dijous, 23 de gener de 2020

[Italia] Muere un interno en el CPR de Gradisca d'Isonzo a causa de los golpes propinados por las fuerzas de seguridad

El pasado sábado 18 de Enero, Vakhtang Enukidze, habitante en Italia de 38 años de orígen georgiano y recluso en el Centro de Permanencia para la Repatriación (CPR) – el equivalente italiano de los Centros de Internamiento de Extranjeros (CIE) españoles – moría en el hospital de Gorizia, después de ser trasladado esa misma mañana desde el centro de reclusión para personas migrantes, a apenas un mes de su apertura.

Según las voces de otros compañeros internos, Vakhtang había sido golpeado en varias ocasiones los días precedentes por las fuerzas de seguridad presentes en el CPR. Los testimonios relatan como al menos ocho policías vestidos de antidisturbio entraron en su celda y le propinaron una paliza que le hizo caer y golpearse fuertemente la cabeza contra un muro. Una vez en el suelo los policías le esposaron y arrastraron por el suelo, pisándole en el cuello y en la espalda. El estado de Vakhtang empeoró sucesivamente, hasta llegar a causarle la muerte durante la mañana del sábado 18.

Sus familiares parecen haber recibido la noticia gracias a las llamadas de otros internos, que les han contactado al saber de la muerte de Vakhtang, después de escuchar una conversación en la enfermería del CPR. La primera versión oficial aparecida en el periódico local “Il Piccolo” hablaba de una pelea entre internos como causa de la muerte. Esta versión ha sido desmentida después por varios testimonios, entre los cuales se encuentran los de otros reclusos que, valientemente, han arriesgado su integridad física para denunciar públicamente este detestable asesinato.

El CPR de Gradisca, situado en la región italiana Friuli-Venezia-Giulia, está gestionado por la cooperativa padovana EDECO, ya conocida por otros escándalos concernientes al mal estado y gestión de varios centros de acogida en Italia. El CPR había comenzado a funcionar el pasado 17 de diciembre, a pesar de las críticas recibidas y las movilizaciones locales contra su apertura. Con capacidad para 150 personas detenidas, se trata de una auténtica cárcel étnica, donde para ser recluido sólo es necesario no tener la documentación en regla. El centro había sido previamente clausurado en 2013 debido a las revueltas internas, donde otro joven, Majid, perdió la vida tras los muros.

El propio sábado 18 y el domingo 19, algunas personas solidarias nos concentrábamos en las puertas del CPR para protestar por la muerte de Vakhtang, comunicar con los prisioneros, y exigir el cierre inmediato de esta estructura de muerte. Las fuerzas de seguridad del centro han vuelto a intervenir violentamente entonces y requisado los teléfonos móviles para intentar evitar la salida de más voces de dentro. Además, durante los primeros días de esta semana, varios de los compañeros de celda de Vakhtang que se habían mostrado dispuestos a testimoniar en las investigaciones han sido deportados.

Estos trágicos y graves hechos muestran, una vez más, la más dura cara de la violencia y el racismo de estado. Los CPR, como los CIE en el estado español, son sobretodo una herramienta para instaurar el miedo entre quien no dispone de papeles o es susceptible de perderles, una amenaza para generar una mano de obra más barata y servicial, para hacer aceptar unas condiciones de trabajo y vida de semi-esclavitud.

Del próximo lunes 27 de Enero al domingo 2 de Febrero se ha convocado una semana de acciones y movilizaciones en toda Italia por el cierre de todos los CPR, por la liberación inmediata de todas la personas recluidas, y por Vakhtang.


¡QUE TODOS LOS CPR SEAN REDUCIDOS A CENIZAS!

¡POR VAKHTANG! ¡POR TODAS LAS MUERTAS A MANOS DEL RACISMO DE ESTADO!

Video de una de las intervenciones policiales en la celda de Vakhtang grabado desde dentro del CPR.

Testimonio (en Italiano) de un recluso sobre los acontecimientos que llevaron a la muerte de Vakhtang:

Más información: Asemblea No CPR no Frontiere Friuli-Venezia-Giulia https://nofrontierefvg.noblogs.org/

dilluns, 13 de gener de 2020

25G.Repressió i presó

El dissabte 25 de gener a les 18,15h, Tanquem els CIE participarem en la xerrada REPRESSIÓ I PRESÓ,  organitzada per CDLR Vallcarca, Penitents, El Coll i La Salut i Heura Negra. També hi intervindran el youtuber i periodista Cuellilargo, l'activista de Viladecans Tamara i l'antropòleg Jordi Arola. Es farà a l'Espai Jove La Fontana, carrer Gran de Gràcia, 190.


dissabte, 14 de desembre de 2019

18D. Alerta de vol a Colòmbia

Confirmem que el dimecres 18 de desembre hi haurà un vol de deportació amb destinació Colòmbia. Encara que les batudes es faran arreu de l'Estat, el vol sortirà de Madrid.


Confirmamos que el miércoles día 18 de diciembre habrá un vuelo de deportación con destino Colombia. Aunque las redadas serán a lo largo y ancho de todo el Estado, el vuelo saldrá de Madrid.



dimecres, 11 de desembre de 2019

Ni una veïna més víctima del racisme institucional

Del 6 al 8 de desembre, s'ha realitzat a Granada la Trobada anual de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions. La trobada, que es fa sempre en aquestes dates a diferents llocs de l'Estat, va acabar amb una concentració davant del CATE (Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers) de Motril.



Aquest és el comunicat final de la trobada, llegit en la concentració davant del Port de Motril on està situat el CATE:

[Català, más abajo en castellano]


NI UNA VEÏNA MÉS VÍCTIMA DEL RACISME INSTITUCIONAL


Motril de 8 de desembre de 2019

Enguany la Trobada estatal pel tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers i la fi de les deportacions s'ha realitzat a Granada, organitzada per CIEs NO Granada. Hi han participat: Stop Deportacióm, CIES No Granada, CIEs No Motril, CIEs No València, Tanquem els CIE, Convivir sin Racismo, EFS Motril, No Borders Granada, APDHA Campo de Gibraltar, APDHA Málaga, Zambra, CGT Andalucía i APDHA Granada.

Un cop més, els col·lectius que componen la Campanya estatal posen en comú el treball polític de recerca, acompanyament i denúncia realitzat durant l'any per lluitar contra el racisme institucional. L'observació activa en cada territori permet identificar l'opacitat, arbitrarietat i impunitat amb la qual actuen els engranatges d'aquest sistema racista.

S'ha aconseguit que la paraula MENA judicialitzi i estigmatitzi les nenes, nens i adolescents racialitzades, cosa que propicia una alarma social injustificada. Enguany preocupa especialment l'ús electoral del racisme contra joves en processos migratoris propis. Això, sumat a campanyes mediàtiques criminalitzadores, alimenta l'odi i legitima els atacs violents contra els centres on viuen menors en diferents llocs de l'Estat, per part del sector més racista i feixista.

S'ha pogut comprovar que hi ha hagut un augment de les devolucions exprés i les batudes racistes, especialment aprofitant moments de mobilitzacions socials. A més, des dels territoris de sud de l'Estat es denuncia la militarització del rescat a l'Estret per part del «Mando Único» (Guàrdia Civil), mentre disminueix l'autonomia de rescats de Salvament Marítim, així com la participació de vaixells militars de FRONTEX en rescats en alta mar.

Tristament, la violència policial segueix ben present en tots els Centres d'Internament d'Estrangers de l'Estat, intensificant-se fins al punt de provocar diversos intents de suïcidi. Al juliol d'enguany es va produir la mort de Marouane Aboubaida, 5 dies abans de complir 24 anys. Temem que aquesta mort, que en aquests moments és en ple procés judicial, acabi un cop més arxivada i sense aconseguir reparació.

Les reformes i suposades "millores" en els Centres d'Internament d'Estrangers responen a un rentat de cara d'institucions racistes que busquen així justificar la privació de llibertat i la vulneració de drets fonamentals de les persones. L'internament en un CIE i la dificultat de comunicació amb l'exterior suposa la pèrdua del contacte amb el seu entorn actual i amb el del seu país d'origen.

La Campanya pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions exigeix:
  • El tancament immediat i incondicional dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), Centres d'Estada Temporal d'Estrangers (CATE) i tots els centres de privació de llibertat a les persones migrants. 
  • La fi de les deportacions per qualsevol via (terrestre, aèria o marítima). 
  • El cessament de la criminalització de les nenes, nens i adolescents per part de mitjans de comunicació, grups polítics feixistes i de la falsa esquerra. 
  • La fi de pràctiques racistes com les batudes per perfil ètnic, les devolucions en calent i les deportacions exprés. 
  • El cessament de l'abús policial, emparat per l'opacitat i arbitrarietat que caracteritza el racisme institucional. 
  • Que s'aclareixin les causes de la mort de Marouane Aboubaida i s'iniciï una investigació objectiva i independent de totes les morts en els Centres d'Internament d'Estrangers. 
  • La derogació de la Llei d'Estrangeria
Apel·lem a la gent dels barris, pobles i col·lectives a fi que no permetin la pèrdua de cap veïna més, víctima de la Llei d'Estrangeria.

#NiUnaVeïnaMés víctima del #RacismeInstitucional



dimecres, 4 de desembre de 2019

Contra la impunitat en el CIE de Barcelona







 [CAT, més avall en castellà]
[COMUNICAT]

El CIE és un espai de vulneració de drets que forma part del sistema de control i deportació de les persones migrants sobre la base de criteris de perfil racial i d'origen. Fa anys que denunciem que la seva existència és una mostra del racisme institucional i per això continuem exigint el seu tancament. No obstant això, també des de fa anys treballem, en el camí cap al tancament, per aconseguir que es respectin els drets de les persones privades de llibertat en el CIE.

Volem alertar l'opinió pública sobre la impunitat que s'està vivint en el CIE en l'actualitat, fruit de la passivitat de l'actual direcció del CIE i dels operadors jurídics quan es produeix una situació de violència institucional.

En quatre casos de denúncies realitzades en els últims 3 anys la persona denunciant ha estat deportada sense que se li hagi pres declaració com a denunciant i sense que hagi estat visitat per un metge forense. Així mateix, la mateixa situació ha succeït amb persones que podien ser testimonis dels fets. Entenem que la no recerca amb celeritat d'aquestes denúncies provoca una situació en la qual no es poden investigar els fets, cosa que genera una impunitat total.

Un dels casos més greus és el que es va viure el 16 de setembre de 2017, data en què més de 10 interns van ser agredits de manera greu per la policia nacional com a càstig després d'un intent de fugida. Les nostres entitats van presentar una denúncia en nom de 3 dels interns i es var sol·licitar que es prenguessin mesures urgents per tal de preservar la prova, tal com fem en tots els casos. Les tres persones van ser deportades i malgrat això en l'actualitat encara s'estan investigant els fets. El següent pas que ha de dur-se a terme és la declaració de les persones denunciants, ja que no se’ls va prendre declaració en el moment dels fets, i ens trobem que en aquest moment una és a Algèria i amb les altres dues hem perdut el contacte.

És per això que entenem que és imprescindible que, quan arriba una denúncia al jutjat de guàrdia sobre violència institucional en el CIE, el jutjat prengui mesures urgents a fi d’assegurar la pràctica de la prova, tenint en compte que la persona que es troba en el CIE pot ser deportada en qualsevol moment i que la deportació depèn del mateix cos que eventualment podria ser responsable d'una situació que podria arribar a ser delictiva.

D'altra banda, considerem que és necessari que s'adopti, en aquells casos que es consideri necessari sobre la base de la gravetat dels fets i la necessitat de salvaguardar la prova, la mesura cautelar de suspensió de la deportació de manera temporal, tal com es va acordar per diversos jutjats l'any 2014.

La situació actual ha instaurat una forta por a denunciar, ja que en no actuar els operadors jurídics ni la direcció del CIE per protegir les eventuals persones agredides, aquestes són deportades de manera ràpida i s’evita així la investigació dels fets. Hem conegut casos de violència institucional que no han estat denunciats.

Seguirem treballant contra la violència institucional en el CIE. Seguirem reclamant el tancament dels CIE i la fi de les deportacions. Seguirem lluitant per l'abolició de la Llei d'Estrangeria, llei que empara i promou tantes vulneracions de drets i situa el racisme en el nucli mateix de la nostra societat.

IrídiaTanquem els CIE

#ProuImpunitatCIE