6 exigències mínimes en les eleccions europees

 [6 exigencias mínimas en las elecciones europeas (cast)]

Aquestes són les nostres exigències mínimes a totes les candidatures en les eleccions europees:

 

Amb les seves accions i els seus silencis en aquests darrers anys, la Unió Europea ha demostrat no estar interessada a garantir els DDHH universals. És urgent canviar el cicle. Fartes de necropolítiques dissimulades rere noms bonics, exigim la derogació del Pacte Europeu per a la Migració i l'Asil (PEMA).

1. Prendre mesures efectives perquè les identificacions per raó de perfil ètnic es deixin de practicar en els Estats membres.

Els països de la UE no estan acatant la legalitat vigent: es tracta d’un problema transnacional que abasta tot el territori europeu. Calen mesures preventives i punitives cap als Estats que incompleixen els compromisos de mínims en tractats internacionals.

 

2. Garantir que l’accés a la Protecció Internacional s’iniciï en els països d'origen, en les seus diplomàtiques de qualsevol país de la UE.

 

Forçar les persones a demanar l’asil en el primer país en què han estat identificades està causant milers de morts a l’any. A més, condemna les persones migrants a estar vinculades eternament al primer país europeu pel qual van entrar al continent, impedint-les decidir sobre el seu propi destí migratori.

 

3. Fi de la política d’externalització de les fronteres i de derivació de migrants sense documents a centres d’internament en tercers països.

Els Estats europeus estan finançant estructures de control fronterer a països com Marroc, Turquia o Líbia per aplicar unes mesures més dràstiques no permeses a la UE, i difuminar així el seu paper decisori a la necropolítica com a control de fluxos migratoris. Exigim especialment la protecció prioritària de la infància migrant.

 

4. Eliminar el sistema de Frontex, assegurar la independència política dels serveis de rescat marítim i deixar de criminalitzar la solidaritat.

 

El poder creixent de Frontex ha traït l’esperit del dret universal del mar. Desenes de milers de persones moren per la omissió deliberada de socors, mentre Frontex se centra en el rebuig en alta mar. Els recursos enormes de Frontex no són per salvar vides sinó per blindar fronteres. Això significa que cada mort és una decisió política criminal.

 

5. Utilitzar tecnologies com ara la Intel·ligència Artificial (IA) per agilitzar la gestió positiva de sol·licituds d'asil i els tràmits d'estrangeria, i no per a la militarització de les fronteres.

S'està experimentant a les fronteres, amb un pressupost milionari, en l'ús de la IA i el reconeixement facial, amb un biaix racista clar i amb l'únic objectiu del control i l'expulsió de la població migrant. Exigim prohibir l’experimentació de la IA en els cossos migrants a fi de desenvolupar novetats en l’armament militar. Exigim la prohibició de la venda d'armament, emmascarada com a ajuda al desenvolupament.

 

6. Impuls de la justícia mediambiental enfront de l’extractivisme. Finalització i reparació redistributiva de l’espoli colonial.

Europa ha d’acabar amb les pràctiques d’expropiació colonial, pròpies del liberalisme econòmic que la sosté, i promoure una política de reparació a totes les seves víctimes, incloent la regeneració dels recursos naturals explotats. Els abusos i danys mediambientals generats a països tercers per Europa necessiten solucions que incloguin la visió de les comunitats i grups marginats més afectats per la crisi climàtica en el Sud global.

No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!

I si pensaves no votar, sigues realment radical i cedeix el teu vot!

 #MínimsTanquem   

#CedeixElTeuVot

6 exigencias mínimas en las elecciones europeas

[6 exigències mínimes en les eleccions europees (cat)]

Estas son nuestras exigencias mínimas a todas las candidaturas en las elecciones europeas:

Con sus acciones y sus silencios en estos últimos años, la Unión Europea ha demostrado no estar interesada en garantizar los DDHH universales. Urge cambiar el ciclo. Hartas de necropolíticas disimuladas tras bonitos nombres, exigimos la derogación del Pacto Europeo para la Migración y el Asilo (PEMA).

1. Tomar medidas efectivas para que las identificaciones por razón de perfil étnico dejen de practicarse en los Estados miembros.

Los países de la UE no están acatando la legalidad vigente: se trata de un problema transnacional que abarca a todo el territorio europeo. Son necesarias medidas preventivas y punitivas en Estados que incumplen los compromisos de mínimos en tratados internacionales.

 

2. Garantizar que el acceso a la Protección Internacional se inicie en los países de origen, en las sedes diplomáticas de cualquier país de la UE.

 

Forzar a las personas a pedir el asilo en el primer país europeo en el que son identificadas está causando miles de muertes al año. Además, condena a las personas migrantes a estar vinculadas eternamente al primer país europeo por el que entraron al continente, impidiéndoles decidir sobre su propio destino migratorio.

 

3. Fin de la política de externalización de las fronteras y de derivación de migrantes sin documentos a centros de internamiento en terceros países.

Los Estados europeos están financiando estructuras de control fronterizo en países como Marruecos, Turquía o Libia para aplicar unas medidas más drásticas no permitidas en la UE, y así difuminar su papel decisorio en la necropolítica como control de flujos migratorios. Exigimos especialmente la defensa y protección de la infancia migrante.

 

4. Eliminar el sistema de Frontex, asegurar la independencia política de los servicios de rescate marítimo y dejar de criminalizar la solidaridad.

 

El creciente poder de Frontex ha traicionado el espíritu del derecho universal del mar. Decenas de miles de personas mueren por la omisión deliberada de socorro, centrándose Frontex en el rechazo en alta mar. Los enormes recursos de Frontex no son para salvar vidas sino para blindar fronteras. Esto significa que cada muerte es una decisión política criminal.

 

5. Utilizar tecnologías como la Inteligencia Artificial (IA) para agilizar la gestión positiva de solicitudes de asilo y los trámites de extranjería, y no para la militarización de las fronteras.

Se está experimentando con un presupuesto millonario en el uso de la IA y el reconocimiento facial en las fronteras, con un claro sesgo racista y con el único objetivo del control y la expulsión de la población migrante. Exigimos prohibir la experimentación de la IA en los cuerpos migrantes para desarrollar novedades en armamento militar. Exigimos la prohibición de la venta de armamento, enmascarado como ayuda al desarrollo.

 

6. Impulso de la justicia medioambiental frente al extractivismo. Finalización y reparación redistributiva del expolio colonial.

Europa debe terminar con las prácticas de expropiación colonial, propias del liberalismo económico que la sostiene, y promover una política de reparación a todas sus víctimas, incluyendo la regeneración de los recursos naturales explotados. Los abusos y daños medioambientales generados a terceros países por Europa necesitan soluciones que incluyan la visión de las comunidades y grupos marginados más afectados por la crisis climática en el Sur global.

¡No votes a quien no te garantice esto cómo mínimo!

Y si pensabas no votar, ¡sé realmente radical y cede tu voto!

 #MínimsTanquem

#CedeixElTeuVot 

6 exigències mínimes en les eleccions catalanes

[6 exigencias mínimas en las elecciones catalanas (cast)]

Aquestes són les nostres exigències mínimes a totes les candidatures en les eleccions catalanes: 

 

La Generalitat de Catalunya té responsabilitat i competències suficients per garantir el compliment dels drets de totes les persones que viuen en el seu territori. Exigim que el facin efectiu.

1. Mecanismes de prevenció, recerca, control i solució de pràctiques racistes, xenòfobes i d'abús de poder per part dels cossos policials autonòmics.

És necessari que la Generalitat utilitzi les seves competències per tal de garantir que els seus cossos de seguretat no apliquin ni permetin identificacions i detencions arbitràries, fonamentades en prejudicis racistes i xenòfobs, així com d'aspecte físic. Per això, exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista, i mecanismes de control, seguiment i, quan sigui necessari, inhabilitació dels agents per aquestes pràctiques habituals.

 

2. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual serveixen. Exigim formació obligatòria a tots aquests càrrecs amb perspectiva de gènere, antiracista i de diversitat sexe-afectiva.

 

S'ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i a la renovació del funcionariat, perquè siguin més propers a la realitat de la societat a la qual es deuen. És necessària, també, una formació i seguiment obligatoris que promoguin un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres en les institucions.

 

3. Accés a la sanitat pública sense necessitat d'empadronament i sense barreres lingüístiques i/o culturals.

Això requereix d'una formació i seguiment adequats del personal sanitari, a fi de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l'excusa del desconeixement dels drets en matèria de salut de les persones migrants. Cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural en els centres d'atenció primària. És urgent recuperar una sanitat pública universal real, que contempli els drets reproductius i de gènere de tota la població.

 

4. La política de protecció de menors, migrants o no, ha de basar-se en la defensa dels seus drets.

 

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix preval el fet de ser migrant sobre la condició de menor d'edat. La veu de nens, nenes i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills i filles de famílies pobres, siguin migrants o no, acaben innecessàriament en institucions, sense intervenció judicial, i això causa greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades.

 

5. Acabar amb els protocols de discriminació dins de l'educació pública i establir mecanismes que respectin i reconeguin totes les realitats familiars.

Establir mecanismes en les institucions educatives que previnguin i eliminin les discriminacions a les unitats familiars diverses, allunyant-nos d'un discurs únic. Treballar amb les famílies i menors, dins i fora de l'escola, valors antiracistes i feministes per ajudar a incloure en el seu imaginari totes les realitats familiars.

 

6. Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part del Parlament de Catalunya en 2015 pel tancament dels CIE i la fi de les identificacions il•legals per perfil ètnic i de les deportacions forçoses.

El Parlament de Catalunya es va comprometre el 23 de juliol de 2015 a exigir al govern estatal el tancament dels CIE i la fi de les identificacions il·legals per perfil ètnic i de les deportacions forçoses. Nou anys més tard, la situació segueix igual: a Catalunya, se segueix criminalitzant, perseguint, privant de llibertat i expulsant amb excuses administratives, una part dels seus habitants. Parlament i Govern han d'explicar a la ciutadania què han fet fins ara i quin és el full de ruta per fer efectives aquestes demandes.

No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!

I si pensaves no votar, sigues realment radical i cedeix el teu vot!

 #MínimsTanquem   

#CedeixElTeuVot

6 exigencias mínimas en las elecciones catalanes

[6 exigències mínimes en les eleccions catalanes (cat)]

Estas son nuestras exigencias mínimas a todas las candidaturas en las elecciones catalanas: 

 

La Generalitat de Catalunya tiene responsabilidad y competencias suficientes para garantizar el cumplimiento de los derechos de todas las personas que viven en su territorio. Exigimos que lo hagan efectivo.

1. Mecanismos de prevención, investigación, control y solución de prácticas racistas, xenófobas y de abuso de poder por parte de los cuerpos policiales autonómicos.

Es necesario que la Generalitat utilice sus competencias para garantizar que sus cuerpos de seguridad no apliquen ni permitan identificaciones y detenciones arbitrarias, fundamentadas en prejuicios racistas y xenófobos, así como de aspecto físico. Por ello, exigimos formación en materia antirracista, antifascista y feminista, y mecanismos de control, seguimiento y, cuando sea necesario, inhabilitación de los agentes por estas prácticas habituales.

 

2. Los cargos públicos, así como el funcionariado, deben reflejar la diversidad de la población real a la que sirven. Exigimos formación obligatoria a todos estos cargos con perspectiva de género, antirracista y de diversidad sexo-afectiva.

 

Se ha de promover la incorporación de nuevos perfiles a los cargos públicos y a la renovación del funcionariado, para que sea más cercano a la realidad de la sociedad a la que se deben. Es necesaria, también, una formación y seguimiento obligatorios que promuevan un funcionamiento de las entidades públicas libre de machismo, racismo, capacitismo, homofobia y transfobia. Esta formación debe ser prioritariamente impartida por personas de los colectivos que más a menudo encuentran barreras en las instituciones.

 

3. Acceso a la sanidad pública sin necesidad de empadronamiento y sin barreras lingüísticas y/o culturales.

Esto requiere de una formación y seguimiento adecuados al personal sanitario, a fin de desmontar rumores y evitar las malas praxis con la excusa del desconocimiento de los derechos en materia de salud de las personas migrantes. Hace falta un refuerzo en servicios de traducción y mediación cultural en los centros de atención primaria. Es urgente recuperar una sanidad pública universal real, que contemple los derechos reproductivos y de género de toda la población.

 

4. La política de protección de menores, migrantes o no, debe basarse en la defensa de sus derechos.

 

Exigimos un cambio de paradigma en el sistema de (des)protección de la infancia, donde ahora mismo prima el hecho de ser migrante sobre la condición de menor de edad. La voz de niños, niñas y jóvenes bajo protección institucional debe ser central en el cambio de modelo de protección. Los hijos e hijas de familias pobres, sean migrantes o no, acaban innecesariamente en instituciones, sin intervención judicial, causando graves perjuicios emocionales, sociales y económicos a familias ya de por sí precarizadas.

 

5. Acabar con los protocolos de discriminación dentro de la educación pública y establecer mecanismos que respeten y reconozcan todas las realidades familiares.

Establecer mecanismos en las instituciones educativas que prevengan y eliminen las discriminaciones a las unidades familiares diversas, alejándonos de un discurso único. Trabajar con las familias y menores, dentro y fuera de la escuela, valores antirracistas y feministas para ayudar a incluir en su imaginario todas las realidades familiares.

 

6. Tomar medidas para hacer realidad los compromisos adquiridos por parte del Parlament de Catalunya en 2015 por el cierre de los CIE y el fin de las identificaciones ilegales por perfil étnico y de las deportaciones forzosas.

El Parlament de Catalunya se comprometió el 23 de julio de 2015 a exigir al gobierno estatal el cierre de los CIE y el fin de las identificaciones ilegales por perfil étnico y de las deportaciones forzosas. Nueve años más tarde, la situación sigue igual: en Catalunya, a una parte de sus habitantes se la continúa criminalizando, persiguiendo, privando de libertad y expulsando con excusas administrativas. Parlament y Govern tienen que explicar a la ciudadanía qué han hecho hasta ahora y cuál es la hoja de ruta para hacer efectivas estas demandas.

¡No votes a quien no te garantice esto cómo mínimo!

Y si pensabas no votar, ¡sé realmente radical y cede tu voto!

 #MínimsTanquem   

#CedeixElTeuVot

Els 6 mínims estatals

[Los 6 mínimos estatales (cast)]

 

Aquestes  són les nostres exigències mínimes a totes les candidatures a les Eleccions generals:

L'Estat ha de trencar amb la política de la diferència i la classificació de persones. Ha de garantir un compliment radical de l'article 14 de la Constitució Espanyola, així com de l'article 26 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides.

1. Fer efectiva la Iniciativa legislativa Popular ¨Regularització ja¨ i simplificar el procés d'obtenció de papers i de la seva renovació. 

Reclamem abolir l'exigència de tres anys de residència permanent en l'estat per accedir a un permís de residència, exigència que obliga a treballar en l'economia submergida durant aquests anys. Les persones que han estat educades a Espanya han d'obtenir la nacionalitat de manera immediata en complir la majoria d'edat o, si més no, els permisos de residència i treball. Les dones que arriben per reagrupació familiar també han d'obtenir el permís de treball automàticament. En general, és inadmissible que la renovació dels papers depengui d'un contracte laboral de jornada completa d'un any de durada perquè així l'Estat promou i empeny la irregularitat sobrevinguda.

2. Dret a vot per a totes les persones majors d'edat empadronades en l'Estat Espanyol.

Les persones migrants i fills/es de migrants han de tenir dret a vot i dret a ser elegits/des en les eleccions generals, autonòmiques, municipals i europees. L'Estat democràtic ha de garantir que tota persona que viu en el seu territori pugui escollir els seus representants polítics.

3. Accés lliure i sense restriccions a la sanitat pública, inclosos els drets reproductius i de reassignació de gènere, per a totes les persones del territori, independentment de la seva situació administrativa.

Això requereix d'una formació obligatòria per a treballadors/es sanitàries, a fi de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l'excusa del desconeixement dels drets en matèria de salut de les persones migrants. A part, es requereixen serveis de traducció i mediació cultural eficients en els centres d'atenció primària.

4. Ha de prevaler la situació del menor davant la seva realitat de migrant.

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix preval el fet de ser migrant sobre la condició de menor d'edat. La veu de la infància i la joventut sota protecció institucional ha de ser decisiva en el canvi de model de protecció. Els fills o filles de famílies pobres, siguin migrants o no, són sovint institucionalitzades innecessàriament, sense intervenció judicial, causant perjudicis emocionals, socials i econòmics greus a famílies que ja són precaritzades.

5. Eliminar les identificacions per raó de perfil ètnic, les quals estan prohibides per la UE.

Exigim formació obligatòria en matèria antiracista, antifeixista, feminista i de diversitat de gènere o sexual per a totes les persones que treballen en els diferents cossos de seguretat estatals i privats, així com mecanismes de control i d'inhabilitació per als qui cometen aquestes pràctiques, que són habituals.

6. Tancament dels CIE, fi de les deportacions forçades i derogació de la llei d'estrangeria.

La llei d'estrangeria es va crear el 1985 i es va començar a parlar de la figura del "estranger en situació il•legal". Això va marcar l'inici d'un sistema de control i expulsió. La burocràcia marca el ritme i el moviment de les persones, i legitima la violència institucional i policial. Acabem amb aquests gairebé 40 anys d'infàmia! I, una vegada aconseguit això, exigim l'inici d'un procés de reparació a totes les persones que han sofert les conseqüències d'aquesta llei.

No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!

I si pensaves no votar, sigues realment radical i cedeix el teu vot!

#MínimsTanquem   

#CedeixElTeuVot

Los 6 mínimos estatales

[Els 6 mínims estatals (cat)]

Estas son nuestras exigencias mínimas a todas las candidaturas a las próximas Elecciones generales:

El Estado tiene que romper con la política de la diferencia y la clasificación de personas. Debe garantizar un cumplimiento radical del artículo 14 de la Constitución Española, así como del artículo 26 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos de las Naciones Unidas.

1. Hacer efectiva Ia Iniciativa legislativa Popular ¨Regularización ya¨ y simplificar el proceso de obtención de papeles y de su renovación. 

Reclamamos abolir la exigencia de tres años de residencia permanente en el estado para acceder a un permiso de residencia, exigencia que obliga a trabajar en la economía sumergida durante esos años. Las personas que han sido educadas en España deben obtener la nacionalidad de manera inmediata al cumplir la mayoría de edad o, en su defecto, los permisos de residencia y trabajo. Las mujeres que llegan por reagrupación familiar también deben obtener el permiso de trabajo automáticamente. En general, es inadmisible que la renovación de los papeles dependa de un contrato laboral de jornada completa de un año de duración porque así el Estado promueve y empuja la irregularidad sobrevenida.

2. Derecho a voto para todas las personas mayores de edad empadronadas en el Estado Español.

Las personas migrantes e hijas/os de migrantes deben tener derecho a voto y el derecho a ser elegidas/os en las elecciones generales, autonómicas, municipales y europeas. El Estado democrático debe garantizar que toda persona que vive en su territorio pueda elegir a sus representantes políticos.

3. Acceso libre y sin restricciones a la sanidad pública, incluidos los derechos reproductivos y de reasignación de género, para todas las personas del territorio, independientemente de su situación administrativa.

Esto requiere de una formación obligatoria a los y las trabajadoras sanitarias, a fin de desmontar rumores y evitar las malas praxis con la excusa del desconocimiento de los derechos en materia de salud de las personas migrantes. Aparte, se requieren servicios de traducción y mediación cultural eficientes en los centros de atención primaria.

4. Debe primar la situación del menor ante su realidad de migrante.

Exigimos un cambio de paradigma en el sistema de (des)protección de la infancia, donde ahora mismo prima el hecho de ser migrante sobre la condición de menor de edad. La voz de la infancia y la juventud bajo protección institucional debe ser decisiva en el cambio de modelo de protección. Los hijos o hijas de familias pobres, sean migrantes o no, son a menudo institucionalizados innecesariamente, sin intervención judicial, causando graves perjuicios emocionales, sociales y económicos a familias ya de por sí precarizadas.

5. Eliminar las identificaciones por razón de perfil étnico, las cuales están prohibidas por la UE.

Exigimos formación obligatoria en materia antirracista, antifascista, feminista y de diversidad de género o sexual para todas las personas que trabajan en los diferentes cuerpos de seguridad estatales y privados, así como mecanismos de control y de inhabilitación para quienes cometen estas prácticas, que son habituales.

6. Cierre de los CIE, fin de las deportaciones forzadas y derogación de la ley de extranjería.

La ley de extranjería se creó en 1985 y se empezó a hablar de la figura del "extranjero en situación ilegal". Esto marcó el inicio de un sistema de control y expulsión. La burocracia marca el ritmo y el movimiento de las personas, y legitima la violencia institucional y policial. ¡Acabemos con estos casi 40 años de infamia! Y, una vez alcanzado esto, exigimos el inicio de un proceso de reparación a todas las personas que han sufrido las consecuencias de esta ley.

¡No votes a quien no te garantice esto como mínimo!

Y si pensabas no votar, ¡sé realmente radical y cede tu voto!

#MínimsTanquem 

 

#CedeixElTeuVot

Els 6 mínims municipals

[Los 6 mínimos municipales (cast)]

Aquestes són les nostres exigències mínimes a totes les candidatures municipals:

Volem ciutats properes, que trobin i garanteixin mecanismes propis per fer front al racisme institucional i per acabar amb la distinció i discriminació dels seus habitants.

1. Vetllar per la no realització d'identificacions per raó de perfil ètnic, que estan prohibides per la UE. 

Els municipis han de garantir que s'acati la prohibició de pràctiques discriminatòries per raó de naixement o perfil ètnic, establerta tant en l'article 14 de la Constitució Espanyola com l'article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de Nacions Unides, i en sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (Cas Timishev 2006, Cas Rosalind Williams 2009).

En línia amb els articles esmentats, de cap manera les policies municipals i altres cossos de seguretat han de col·laborar en les batudes per perfil ètnic, ja que, a més d'il·legals, són la porta d'entrada a altres vulneracions de drets, en ocasions molt greus.

2. Establir mecanismes de consulta i participació ciutadana de totes les veïnes, independentment de la seva situació administrativa.

Fins a aconseguir lleis que reconeguin el dret a vot de tota persona adulta que visqui en un territori, els municipis han de buscar formes creatives de consultar i escoltar les veus de totes les seves veïnes, incloent aquelles que no tinguin la seva situació administrativa al país regularitzada.

No tenir dret a vot arrabassa a una gran proporció de veïns i veïnes la seva condició de subjectes polítics. Cal que existeixin mecanismes que garanteixin la presentació de propostes socials, urbanístiques, educatives... per part de les veïnes migrants i altres col·lectius poc representats en els processos municipals.

3. Garantir l'empadronament.

Garantir el dret a l'empadronament de tota persona que resideixi en el municipi, i que aquest empadronament garanteixi al seu torn els drets humans i civils de les veïnes. Com per a tot tràmit administratiu, si és necessari, haurà de ser acompanyat de traductors i mediadors culturals.

El procés d'empadronament sense domicili fix ha de ser senzill, ràpid, transparent i adequat a les realitats de les veïnes que ho necessiten.

L'empadronament és un dret i un deure de totes les persones que resideixen en el territori (independentment de la seva nacionalitat o de si compten o no amb permís de residència). I, per tant, és un deure de les administracions municipals garantir-lo.

4. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir i respectar la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests treballadors públics amb perspectiva de gènere, antiracista i d'identificació sexe-afectiva.

S'ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més pròxim a la realitat de la societat a la qual serveixen. Es requereix també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia; així com un seguiment i rendició de comptes. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres en les institucions.

Així mateix, cal exigir aquestes característiques als serveis externs públics realitzats per empreses privades. Es reclama també un seguiment d'aquestes formacions anualment a través d'enquestes o inspeccions.

5. La precarització de l'habitatge de les famílies migrants no pot suposar la separació del nucli familiar, sinó la cerca urgent de solucions d'habitabilitat dignes.

L'accés a un habitatge digne és un dret i ha de ser una de les primeres obligacions dels ajuntaments vetllar pel seu compliment en el cas de persones en situació vulnerable. Els recursos s’han de prioritzar per obtenir solucions per a la família, com ara el lloguer social, l'habitatge protegit o les ajudes econòmiques per a persones en risc d'exclusió social.

Cal facilitar els processos d'accés a l'assistència social i recursos disponibles a fi que estiguin a l'abast de totes. Eliminar o optimitzar el sistema de cita prèvia per a aquests serveis, adequant-lo també a les persones més vulnerabilitzades.

6. Mesures de protecció per a les veïnes enfront d'un ingrés en el CIE i/o un procés de deportació forçada.

Els municipis no sols han de declarar-se en contra dels Centres d'Internament d'Estrangers, en contra de les deportacions i com a ciutats-refugi, sinó que han de prendre mesures efectives de protecció per als seus habitants dins i fora dels centres: suport legal especialitzat d'emergència, servei d'interpretació i mediació intercultural, telèfons on trucar en cas d'internament en el CIE o detenció per deportació, i la creació d'un mecanisme que actuï en defensa de totes les seves veïnes migrants. Recursos d'emergència i creació de programes d'ajuda i orientació per a les persones que són posades en llibertat després de passar per un CIE.

No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!

#MínimsTanquem   

Los 6 mínimos municipales

[Els 6 mínims municipals (cat)]

Estas son nuestras exigencias a todas las candidaturas municipales:

Queremos ciudades cercanas, que encuentren y garanticen mecanismos propios para hacer frente al racismo institucional y para acabar con la distinción y discriminación de sus habitantes.

1. Velar por la no realización de identificaciones por razón de perfil étnico, que están prohibidas por la UE.

Los municipios deben garantizar que se acate la prohibición de prácticas discriminatorias por razón de nacimiento o perfil étnico, establecida tanto en el artículo 14 de la Constitución Española como el artículo 26 del Convenio Internacional sobre Derechos Humanos y Políticos de Naciones Unidas, y en sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (Caso Timishev 2006, Caso Rosalind Williams 2009).

En línea con los artículos mencionados, de ninguna manera las policías municipales y otros cuerpos de seguridad deben colaborar en las redadas por perfil étnico, ya que éstas, además de ilegales, son la puerta de entrada a otras vulneraciones de derechos, en ocasiones muy graves.

2. Establecer mecanismos de consulta y participación ciudadana de todas las vecinas independientemente de su situación administrativa.

Hasta conseguir leyes que reconozcan el derecho a voto de toda persona adulta que viva en un territorio, los municipios deben buscar formas creativas de consultar y escuchar las voces de todas sus vecinas, incluyendo aquellas que no tengan su situación administrativa en el país regularizada.

No tener derecho a voto arrebata a una gran proporción de vecinos y vecinas su condición de sujetos políticos. Es necesario que existan mecanismos que garanticen la presentación de propuestas sociales, urbanísticas, educativas... por parte de las vecinas migrantes y otros colectivos poco representados en los procesos municipales.

3. Garantizar el empadronamiento.

Garantizar el derecho al empadronamiento de toda persona que resida en el municipio, y que este empadronamiento garantice a su vez los derechos humanos y civiles de las vecinas. Como para todo trámite administrativo, si es necesario, deberá ser acompañado de traductores y mediadores culturales.

El proceso de empadronamiento sin domicilio fijo debe ser sencillo, rápido, transparente y adecuado a las realidades de las vecinas que lo necesitan.

El empadronamiento es un derecho y un deber de todas las personas que residen en el territorio (independientemente de su nacionalidad o de si cuentan o no con permiso de residencia). Y, por tanto, es un deber de las administraciones municipales garantizarlo.

4. Los cargos públicos, así como el funcionariado, deben reflejar y respetar la diversidad de la población real a la que representan. Exigimos formación obligatoria a todos estos trabajadores públicos con perspectiva de género, antirracista y de identificación sexo-afectiva.

Se debe promover la incorporación de nuevos perfiles a los cargos públicos y al funcionariado, para que sea más cercano a la realidad de la sociedad a la que sirven. Se requiere también, una formación obligatoria que promueva un funcionamiento de las entidades públicas libre de machismo, racismo, capacitismo, homofobia y transfobia; así como un seguimiento y rendición de cuentas. Esta formación debe ser prioritariamente impartida por personas de los colectivos que más a menudo encuentran barreras en las instituciones.

Asimismo se exigen estas características a los servicios externos públicos realizados por empresas privadas. Se reclama también un seguimiento de esas formaciones anualmente a través de encuestas o inspecciones.

5. La precarización de la vivienda de las familias migrantes no puede suponer la separación del núcleo familiar, sino la búsqueda urgente de soluciones de habitabilidad dignas.

El acceso a una vivienda digna es un derecho y debe ser una de las primeras obligaciones de los ayuntamientos velar por su cumplimiento en el caso de personas en situación vulnerable. Los recursos deben priorizarse para obtener soluciones para la familia, tales como el alquiler social, la vivienda de protección oficial o las ayudas económicas para personas en riesgo de exclusión social.

Facilitar los procesos de acceso a la asistencia social y recursos disponibles para que estén al alcance de todas. Eliminar u optimizar el sistema de cita previa para estos servicios, adecuándolo también a las personas más vulnerabilizadas.

6. Medidas de protección para las vecinas frente a un ingreso en el CIE y/o un proceso de deportación forzada.

Los municipios no solo deben declararse en contra de los Centros de Internamiento de Extranjeros, en contra de las deportaciones y como ciudades-refugio, sino que deben tomar medidas efectivas de protección para sus habitantes dentro y fuera de los centros: apoyo legal especializado de emergencia, servicio de interpretación y mediación intercultural, teléfonos donde llamar en caso de internamiento en el CIE o detención por deportación, y la creación de un mecanismo que actúe en defensa de todas sus vecinas migrantes.

Recursos de emergencia y creación de programas de ayuda y orientación para las personas que son puestas en libertad después de pasar por un CIE.

¡No votes a quien no te garantice esto como mínimo!

#MínimsTanquem

6 exigències mínimes a nivell autonòmic

[CATALÀ, EN CASTELLANO A CONTINUACIÓN]

Tot i que a Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Andalusia i País Basc no tenim eleccions autonòmiques aquest diumenge, a la resta de l'estat espanyol sí. Proposem 6 punts d'incidència política a nivell autonòmic contra el racisme estructural que hem d'exigir a tots els partits:

Les autonomies tenen responsabilitat i competències suficients per garantir la seguretat de les persones que viuen en el seu territori. Així doncs, exigim que la facin efectiva. 

6 exigències mínimes a nivell europeu

[CATALÀ, EN CASTELLANO A CONTINUACIÓN]

De la mateixa manera que el #RacismeElectoral creix a tota Europa, és al Parlament Europeu on hem d'exigir mesures que tallin d'arrel la necropolítica de la Europa Fortalesa. Aquestes són les nostres 6 exigències mínimes al Parlament Europeu, i que necessiten abordar tots els partits:

El parlament europeu té responsabilitat i per tant ha de tenir voluntat política per trencar amb les polítiques que promouen la Europa Fortalesa. Mai més morts a les fronteres en nom de la unitat europea, suposada garant dels drets humans. 

6 exigències mínimes a nivell municipal

[CATALÀ, EN CASTELLANO A CONTINUACIÓN]

Aquesta temporada d'eleccions insistim en la necessitat de denunciar el #RacismeElectoral i assenyalar responsabilitats polítiques. Per aquest motiu compartim una proposta de mínims perquè es generin compromisos reals als ajuntaments de pobles i ciutats que vulguin anar més enllà de discursos sobre l'acollida i el refugi, i vulguin parlar de drets fonamentals:

Volem ciutats properes, que trobin mecanismes propis per fer front al racisme institucional i acabar amb la distinció entre els seus habitants segons el seu origen o color de pell.

6 exigències mínimes a nivell estatal

[CATALÀ, EN CASTELLANO A CONTINUACIÓN]

Mentre els partits munten l'espectacle habitual previ a les eleccions generals del 28 d'abril, i només parlen de migració com a excusa per guanyar vots amb #RacismeElectoral, hem pensat en 6 exigències mínimes que s'han de complir en aquest proper govern, i que necessiten abordar tots els partits:

L’Estat ha de trencar amb la política de la diferència i la classificació de persones. Ha de garantir un compliment radical de l’article 14 de la Constitució Espanyola, així com de l’article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de les Nacions Unides. 

Els 6 punts mínims de Tanquem els CIE

[CATALÀ · EN CASTELLANO MÁS ABAJO]

Estem de nou en plena campanya, on els partits fan servir el #RacismeElectoral per guanyar vots. A Tanquem els CIE estem fartes de sentir les mateixes excuses un cop rera un altre, i tenim clar que tant els governs locals, autonòmics i estatals com el Parlament europeu tenen prou competències per començar a desmuntar aquest sistema de racisme estructural. 

Hem pensat 6 punts d'incidència política que hem d'exigir a cada institució i, per tant, als partits per a prioritzar com a línies de treball:

• A NIVELL MUNICIPAL: Volem ciutats properes, que trobin mecanismes propis per fer front al racisme institucional i acabar amb la distinció entre els seus habitants segons el seu origen o color de pell.
• A NIVELL AUTONÒMIC: Les autonomies tenen responsabilitat i competències suficients per garantir la seguretat de les persones que viuen en el seu territori. Així doncs, exigim que la facin efectiva.
• A NIVELL ESTATAL: L’Estat ha de trencar amb la política de la diferència i la classificació de persones. Ha de garantir un compliment radical de l’article 14 de la Constitució Espanyola, així com de l’article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de les Nacions Unides.
• A NIVELL EUROPEU: El parlament europeu té responsabilitat i per tant ha de tenir voluntat política per trencar amb les polítiques que promouen la Europa Fortalesa. Mai més morts a les fronteres en nom de la unitat europea, suposada garant dels drets humans.

A continuació, els resums dels 6 punts per a cada institució.

Trobaràs més informació sobre cada punt a 6 exigències mínimes als polítics.