diumenge, 21 de maig de 2023

Els 6 mínims municipals





Aquestes són les nostres exigències mínimes a totes les candidatures municipals:

Volem ciutats properes, que trobin i garanteixin mecanismes propis per fer front al racisme institucional i per acabar amb la distinció i discriminació dels seus habitants.

1. Vetllar per la no realització d'identificacions per raó de perfil ètnic, que estan prohibides per la UE. 

Els municipis han de garantir que s'acati la prohibició de pràctiques discriminatòries per raó de naixement o perfil ètnic, establerta tant en l'article 14 de la Constitució Espanyola com l'article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de Nacions Unides, i en sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (Cas Timishev 2006, Cas Rosalind Williams 2009).
En línia amb els articles esmentats, de cap manera les policies municipals i altres cossos de seguretat han de col·laborar en les batudes per perfil ètnic, ja que, a més d'il·legals, són la porta d'entrada a altres vulneracions de drets, en ocasions molt greus.

2. Establir mecanismes de consulta i participació ciutadana de totes les veïnes, independentment de la seva situació administrativa.

Fins a aconseguir lleis que reconeguin el dret a vot de tota persona adulta que visqui en un territori, els municipis han de buscar formes creatives de consultar i escoltar les veus de totes les seves veïnes, incloent aquelles que no tinguin la seva situació administrativa al país regularitzada.
No tenir dret a vot arrabassa a una gran proporció de veïns i veïnes la seva condició de subjectes polítics. Cal que existeixin mecanismes que garanteixin la presentació de propostes socials, urbanístiques, educatives... per part de les veïnes migrants i altres col·lectius poc representats en els processos municipals.

3. Garantir l'empadronament.

Garantir el dret a l'empadronament de tota persona que resideixi en el municipi, i que aquest empadronament garanteixi al seu torn els drets humans i civils de les veïnes. Com per a tot tràmit administratiu, si és necessari, haurà de ser acompanyat de traductors i mediadors culturals.
El procés d'empadronament sense domicili fix ha de ser senzill, ràpid, transparent i adequat a les realitats de les veïnes que ho necessiten.
L'empadronament és un dret i un deure de totes les persones que resideixen en el territori (independentment de la seva nacionalitat o de si compten o no amb permís de residència). I, per tant, és un deure de les administracions municipals garantir-lo.

4. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir i respectar la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests treballadors públics amb perspectiva de gènere, antiracista i d'identificació sexe-afectiva.

S'ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més pròxim a la realitat de la societat a la qual serveixen. Es requereix també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia; així com un seguiment i rendició de comptes. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres en les institucions.
Així mateix, cal exigir aquestes característiques als serveis externs públics realitzats per empreses privades. Es reclama també un seguiment d'aquestes formacions anualment a través d'enquestes o inspeccions.

5. La precarització de l'habitatge de les famílies migrants no pot suposar la separació del nucli familiar, sinó la cerca urgent de solucions d'habitabilitat dignes.

L'accés a un habitatge digne és un dret i ha de ser una de les primeres obligacions dels ajuntaments vetllar pel seu compliment en el cas de persones en situació vulnerable. Els recursos s’han de prioritzar per obtenir solucions per a la família, com ara el lloguer social, l'habitatge protegit o les ajudes econòmiques per a persones en risc d'exclusió social.
Cal facilitar els processos d'accés a l'assistència social i recursos disponibles a fi que estiguin a l'abast de totes. Eliminar o optimitzar el sistema de cita prèvia per a aquests serveis, adequant-lo també a les persones més vulnerabilitzades.

6. Mesures de protecció per a les veïnes enfront d'un ingrés en el CIE i/o un procés de deportació forçada.

Els municipis no sols han de declarar-se en contra dels Centres d'Internament d'Estrangers, en contra de les deportacions i com a ciutats-refugi, sinó que han de prendre mesures efectives de protecció per als seus habitants dins i fora dels centres: suport legal especialitzat d'emergència, servei d'interpretació i mediació intercultural, telèfons on trucar en cas d'internament en el CIE o detenció per deportació, i la creació d'un mecanisme que actuï en defensa de totes les seves veïnes migrants. Recursos d'emergència i creació de programes d'ajuda i orientació per a les persones que són posades en llibertat després de passar per un CIE.

No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!

#MínimsTanquem   

Los 6 mínimos municipales



Estas son nuestras exigencias a todas las candidaturas municipales:

Queremos ciudades cercanas, que encuentren y garanticen mecanismos propios para hacer frente al racismo institucional y para acabar con la distinción y discriminación de sus habitantes.

1. Velar por la no realización de identificaciones por razón de perfil étnico, que están prohibidas por la UE.

Los municipios deben garantizar que se acate la prohibición de prácticas discriminatorias por razón de nacimiento o perfil étnico, establecida tanto en el artículo 14 de la Constitución Española como el artículo 26 del Convenio Internacional sobre Derechos Humanos y Políticos de Naciones Unidas, y en sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (Caso Timishev 2006, Caso Rosalind Williams 2009).
En línea con los artículos mencionados, de ninguna manera las policías municipales y otros cuerpos de seguridad deben colaborar en las redadas por perfil étnico, ya que éstas, además de ilegales, son la puerta de entrada a otras vulneraciones de derechos, en ocasiones muy graves.

2. Establecer mecanismos de consulta y participación ciudadana de todas las vecinas independientemente de su situación administrativa.

Hasta conseguir leyes que reconozcan el derecho a voto de toda persona adulta que viva en un territorio, los municipios deben buscar formas creativas de consultar y escuchar las voces de todas sus vecinas, incluyendo aquellas que no tengan su situación administrativa en el país regularizada.
No tener derecho a voto arrebata a una gran proporción de vecinos y vecinas su condición de sujetos políticos. Es necesario que existan mecanismos que garanticen la presentación de propuestas sociales, urbanísticas, educativas... por parte de las vecinas migrantes y otros colectivos poco representados en los procesos municipales.

3. Garantizar el empadronamiento.

Garantizar el derecho al empadronamiento de toda persona que resida en el municipio, y que este empadronamiento garantice a su vez los derechos humanos y civiles de las vecinas. Como para todo trámite administrativo, si es necesario, deberá ser acompañado de traductores y mediadores culturales.
El proceso de empadronamiento sin domicilio fijo debe ser sencillo, rápido, transparente y adecuado a las realidades de las vecinas que lo necesitan.
El empadronamiento es un derecho y un deber de todas las personas que residen en el territorio (independientemente de su nacionalidad o de si cuentan o no con permiso de residencia). Y, por tanto, es un deber de las administraciones municipales garantizarlo.

4. Los cargos públicos, así como el funcionariado, deben reflejar y respetar la diversidad de la población real a la que representan. Exigimos formación obligatoria a todos estos trabajadores públicos con perspectiva de género, antirracista y de identificación sexo-afectiva.

Se debe promover la incorporación de nuevos perfiles a los cargos públicos y al funcionariado, para que sea más cercano a la realidad de la sociedad a la que sirven. Se requiere también, una formación obligatoria que promueva un funcionamiento de las entidades públicas libre de machismo, racismo, capacitismo, homofobia y transfobia; así como un seguimiento y rendición de cuentas. Esta formación debe ser prioritariamente impartida por personas de los colectivos que más a menudo encuentran barreras en las instituciones.
Asimismo se exigen estas características a los servicios externos públicos realizados por empresas privadas. Se reclama también un seguimiento de esas formaciones anualmente a través de encuestas o inspecciones.

5. La precarización de la vivienda de las familias migrantes no puede suponer la separación del núcleo familiar, sino la búsqueda urgente de soluciones de habitabilidad dignas.

El acceso a una vivienda digna es un derecho y debe ser una de las primeras obligaciones de los ayuntamientos velar por su cumplimiento en el caso de personas en situación vulnerable. Los recursos deben priorizarse para obtener soluciones para la familia, tales como el alquiler social, la vivienda de protección oficial o las ayudas económicas para personas en riesgo de exclusión social.
Facilitar los procesos de acceso a la asistencia social y recursos disponibles para que estén al alcance de todas. Eliminar u optimizar el sistema de cita previa para estos servicios, adecuándolo también a las personas más vulnerabilizadas.

6. Medidas de protección para las vecinas frente a un ingreso en el CIE y/o un proceso de deportación forzada.

Los municipios no solo deben declararse en contra de los Centros de Internamiento de Extranjeros, en contra de las deportaciones y como ciudades-refugio, sino que deben tomar medidas efectivas de protección para sus habitantes dentro y fuera de los centros: apoyo legal especializado de emergencia, servicio de interpretación y mediación intercultural, teléfonos donde llamar en caso de internamiento en el CIE o detención por deportación, y la creación de un mecanismo que actúe en defensa de todas sus vecinas migrantes.
Recursos de emergencia y creación de programas de ayuda y orientación para las personas que son puestas en libertad después de pasar por un CIE.


¡No votes a quien no te garantice esto como mínimo!

#MínimsTanquem

dilluns, 20 de març de 2023

23M. És possible respectar els drets de les dones quan se les priva de llibertat en un espai torturant, racista i patriarcal com és un CIE?

 Tercera xerrada del cicle Sobren raons per tancar els CIE, aquesta vegada centrada en l'internament de dones en el CIE.


  • El CIE genera ordre social, oprimint les treballadores migrants amb les seves diferents (i)lògiques racistes, classistes i patriarcals per mantenir l'statu quo. 
  •  El CIE s'estructura dins d'un sistema racista i patriarcal, binari, que produeix i reprodueix aquest sistema amb les seves instal·lacions i funcionament.
Comptarem de nou amb l'experiència de la María Paramés, impulsora de Mundo en Movimiento i activista de la Plataforma CIEs No Madrid, acompanyada de dues companyes més de Mundo en Movimiento: Blanca Bernardo i Josune Delgado; així com de la Janet Mérida en representació de Putas Libertarias Raval, Barcelona.

Dijous 23 de març, a les 19h. a Ca la Dona, C/ Ripoll, 25. Amb el suport de Putas Libertarias Raval, Mundo en Movimiento, CIEs NO Madrid i Ca la Dona



#DONESiCIE
#SobrenRaonsPerTancarElsCIE

divendres, 24 de febrer de 2023

La realitat rere l’internament de dones cis i trans al CIE de Barcelona

COMUNICADO EN CASTELLANO: La realidad tras el internamiento de mujeres cis y trans en el CIE de Barcelona

El passat mes de gener 39 entitats de l’Estat alertàvem dels nombrosos abusos i maltractaments comesos en el CIE de Madrid en l’operació de buidatge a fi de tancar-lo temporalment per obres. Si bé els darrers interns del CIE d’Aluche van ser derivats als CIE de Múrcia i València, hem pogut constatar que el tancament del CIE d’Aluche (l’únic que internava dones en els darrers temps) ha significat la posada en marxa del mòdul de dones del CIE de Zona Franca, construït abans de la pandèmia però que no s’havia arribat a utilitzar. I aquesta posada en marxa ha suposat un increment de les dones internades respecte al que es veia darrerament.

Per què ens preocupa especialment l’internament de dones cis i trans al CIE?

Malgrat tenir la categoria de “centres administratius”, el CIE són instal·lacions carceràries que tenen retingudes persones en situació irregular a l’espera de gestionar la seva deportació. Tenir persones retingudes pel que no és un delicte sinó una simple falta administrativa (no tenir “papers”) fa que la mateixa existència del CIE ja sigui una vulneració dels drets humans.

A més, menys d’un 30% dels internaments acaben en expulsió. És a dir, encara que la finalitat del CIE sigui deportar les persones migrants, moltes vegades se les empresona i després se les deixa en llibertat. Això suposa aturar les seves vides de cop (treball, lloguer d'habitatge, portar a l'escola els nens i les nenes) i allunyar-les del cercle social durant seixanta dies.

Ara bé, quan les persones internades són dones cis o dones trans (com ja s’ha donat el cas a Barcelona) les situacions es fan encara més complexes i augmenta el risc que la persona pateixi un tracte vexatori i agressions físiques o psicològiques, a més d’algunes situacions que ens preocupen especialment:
  • Dins del CIE hi ha dones que són susceptibles de demanar protecció internacional per les violències sofertes en el seu país d’origen o bé aquí, a Espanya, i no se les informa ni se les acompanya adequadament. 
  • Hi ha dones amb fills i filles menors escolaritzades, motiu pel qual s’hauria d’haver desestimat l’internament en el CIE .
  • Quan una dona té menors al seu càrrec, la por a perdre la seva custòdia impedeix denunciar i donar aquesta informació que podria ajudar-la. Es trasllada la vulneració a fills i filles, deixant-les desprotegides. 
  • Les mancances en atenció sanitària i psicològica s’acarnissen especialment en les dones i les persones LGTBIQ+ (demandes d’interrupció de l'embaràs, tractaments hormonals interromputs, demandes higièniques específiques, etc.).
  • Les dones trans viuen amb el temor de ser retornades al seu país natal, on la seva condició sovint és un delicte que la pot portar al rebuig familiar i social, a la presó i fins i tot a la mort.
Totes aquestes situacions que afecten directament i solament les dones cis i trans; si es donessin fora d'aquests espais i en cossos blancs no es dubtaria en denunciar-les.

La privació de llibertat per se té impactes en la salut psicològica i emocional i és especialment traumàtica quan a més s’està en un procés d’expulsió, que pot implicar la interrupció o el dany de la vida personal i familiar tan sols per ser qui ets. Una interna aporta, per incloure en aquest comunicat, que considera l'internament com un maltractament psicològic de seixanta dies en què cada dia despertes i transcorres pensant si et deportaran o no: “Penses i penses, com una tortura. Primer et castiguen i després t'expulsen”. En paraules d’una altra de les internes en el CIE: “No es just que sent dones haguem de passar per tot això. És una presó, hi ha reixes, reixes per tot arreu. Som mares, dones, que només demanem una oportunitat”.

Cap a quina política migratòria anem?

Les dones sempre han estat un percentatge molt petit de les persones tancades en els CIE i finalment deportades. Això no vol dir que no rebin l’impacte brutal de les polítiques migratòries racistes i patriarcals. Però, hem constatat que en les setmanes que s’han començat a internar dones al CIE de la Zona Franca, el nombre ha augmentat. Actualment hi ha al voltant de vuit dones en el mòdul, que té una capacitat aproximada de trenta places, i en els pocs casos que hem conegut hem trobat diverses situacions especialment vulneradores de drets.

L’internament es mostra una vegada més com un reforç de la política de la por a través de l'imaginari del tancament com a càstig exemplificant, criminalitzant i desmotivant les dones que migren i cerquen refugi.

És molt important també la desprotecció extra que genera el perill latent d'anar a denunciar altres vulneracions com violències masclistes, abusos, explotació i altres figures delictives que afecten les dones en la seva vida diària. La criminalització de la migració fa especialment vulnerables les dones i les exposa a patir violències tant dins com fora dels CIE.

Les dinàmiques de control cap a les dones migrants i racialitzades són l'expressió d'una política patriarcal que no es pot emmarcar sinó en el rastre colonial de l’Europa Fortalesa.

El nombre creixent de dones internes en el CIE de Barcelona junt amb la construcció en curs d’un macro CIE a Algesires i l’agreujament de la violència en la Frontera Sud són indicadors directes d’una política migratòria cada vegada més racista i patriarcal que només es podrà aturar i erradicar amb el compromís tàcit i massiu de la població.

Per això, ens adherim als col·lectius antiracistes organitzats en la convocatòria de concentració el proper dissabte 25 de febrer, a migdia, davant del CIE de la Zona Franca.

#CIEsNO    #NoMésDonesAlCIE


Signen aquest comunicat:
Tanquem els CIE
Algeciras Acoge
Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía
Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans
BrossaBlanca Podcast
Campanya pel tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers i la fi de les deportacions - València
CIEs NO Madrid
Col·lectiu Maloka
Coordinadora CIES No en Cádiz
Coordinadora Obrim Fronteres
Emergència Frontera Sud Barcelona
Fotomovimiento
Irídia
La Intersindical
MigraStudium
Mon sense guerres i sense violència
Movimiento #RegularizacionYa
Mundo en Movimiento
Observatorio de Derechos Humanos Samba Martine
PHATT (Plataforma Habitatges Afectats pels Tres Turons)
Red Feminista Antirracista Chilenas_BCN
Red Interlavapies
Senda de Cuidados
SOS Racisme Catalunya
Territorio Doméstico
TrasLaManta
Valiente Bangla

dilluns, 20 de febrer de 2023

Comunicat contra l'obertura del mòdul de dones del CIE de Barcelona

 Adherim al comunicat llançat per entitats antiracistes de Barcelona. Us podeu adherir aquí.

[CAST, més avall en català]


Comunicado contra la apertura del módulo de mujeres del CIE BCN

Denunciamos la apertura del módulo de mujeres en el CIE Barcelona, donde 12 compañeras están siendo sometidas a violentas condiciones de detención.
Los CIEs son una de las máximas expresiones del sistema capitalista colonial que jerarquiza la vida de las personas, humaniza a unxs y deshumaniza a otrxs amparados en marcos legales profundamente cis heteropatriarcales, racistas y clasistas.
Las agrupaciones y personas abajo firmantes consideramos que éstas políticas se enmarcan en un entramado legal que sostiene y reproduce el racismo estructural, el cual legitima la vulneración de derechos fundamentales de las personas por su lugar de origen.
Estamos presenciando una intensificación de discursos y actitudes de odio que se están normalizando, mientras las personas migradas y refugiadas, son sometidas a condiciones extremas de explotación, persecuciones, identificaciones racistas, torturas, encarcelamientos y deportaciones, careciendo de los derechos fundamentales; asimismo se intensifica la criminalización de menores no acompañados y las quitas de custodia a madres migrantes como forma de control, represión y castigo.
Las medidas adoptadas por el gobierno, algunas meramente paliativas y otras criminalizadoras, no pondrán fin a la crisis social, política y económica que atravesamos, por el contrario, contribuirán a profundizarla.
Los CIEs forman parte del entramado carcelario racista necropolítico, del pasado y presente colonial capitalista patriarcal y tienen que abolirse.
Exigimos no solo su cierre definitivo, sino la derogación de la Ley de extranjería, ya que es uno de los mecanismos legales que permite y legitima tales violencias estructurales racistas. Luchamos por un cambio radical en la política migratoria que priorice los derechos y libertades de las personas migradas y refugiadas.
¡Apoya y difunde!
¡No a los CIEs!
La ley de extranjería es violencia capitalista, racista y cisheteropatriarcal.
¡CIErredefinitivo!
¡Ninguna persona es ilegal!
¡La ley de extranjería mata gente cada día!


[CAT, más arriba en castellano]


Comunicat contra l'obertura del mòdul de dones del CIE de Barcelona

Denunciem l'obertura del mòdul de dones en el CIE de Barcelona, on 12 companyes estan sent sotmeses a violentes condicions de detenció.
Els CIE són una de les màximes expressions del sistema capitalista colonial que jerarquitza la vida de les persones, humanitza unes persones i en deshumanitza d’altres emparats en marcs legals profundament cis heteropatriarcals, racistes i classistes.
Les agrupacions i persones sotasignants considerem que aquestes polítiques s'emmarquen en un entramat legal que sosté i reprodueix el racisme estructural, el qual legitima la vulneració de drets fonamentals de les persones pel seu lloc d'origen.
Estem presenciant una intensificació de discursos i actituds d'odi que s'estan normalitzant, mentre les persones migrades i refugiades són sotmeses a condicions extremes d'explotació, persecucions, identificacions racistes, tortures, empresonaments i deportacions, amb mancança de drets fonamentals; així mateix s'intensifica la criminalització de menors no acompanyats i les quitacions de custòdia a mares migrants com a forma de control, repressió i càstig.
Les mesures adoptades pel govern, algunes merament pal•liatives i altres criminalitzadores, no posaran fi a la crisi social, política i econòmica que travessem, per contra, contribuiran a aprofundir-la.
Els CIE formen part de l'entramat carcerari racista necropolític, del passat i present colonial capitalista patriarcal i han d'abolir-se.
Exigim no sols el seu tancament definitiu, sinó la derogació de la Llei d'estrangeria, ja que és un dels mecanismes legals que permet i legitima tals violències estructurals racistes. Lluitem per un canvi radical en la política migratòria que prioritzi els drets i llibertats de les persones migrades i refugiades.
Secunda i difon!
No als CIE!
La llei d'estrangeria és violència capitalista, racista i cisheteropatriarcal
Pel tancament definitiu dels CIE!
Cap persona és il·legal!
La llei d'estrangeria mata gent cada dia!