El CIE mata [català]

[En castellano: El CIE mata]


La Llei d'Estrangeria mata. El CIE mata.

La ràbia i la indignació per la mort d'un jove de 21 anys al CIE de Barcelona la nit de reis de 2012 ens va impulsar a crear Tanquem els CIE. Passen els anys i la opacitat persisteix. Encara no sabem per què va morir Idrissa, per què el seu cos va ser retingut durant 6 mesos, per què ningú va contactar oficialment amb la seva família per comunicar la seva mort. Per què tant silenci.

No podem posar nom i rostre als milers de persones que moren travessant fronteres marítimes o terrestres durant el seu trànsit migratori, fruit de la necropolítica europea. Intentem, però, trencar amb l'oblit d'aquelles que han mort sota la custòdia de l’Estat mentre estaven retingudes en un centre d'internament d'estrangers o bé durant el procés de deportació. Morts envoltades d'opacitat.

Contra el silenci, contra la desmemòria, creiem important recordar una a una les persones que han mort als CIE o en deportació a l'Estat espanyol. 


2002. D.M., home georgià de 25 anys "amb problemes d'ansietat" se suïcida en el CIE de Màlaga, a l'espera de la seva repatriació. El van trobar mort en un mòdul del recinte, suspès del coll i amb un llençol lligat a la reixa d'accés, a les 23h de la nit del 9.07.2002. Se li havia denegat la sol·licitud d'asil presentada 5 dies abans, i havia estat traslladat la setmana anterior a un centre hospitalari en sofrir una crisi d'ansietat. 

2005. Home colombià de 40 anys se suïcida en el CIE de Màlaga penjant-se amb els llençols.

2006: Ciutadà gambià de 20 anys mor per tuberculosi en el CIE d'Hoya Fría, a Santa Cruz de Tenerife. 

2007. Osamuyi Aikpithanyi
, home nigerià de 23 anys que va morir durant la seva deportació en l'avió d'Ibèria Madrid-Lagos el 9.06.2007. Estava lligat de peus i mans, i va morir asfixiat per la cinta adhesiva amb què els policies nacionals que el “custodiaven” li van tapar la boca i el nas. Després del judici els agents van ser condemnats amb una multa de 600€. Va ser després de la mort de Aikpithanhi quan es va redactar el protocol espanyol per a les deportacions, on en els articles 4.3.9 i 5.2.6 es recorda que “en cap cas l'aplicació de les mesures coercitives podrà comprometre les funcions vitals del repatriat”. 



2008. Un home de 47 anys i nacionalitat nigeriana va morir en el CIE de València el 31.08.08. L'opacitat entorn d'aquest centre va impedir saber-ne més detalls. 


2009. Jonathan Sizalima, jove equatorià de 20 anys que va aparèixer penjat en estranyes circumstàncies en la seva cel·la el 18.06.2009 en un calabós d'estrangeria a Barcelona. El dia anterior havia estat arrestat per iniciar el seu expedient de expulsió. El seu cos va ser trobat per un agent que va anar a buscar-lo al calabós per lliurar-li l'ordre d'expulsió i posar-lo en llibertat. La seva família no reconeix com a seva la samarreta amb què es va penjar.



2009. Un home de nacionalitat georgiana que estava internat en el CIE de València va morir a l'Hospital General de València, suposadament per causes naturals el 19.02.2009. L'opacitat entorn d'aquest centre va impedir saber més detalls. 


2010. Mohamed Abagui, home marroquí de 22 anys que vivia a Sabadell, va ser trobat mort en el CIE de Barcelona el 13.05.2010. Els testimonis afirmaven que estava en aïllament. Els familiars que el visitaven havien reclamat tractament per a Abagui pel seu estat físic i psicològic.


2010. A.B., home de 55 anys i origen marroquí, va morir a les portes del CIE de Sapadors, a València, el 16.10.2010. Segons l'Informe 2010 de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura “A.B. de 55 anys i origen marroquí, va morir en el Centre d'Internament d'Estrangers de Sapadors (Valencia), on fou conduït després de ser reconegut en el Centre de Salut de la Font de Sant Lluis —els facultatius van dit que no hi van trobar res anòmal—. A.B. no va arribar a ingressar als calabossos del centre, va caure desplomat en accedir a la Inspecció central de guàrdia de Sapadors".




2011. Samba Martine, dona de 34 anys de la República Democràtica del Congo, mare d'una nena de 9 anys, va morir en el CIE de Madrid el 19.12.11 després d'agonitzar durant dies, queixant se de forts dolors i paràlisi; va acudir amb ajuda de les seves companyes internes fins a 10 vegades als serveis sanitaris del CIE i només una d'elles va tenir intèrpret. Va morir després de 3 mesos en el CETI de Melilla i 38 dies en el CIE de Madrid sense tractament d'una possible infecció derivada del VIH.





2012. Idrissa Diallo, jove de 21 anys de Guinea Conakry que va morir la matinada del 5 al 6.1.2012 en el CIE de Barcelona. Els interns van assegurar que Diallo demanava atenció mèdica des de la tarda, però els agents no van sol·licitar-la fins a passada la mitjanit, i va morir per una aturada cardíaca. La seva mort setmanes després de la de Samba Martine va impulsar la creació de Tanquem els CIE.




2013. Aramis Manukyan (Alik), home armeni de 32 anys i pare d'una nena de 7, va morir en una cel·la d'aïllament del CIE de Barcelona el 3.12.13. Els testimonis del cas, que denunciaven que Aramis va ser agredit hores abans per la policia, van ser deportats abans de poder declarar.









2017. Mohamed Bouderbala, home algerià de 37 anys mort en estranyes circumstàncies en una cel·la d'aïllament del CIE improvisat en Archidona, on es va obrir una presó en construcció per internar-hi centenars de persones arribades en pastera. Mohamed va morir després de 18 hores d'aïllament, el 29.12.17 






2019. Marouane Abouobaida, home marroquí de 23 anys que va ser tancat en la cel·la d'aïllament, suposadament per una baralla entre interns. Una hora abans de morir va alertar per escrit al director del CIE dels dolors intensos i del seu malestar per les ferides de la baralla del dia anterior. Es va suïcidar penjant-se amb una samarreta en una cel·la d'aïllament del CIE de València el 15.07.2019, cinc dies abans de complir els 24 anys.







La Llei d'Estrangeria mata.

Els mecanismes de violència i racisme institucional, però, operen també en carrers i comissaries; en presons i hospitals. En són testimoni l'Alpha Pam, home senegalès que va morir de tuberculosi a Mallorca el 2013, als 28 anys, per denegació d’assistència sanitària. O en Mame Mbaye, membre del sindicat de manters i llauners de Madrid,  qui va morir el 2018 als 34 anys en una batuda racista contra manters. O en Soufian Hnin, jove marroquí de 17 anys, i en Mamadou Barry, guineà de 18 anys, tots dos morts a Melilla l'any 2017 en mans del sistema de desprotecció de la infància i l’adolescència.

Que la tristesa, l’amor i la ràbia no ens permetin normalitzar mai la mort de cap persona.

Tanquem els CIE, aturem les deportacions, deroguem la llei d'estrangeria!