dimecres, 6 de gener de 2021

Idrissa Diallo, varón, 21 años...





[Castellano, més avall en català]
 

Idrissa Diallo, varón, 21 años, Guinea Conakry; estudios: podría haber sido médico, abogado, bombero, ingeniero... ya nunca se sabrá; estado civil: le quitaron la posibilidad de casarse, hijos nunca tendrá; su delito fue desafiar las políticas de control de fronteras y saltar la valla que separa Melilla de Marruecos, fue querer una vida mejor para él, para los suyos; fecha de la muerte: 5 de enero de 2012; causa de la muerte: según los informes médicos fallo cardiaco, pero murió por causa de racismo institucional, en el Centro de Internamiento de Extranjeros de Zona Franca. Tenía familia en su país natal, que durante años no tuvo un lugar para llorar porque su cuerpo estaba aquí, en una tumba sin nombre, en el cementerio de Montjuïc. 

A Idrissa lo mataron una serie de circunstancias desafortunadas, pero todas con un denominador común: la desidia y la falta de escrúpulos de un gobierno que tiene en una de las playas del mediterráneo un contador de muertos. Se le negó asistencia médica, los policías que lo custodiaban omitieron el deber de socorro… ¿pero a quién le importa la muerte de un negro más? Aunque se alegó que murió por “causas naturales” nunca aparecieron las grabaciones de la noche en la que desgraciadamente murió. Sus compañeros de celda fueron puestos en libertad, la (in) justicia se apresuró en dar carpetazo al caso y cerrar el tema sin hacer mucho ruido. 

El estado se negó a costear la repatriación del cuerpo. Aunque el joven había muerto bajo custodia policial, pusieron todas las trabas burocráticas posibles para que ese hecho no se llevase a cabo, aunque se contaba con dinero recaudado por particulares para cubrir dichos costes. Su familia pasó 6 años esperando poder enterrar al muchacho según el rito musulmán. Quizás albergando la esperanza de que todo fuera un error y que su Idrissa siguiera vivo, que fuera el hijo de otros el que había tenido la desgracia de morir, que él no se comunicaba con ellos porque había perdido el número o vaya uno a saber, estaba viviendo el sueño europeo porque Idrissa no era diferente de cualquier chaval de su edad, probablemente tendría sueños, deseos, esperanzas. Que por culpa de una decisión arbitraria se vieron truncados para siempre. Una víctima más del engranaje cruel y sistemático conocido como racismo institucional, que en su caso funcionó como una máquina perfecta y bien engrasada, que sesga vidas, rompe sueños, destroza familias, consume esperanzas y quebranta espíritus. 

Idrissa Diallo, joven, negro, pobre. Idrissa Diallo, una muerte más que se podría haber evitado. Idrissa Diallo, hijo, hermano, nieto, sobrino, amigo, padrino, amante, novio. Un joven con una vida por delante cuya historia se ha convertido en una crónica más de las muertes sin nombre. 

Idrissa, hermano, nosotres no olvidamos.

dijous, 10 de desembre de 2020

L'incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional

Comunicat en relació  a l'incendi a una nau al Gorg, a Badalona. 

Us hi podeu adherir aquí: https://bit.ly/AdhesionsComunicatGorg


En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi 

Ahir vam anar a dormir amb l'angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien acabar amb vides de persones que s'han vist excloses de tot plegat. 

Però per què arribem a aquest punt?

Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d'un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. La violació que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les administracions respectar, protegir i garantir l'accés a aquests drets. 

Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions. En primer lloc, a l'Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d'odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d'atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l'incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l'atenció social o a un habitatge digne. A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l'accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la mesa d'emergència. 

A l'Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d'una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones. 

Denunciem el racisme institucional Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d'Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l'exclusió, a l'assetjament policial als espais públics, a l'explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d'una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l'aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista. 

No permetrem la victimització i criminalització d'aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d'urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l'única opció per a les persones migrants. 

És urgent que les administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l'accés als drets més bàsics, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa. 

Denunciem la precarietat habitacional 

No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm dels diferents administracions públiques per combatre aquesta injustícia. 

L'accés i el gaudi de l'habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l'administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l'Agència d'Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d'inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s'executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, enlloc d’abordar la problemática amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen. 

Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d'inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalats a l'escola, són acusats pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d'habitabilitat. Es condemna a pares i mares pel fet d'intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom tal com s'expressa en la Declaració Universal de Drets Humans. 

Viure amb dignitat no és patir constantment d'una manca de recursos o del risc de ser desallotjats o afectats per un incendi. El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s'ha d'anar d'assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament. 

Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s'assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem violat en aquest i altres molts casos. 

Per això denunciem que el crim no és en viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi. 

Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (24/2015 RD 1/2019 11/2020...), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional i els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la Covid-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència. 

Per evitar situacions com la d'ahir, l'habitatge ha de deixar de ser una mercaderia. 

Denunciem la pobresa energètica 

Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l'eradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre. 

L'accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l'immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi el més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes. 

Drets humans com a privilegi

Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s'atorga a discreció segons el seguiment d'unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d'unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals. 

Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l'exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s'ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l'estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta, 

Les organitzacions signants, exigim als poders públics:

  • Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular. 
  • Garantir l'accés als drets bàsics: Padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc. Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia. 
  • Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses. 
  • Pla de Xoc d'Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l'estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d'Emergències d'habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals i/o precaris.  
  • Assegurar el dret de totes les persones a l'accés i gaudi d'un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes. 
  • Garantir l'accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d'aigua, llum i gas en situacions d'ocupació en precari. 
  • Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d'Interior i el d'Afers Socials i Família tal i com porten reclamant les organitzacions socials desde fa anys.

Entitats i col·lectius signants 
(Podeu afegir la vostra adhesió col·lectiva o personal a: https://bit.ly/AdhesionsComunicatGorg- PAHs catalanes )

- Tanquem els CIE 
- Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes 
- Coordinadora Obrim Fronteres 
- Emergencia Frontera Sur Barcelona 
- UGT/Bombers de Catalunya. 
- SOS Racisme Catalunya 
- Aliança contra la pobresa energètica (APE) 
- Sindicat llogateres 
- Irídia 
- Enginyeria Sense Fronteres 
- Terrassa Sense Murs 
- Aigua és Vida 
- Amics del Moviment Quart Món 
- Ecologistes en Acció 
- Espacio del Inmigrante 
- Suport Casa Àfrica 
- Arrels Fundació 
- Observatorio Marielle Franco 
- Coop 57

#ElRacismeInstitucionalMata

dimecres, 9 de desembre de 2020

IX ENCUENTRO ANUAL DE LA CAMPAÑA ESTATAL POR EL CIERRE DE LOS CIE Y EL FIN DE LAS DEPORTACIONES

 

[Castellano, més avall en català]

COMUNICADO DE PRENSA

El 5 de diciembre de 2020 tuvo lugar el noveno encuentro anual de la Campaña Estatal por el Cierre de los CIE y el fin de las deportaciones. Participaron Stop Deportación, Tanquem els CIE, Migra Studium, CIEs No Valencia, CIEs No Madrid, Mundo en Movimiento, Convivir sin Racismo, Coordinadora CIEs de Cadiz, CIES No Granada, CIEs No Motril, EFS Motril, APDHA y Algeciras Acoge.

Los CIE (centros de internamiento de extranjeros) son un agujero opaco en el Estado de Derecho. En ellos se priva de libertad a personas que no han cometido ningún delito, sino una mera falta administrativa: no tener regularizada su residencia en el Estado español. Las personas encerradas en los CIE, nuestras vecinas, llegan hasta aquí expulsadas de lugares y situaciones adversas, en los que ningún motivo es vano o menos merecedor de protección.

2020 está siendo un año atípico también para el dispositivo deportador del Estado español. La pandemia trajo consigo la declaración del estado de alarma, las restricciones de movilidad y el cierre de fronteras. Por primera vez en sus 35 años de historia, los centros de internamiento de extranjeros fueron totalmente vaciados y todos los CIE del territorio nacional permanecieron cerrados durante 142 días, desde el 6 de mayo (cuando se produjo la liberación de las últimas personas internas en el CIE de Algeciras) hasta el 25 de septiembre (momento en que se volvió a encerrar a las primeras personas en el CIE de Barranco Seco, en Gran Canaria). 142 días que evidenciaron que la injusta privación de libertad de personas extranjeras en estas cárceles racistas es absolutamente prescindible y que el Estado español sea un territorio libre de CIE es únicamente una cuestión de voluntad política: o se hace el juego a la industria del control migratorio o se sitúa a las personas en el centro.  

La prevención de la expansión de la COVID-19 también motivó el cese momentáneo de las deportaciones muy a pesar del gobierno que, en un alarde de irresponsabilidad en su función de garante de los derechos fundamentales y mostrando un absoluto desprecio hacia la salud pública, siguió deportando con las fronteras cerradas y ha trabajado duro para activarlas a través de nuevos acuerdos de la vergüenza que tratan de normalizar la expulsión de personas a países que ni siquiera son los suyos.

Lejos de situar a las personas en el centro, el gobierno está deshumanizando aún más la gestión del fenómeno migratorio, instrumentalizando a las personas en movimiento, resistiéndose a su regularización y, en definitiva, poniendo obstáculos al normal desarrollo de la sociedad diversa que ya somos.  

En este sentido, las entidades reunidas en torno a la Campaña Estatal por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones, han constatado: 
  • El agravamiento en la vulneración de los derechos humanos en los CIE que ha supuesto la COVID-19, motivado por la inexistencia de protocolos sanitarios o el incumplimiento de las escasas medidas acordadas, la muy deficiente atención sanitaria, el bloqueo en el acceso a asistencia letrada, la insuficiente o nula asistencia de traductores, o las trabas en el acceso a la solicitud de protección internacional.
  • Las anómalas circunstancias en las que se realizan las deportaciones: falta de notificación, nocturnidad y violencia, con el consiguiente riesgo para la seguridad de las personas, que pueden ser deportadas ilegalmente sin un proceso de apelación o recurso y llevadas de vuelta a los peligros de los que habían huido.
  • El internamiento sistemático y deliberado de personas vulnerables, como menores de edad o enfermas graves, o con arraigo, y la puesta en libertad de personas sin derivación a recursos humanitarios o seguimiento sanitario. 
  • Varios intentos de suicidio por parte de personas internas sin la oportuna asistencia sanitaria y la ausencia de investigación de las muertes producidas en CIE. 
  • La situación irregular de los módulos de mujeres y el internamiento de una única mujer en el CIE de Aluche, imponiendo forzosamente su aislamiento.
  • El incumplimiento de los compromisos recogidos en el convenio de colaboración entre el Ministerio del Interior y Cruz Roja española para programas de asistencia social, cultural y humanitaria en los CIE.
  • La inexistencia de servicios de orientación jurídica (SOJ) para personas extranjeras en todos los CIE, que les permita estar informadas de su situación administrativa y formular los recursos legalmente previstos.
  • La continua producción de abusos policiales, tales como agresiones y tratos vejatorios, y la falta de investigación de estos comportamientos, consolidando su impunidad.
  • La impunidad en que se mueve la Administración tras dificultar incluso negar la entrada a las entidades acreditadas para realizar visitas y la ausencia de respuesta por parte de los juzgados de control a múltiples quejas planteadas.
  • La situación de vulneración de derechos que sigue teniendo lugar en los CATE, en los que no se garantiza la atención jurídica individualizada ni la traducción y en los que se han producido cuarentenas “voluntarias”, a pesar de que no cuentan con instalaciones apropiadas.

Por todo ello, desde la Campaña por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones exigimos
  • La liberación inmediata de todas las personas internas en los CIE y CATE del Estado español y su cierre definitivo. En tanto que se produce el cierre concluyente, reclamamos con carácter urgente:
    • El cese de la actitud pasiva de jueces y juezas de control y su intervención activa para garantizar los derechos humanos de las personas actualmente privadas de libertad en CIE.
    • Que se fijen y cumplan protocolos que aseguren las visitas de las ONG, familiares y asistencia letrada de las personas internas en CIE
    • Que se distribuya el material sanitario preciso, tanto en número como frecuencia, para todas las personas internas. 
  • El fin de las deportaciones por cualquier vía, ya sea terrestre, aérea o marítima, y, particularmente el cese de las deportaciones de personas a países de los que no son nacionales, como a Marruecos, Mauritania o Argelia.
  • Desistir de la construcción del nuevo macro-CIE de Algeciras y de la reforma de los CIE actuales y reasignar sus partidas presupuestarias a la acogida e inclusión de las personas migrantes.
  • No dejar a nadie atrás facilitando la regularización de todas las personas migrantes que se encuentran en el Estado español
  • Un cambio radical en la gestión migratoria que garantice eficazmente los DDHH de las personas en movimiento en la Frontera Sur, especialmente en las ciudades autónomas y en las islas Canarias.
Así fue el Encuentro de la Campaña Estatal por el Cierre de los CIE y el fin de las deportaciones del año 2019: http://www.tanquemelscie.cat/2019/12/ni-una-veina-mes-victima-del-racisme.html


dilluns, 30 de novembre de 2020

[Vídeo 2] Violència contra les veïnes

Segon vídeo-resum fet a partir de la campanya I tu, per què vols tancar els CIE?
Gràcies a totes les persones que heu participat a la campanya. Ens sobren les raons!



"Quiero que cerremos los CIE porque no es normal que una persona está encerrada sólo por no tener papeles, y además es un sufrimiento que nadie tiene que vivir en su vida. Así que por favor, que se cierren los CIE"

"Los CIEs son inhumanos, son cárceles ilegales. Muchas personas que están allí no han hecho ningún delito, sólo cruzar las fronteras, y cada persona tiene derecho de viajar y vivir adonde quiera"

"Quiero que cierren los CIE porque todo ser humano tiene derecho a elegir cómo y dónde quiere vivir"

"Quiero que mi vecina pueda bajar a recoger a sus peques al colegio tranquilamente, sin tener que estar pendiente de si las redadas racistas o identificaciones por perfil étnico hoy tocan en nuestra calle o en el barrio de al lado"

"Sóc brasilera i migrant. La única diferència entre la meva situació i la dels immigrants que són tancats dintre dels CIEs com criminals és un tros de paper"

"Quan una persona migra, està en busca de millors condicions de vida. El que fan els CIEs és maltractar la gent. Ninguna persona és il·legal i tothom té dret a una vida digna"
  
"Yo quiero que se cierren los CIEs porque ésos son centros perversos, son verdaderas aberraciones jurídicas. Quiero la derogación de la Ley de Extranjería por colonial y racista, por autorizar que existan personas con y sin derechos. Quiero que en Barcelona no se abra un CIE de mujeres. Quiero que en Barcelona dejen de autorizar redadas racistas"

"Tienen que cerrar, los CIEs son una vergüenza. Es una vergüenza que en una ciudad como ésta, como Barcelona, exista una cárcel donde se encierra a las personas por no tener papeles, por una falta administrativa"

"Ya está bien de maltratar a la inmigración, ya está bien de ser los porteros de discoteca o los matones de Europa, machacando aquí a la gente. Cierren los CIEs, aquí, en todos lados y para siempre"


#CIEtancatsJa                  #razonesCIErre 

dilluns, 23 de novembre de 2020

[Vídeo 1] Criminalització de la migració

Aquest és el primer dels vídeos-resum fet a partir de la campanya I tu, per què vols tancar els CIE?

Gràcies a totes les persones que hi heu participat gravant les vostres raons. Hi haurà més vídeos!

"El CIE es la prueba de la criminalización de la migración por el simple hecho de vivir en un país en una situación jurídica irregular. no se puede criminalizar ni poner en cárcel a gente por no tener los papeles"

"Sabeu què és el Centre d’Internament d’Estrangers, els CIEs? Sabeu el que passa amb les persones que estan dins d’aquestes instal·lacions?"

"Tienen que cerrar por una cuestión de dignidad. Ninguna persona merece estar encerrada por una irregularidad administrativa. Aquí, en el metro, vemos a diario redadas que acaban muchas veces en órdenes de expulsión y encierros en el CIE. Paremos las deportaciones, cerremos los CIEs" 

"¿Por qué creo que se deben cerrar los CIE? Porque sobrevivir no es un delito, es un derecho básico. Y si no tenemos las condiciones en nuestros países de origen, nada más justo que buscarnos una condición de vida mejor" 

"No queremos un estado que priva de libertad a las personas de origen, ni que las hacinen en módulos con falta de medios humanos, sin seguridad, sin prevención sanitaria, y más en plena pandemia" 
 
"Porque con pandemia y sin pandemia, no respetan el derecho universal de la salud. No queremos más historias como la de Samba dentro de los CIEs. CIEs cerrados ya!" 

"Tanquem els CIE perquè s’hi vulneren els drets humans reiteradament" 

"Tanquem els CIE i activem la solidaritat" 

"Jo penso que hem de tancar els CIE perquè són la màxima expressió del racisme institucional a l’Estat espanyol en aquest moment i que, com a societat suposadament inclusiva, suposa una contradicció brutal que existeixin" 

"Quiero que cierren los CIE por Jonathan, por Samba, por Idrissa, por Alik, por Mohamed, por Marouane, por otras personas de las que no sabemos ni el nombre, porque el CIE mata!"

"Han de tancar-se perquè són presons sense justícia, són presons sense drets, són presons sense humanitat, són presons on es mata físicament i espiritualment" 

"Ningún ser humano es, ni debería ser considerado, ilegal. ¡Derribemos las fronteras, cerremos los CIEs y deroguemos la Ley de Extranjería!"


 #CIEtancatsJa             #razonesCIErre