressives cap a les migracions

 


COMUNICAT DE LA CAMPANYA ESTATAL PEL TANCAMENT DELS CIE I LA FI DE LES DEPORTACIONS

15 de juny de 2025. Dia contra els CIE


 

Avui dia, en ple 2025, els Centres d'Internament d'Estrangers a Espanya continuen oberts. Avui, dia estatal contra els CIE, cal recordar que els CIE són indrets on es tanca persones per qüestions de control de fluxos migratoris, i són un lloc de privació de llibertat per a persones migrants per no tenir papers. Llocs on els drets humans se suspenen de facto, en nom d'una suposada “seguretat” que només genera més sofriment i més exclusió. Llocs on hi ha hagut morts de persones internes a les quals es dona carpetada sense una recerca judicial efectiva i sense almenys avisar la seva família.

I això no ocorre només aquí. Aquesta lògica repressiva travessa tot el continent europeu.

Al Regne Unit, s'ha convertit un vaixell en centre de detenció per a sol·licitants d'asil, mantenint-los aïllats, fora de la vista pública. A més, el govern britànic ha impulsat la deportació de persones migrants a Ruanda, externalitzant la seva responsabilitat i violant els principis més bàsics del dret internacional d'asil.

Itàlia ha arribat a signar un acord amb Albània per instal·lar centres de detenció fora del territori europeu, seguint la mateixa estratègia: amagar les persones, expulsar-les de la legalitat, i eludir les obligacions humanitàries.

Aquests experiments, que podrien veure's afavorits per l'aplicació del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, xoquen ara com ara amb la llei. Malgrat els contratemps inicials i el seu cost desorbitat, susciten un entusiasme escandalós entre els dirigents europeus, que ja no oculten el seu desig d'expulsar dels seus territoris les persones que busquen protecció internacional promovent, entre altres mesures, la reforma del concepte de «tercer país segur» de la Unió Europea, la qual cosa suposaria «Un primer pas per institucionalitzar el Guantánamo europeu».

La Unió Europea està distorsionant cínicament el concepte de "seguretat" per aconseguir els seus propis fins repressius. Amb una sèrie de propostes futures, està aplanant el camí perquè els migrants siguin expulsats i deportats pràcticament en qualsevol lloc, posant les persones en perill i enriquint les empreses de seguretat que inverteixen en el negoci de la deportació.

I aquesta pràctica és extensible a altres indrets del món.

Als Estats Units, la situació en la frontera sud continua marcada per l'enduriment: murs, detencions massives, separacions familiars. Però el més alarmant és que el govern estatunidenc ha reprès l'ús de la base naval de Guantánamo com a lloc de retenció per a persones migrants interceptades en el mar. Un espai ja tristament conegut pel seu historial de violacions de drets humans, ara reutilitzat per criminalitzar, una vegada més, la migració.

A Austràlia, les persones migrants i sol·licitants d'asil han estat detingudes durant anys en centres dins del país i en centres en altres països, com a Nauru i Papua Nova Guinea, sota condicions extremes que han estat denunciades per les principals organitzacions internacionals.

A Àsia, països com Tailàndia i Malàisia mantenen centres de detenció per a migrants sense papers on s'amunteguen famílies, menors i persones refugiades, en condicions que ratllen l'inhumà, sense accés real a assistència legal ni mèdica, amb detencions arbitràries i indefinides.

Res d'això no és casual. Tot això respon a una mateixa visió: una idea repressiva, deshumanitzant i criminalitzadora, que veu en les persones migrants un problema a controlar, no una realitat humana que ha de ser acollida amb dignitat i justícia. Són expressions del mateix enfocament colonialista i racista, que converteix les persones migrants en enemics, en una amenaça per al nostre benestar, amb una lògica deshumanitzadora i fulminant que respon al dret a la mobilitat tancant i expulsant, que descarta, sense cap pudor, a part de la població mundial i eludeix qualsevol tipus d'assumpció de responsabilitat en les circumstàncies que provoquen aquestes mobilitzacions.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", no estem parlant només de murs, cel·les o edificis. No es tracta només de clausurar una instal·lació. El que estem exigint és que es desmunti aquesta lògica, el que estem demanant és la fi d'una manera d'entendre i gestionar les migracions: una forma basada en la por, la repressió i el rebuig.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", també exigim que acabin els controls policials motivats per criteris racials o ètnics. Una pràctica que afecta la salut física i emocional, limita llibertats i els drets humans de moltes persones que la pateixen diàriament, que també impacta en tota la societat que observem com una part important de les nostres veïnes i veïns són diàriament criminalitzats i estigmatitzats.

Tancar els CIE és rebutjar aquestes polítiques repressives. És dir, amb força, que migrar no és un delicte. És afirmar que les migracions no són un problema que es reprimeix, sinó una realitat humana que s'acompanya amb dignitat. Que cap persona és il·legal. Que la mobilitat forma part de la vida. I que els drets no es detenen a les fronteres. És apostar per un model de convivència que respecti la vida, la llibertat i la dignitat de totes les persones, neixin on neixin. És complir la regularització de les persones migrants en situació irregular, sense condicions afegides ni manipulacions, tal com expressa la ILP Regularització Ja, avalada amb 700.000 signatures de ciutadans i ciutadanes.

Tancar els CIE és, en definitiva, obrir la porta a una política migratòria basada en el respecte, la justícia i la humanitat. Tancar els CIE és una exigència ètica de tot ciutadà i ciutadana del món en defensa de la dignitat i de la igualtat d'oportunitats. Per això continuarem cridant i clamant pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions.

CIE No !!!        Tancament dels CIE ja !!!

dissabte, 15 de juny del 2024

15J. Dia Internacional contra els CIE

Comunicat de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions amb motiu del Dia internacional contra els CIE.




CIE NI A ALGESIRES, NI ENLLOC


Des de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions manifestem la nostra enèrgica oposició a l'existència, finançament i manteniment dels centres d'internament d'estrangers en tot l'Estat espanyol i en el continent europeu.

Especialment, denunciem la pròxima obertura del nou CIE de Botafuegos a Algesires, que es projecta com el centre d'internament de persones migrants més gran de l'Estat, amb capacitat per a 500 persones. Un CIE al qual s'han destinat més de 30 milions d'euros i que pretén ser referència i model per a altres CIE, quan en realitat sabem que serà un nou espai d'opacitat on es vulneraran impunement els drets de les persones internades.

Com portem molts anys denunciant, els CIE són en realitat presons on no es tanca persones per haver comès delictes, sinó per l'exercici del dret legítim a buscar una vida millor, moltes vegades fugint de situacions de persecució o perill en els seus països d'origen. Com hem denunciat repetidament, els CIE atempten contra la integritat física i moral de les persones internes, contra la seva salut i fins i tot contra la seva vida.

D’altra banda, rebutgem el Pacte Europeu de Migració i Asil aprovat recentment per la Unió Europea, un pacte que, una vegada més, criminalitza les persones migrants, i que prioritza hermetitzar les fronteres i continuar reforçant l'Europa Fortalesa, en augmentar la privació de llibertat de persones migrants en centres d'internament i multiplicar i accelerar les deportacions, vulnerant i violentant greument els drets humans.

Avui, 15 de juny, dia internacional contra els CIE, exigim:
  • La fi de la violència institucional contra les persones migrants, que es respecti el seu dret a la vida, a la llibertat i a la dignitat. 
  • La regularització immediata dels qui es troben en situació irregular a Espanya a causa de les restriccions infinites que imposa la Llei d'Estrangeria. 
  • L'acceleració dels processos de sol·licitud de protecció internacional, la concessió d'asil a totes les persones que fugen de persecució i violència i la fi del boicot del Govern a l'accés a la protecció internacional. 
  • L'alliberament immediat de tots els presos i preses per migrar. 
  • La cancel·lació immediata del nou CIE de Botafuegos i el tancament de tots els CIE de l'Estat. 
  • La fi de polítiques i pactes migratoris que vulneren i violenten els drets humans.

Per un món sense CIE i sense deportacions, i per un tracte digne i humà a les persones migrants, tanquem els CIE!

#CIErre        #CIEsNo      #StopDeportaciones
#MacroCIEAlgecirasNO



dilluns, 8 d’abril del 2024

Exigim que continui la tramitació parlamentària de la #ILPregularización


El dimarts 9 d’abril en el Ple del Congrés es votarà la presa en consideració de la ILP per una Regularització Extraordinària de persones en situació irregular. Si el PSOE vota en contra junt amb PP i VOX, el recorregut de la iniciativa s’haurà acabat sense haver estat mai debatuda al Congrés.

Aquesta possibilitat és inadmissible.

Des de Tanquem els CIE hem acompanyat l’esforç enorme del moviment de persones migrants de tot l’estat per recollir les 700.000 firmes de ciutadans i ciutadanes amb DNI espanyol que demanem la regularització que afectaria al voltant de mig milió de persones.

També sabem les greus conseqüències que té la política migratòria, amb una llei d’estrangeria racista i injusta, per a la vida de milers de persones en situació irregular, sempre abocades a la precarietat i la discriminació, sempre amenaçades per la possibilitat de l’internament en un CIE i la deportació.

Senyores i senyors diputats del PSOE, no caiguin en el parany de la dreta, siguin coherents amb les regles del joc democràtic que vostès mateixos han dissenyat. El moviment estatal #RegularizaciónYa ha complert sobradament la seva part. Ara els toca a vostès continuar la tramitació parlamentària prevista. La proposta ha de ser debatuda àmpliament al Congrés.

No fer-ho i eliminar la possibilitat de sentir en seu parlamentària tots els arguments que sustenten aquesta iniciativa abans de ser votada no sols és una nova mostra del racisme institucional que nega els drets a les persones en situació irregular, sinó que també ignora i menysté la voluntat de 700.000 ciutadans i ciutadanes que hem manifestat la nostra demanda de regularització extraordinària.

Senyores i senyors diputats del PSOE, exigim que el dimarts 9 d’abril no bloquegin el recorregut previst de la  #ILPregularización.

#ILPregularización

dimarts, 17 de gener del 2023

El CIE de Madrid tanca temporalment per obres entre denúncies per maltractaments policials i el reconeixement d'un suicidi


Reproduim el comunicat de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions i altres 38 organitzacions.
 
 
[Castellano, més avall en català]


EL CIE DE MADRID CIERRA TEMPORALMENTE POR OBRAS ENTRE DENUNCIAS POR MALOS TRATOS POLICIALES Y EL RECONOCIMIENTO DE UN SUICIDIO

 
El pasado viernes 13 de enero el centro de internamiento de extranjeros de Madrid (CIE) comunicó su cierre para la ejecución de obras de rehabilitación, cuya duración está prevista para cinco meses. Las obras que se pondrán en marcha no resuelven las deficiencias que se llevan detectando desde hace años ni la problemática que se ha estado denunciando desde su apertura.
 
Esta situación afectará al funcionamiento de todos los demás centros del Estado, ya que el de Aluche es el de mayor capacidad y el único que aceptaba el internamiento de mujeres hasta el momento (actualmente está prevista la apertura del módulo de mujeres en Barcelona). En la última semana, las personas internas en el CIE de Madrid han sido trasladadas a otros centros, puestas en libertad o expulsadas del territorio nacional sin las garantías debidas y se ha seguido internando a nuevas personas hasta el día anterior a su cierre.
 
La vulneración de los derechos de las personas internas y la opacidad han protagonizado la historia de este centro, que acumula numerosas denuncias y resoluciones por estos motivos. En el último año, por primera vez, los tres jueces a cargo del control del CIE de Madrid reconocieron graves deficiencias en la gestión sanitaria y en los procedimientos dedenuncia por malos tratos y requirieron a la Dirección General de Policía la modificación de las condiciones que rigen el servicio sanitario para el cumplimiento de la legislación vigente y a la dirección del CIE la creación de un protocolo para la gestión de denuncias por malos tratos que garantice el respeto a la tutela judicial efectiva.
 
A pesar de estas medidas, recientemente se ha tenido conocimiento del fallecimiento de una persona por suicidio dentro del CIE de Aluche en 2022 y, en los días previos al cierre, más de cinco personas internadas han denunciado haber sufrido agresiones por parte de agentes de policía. Estas denuncias están siendo investigadas por los juzgados de control e instrucción y dieron lugar a una visita del Defensor del Pueblo la tarde anterior al cierre.
 
Esta problemática no acaba con el cierre temporal del CIE de Madrid, sucediendo de la misma manera en los demás centros existentes en el territorio, y estando en construcción el mayor centro de internamiento de Extranjeros de Europa previsto para 500 personas en Algeciras.
 
Una vez más, insistimos en que la única opción viable es el cierre de estos centros, pues, aunque se apliquen de forma escrupulosa estas medidas y se lleven a cabo las modificaciones estructurales que están en curso, la privación de libertad en CIE es incompatible con el respeto a la dignidad y a los derechos fundamentales de las personas.

dimarts, 28 de juny del 2022

1 de juliol. Mobilització #MasacreEnMelilla

Divendres 1 de juliol sortim als carrers en suport als nostres germans supervivents de la #MasacreEnMelilla i contra els assassinats a la frontera, pels governs d'Espanya i el Marroc.

Convoquem una manifestació unitària per tots els morts a les fronteres, des de la Subdelegació del Govern a Barcelona, per assenyalar als responsables de les necropolítiques de Fronteres. Arribarem fins a la Plaça Idrissa Diallo, on muntarem un altar per recordar, presentar els nostres respectes i fer memòria a totes les morts de l'Europa Fortalesa.

Porteu espelmes i flors blanques per a l'altar.

A baix els murs de les fronteres!

#LasVidasNegrasImportan 
#LasVidasMigrantesImportan 
#MasacreEnMelilla

Convoquem: 
Marcha Tarajal, Caminando Fronteras, Movimiento #RegularitzacionYa, Iridia, Geum Doudou, Elin, CnaaeCat, Sindicato Mantero Top Manta, Solidary Wheels, Tanquem els CIE, SOS Racisme, Asamblea Idrissa Diallo, t.i.c.t.a.c.


[CAST]  

Viernes, 1 de julio, salimos a las calles en apoyo a nuestros hermanos supervivientes de la #MasacreEnMelilla y contra los asesinatos en la frontera, por los gobiernos de España y Marruecos.

Convocamos una manifestación unitaria por todos los muertos en las fronteras, desde la Subdelegación del Gobierno en Barcelona para señalar a los responsables de las necropolíticas de Fronteras. Llegaremos hasta la Plaza Idrissa Diallo, donde montaremos un altar para recordar, presentar nuestros respetos y hacer memoria a todas las muertes de la Europa Fortaleza.

Traed velas y flores blancas para el altar.

¡Abajo los muros de las fronteras!
 
#LasVidasNegrasImportan 
#LasVidasMigrantesImportan 
#MasacreEnMelilla

Convocamos: 
Marcha Tarajal, Caminando Fronteras, Movimiento #RegularitzacionYa, Iridia, Geum Doudou, Elin, CnaaeCat, Sindicato Mantero Top Manta, Solidary Wheels, Tanquem els CIE, SOS Racisme, Asamblea Idrissa Diallo, t.i.c.t.a.c.


dimecres, 15 de juny del 2022

[Comunicado del 15J, dia contra los CIE] Disidencia deportada

[CASTELLANO, més avall en català]


DISIDENCIA DEPORTADA

Desde la Campaña estatal por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones denunciamos que recientemente el Gobierno español ha deportado a dos personas poniendo en grave riesgo su vida e incumpliendo intencionadamente varios preceptos legales al hacerlo.

Lamentablemente esta afirmación es tan actual como atemporal. Hoy se materializa en las personas de Mohamed Benhalima y Mohamed Abdellah, dos activistas argelinos que buscaban asilo en España tras huir de su país, que les perseguía por haber denunciado públicamente varios casos de corrupción y de vulneraciones de derechos.

Ambos se han convertido en monedas de cambio de España para suavizar las relaciones con Argelia -el país que nos vende gas y que está entre los 9 que más condenas a muerte impone del mundo- o tras el conflicto desencadenado a consecuencia del cambio de postura español hacia el Sáhara Occidental debido a las presiones de Marruecos -el país que, a cambio de dinero, bloquea el paso de la gente que quiere llegar a Europa, y que lleva casi cincuenta años abusando del pueblo saharaui y ocupando sus territorios-.

Antes de proceder a la expulsión, los dos fueron encerrados en un centro de internamiento de extranjeros para que no huyeran, es decir, para que no pudieran escapar de la traición de un Estado que se dice de Derecho, pero que en la práctica es un Estado contra Derecho, pues incumple sistemáticamente su propia normativa para perseguir a quien debe proteger. Con la ley en la mano, Benhalima y Abdellah no deberían haber sido detenidos, ni internados, ni deportados, sino acogidos y amparados. Pero, desde su creación, los CIE han sido utilizados para llevar a cabo estos juegos sucios en los que las instituciones activan todos los instrumentos del dispositivo deportador con modos propios de una organización criminal, con el fin de consolidar las relaciones de poder establecidas a todos los niveles.

En la mayoría de los casos, el bloqueo de la acción política se materializa también en la amenaza que supone la puesta en marcha de este dispositivo para las personas que se encuentran en situación administrativa irregular, que ven su derecho universal a la libertad de expresión atacado precisamente por quienes son responsables de garantizarlo.

Cualquier desafío al sistema, incluso si es para su mejora, convierte a la persona en disidente. El mero hecho de atravesar una frontera -una línea imaginaria- con el cuerpo, constituye un acto de rebelión en sí, y es por ello que el sistema tiene un objetivo claro para su perpetuación: deshacerse de la disidencia.

Así, cada año el Estado español utiliza el internamiento en CIE y la deportación para impedir la acción política de decenas de personas. 

Lo hace cuando las personas ya eran políticamente activas antes de llegar a nuestro territorio y pueden servir a los planes o intereses del gobierno de turno, como es el caso de Benhalima y Abdellah para tratar de contentar a Argelia, de varios compañeros rifeños para intentar complacer a Marruecos, o de personas que luchaban en sus países por una vida digna, ya sea por motivos de género o para alcanzar mejores condiciones materiales para desarrollarse en libertad, deportadas para agradar a (los poderes fácticos que controlan) la comunidad internacional.

Lo hace cuando las personas se convierten en sujetos políticos activos a raíz de situaciones que han vivido durante su estancia en el territorio español, como puede ser la defensa del derecho a la vivienda - cuando actúa contra activistas de la PAH y otras organizaciones de barrio organizadas contra los desahucios- o por la autodeterminación de los pueblos -contra personas que apoyaban el proceso independentista en Cataluña-.

Incluso, una vez que las personas han sido internadas en un CIE, lo hace cuando deporta recurrentemente con una celeridad inusual a quienes han liderado protestas pacíficas dentro de estos centros, lo que en muchas ocasiones también imposibilita la investigación de las agresiones perpetradas por agentes de policía con carácter previo a la expulsión.

En definitiva, el Estado español impide a la población migrante la acción política y la defensa de sus derechos siempre que puede: instrumentaliza a las personas, ataca sus derechos, dispone impune e irresponsablemente de sus vidas y reviste su actuación de un halo de falsa legitimidad. Practica a diario lo que los propios Estados europeos han denominado “guerra híbrida” y, en su propósito de desposeer de agencia política a estas personas disidentes, envuelve en un marco de aparente legalidad todo un entramado dirigido a la represión de conductas que cuestionan cómo el abuso de poder está marcando el funcionamiento de nuestra sociedad.

Los CIE son cárceles racistas en las que se vulneran sistemáticamente los derechos humanos, son el brazo ejecutor de políticas antipersona, son centros de cosificación a merced de los designios de irresponsables políticos. Por eso, y por las miles de razones expuestas año tras año en nuestras campañas, desde todos los confines del territorio español, como cada 15J, Día contra los CIE, seguimos reivindicando el cierre inmediato y definitivo de los CIE y el fin de las deportaciones.

#DisidenciaDeportada 
#CIEsNO 
#StopDeportación

Más información sobre los casos de M. Benhalima y M. Abdellah: Abdellah y Benhalima, disidencia deportada



[CAT, más arriba en castellano]


15J. DIA CONTRA ELS CIE

Comunicat de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions


DISSIDÈNCIA DEPORTADA


Des de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions denunciem que recentment el Govern espanyol ha deportat dues persones posant en greu risc la seva vida i incomplint intencionadament diversos preceptes legals en fer-ho. 

Lamentablement aquesta afirmació és tan actual com atemporal. Avui es materialitza en les persones de Mohamed Benhalima i Mohamed Abdellah, dos activistes algerians que buscaven asil a Espanya després de fugir del seu país, que els perseguia per haver denunciat públicament diversos casos de corrupció i de vulneracions de drets.

Tots dos s'han convertit en monedes de canvi d'Espanya a fi de suavitzar les relacions amb Algèria -el país que ens ven gas i que està entre els 9 que més condemnes a mort imposa del món- o després del conflicte desencadenat a conseqüència del canvi de postura espanyola cap al Sàhara Occidental a causa de les pressions del Marroc -el país que, a canvi de diners, bloqueja el pas de la gent que vol arribar a Europa, i que porta gairebé cinquanta anys abusant del poble sahrauí i ocupant els seus territoris-.

Abans de procedir a l'expulsió, els dos van ser tancats en un centre d'internament d'estrangers perquè no fugissin, és a dir, perquè no poguessin escapar de la traïció d'un Estat que es diu de Dret, però que en la pràctica és un Estat contra Dret, perquè incompleix sistemàticament la seva pròpia normativa per a perseguir a qui ha de protegir. Amb la llei a la mà, Benhalima i Abdellah no haurien d'haver estat detinguts, ni internats, ni deportats, sinó acollits i emparats. Però, des de la seva creació, els CIE han estat utilitzats per dur a terme aquests jocs bruts en els quals les institucions activen tots els instruments del dispositiu deportador amb maneres pròpies d'una organització criminal, amb la finalitat de consolidar les relacions de poder establertes a tots els nivells.

En la majoria dels casos, el bloqueig de l'acció política es materialitza també en l'amenaça que suposa la posada en marxa d'aquest dispositiu per a les persones que es troben en situació administrativa irregular, que veuen el seu dret universal a la llibertat d'expressió atacat precisament pels qui són responsables de garantir-lo.

Qualsevol desafiament al sistema, fins i tot si és per a la seva millora, converteix la persona en dissident. El mer fet de travessar una frontera -una línia imaginària- amb el cos, constitueix un acte de rebel·lió en si, i és per això que el sistema té un objectiu clar per a la seva perpetuació: desfer-se de la dissidència.

Així, cada any l'Estat espanyol utilitza l'internament en CIE i la deportació per impedir l'acció política de desenes de persones. 

Ho fa quan les persones ja eren políticament actives abans d'arribar al nostre territori i poden servir als plans o interessos del govern de torn, com és el cas de Benhalima i Abdellah per tal de tractar d'acontentar Algèria, d’alguns companys rifenys per intentar complaure el Marroc, o de persones que lluitaven als seus països per una vida digna, ja sigui per motius de gènere o per aconseguir millors condicions materials per desenvolupar-se en llibertat, deportades per agradar a (els poders fàctics que controlen) la comunitat internacional.

Ho fa quan les persones es converteixen en subjectes polítics actius arran de situacions que han viscut durant la seva estada en el territori espanyol, com pot ser la defensa del dret a l'habitatge - quan actua contra activistes de la PAH i altres organitzacions de barri organitzades contra els desnonaments- o per l'autodeterminació dels pobles -contra persones que donaven suport al procés independentista a Catalunya-.

Fins i tot, una vegada que les persones han estat internades en un CIE, ho fa quan deporta recurrentment amb una celeritat inusual als qui han liderat protestes pacífiques dins d'aquests centres, la qual cosa en moltes ocasions també impossibilita la investigació de les agressions perpetrades per agents de policia amb caràcter previ a l'expulsió.

En definitiva, l'Estat espanyol impedeix a la població migrant l'acció política i la defensa dels seus drets sempre que pot: instrumentalitza les persones, ataca els seus drets, disposa impunement i irresponsablement de les seves vides i revesteix la seva actuació d'un halo de falsa legitimitat. Practica diàriament el que els propis Estats europeus han anomenat “guerra híbrida” i, en el seu propòsit de desposseir d'agència política a aquestes persones dissidents, embolica en un marc d'aparent legalitat tot un entramat dirigit a la repressió de conductes que qüestionen com l'abús de poder està marcant el funcionament de la nostra societat. 

Els CIE són presons racistes en les quals es vulneren sistemàticament els drets humans, són el braç executor de polítiques antipersones, són centres de reificació a mercè dels designis de polítics irresponsables. Per això, i per les milers de raons exposades any rere any en les nostres campanyes, des d’arreu del territori espanyol, com cada 15J, Dia contra els CIE, continuem reivindicant el tancament immediat i definitiu dels CIE i la fi de les deportacions.


Més informació sobre els casos de M. Benhalima i M. Abdellah: Abdellah y Benhalima, disidencia deportada

dissabte, 4 de juny del 2022

Pese al Tribunal Supremo, #TarajalNoOlvidamos

Una vez más, vemos cómo la necropolítica del gobierno español está amparada y respaldada por la (in)justicia. El Tribunal Supremo ha ratificado el sobreseimiento de la causa de los asesinatos en frontera del Tarajal.

Suscribimos totalmente el comunicado de la Asociación Elín sobre el caso, y estaremos siempre del lado de quienes exigen responsabilidades, verdad, justicia y reparación por tanto daño cometido a quien cruza fronteras.

Comunicado de la Asociación Elín

La Asociación Elin manifiesta en un comunicado su más absoluto rechazo y disconformidad ante la ratificación del sobreseimiento de la causa de la playa de El Tarajal del 6 de febrero de 2014, unos hechos que según la organización -la muerte trágica de 15 personas- no pueden quedar impunes. 

La Sala explica que no cabe recurso de casación contra el auto de sobreseimiento libre dictado en apelación en procedimiento abreviado competencia del Juzgado de lo Penal. 

En Elín lamentan que una vez más se sigue sin hacer justicia a las 15 personas que perdieron su vida como consecuencia de una nefasta gestión de la frontera sur española y no se repara el daño y sufrimiento de sus familias. 

Ya el tribunal de instancia no apreció "relación de causalidad" entre la actuación de los agentes y "los fallecimientos por ahogamiento y lesiones". Por el contrario, los hechos son otros y se pueden contrastar y corroborar con las grabaciones que se realizaron aquel fatídico día en la Playa del Tarajal y en la zona perimetral de la valla fronteriza. 

Esta sentencia, según la entidad, es un ejemplo más de cómo impera un sistema político, económico y social que promociona políticas y prácticas que repudian y arrinconan a las personas de un determinado perfil étnico-racial y con menos recursos, que las invisibiliza y niega el derecho a la vida. Declaran además que “la primera norma en el mar es la de la obligación de socorrer a aquella persona que está en peligro y así lo recogen las leyes internacionales”. 

Sin embargo, las instituciones judiciales, tal y como recoge el auto del Juzgado de Instrucción de Ceuta en su auto de 2015, consideran que “los migrantes asumieron el riesgo de entrar ilegalmente en territorio español por el mar a nado, en avalancha y haciendo caso omiso a las peticiones de las fuerzas marroquíes y de la Guardia Civil.” En Elín subrayan que “¿Desde cuándo una advertencia exime de asistir a quién lo precisa? ¿Por qué hacemos semejante distinción?” y recuerdan del mismo modo que “la entrada por un puesto no habilitado no es un delito por lo que no se justifica el uso desproporcionado de la violencia”.

Finalizan el comunicado insistiendo en que “seguiremos reclamando justicia por las 15 que perdieron la vida en la playa del Tarajal y reparación a sus familias porque migrar es un derecho y seguiremos exigiendo vías legales para que las políticas migratorias no se cobren ni una vida más”

Ceuta, viernes 3 de junio de 2022


divendres, 18 de març del 2022

Per seguir la ILP de RegularizaciónYa: ESENCIALES.INFO

#RegularizacionYA i els altres membres de la Comissió promotora de la ILP per a la regularització de les persones migrants ha creat la web esenciales.info


A més del text de la Iniciativa Legislativa Popular hi trobaràs qui hi ha al darrere (la Comissió promotora i les múltiples entitats que hi donen suport).
Des del web, tant si ets una persona individual com si representes una entitat podràs unir-te a aquest gran moviment empès per persones migrants. 
Podràs trobar la manera de fer-te amb plecs de firmes per participar en la recollida.
Podràs veure els llocs fixes a ciutats de tot l'Estat on es pot anar a firmar.
Podràs trobar resposta als teus dubtes sobre aquesta gran campanya.



I tot això per a què? 
  • Per aconseguir un debat social que es resolgui de manera favorable a la regularització de les persones estrangeres. 
  • Per aconseguir els suports parlamentaris suficients perquè la iniciativa legislativa sigui aprovada en el Congrés. 
  • Per aconseguir un canvi de percepció en la societat sobre les persones migrants, perquè siguin considerades persones de ple dret i no siguin vulnerabilitzades. 
  • Per  fer que les persones es mobilitzin i siguin protagonistes en aquest procés de canvi. 


#ILPREgularización

diumenge, 27 de febrer del 2022

2/M. Alerta de vol a Colòmbia/Rep. Dominicana

La matinada de l'1 al 2 de març hi haurà un vol de deportació amb destinació Santo Domingo (Rep. Dominicana) i Bogotá (Colombia). Encara que les batudes es faran arreu de l'Estat, el vol sortirà de Madrid. 
Més informació: stopdeportacion.wordpress.com


La madrugada del 1 al 2 de marzo destino Santo Domingo (Rep. Dominicana) y Bogotá (Colombia). Aunque las redadas se harán a lo largo y ancho de todo el Estado, el vuelo saldrá de Madrid.

Más información: stopdeportacion.wordpress.com

diumenge, 16 de gener del 2022

[MANIFEST] La implantació de la Intel·ligència Artificial a la frontera i la vulneració de drets

Tanquem els CIE adhereix al Manifest que alerta que l'ús de la Intel·ligència Artificial en el control fronterer agreujarà l'estigmatització i la criminalització de les persones migrants.  

Foto: Tanquem els CIE. Imatge de la marxa que s'organitza cada any a Melilla en l'aniversari de la matança de Tarajal.


MANIFEST

La implantació de la Intel·ligència Artificial a la frontera i la vulneració de drets

Recentment ha aparegut a premsa la notícia sobre la voluntat del govern espanyol d’aplicar l’anomenada «frontera intel·ligent» als passos fronterers de Ceuta i Melilla amb l’objectiu d’exercir un major control de seguretat mitjançant l’ús d’intel·ligència artificial a través de la recollida de dades biomètriques (reconeixement facial, empremtes dactilars…). Davant d’aquesta notícia, les sotasignades manifestem la nostra preocupació i creiem necessari alertar dels perills associats a aquest tipus de decisions polítiques que comporta l’ús de la intel·ligència artificial.

dijous, 30 de desembre del 2021

Adherim a la IX Marxa per la Dignitat en record de Tarajal

Tanquem els CIE hem adherit a la IX Marxa per la Dignitat que se celebrarà a Ceuta el 5 de febrer. 

8 anys després de les almenys 14 morts a la platja del Tarajal per bales de goma i gasos lacrimògens de la Guardia Civil, seguim exigint justícia i reparació.

#TarajalNoOblidem

Per seguir la informació sobre la preparació de la Marxa:

Twitter @marchatarajal / Facebook @marcha.tarajal / Instagram @marcha.tarajal


dimecres, 9 de desembre del 2020

IX ENCUENTRO ANUAL DE LA CAMPAÑA ESTATAL POR EL CIERRE DE LOS CIE Y EL FIN DE LAS DEPORTACIONES

 

[Castellano, més avall en català]

COMUNICADO DE PRENSA

El 5 de diciembre de 2020 tuvo lugar el noveno encuentro anual de la Campaña Estatal por el Cierre de los CIE y el fin de las deportaciones. Participaron Stop Deportación, Tanquem els CIE, Migra Studium, CIEs No Valencia, CIEs No Madrid, Mundo en Movimiento, Convivir sin Racismo, Coordinadora CIEs de Cadiz, CIES No Granada, CIEs No Motril, EFS Motril, APDHA y Algeciras Acoge.

Los CIE (centros de internamiento de extranjeros) son un agujero opaco en el Estado de Derecho. En ellos se priva de libertad a personas que no han cometido ningún delito, sino una mera falta administrativa: no tener regularizada su residencia en el Estado español. Las personas encerradas en los CIE, nuestras vecinas, llegan hasta aquí expulsadas de lugares y situaciones adversas, en los que ningún motivo es vano o menos merecedor de protección.

2020 está siendo un año atípico también para el dispositivo deportador del Estado español. La pandemia trajo consigo la declaración del estado de alarma, las restricciones de movilidad y el cierre de fronteras. Por primera vez en sus 35 años de historia, los centros de internamiento de extranjeros fueron totalmente vaciados y todos los CIE del territorio nacional permanecieron cerrados durante 142 días, desde el 6 de mayo (cuando se produjo la liberación de las últimas personas internas en el CIE de Algeciras) hasta el 25 de septiembre (momento en que se volvió a encerrar a las primeras personas en el CIE de Barranco Seco, en Gran Canaria). 142 días que evidenciaron que la injusta privación de libertad de personas extranjeras en estas cárceles racistas es absolutamente prescindible y que el Estado español sea un territorio libre de CIE es únicamente una cuestión de voluntad política: o se hace el juego a la industria del control migratorio o se sitúa a las personas en el centro.  

La prevención de la expansión de la COVID-19 también motivó el cese momentáneo de las deportaciones muy a pesar del gobierno que, en un alarde de irresponsabilidad en su función de garante de los derechos fundamentales y mostrando un absoluto desprecio hacia la salud pública, siguió deportando con las fronteras cerradas y ha trabajado duro para activarlas a través de nuevos acuerdos de la vergüenza que tratan de normalizar la expulsión de personas a países que ni siquiera son los suyos.

Lejos de situar a las personas en el centro, el gobierno está deshumanizando aún más la gestión del fenómeno migratorio, instrumentalizando a las personas en movimiento, resistiéndose a su regularización y, en definitiva, poniendo obstáculos al normal desarrollo de la sociedad diversa que ya somos.  

En este sentido, las entidades reunidas en torno a la Campaña Estatal por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones, han constatado: 
  • El agravamiento en la vulneración de los derechos humanos en los CIE que ha supuesto la COVID-19, motivado por la inexistencia de protocolos sanitarios o el incumplimiento de las escasas medidas acordadas, la muy deficiente atención sanitaria, el bloqueo en el acceso a asistencia letrada, la insuficiente o nula asistencia de traductores, o las trabas en el acceso a la solicitud de protección internacional.
  • Las anómalas circunstancias en las que se realizan las deportaciones: falta de notificación, nocturnidad y violencia, con el consiguiente riesgo para la seguridad de las personas, que pueden ser deportadas ilegalmente sin un proceso de apelación o recurso y llevadas de vuelta a los peligros de los que habían huido.
  • El internamiento sistemático y deliberado de personas vulnerables, como menores de edad o enfermas graves, o con arraigo, y la puesta en libertad de personas sin derivación a recursos humanitarios o seguimiento sanitario. 
  • Varios intentos de suicidio por parte de personas internas sin la oportuna asistencia sanitaria y la ausencia de investigación de las muertes producidas en CIE. 
  • La situación irregular de los módulos de mujeres y el internamiento de una única mujer en el CIE de Aluche, imponiendo forzosamente su aislamiento.
  • El incumplimiento de los compromisos recogidos en el convenio de colaboración entre el Ministerio del Interior y Cruz Roja española para programas de asistencia social, cultural y humanitaria en los CIE.
  • La inexistencia de servicios de orientación jurídica (SOJ) para personas extranjeras en todos los CIE, que les permita estar informadas de su situación administrativa y formular los recursos legalmente previstos.
  • La continua producción de abusos policiales, tales como agresiones y tratos vejatorios, y la falta de investigación de estos comportamientos, consolidando su impunidad.
  • La impunidad en que se mueve la Administración tras dificultar incluso negar la entrada a las entidades acreditadas para realizar visitas y la ausencia de respuesta por parte de los juzgados de control a múltiples quejas planteadas.
  • La situación de vulneración de derechos que sigue teniendo lugar en los CATE, en los que no se garantiza la atención jurídica individualizada ni la traducción y en los que se han producido cuarentenas “voluntarias”, a pesar de que no cuentan con instalaciones apropiadas.

Por todo ello, desde la Campaña por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones exigimos
  • La liberación inmediata de todas las personas internas en los CIE y CATE del Estado español y su cierre definitivo. En tanto que se produce el cierre concluyente, reclamamos con carácter urgente:
    • El cese de la actitud pasiva de jueces y juezas de control y su intervención activa para garantizar los derechos humanos de las personas actualmente privadas de libertad en CIE.
    • Que se fijen y cumplan protocolos que aseguren las visitas de las ONG, familiares y asistencia letrada de las personas internas en CIE
    • Que se distribuya el material sanitario preciso, tanto en número como frecuencia, para todas las personas internas. 
  • El fin de las deportaciones por cualquier vía, ya sea terrestre, aérea o marítima, y, particularmente el cese de las deportaciones de personas a países de los que no son nacionales, como a Marruecos, Mauritania o Argelia.
  • Desistir de la construcción del nuevo macro-CIE de Algeciras y de la reforma de los CIE actuales y reasignar sus partidas presupuestarias a la acogida e inclusión de las personas migrantes.
  • No dejar a nadie atrás facilitando la regularización de todas las personas migrantes que se encuentran en el Estado español
  • Un cambio radical en la gestión migratoria que garantice eficazmente los DDHH de las personas en movimiento en la Frontera Sur, especialmente en las ciudades autónomas y en las islas Canarias.
Así fue el Encuentro de la Campaña Estatal por el Cierre de los CIE y el fin de las deportaciones del año 2019: http://www.tanquemelscie.cat/2019/12/ni-una-veina-mes-victima-del-racisme.html


divendres, 25 de setembre del 2020

Comunicat davant la reactivació dels CIE


[Català, más abajo en castellano]

Comunicat signat per entitats i col·lectius de tot l'Estat

Les entitats que visitem els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE):

* Denunciem que a data 23 de setembre de 2020 el Govern ha anunciat la represa de l’activitat en els CIE per internar persones de determinades nacionalitats que arribin en pastera a les costes espanyoles.

* Ens oposem frontalment a la represa de les detencions en aquests espais de vulneració de drets i sofriment.

* Apel·lem a les autoritats competents a fi que acabin definitivament amb aquesta mesura desproporcionada i injusta.

25 de setembre de 2020. Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) han estat buits durant mesos, període en el qual no s’han dut a terme internaments ni expulsions, demostrant una vegada més que no són necessaris en el marc de la gestió migratòria. No obstant això, aquesta treva ha durat poc i el Govern ha ordenat privar de llibertat persones en aquests centres, posant una altra vegada en funcionament aquestes institucions disfuncionals que disten de ser llocs amb garantia de drets i condicions de vida digna.

Portem anys denunciant les deficiències estructurals i de serveis greus que presenten tots els CIE d’Espanya, que a més d’incomplir la normativa i diferents disposicions judicials, impossibiliten el compliment de les mesures sanitàries adequades a la situació d’emergència en què encara ens trobem i que fan que l’internament a hores d’ara sigui no només injust sinó insalubre i insegur.

Quan va començar la pandèmia vàrem advertir el Ministeri d’Interior sobre els riscos de contagi que implicava mantenir persones retingudes als CIE. Finalment, els últims dies de març, dos joves migrants nouvinguts en pastera i tancats al Centre de Barranco Seco, a les Illes Canàries, es van contagiar de coronavirus per un infermer que treballava allà i a un centre de salut de la zona. Durant aquest temps, no s’han dut a terme reformes de cap naturalesa que hagin suposat un canvi en les condicions d’internament perquè ara s’entengui que sí es garanteixen els drets més bàsics.

Els CIE són espais de gestió policial opaca, plena d’irregularitats i que deixa desemparades les persones que són tancades darrere dels seus murs. Ara s’anuncia una estratègia clara, que persegueix internar persones nouvingudes en pasteres de nacionalitat algeriana i marroquina o que arriben de Mauritània. Un cop més, es reflecteix l’ús dels CIE com una eina de la gestió migratòria, que utilitza l’internament per a la deportació allà on la correcta identificació de persones amb necessitats especials de protecció és crucial.

Per tot això,

* Apel·lem a la responsabilitat de les autoritats competents perquè prenguin mesures adequades per garantir tots els drets de les persones migrants a Espanya amb independència de la seva situació administrativa. 

* Exigim la clausura de tots els CIE i la fi de l’internament per ser una mesura desproporcionada i injusta, d’escassa garantia constitucional, amb un caràcter hostil i repressiu indubtable i que és una taca en un Estat de dret.

* Igualment, fem una crida perquè s’acabi amb les deportacions racistes i discriminatòries, amb la tancada durant 72 hores als Centres d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE), que actuen com extensions de comissaries, que són espais que ni tan sols compten amb desenvolupament normatiu propi, i ens sumem a les reivindicacions recollides en la campanya #RegularizacionYa

Juntament amb altres entitats que també treballen per a la protecció dels drets humans demanem el desmantellament de les polítiques inhumanes d’internament, devolució i expulsió. Apostem per una reforma migratòria integral, que inclogui el tancament dels CIE i la fi de les deportacions per evitar tant sofriment inútil, al mateix temps que exigim polítiques que promoguin l’acollida digna.

(Vegeu més avall la llista de col·lectius signants)



dimecres, 15 de juliol del 2020

En l'aniversari de la mort del Marouane Abouobaida, exigim el tancament definitiu dels CIE

[Castellano, més avall en català]


Comunicado de la Campaña Estatal por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones

Vaciados los CIE, exigimos su cierre definitivo

 
  • A un año del fallecimiento de Marouane Abouobaida en el CIE de Valencia exigimos justicia, responsabilidades y reparación. 
  • Denunciamos que en la historia de estos Centros se han producido más de 11 muertes, en la totalidad de los casos sin el debido proceso de investigación, justicia y reparación a las familias de las víctimas. 
  • Confirmamos que el racismo institucional no ha hecho cuarentena; continúa la apertura de órdenes de expulsión y devolución y los CATE Y CETI siguen encerrando sin garantizar condiciones de habitabilidad ni de respeto a los derechos humanos. 
  • Demandamos que los CIE hoy vaciados no pueden volver a abrir 

El 15 de julio de 2019 se suicidó en el CIE de Zapadores, Valencia, Marouane Abouobaida, la última víctima de una larga lista de al menos 11 personas que perdieron la vida bajo la custodia del Estado en un Centro de Internamiento de Extranjeros. En el primer aniversario de su fallecimiento, exigimos el debido proceso de investigación, justicia y reparación negado en la totalidad de las causas anteriores; y el cierre inmediato y permanente de estos espacios, que permanecen vacíos desde el pasado 6 de mayo. 


Los CIE no solo han sido un lugar de muerte. Han supuesto, en sus 35 años de existencia, la vulneración de derechos fundamentales para miles de personas encerradas por la mera causa administrativa de estar en situación irregular, condenadas a un internamiento en condiciones injustas e indignas, y muchas veces ilegal, como en el caso de menores de edad, solicitantes de protección internacional o personas con enfermedades graves

También han significado un sufrimiento desproporcionado ante la amenaza –demasiadas veces cumplida– de romper proyectos de vida, toda vez que el encierro implica una ruptura de los procesos vitales y socioeconómicos de cada persona. Un extremo agravado en los casos en que se ha ejecutado su expulsión. 


dilluns, 15 de juny del 2020

Razones para exigir un cambio radical de la política migratoria - #15JCIErre

[Castellano, català a continuació]

"Los que van a ocupar los CIE son los héroes de la pandemia, los que están cosiendo las batas, los que están cosiendo mascarillas, los que están cosiendo gorras de médico, los que están cuidando, los que están limpiando, los que están trabajando en el campo para permitir a los confinados de comer" - Lamine Sarr, Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona
A pesar de las numerosas voces que reclaman la regularización de todas las personas migrantes y la eliminación del racismo institucional, el Estado pretende reabrir los CIE en cuanto se abran las fronteras. En el CIE de Barcelona, además, con un módulo para encerrar mujeres.

No lo podemos permitir.

Son muchas las razones para exigir un cambio radical de la política migratoria, que hoy por hoy es profundamente racista y discriminatoria.

¡Cerremos los CIE, paremos las deportaciones, deroguemos la Ley de Extranjería!
#15JCIErre · #LosCIEsNoSeAbren!


Colectivos y organizaciones que han colaborado en este vídeo:

diumenge, 14 de juny del 2020

Informe: "Cronología del CIErre"

El COVID19 va fer tancar tots els CIE de l'Estat després de 50 dies de vulneracions de DDHH i negligències. El racisme institucional no va donar treva.
Les companyes Maria Pamarés i María Peñalosa, de Mundo en Movimiento, col·lectiu integrat en la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions, han recollit en un informe la cronologia dels fets que van acabar amb tots els CIE de l'Estat buits de persones retingudes.

Resumim la cronologia. Podeu consultar l'informe sencer aquí: Cronología del CIErre
  • El 14/març es va activar l'Estat d'alarma i el 16 es va ordenar el tancament de fronteres. Aquest mateix dia el Ministeri d'Interior va ordenar la deportació de persones a Algèria per via marítima en plena pandèmia del COVID19. Entitats de DDHH es mobilitzen.
  • Informem de la deportació imminent de persones a Algèria i demanem el tancament de tots els centres i l'alliberament dels interns davant l'emergència sanitària i la manca d'assistència mèdica als CIE.
  • El 17/març tracten de fer deportacions. L'Associació d'Advocats Extrangeristes presenta una queixa al Defensor del Poble: "si l'expulsió no es pot fer, l'internament ha d'acabar immediatament i la persona ha de ser posada en llibertat"
  • A Madrid els interns viuen una total "desprotecció enfront del COVID-19” i informen que inicien “una vaga de fam com a forma de protesta pacífica” i que els estan negant les proves “encara que diverses persones presenten símptomes de COVID-19 
  • El 18/març en plena pandèmia del COVID19, 470 persones estan privades de llibertat injustament: A Zona Franca, 30; a  Hoya Fría, 26;  a Aluche, 149;  a Barranco Seco, 69;  a Sapadors, 60; a  Sangonera la Verde, 90; a  Algeciras, 45.
  • El 19/març alliberen tots els interns del CIE de Zona Franca. El dia abans un dels interns havia denunciat una  agressió brutal per part de la policia nacional. "Un intern del CIE de Barcelona denuncia cinc policies nacionals per apallissar-lo". 
  • La Campanya Estatal pel Tancament dels CIE i la fi de les deportacions emet un comunicat exigint el compliment de “les recomanacions del Defensor del Poble, així com la paralització de les deportacions davant l'emergència sanitària pel Covid-19” 
  • El 26/març el sindicat de la PN confirma que un dels agents de policia del CIE de Hoya Fría ha donat positiu en Covid. A Madrid encara resten tancades 23 persones; a València, 32; a Múrcia al voltant de 60; a Canàries i d'Algesires no hi ha informació. 
  • El 28/març interns del CIE de València difonen un vídeo en el qual mostren les condicions d'amuntegament, malgrat l'ordre expressa del jutjat de control de limitar l'ocupació de les habitacions a un màxim de tres persones.
  • El 28/març, quan ja són més de 100 països els que han prohibit l'entrada en el seu territori a les persones procedents d'Espanya, compareix el director adjunt operatiu de la PN havent-se produït intents de deportació a Algèria, Mauritània i Colombia.
  • El 30/març encara hi ha 9 persones internes a Madrid, 29 a València, 50 a Múrcia i 4 a Algesires. La situació que es viu als CIE de Canàries és extrema com relata @CIENOCanarias.
  • L'1 d'abril, tres dels quatre interns del CIE d'Algesires comencen una vaga fam
  • El 2 d'abril es buida el CIE d'Aluche i aquella setmana Nacions Unides diu: "la situació de reclusió de persones migrants i refugiades pot esdevenir una situació letal per brots de Covid i haurien de ser alliberats immediatament".
  • En plena pandèmia del Covid-19, Irídia i altres col·lectius de DDHH denuncien que es produeixen batudes racistes.
  • El 6/maig, després de 50 dies de vulneracions de drets i negligències, els CIE de tot l'estat queden buits
  • Des de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions exigim el tancament definitiu dels CIE .
Per tot això, demà 15J, Dia estatal de la lluita contra els CIE, moltes veus exigirem un canvi radical de la política migratòria, canvi que inclou el tancament definitivament dels CIE.

#LosCIEsNoSeAbren         #CIEMaiMés


divendres, 12 de juny del 2020

Situació als CIE de l'estat durante la pandèmia COVID-19

Fa uns dies, diversos membres de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE i la Fi de les Deportacions vam fer una sessió informativa online sobre les situacions que s'han donat als CIE de l'estat espanyol durant el període d'alarma per la pandèmia del COVID-19, i el procés que ha portat a l'alliberament dels interns de cada territori*. Alliberament i buidatge dels centres, però, que serà tan sols temporal, i no la #LibertadyCIErre definitiu que demanem els moviments socials.

Mentre seguim pressionant per la no reobertura dels Centres d'Internament d'Estrangers, creiem interessant veure com han variat els terminis i les situacions a diferents CIE de l'estat, mostrant un cop més l'arbitrarietat que "regula" gairebé tot el que envolta els CIE i la Llei d'Estrangeria.


*Aquest vídeo, del 26 de maig, complementa i actualitza el resum de la situació del 23 de març.

dijous, 14 de maig del 2020

#LosCIEsNoSeAbren

[Més avall en català]


Comunicado de la Campaña Estatal por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones.



La semana pasada todos los CIE del Estado español quedaron vacíos​ fruto de las protestas de los internos por la ausencia de medidas de seguridad ante el coronavirus y de la presión social ante la imposibilidad de ejecutar deportaciones en el actual contexto de pandemia. Es la primera vez desde su creación que no hay personas privadas de libertad en ningún CIE, es el momento de que este cierre sea irreversible. Por ello, ​desde la Campaña Estatal por el Cierre de los CIE exigimos al Gobierno que ponga fin a su existencia.​

Cabe destacar que ​la gestión del proceso de puesta en libertad de las personas internas en los CIE ha sido demasiado lenta​, a pesar de las recomendaciones de la oficina del Defensor del Pueblo o de las Organizaciones Internacionales de Derechos Humanos, que pedían la puesta en libertad de las personas migrantes privadas de libertad en centros de reclusión enfocados a la deportación, pues, ​al ser imposible llevar a cabo las expulsiones por el cierre de fronteras, el internamiento carecía de habilitación legal.

diumenge, 10 de maig del 2020

Hermana jornalera: nosotras sí te creemos

Dins de la campanya #RegularizacionYa, ens adherim al comunicat en suport a les companyes jornaleres del camp d'Andalusia. Podeu seguir la campanya, que ja aplega 1.117 adhesions de col·lectius, aquí: regularizacionya.com/


COMUNICADO EN APOYO A LAS COMPAÑERAS JORNALERAS DEL CAMPO EN ANDALUCÍA

Patriarcado, racismo y capital: Alianza colonial

Compañeras migrantes racializadas y aliadas en la lucha antirracista, hermanadas en la demanda #RegularizacionYa, denunciamos la violencia del orden colonial, racista y patriarcal que vulnera sistemáticamente nuestros derechos y que sigue expresando su poder sobre el cuerpo de las mujeres migrantes y racializadas, a través del sistema político, social, económico y judicial dominante.

Ayer 9 de mayo, se conmemoró el día de Europa. Un continente que, haciendo gala de un liberalismo eurocentrista que invisibiliza la pluralidad y, desde un poder histórico acumulado sobre la colonización y el expolio de los pueblos del sur global, alardea de abanderar la defensa de los Derechos Humanos. Derechos que constantemente son vulnerados por los estados miembros, que a través de políticas y estructuras racistas atentan contra nuestros cuerpos y nuestras vidas, y nos reservan sistemáticamente un trato de “no personas”. Por eso nosotras decimos, que No hay nada que celebrar y sí mucho por reparar.

dijous, 30 d’abril del 2020

Exigimos al Gobierno que no deporte al colectivo de personas tunecinas que se encuentra en el CETI de Melilla y que sean trasladadas a la península de manera urgente

[Manifiesto]   Añade aquí tu adhesión.

En tiempos de pandemia global, el Ministro de Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha anunciado en rueda de prensa que están realizando gestiones, en plena emergencia sanitaria, para deportar a más de 600 personas que proceden de Túnez y que se encuentran en el Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes (CETI) de Melilla desde el verano de 2019.

#MarlaskaNoDeportes      #TrasladoUrgente


Este grupo de personas procedentes de Túnez, entre ellas familias con niños o personas mayores, lleva alrededor de ocho meses en el CETI, esperando su posible traslado a la península ibérica. A estos meses de espera, y ante la incertidumbre de su situación al no ser trasladados a la península (como pasa normalmente con las personas migrantes que llegan a Melilla), se les ha sumado, por un lado, la amenaza de la pandemia en un CETI hacinado con más del doble de personas de la capacidad que puede albergar, y, por otro lado, el anuncio de su eventual futura deportación a Túnez.

En el CETI de Melilla permanecen actualmente en hacinamiento y malas condiciones sanitarias alrededor de 1.600 personas procedentes de varios países, cuando su capacidad es solo para 780. Dentro del CETI de Melilla es imposible cumplir con las recomendaciones que se han hecho al resto de la población. El confinamiento, la aglomeración, la falta de higiene y el pánico han provocado protestas desde hace días. Cuando han empezado a protestar y manifestar su miedo, desde el centro han llamado a la Policía, según la asociación Terre pour Tous, que desde Túnez está en contacto con los jóvenes recluidos desde hace meses en el CETI. Según el Fórum tunecino por los Derechos Sociales y Económicos creen que “se trata de una presión hacia las autoridades tunecinas por parte de las autoridades españolas para que se firme algún tipo de acuerdo relacionado con la devolución de los migrantes”. Desde el Fórum creen que bloquear a la gente en Melilla es una presión para alertar a sus familiares en Túnez y enviar el mensaje de que la ruta migratoria a través de Marruecos y Melilla está cerrada.

El colectivo de personas procedentes de Túnez se encuentra en el CETI desde hace meses, en una situación que se ha prolongado de manera no justificada, obligándoles a esperar hacinados en unas instalaciones sobreocupadas, para al final decidir su deportación durante la pandemia. La situación se ha incluso agravado en los últimos días con el inicio de una huelga de hambre por parte de algunos afectados por la deportación en grupo. Todo ello incumple el respeto a la vida, la salud y la dignidad de las personas. Asimismo, queremos recordar que el art 4 del Protocolo número 4 al Convenio Europeo de Derecho Humanos prohíbe las expulsiones colectivas de personas extranjeras. Por todas las citadas razones solicitamos:

  • La paralización del proceso de deportación del grupo de personas de nacionalidad tunecina que ha anunciado el Ministro de Interior, Fernando Grande-Marlaska.
  • El traslado urgente de todas las personas que se encuentran en el CETI de Melilla a la Península y que se inicie un proceso para su regularización.

Firman inicialmente este manifiesto:

Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía
Associació Institut de les Desigualtats
Campaña Estatal por el Cierre de los CIE y el Fin de las Deportaciones
Campaña CIEs No Valencia
Caravana Abriendo Fronteras
Caravana Obrim Fronteres Catalunya
Convivir Sin Racismo
Fórum Tunecino por los Derechos Sociales y Económicos
Irídia, Centro por la Defensa de los Derechos Humanos
Mundo en Movimiento
Obrim Fronteres Valencia
Observatorio de Derechos Humanos Samba Martine
Ongi Etorri
Plataforma CIEs No Madrid
Prodein
Red Solidaria de Acogida de Madrid
Tanquem Els CIE
Terre Pour Tous (Túnez)

Añade aquí tu adhesión.

#MarlaskaNoDeportes      #TrasladoUrgente