Aquestes són les nostres exigències mínimes a totes les candidatures municipals:
Volem ciutats properes, que trobin i garanteixin mecanismes propis per fer front al racisme institucional i per acabar amb la distinció i discriminació dels seus habitants.
1. Vetllar per la no realització d'identificacions per raó de perfil ètnic, que estan prohibides per la UE.
Els municipis han de garantir que s'acati la prohibició de pràctiques discriminatòries per raó de naixement o perfil ètnic, establerta tant en l'article 14 de la Constitució Espanyola com l'article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de Nacions Unides, i en sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (Cas Timishev 2006, Cas Rosalind Williams 2009).
En línia amb els articles esmentats, de cap manera les policies municipals i altres cossos de seguretat han de col·laborar en les batudes per perfil ètnic, ja que, a més d'il·legals, són la porta d'entrada a altres vulneracions de drets, en ocasions molt greus.
2. Establir mecanismes de consulta i participació ciutadana de totes les veïnes, independentment de la seva situació administrativa.
Fins a aconseguir lleis que reconeguin el dret a vot de tota persona adulta que visqui en un territori, els municipis han de buscar formes creatives de consultar i escoltar les veus de totes les seves veïnes, incloent aquelles que no tinguin la seva situació administrativa al país regularitzada.
No tenir dret a vot arrabassa a una gran proporció de veïns i veïnes la seva condició de subjectes polítics. Cal que existeixin mecanismes que garanteixin la presentació de propostes socials, urbanístiques, educatives... per part de les veïnes migrants i altres col·lectius poc representats en els processos municipals.
3. Garantir l'empadronament.
Garantir el dret a l'empadronament de tota persona que resideixi en el municipi, i que aquest empadronament garanteixi al seu torn els drets humans i civils de les veïnes. Com per a tot tràmit administratiu, si és necessari, haurà de ser acompanyat de traductors i mediadors culturals.
El procés d'empadronament sense domicili fix ha de ser senzill, ràpid, transparent i adequat a les realitats de les veïnes que ho necessiten.
L'empadronament és un dret i un deure de totes les persones que resideixen en el territori (independentment de la seva nacionalitat o de si compten o no amb permís de residència). I, per tant, és un deure de les administracions municipals garantir-lo.
4. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir i respectar la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests treballadors públics amb perspectiva de gènere, antiracista i d'identificació sexe-afectiva.
S'ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més pròxim a la realitat de la societat a la qual serveixen. Es requereix també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia; així com un seguiment i rendició de comptes. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres en les institucions.
Així mateix, cal exigir aquestes característiques als serveis externs públics realitzats per empreses privades. Es reclama també un seguiment d'aquestes formacions anualment a través d'enquestes o inspeccions.
5. La precarització de l'habitatge de les famílies migrants no pot suposar la separació del nucli familiar, sinó la cerca urgent de solucions d'habitabilitat dignes.
L'accés a un habitatge digne és un dret i ha de ser una de les primeres obligacions dels ajuntaments vetllar pel seu compliment en el cas de persones en situació vulnerable. Els recursos s’han de prioritzar per obtenir solucions per a la família, com ara el lloguer social, l'habitatge protegit o les ajudes econòmiques per a persones en risc d'exclusió social.
Cal facilitar els processos d'accés a l'assistència social i recursos disponibles a fi que estiguin a l'abast de totes. Eliminar o optimitzar el sistema de cita prèvia per a aquests serveis, adequant-lo també a les persones més vulnerabilitzades.
6. Mesures de protecció per a les veïnes enfront d'un ingrés en el CIE i/o un procés de deportació forçada.
Els municipis no sols han de declarar-se en contra dels Centres d'Internament d'Estrangers, en contra de les deportacions i com a ciutats-refugi, sinó que han de prendre mesures efectives de protecció per als seus habitants dins i fora dels centres: suport legal especialitzat d'emergència, servei d'interpretació i mediació intercultural, telèfons on trucar en cas d'internament en el CIE o detenció per deportació, i la creació d'un mecanisme que actuï en defensa de totes les seves veïnes migrants.
Recursos d'emergència i creació de programes d'ajuda i orientació per a les persones que són posades en llibertat després de passar per un CIE.
No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!
#MínimsTanquem
