[CASTELLANO, més avall en català]
DISIDENCIA DEPORTADA
Desde la Campaña estatal por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones denunciamos que recientemente el Gobierno español ha deportado a dos personas poniendo en grave riesgo su vida e incumpliendo intencionadamente varios preceptos legales al hacerlo.
Lamentablemente esta afirmación es tan actual como atemporal. Hoy se materializa en las personas de Mohamed Benhalima y Mohamed Abdellah, dos activistas argelinos que buscaban asilo en España tras huir de su país, que les perseguía por haber denunciado públicamente varios casos de corrupción y de vulneraciones de derechos.
Ambos se han convertido en monedas de cambio de España para suavizar las relaciones con Argelia -el país que nos vende gas y que está entre los 9 que más condenas a muerte impone del mundo- o tras el conflicto desencadenado a consecuencia del cambio de postura español hacia el Sáhara Occidental debido a las presiones de Marruecos -el país que, a cambio de dinero, bloquea el paso de la gente que quiere llegar a Europa, y que lleva casi cincuenta años abusando del pueblo saharaui y ocupando sus territorios-.
Antes de proceder a la expulsión, los dos fueron encerrados en un centro de internamiento de extranjeros para que no huyeran, es decir, para que no pudieran escapar de la traición de un Estado que se dice de Derecho, pero que en la práctica es un Estado contra Derecho, pues incumple sistemáticamente su propia normativa para perseguir a quien debe proteger. Con la ley en la mano, Benhalima y Abdellah no deberían haber sido detenidos, ni internados, ni deportados, sino acogidos y amparados. Pero, desde su creación, los CIE han sido utilizados para llevar a cabo estos juegos sucios en los que las instituciones activan todos los instrumentos del dispositivo deportador con modos propios de una organización criminal, con el fin de consolidar las relaciones de poder establecidas a todos los niveles.
En la mayoría de los casos,
el bloqueo de la acción política se materializa también en la amenaza que supone la puesta en marcha de este dispositivo para las personas que se encuentran en situación administrativa irregular, que ven su derecho universal a la libertad de expresión atacado precisamente por quienes son responsables de garantizarlo.
Cualquier desafío al sistema, incluso si es para su mejora, convierte a la persona en disidente. El mero hecho de atravesar una frontera -una línea imaginaria- con el cuerpo, constituye un acto de rebelión en sí, y es por ello que el sistema tiene un objetivo claro para su perpetuación: deshacerse de la disidencia.
Así, cada año el Estado español utiliza el internamiento en CIE y la deportación para impedir la acción política de decenas de personas.
Lo hace cuando las personas ya eran políticamente activas antes de llegar a nuestro territorio y pueden servir a los planes o intereses del gobierno de turno, como es el caso de Benhalima y Abdellah para tratar de contentar a Argelia, de varios compañeros rifeños para intentar complacer a Marruecos, o de personas que luchaban en sus países por una vida digna, ya sea por motivos de género o para alcanzar mejores condiciones materiales para desarrollarse en libertad, deportadas para agradar a (los poderes fácticos que controlan) la comunidad internacional.
Lo hace cuando las personas se convierten en sujetos políticos activos a raíz de situaciones que han vivido durante su estancia en el territorio español, como puede ser la defensa del derecho a la vivienda - cuando actúa contra activistas de la PAH y otras organizaciones de barrio organizadas contra los desahucios- o por la autodeterminación de los pueblos -contra personas que apoyaban el proceso independentista en Cataluña-.
Incluso, una vez que las personas han sido internadas en un CIE, lo hace cuando deporta recurrentemente con una celeridad inusual a quienes han liderado protestas pacíficas dentro de estos centros, lo que en muchas ocasiones también imposibilita la investigación de las agresiones perpetradas por agentes de policía con carácter previo a la expulsión.
En definitiva, el Estado español impide a la población migrante la acción política y la defensa de sus derechos siempre que puede: instrumentaliza a las personas, ataca sus derechos, dispone impune e irresponsablemente de sus vidas y reviste su actuación de un halo de falsa legitimidad. Practica a diario lo que los propios Estados europeos han denominado “guerra híbrida” y, en su propósito de desposeer de agencia política a estas personas disidentes, envuelve en un marco de aparente legalidad todo un entramado dirigido a la represión de conductas que cuestionan cómo el abuso de poder está marcando el funcionamiento de nuestra sociedad.
Los CIE son cárceles racistas en las que se vulneran sistemáticamente los derechos humanos, son el brazo ejecutor de políticas antipersona, son centros de cosificación a merced de los designios de irresponsables políticos. Por eso, y por las miles de razones expuestas año tras año en nuestras campañas, desde todos los confines del territorio español, como cada 15J, Día contra los CIE, seguimos reivindicando el cierre inmediato y definitivo de los CIE y el fin de las deportaciones.
#DisidenciaDeportada
#CIEsNO
#StopDeportación
[CAT, más arriba en castellano]
Comunicat de la
Campanya estatal pel tancament dels CIE
i la fi de les deportacions
DISSIDÈNCIA DEPORTADA
Des de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions denunciem que recentment el Govern espanyol ha deportat dues persones posant en greu risc la seva vida i incomplint intencionadament diversos preceptes legals en fer-ho.
Lamentablement aquesta afirmació és tan actual com atemporal. Avui es materialitza en les persones de Mohamed Benhalima i Mohamed Abdellah, dos activistes algerians que buscaven asil a Espanya després de fugir del seu país, que els perseguia per haver denunciat públicament diversos casos de corrupció i de vulneracions de drets.
Tots dos s'han convertit en monedes de canvi d'Espanya a fi de suavitzar les relacions amb Algèria -el país que ens ven gas i que està entre els 9 que més condemnes a mort imposa del món- o després del conflicte desencadenat a conseqüència del canvi de postura espanyola cap al Sàhara Occidental a causa de les pressions del Marroc -el país que, a canvi de diners, bloqueja el pas de la gent que vol arribar a Europa, i que porta gairebé cinquanta anys abusant del poble sahrauí i ocupant els seus territoris-.
Abans de procedir a l'expulsió, els dos van ser tancats en un centre d'internament d'estrangers perquè no fugissin, és a dir, perquè no poguessin escapar de la traïció d'un Estat que es diu de Dret, però que en la pràctica és un Estat contra Dret, perquè incompleix sistemàticament la seva pròpia normativa per a perseguir a qui ha de protegir. Amb la llei a la mà, Benhalima i Abdellah no haurien d'haver estat detinguts, ni internats, ni deportats, sinó acollits i emparats. Però, des de la seva creació, els CIE han estat utilitzats per dur a terme aquests jocs bruts en els quals les institucions activen tots els instruments del dispositiu deportador amb maneres pròpies d'una organització criminal, amb la finalitat de consolidar les relacions de poder establertes a tots els nivells.
En la majoria dels casos, el bloqueig de l'acció política es materialitza també en l'amenaça que suposa la posada en marxa d'aquest dispositiu per a les persones que es troben en situació administrativa irregular, que veuen el seu dret universal a la llibertat d'expressió atacat precisament pels qui són responsables de garantir-lo.
Qualsevol desafiament al sistema, fins i tot si és per a la seva millora, converteix la persona en dissident. El mer fet de travessar una frontera -una línia imaginària- amb el cos, constitueix un acte de rebel·lió en si, i és per això que el sistema té un objectiu clar per a la seva perpetuació: desfer-se de la dissidència.
Així, cada any l'Estat espanyol utilitza l'internament en CIE i la deportació per impedir l'acció política de desenes de persones.
Ho fa quan les persones ja eren políticament actives abans d'arribar al nostre territori i poden servir als plans o interessos del govern de torn, com és el cas de Benhalima i Abdellah per tal de tractar d'acontentar Algèria, d’alguns companys rifenys per intentar complaure el Marroc, o de persones que lluitaven als seus països per una vida digna, ja sigui per motius de gènere o per aconseguir millors condicions materials per desenvolupar-se en llibertat, deportades per agradar a (els poders fàctics que controlen) la comunitat internacional.
Ho fa quan les persones es converteixen en subjectes polítics actius arran de situacions que han viscut durant la seva estada en el territori espanyol, com pot ser la defensa del dret a l'habitatge - quan actua contra activistes de la PAH i altres organitzacions de barri organitzades contra els desnonaments- o per l'autodeterminació dels pobles -contra persones que donaven suport al procés independentista a Catalunya-.
Fins i tot, una vegada que les persones han estat internades en un CIE, ho fa quan deporta recurrentment amb una celeritat inusual als qui han liderat protestes pacífiques dins d'aquests centres, la qual cosa en moltes ocasions també impossibilita la investigació de les agressions perpetrades per agents de policia amb caràcter previ a l'expulsió.
En definitiva, l'Estat espanyol impedeix a la població migrant l'acció política i la defensa dels seus drets sempre que pot: instrumentalitza les persones, ataca els seus drets, disposa impunement i irresponsablement de les seves vides i revesteix la seva actuació d'un halo de falsa legitimitat. Practica diàriament el que els propis Estats europeus han anomenat “guerra híbrida” i, en el seu propòsit de desposseir d'agència política a aquestes persones dissidents, embolica en un marc d'aparent legalitat tot un entramat dirigit a la repressió de conductes que qüestionen com l'abús de poder està marcant el funcionament de la nostra societat.
Els CIE són presons racistes en les quals es vulneren sistemàticament els drets humans, són el braç executor de polítiques antipersones, són centres de reificació a mercè dels designis de polítics irresponsables. Per això, i per les milers de raons exposades any rere any en les nostres campanyes, des d’arreu del territori espanyol, com cada 15J, Dia contra els CIE, continuem reivindicant el tancament immediat i definitiu dels CIE i la fi de les deportacions.
