Roda de prema de col·lectius antiracistes davant del CIE

Foto: Tanquem els CIE

Aquest matí, després d'una concentració de protesta per part d'activistes antiracistes,  ha tingut lloc una roda de premsa davant de el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona, a la Zona Franca.

Després que el 24 de setembre el Ministeri d'Interior anunciés la reactivació dels CIE, la situació actual és que hi ha 80 persones algerianes (tots homes) retingudes al CIE de Zona Franca a l'espera que es pugui fer efectiva la seva deportació. Ahir mateix, a més, vam saber, per un comunicat policial, que ja hi ha un intern que ha contret el virus del COVID.

Davant d'aquesta situació recordem que 196 entitats i col·lectius de l'Estat vam fer públic un comunicat de rebuig a la reactivació dels CIE, avisant que els CIE de cap manera no reuneixen les condicions adequades per mantenir tancades un grup de persones 

Informem que aquest matí Irídia i Migra Studium han presentat una queixa davant el jutge de control del CIE demanant l'alliberament immediat i la derivació de les persones retingudes cap a recursos sanitaris adequats. 

Foto: Regularización Ya

---

Comunicat davant la reactivació dels CIE

[Català, más abajo en castellano]

Comunicat signat per entitats i col·lectius de tot l'Estat

Les entitats que visitem els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE):

* Denunciem que a data 23 de setembre de 2020 el Govern ha anunciat la represa de l’activitat en els CIE per internar persones de determinades nacionalitats que arribin en pastera a les costes espanyoles.

* Ens oposem frontalment a la represa de les detencions en aquests espais de vulneració de drets i sofriment.

* Apel·lem a les autoritats competents a fi que acabin definitivament amb aquesta mesura desproporcionada i injusta.

25 de setembre de 2020. Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) han estat buits durant mesos, període en el qual no s’han dut a terme internaments ni expulsions, demostrant una vegada més que no són necessaris en el marc de la gestió migratòria. No obstant això, aquesta treva ha durat poc i el Govern ha ordenat privar de llibertat persones en aquests centres, posant una altra vegada en funcionament aquestes institucions disfuncionals que disten de ser llocs amb garantia de drets i condicions de vida digna.

Portem anys denunciant les deficiències estructurals i de serveis greus que presenten tots els CIE d’Espanya, que a més d’incomplir la normativa i diferents disposicions judicials, impossibiliten el compliment de les mesures sanitàries adequades a la situació d’emergència en què encara ens trobem i que fan que l’internament a hores d’ara sigui no només injust sinó insalubre i insegur.

Quan va començar la pandèmia vàrem advertir el Ministeri d’Interior sobre els riscos de contagi que implicava mantenir persones retingudes als CIE. Finalment, els últims dies de març, dos joves migrants nouvinguts en pastera i tancats al Centre de Barranco Seco, a les Illes Canàries, es van contagiar de coronavirus per un infermer que treballava allà i a un centre de salut de la zona. Durant aquest temps, no s’han dut a terme reformes de cap naturalesa que hagin suposat un canvi en les condicions d’internament perquè ara s’entengui que sí es garanteixen els drets més bàsics.

Els CIE són espais de gestió policial opaca, plena d’irregularitats i que deixa desemparades les persones que són tancades darrere dels seus murs. Ara s’anuncia una estratègia clara, que persegueix internar persones nouvingudes en pasteres de nacionalitat algeriana i marroquina o que arriben de Mauritània. Un cop més, es reflecteix l’ús dels CIE com una eina de la gestió migratòria, que utilitza l’internament per a la deportació allà on la correcta identificació de persones amb necessitats especials de protecció és crucial.

Per tot això,

* Apel·lem a la responsabilitat de les autoritats competents perquè prenguin mesures adequades per garantir tots els drets de les persones migrants a Espanya amb independència de la seva situació administrativa. 

* Exigim la clausura de tots els CIE i la fi de l’internament per ser una mesura desproporcionada i injusta, d’escassa garantia constitucional, amb un caràcter hostil i repressiu indubtable i que és una taca en un Estat de dret.

* Igualment, fem una crida perquè s’acabi amb les deportacions racistes i discriminatòries, amb la tancada durant 72 hores als Centres d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE), que actuen com extensions de comissaries, que són espais que ni tan sols compten amb desenvolupament normatiu propi, i ens sumem a les reivindicacions recollides en la campanya #RegularizacionYa

Juntament amb altres entitats que també treballen per a la protecció dels drets humans demanem el desmantellament de les polítiques inhumanes d’internament, devolució i expulsió. Apostem per una reforma migratòria integral, que inclogui el tancament dels CIE i la fi de les deportacions per evitar tant sofriment inútil, al mateix temps que exigim polítiques que promoguin l’acollida digna.

(Vegeu més avall la llista de col·lectius signants)

Comunicat de suport a Daniela Ortiz

La Daniela Ortiz ha estat companya i còmplice de Tanquem els CIE des dels seus inicis. La persecució a què ha estat sotmesa la Daniela  té una intenció alliçonadora sobre les persones migrades que articulen la lluita antiracista en organitzacions i col·lectius, però no les aturarà! 

Reproduïm el comunicat de suport escrit entre diversos col·lectius antiracistes de l'estat i al qual Tanquem els CIE estem adherides. 

Podeu adherir-vos col·lectivament o a títol individual i veure una actualització de les adhesions a  Comunicado de apoyo a Daniela Ortiz

Foto: Daniela Ortiz participant a la jornada Fronteres Invisibles 2019.  Tanquem els CIE.

COMUNICADO DE APOYO A DANIELA ORTIZ

Colectivas migrantes y antirracistas de todo el Estado Español nos unimos para denunciar la violenta situación que ha sufrido nuestra compañera Daniela Ortiz. Los ataques racistas y misóginos en redes sociales la han forzado a abandonar el país, para protegerse ella y su hijo de posibles agresiones físicas y de la violencia institucional de la que pudiera ser objeto. 

La obra artística de Daniela y su discurso, pone en evidencia la reproducción cotidiana de un orden racista que explota y vulnera. Gracias a un trabajo minucioso de investigación, observación y basado en la propia experiencia de agresiones sufridas por ella y el entorno que apoyamos la lucha, su obra denuncia estas vulneraciones en todos los ámbitos, como podemos ver con la realidad que atraviesan hoy lxs temporerxs, las trabajadoras del hogar y los cuidados, las trabajadoras sexuales, entre otros, incomodando tanto a los grupos de derecha como a quienes se creen progres de izquierdas, pero que en la mínima interpelación, le han dado la espalda o la han atacado y amenazado, imposibilitando su participación en el diálogo, el debate y la reflexión que contribuyan al pensamiento crítico y la construcción de políticas de justicia social y dignificación de la vida. 

Condenamos la constante instigación y amenazas racistas hacia Daniela y todas las compañeras activistas que trabajamos en la construcción del discurso anticolonial, que en este caso, era expresado a través de su reconocida obra artística. Estos actos, no son hechos aislados o anecdóticos, responden a una lógica sistémica, que cuentan con la complicidad de los medios de comunicación hegemónicos, que se encarna en la constante violencia como defensa de quienes son interpeladxs por su acción colonial cotidiana. Su intención aleccionadora sobre las personas migradas que articulamos la lucha antirracista desde nuestras organizaciones, asociaciones y colectivas, no nos detendrá, sino por el contrario, nos da más argumentos para develar la violencia estructural y su orden colonial vigente. 

Con este ataque a la libertad de expresión, quieren callar nuestras voces, nos quieren sumisas, obedientes para mantener sus privilegios. No es sólo a la artista que atacan, atacan las formas de supervivencia de las mujeres, madres, migrantes, difamando, desestimando y vulnerando derechos, con total impunidad, y amenazando directamente la unidad familiar, que tanto defienden para las familias blancas, pero que en cambio para las mujeres migradas significa enfrentarse a la institucionalidad y poner en riesgo a sus hijxs, ya que la quita de custodia es una realidad, como rigurosamente lo ha denunciado Daniela. 

Quienes hemos atravesado dictaduras en nuestros territorios, o hemos emigrado por el expolio colonial en nuestros países, sabemos del rechazo que produce nuestra llegada al norte global, representamos una amenaza a vuestra selectiva memoria, porque temen a la exigencia de reparación. Por eso instrumentalizan leyes excluyentes, como la Ley de Extranjería, las trabas burocráticas de las administraciones para otorgar derechos a las personas migrantes y libran una guerra en las fronteras contra nuestras cuerpas. Y sí, somos una amenaza al colonial estado de bienestar europeo, porque somos resistencia migrante y no nos van a callar. Aunque esas necropolíticas nos expulsen, volveremos tantas veces como sean necesarias, a cuestionar esos monumentos y esa supremacía criminal que nos oprime pero que también nos impulsa a luchar contra el racismo estructural. 

¡Ante la violencia patriarcal, racista y colonial, autoorganización migrante!

#YNoNosCallarán

En l'aniversari de la mort del Marouane Abouobaida, exigim el tancament definitiu dels CIE

[Castellano, més avall en català]

Comunicado de la Campaña Estatal por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones

Vaciados los CIE, exigimos su cierre definitivo

 

• A un año del fallecimiento de Marouane Abouobaida en el CIE de Valencia exigimos justicia, responsabilidades y reparación. 
• Denunciamos que en la historia de estos Centros se han producido más de 11 muertes, en la totalidad de los casos sin el debido proceso de investigación, justicia y reparación a las familias de las víctimas. 
• Confirmamos que el racismo institucional no ha hecho cuarentena; continúa la apertura de órdenes de expulsión y devolución y los CATE Y CETI siguen encerrando sin garantizar condiciones de habitabilidad ni de respeto a los derechos humanos. 
• Demandamos que los CIE hoy vaciados no pueden volver a abrir 

El 15 de julio de 2019 se suicidó en el CIE de Zapadores, Valencia, Marouane Abouobaida, la última víctima de una larga lista de al menos 11 personas que perdieron la vida bajo la custodia del Estado en un Centro de Internamiento de Extranjeros. En el primer aniversario de su fallecimiento, exigimos el debido proceso de investigación, justicia y reparación negado en la totalidad de las causas anteriores; y el cierre inmediato y permanente de estos espacios, que permanecen vacíos desde el pasado 6 de mayo. 

Los CIE no solo han sido un lugar de muerte. Han supuesto, en sus 35 años de existencia, la vulneración de derechos fundamentales para miles de personas encerradas por la mera causa administrativa de estar en situación irregular, condenadas a un internamiento en condiciones injustas e indignas, y muchas veces ilegal, como en el caso de menores de edad, solicitantes de protección internacional o personas con enfermedades graves. 

También han significado un sufrimiento desproporcionado ante la amenaza –demasiadas veces cumplida– de romper proyectos de vida, toda vez que el encierro implica una ruptura de los procesos vitales y socioeconómicos de cada persona. Un extremo agravado en los casos en que se ha ejecutado su expulsión. 

23jul. Cine fòrum a la fresca al Clot

El dijous 23 de juliol L' Anònima,  Casal Popular i Independentista del Clot-Camp de l'Arpa, organitza un cine-fòrum a la fresca sota el títol Migracions i vulneració de Drets humans.  Serà  a les 21h a la Plaça del Mercat del Clot.

Es projectaran el vídeo EXPRESS i el documental MUJERES MIGRANTES. Participaran membres de Tanquem els CIE i Babou Bassono de l'Ambaixada del moviment ciutadà Balai Citoyen de Burkina Faso