dimecres, 8 de maig del 2019

6 exigències mínimes a nivell municipal


[CATALÀ, EN CASTELLANO A CONTINUACIÓN]


Aquesta temporada d'eleccions insistim en la necessitat de denunciar el #RacismeElectoral i assenyalar responsabilitats polítiques. Per aquest motiu compartim una proposta de mínims perquè es generin compromisos reals als ajuntaments de pobles i ciutats que vulguin anar més enllà de discursos sobre l'acollida i el refugi, i vulguin parlar de drets fonamentals:


Volem ciutats properes, que trobin mecanismes propis per fer front al racisme institucional i acabar amb la distinció entre els seus habitants segons el seu origen o color de pell.

  1. Vetllar per la no realització d’identificacions per raó de perfil ètnic, les quals estan prohibides per la UE.
    Els municipis han de garantir que s’acati la prohibició de pràctiques discriminatòries per raó de naixement o raça, establerta tant a l’article 14 de la Constitució Espanyola com a l’article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de Nacions Unides, i a sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (Cas Timishev 2006, Cas Rosalind Williams 2009).
  2. Establir mecanismes de consulta i participació ciutadana de totes les veïnes independentment de la seva situació administrativa.
    Fins aconseguir lleis que reconeguin el dret a vot de tota persona adulta que visqui en un territori, els municipis han de treballar maneres de consultar i escoltar les veus de totes les seves veïnes, sense diferència per nacionalitat o situació administrativa. Cal que hi hagin mecanismes que garanteixin, també, la presentació de propostes socials, urbanístiques, educatives… per part de les veines migrants i altres col·lectius poc representats en els processos municipals.
  3. Empadronament sense domicili fixe. Garantir el dret a l’empadronament de tota persona que visqui al municipi, i que aquest empadronament garanteixi a la vegada els drets humans i civils de les veïnes. El procés d’empadronament sense domicili fix ha de ser senzill i, si cal, acompanyat de traductors i mediadors culturals.
  4. La precarització de la vivenda de les famílies migrants no pot suposar la separació del nucli familiar, sinó la cerca urgent de solucions d’habitabilitat dignes. 
    Els recursos s’han de prioritzar per obtenir solucions per a la família, com ara el lloguer social, la vivenda de protecció oficial o les ajudes econòmiques per a persones en risc d’exclusió social, en lloc de separar nuclis familiars i internar als infants als centres de menors a causa de la precarietat econòmica de les famílies. Aquesta decisió de separar als menors de les seves famílies només pot ser presa per un jutge com a mesura extraordinària i no com es fa en el sistema actual de (des)protecció de la infància.
  5. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests treballadors públics amb perspectiva de gènere, antiracista i d’identificació sexo-afectiva.
    S’ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més proper a la realitat de la societat a la qual serveixen. Cal, també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres a les institucions.
  6. Mesures de protecció per les veïnes en front d’un procés de deportació forçada.
    Els municipis que es declaren en contra dels Centres d’Internament d’Estrangers, en contra de les deportacions i com a ciutats-refugi han de prendre mesures de protecció per als seus habitants: suport legal especialitzat d’emergència, telèfons on trucar en cas d’internament al CIE o detenció per deportació, i la creació d’un mecanisme que actuï en defensa de totes les seves veïnes migrants. 

Podeu trobar les exigències mínimes que plantegem Tanquem els CIE a nivell municipal, autonòmic, estatal i europeu a 6 exigències mínimes als polítics.


[CASTELLANO]

6 exigencias mínimas a nivel municipal

Esta temporada de elecciones insistimos en la necesidad de denunciar el #RacismoElectoral y señalar responsabilidades políticas. Por ello compartimos una propuesta de mínimos para que se generen compromisos reales en los ayuntamientos de pueblos y ciudades que quieran ir más allá de discursos sobre la acogida y el refugio, y quieran hablar de derechos fundamentales:


Queremos ciudades cercanas, que encuentren mecanismos propios para hacer frente al racismo institucional y para acabar con la distinción entre sus habitantes según su origen o color de piel.

  1. Velar por la no realización de identificaciones por razón de perfil étnico, las cuales están prohibidas por la UE.
    Los municipios deben garantizar que se acate la prohibición de prácticas discriminatorias por razón de nacimiento o raza, establecida tanto en el artículo 14 de la Constitución Española como el artículo 26 del Convenio Internacional sobre Derechos Humanos y Políticos de Naciones Unidas, y en sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (Caso Timishev 2006, Caso Rosalind Williams 2009).
  2. Establecer mecanismos de consulta y participación ciudadana de todas las vecinas independientemente de su situación administrativa. 
    Hasta conseguir leyes que reconozcan el derecho a voto de toda persona adulta que viva en un territorio, los municipios deben buscar formas de consultar y escuchar las voces de todas sus vecinas, sin diferencia por nacionalidad o situación administrativa. Es necesario que existan mecanismos que garanticen, también, la presentación de propuestas sociales, urbanísticas, educativas... por parte de las vecinas migrantes y otros colectivos poco representados en los procesos municipales.
  3. Empadronamiento sin domicilio fijo. Garantizar el derecho al empadronamiento de toda persona que viva en el municipio, y que este empadronamiento garantice a su vez los derechos humanos y civiles de las vecinas. El proceso de empadronamiento sin domicilio fijo debe ser sencillo y, si es necesario, acompañado de traductores y mediadores culturales.
  4. La precarización de la vivienda de las familias migrantes no puede suponer la separación del núcleo familiar, sino la búsqueda urgente de soluciones de habitabilidad dignas. 
    Los recursos deben priorizarse para obtener soluciones para la familia, tales como el alquiler social, la vivienda de protección oficial o las ayudas económicas para personas en riesgo de exclusión social, en lugar de separar núcleos familiares y internar a los niños en centros de menores debido a la precariedad económica de las familias. Esta decisión de separar a los menores de sus familias sólo puede ser tomada por un juez como medida extraordinaria y no como se hace en el sistema actual de (des)protección de la infancia.
  5. Los cargos públicos, así como el funcionariado, deben reflejar la diversidad de la población real a la que representan. Exigimos formación obligatoria a todos estos trabajadores públicos con perspectiva de género, antirracista y de identificación sexo-afectiva. 
    Se debe promover la incorporación de nuevos perfiles a los cargos públicos y al funcionariado, para que sea más cercano a la realidad de la sociedad a la que sirven. Se requiere también, una formación obligatoria que promueva un funcionamiento de las entidades públicas libre de machismo, racismo, capacitismo, homofobia y transfobia. Esta formación debe ser prioritariamente impartida por personas de los colectivos que más a menudo encuentran barreras en las instituciones.
  6. Medidas de protección para las vecinas frente a un proceso de deportación forzada. 
    Los municipios que se declaran en contra de los Centros de Internamiento de Extranjeros, en contra de las deportaciones y como ciudades-refugio deben tomar medidas de protección para sus habitantes: apoyo legal especializado de emergencia, teléfonos donde llamar en caso de internamiento en el CIE o detención por deportación, y la creación de un mecanismo que actúe en defensa de todas sus vecinas migrantes. 
Las exigencias mínimas que planteamos Tanquem els CIE a nivel municipal, autonómico, estatal y europeo están en 6 exigencias mínimas a los políticos.