La Generalitat de Catalunya té responsabilitat i competències suficients per garantir el compliment dels drets de totes les persones que viuen en el seu territori. Exigim que el facin efectiu.
1. Mecanismes de prevenció, recerca, control i solució de pràctiques racistes, xenòfobes i d'abús de poder per part dels cossos policials autonòmics.
És necessari que la Generalitat utilitzi les seves competències per tal de garantir que els seus cossos de seguretat no apliquin ni permetin identificacions i detencions arbitràries, fonamentades en prejudicis racistes i xenòfobs, així com d'aspecte físic. Per això, exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista, i mecanismes de control, seguiment i, quan sigui necessari, inhabilitació dels agents per aquestes pràctiques habituals.
2. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual serveixen. Exigim formació obligatòria a tots aquests càrrecs amb perspectiva de gènere, antiracista i de diversitat sexe-afectiva.
S'ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i a la renovació del funcionariat, perquè siguin més propers a la realitat de la societat a la qual es deuen. És necessària, també, una formació i seguiment obligatoris que promoguin un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres en les institucions.
3. Accés a la sanitat pública sense necessitat d'empadronament i sense barreres lingüístiques i/o culturals.
Això requereix d'una formació i seguiment adequats del personal sanitari, a fi de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l'excusa del desconeixement dels drets en matèria de salut de les persones migrants. Cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural en els centres d'atenció primària. És urgent recuperar una sanitat pública universal real, que contempli els drets reproductius i de gènere de tota la població.
4. La política de protecció de menors, migrants o no, ha de basar-se en la defensa dels seus drets.
Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix preval el fet de ser migrant sobre la condició de menor d'edat. La veu de nens, nenes i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills i filles de famílies pobres, siguin migrants o no, acaben innecessàriament en institucions, sense intervenció judicial, i això causa greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades.
5. Acabar amb els protocols de discriminació dins de l'educació pública i establir mecanismes que respectin i reconeguin totes les realitats familiars.
Establir mecanismes en les institucions educatives que previnguin i eliminin les discriminacions a les unitats familiars diverses, allunyant-nos d'un discurs únic. Treballar amb les famílies i menors, dins i fora de l'escola, valors antiracistes i feministes per ajudar a incloure en el seu imaginari totes les realitats familiars.
6. Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part del Parlament de Catalunya en 2015 pel tancament dels CIE i la fi de les identificacions il•legals per perfil ètnic i de les deportacions forçoses.
El Parlament de Catalunya es va comprometre el 23 de juliol de 2015 a exigir al govern estatal el tancament dels CIE i la fi de les identificacions il·legals per perfil ètnic i de les deportacions forçoses. Nou anys més tard, la situació segueix igual: a Catalunya, se segueix criminalitzant, perseguint, privant de llibertat i expulsant amb excuses administratives, una part dels seus habitants. Parlament i Govern han d'explicar a la ciutadania què han fet fins ara i quin és el full de ruta per fer efectives aquestes demandes.
No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!
I si pensaves no votar, sigues realment radical i cedeix el teu vot!
#MínimsTanquem
#CedeixElTeuVot
