6 exigències polítiques


ELS 6 MÍNIMS MUNICIPALS






Volem ciutats properes, que trobin i garanteixin mecanismes propis per fer front al racisme institucional i per acabar amb la distinció i discriminació dels seus habitants.

1. Vetllar per la no realització d'identificacions per raó de perfil ètnic, que estan prohibides per la UE. 

Els municipis han de garantir que s'acati la prohibició de pràctiques discriminatòries per raó de naixement o perfil ètnic, establerta tant en l'article 14 de la Constitució Espanyola com l'article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de Nacions Unides, i en sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (Cas Timishev 2006, Cas Rosalind Williams 2009).
En línia amb els articles esmentats, de cap manera les policies municipals i altres cossos de seguretat han de col·laborar en les batudes per perfil ètnic, ja que, a més d'il·legals, són la porta d'entrada a altres vulneracions de drets, en ocasions molt greus.

2. Establir mecanismes de consulta i participació ciutadana de totes les veïnes, independentment de la seva situació administrativa.

Fins a aconseguir lleis que reconeguin el dret a vot de tota persona adulta que visqui en un territori, els municipis han de buscar formes creatives de consultar i escoltar les veus de totes les seves veïnes, incloent aquelles que no tinguin la seva situació administrativa al país regularitzada.
No tenir dret a vot arrabassa a una gran proporció de veïns i veïnes la seva condició de subjectes polítics. Cal que existeixin mecanismes que garanteixin la presentació de propostes socials, urbanístiques, educatives... per part de les veïnes migrants i altres col·lectius poc representats en els processos municipals.

3. Garantir l'empadronament.

Garantir el dret a l'empadronament de tota persona que resideixi en el municipi, i que aquest empadronament garanteixi al seu torn els drets humans i civils de les veïnes. Com per a tot tràmit administratiu, si és necessari, haurà de ser acompanyat de traductors i mediadors culturals.
El procés d'empadronament sense domicili fix ha de ser senzill, ràpid, transparent i adequat a les realitats de les veïnes que ho necessiten.
L'empadronament és un dret i un deure de totes les persones que resideixen en el territori (independentment de la seva nacionalitat o de si compten o no amb permís de residència). I, per tant, és un deure de les administracions municipals garantir-lo.

4. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir i respectar la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests treballadors públics amb perspectiva de gènere, antiracista i d'identificació sexe-afectiva.

S'ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més pròxim a la realitat de la societat a la qual serveixen. Es requereix també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia; així com un seguiment i rendició de comptes. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres en les institucions.
Així mateix, cal exigir aquestes característiques als serveis externs públics realitzats per empreses privades. Es reclama també un seguiment d'aquestes formacions anualment a través d'enquestes o inspeccions.

5. La precarització de l'habitatge de les famílies migrants no pot suposar la separació del nucli familiar, sinó la cerca urgent de solucions d'habitabilitat dignes.

L'accés a un habitatge digne és un dret i ha de ser una de les primeres obligacions dels ajuntaments vetllar pel seu compliment en el cas de persones en situació vulnerable. Els recursos s’han de prioritzar per obtenir solucions per a la família, com ara el lloguer social, l'habitatge protegit o les ajudes econòmiques per a persones en risc d'exclusió social.
Cal facilitar els processos d'accés a l'assistència social i recursos disponibles a fi que estiguin a l'abast de totes. Eliminar o optimitzar el sistema de cita prèvia per a aquests serveis, adequant-lo també a les persones més vulnerabilitzades.

6. Mesures de protecció per a les veïnes enfront d'un ingrés en el CIE i/o un procés de deportació forçada.

Els municipis no sols han de declarar-se en contra dels Centres d'Internament d'Estrangers, en contra de les deportacions i com a ciutats-refugi, sinó que han de prendre mesures efectives de protecció per als seus habitants dins i fora dels centres: suport legal especialitzat d'emergència, servei d'interpretació i mediació intercultural, telèfons on trucar en cas d'internament en el CIE o detenció per deportació, i la creació d'un mecanisme que actuï en defensa de totes les seves veïnes migrants. Recursos d'emergència i creació de programes d'ajuda i orientació per a les persones que són posades en llibertat després de passar per un CIE.



ELS 6 MÍNIMS AUTONÒMICS 



Les autonomies tenen responsabilitat i competències suficients per garantir la seguretat de les persones que viuen en el seu territori. Així doncs, exigim que la facin efectiva. 


1. La política de protecció del menor, migrant o autòcton, ha d’estar pensada en defensa dels seus drets. 

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix prima el fet de ser migrant sobre la condició de menor d’edat. La veu dels nens i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills o filles de famílies pobres, siguin migrants o no, són sovint institucionalitzats innecesàriament, sense intervenció judicial, causant greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades. 

2. Acabar amb els protocols de discriminació dins de l’educació pública i establir mecanismes que respectin i reconeguin totes les realitats familiars. 

Establir mecanismes a les institucions educatives que previnguin i aturin les discriminacions a les unitats familiars diverses, allunyant-nos d’un discurs únic. Treballar amb les famílies i menors, dins i fora de l’escola, valors antiracistes i feministes per ajudar a incloure en el seu imaginari totes les realitats familiars. 

3. Accés a la sanitat pública sense necessitat d’empadronament i sense barreres lingüístiques i/o culturals. 

Això requereix d’una formació adequada als treballadors sanitaris, per tal de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l’excusa de la desconeixença dels drets en matèria de salut de les persones migrants. A banda, cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural als centres d’atenció primària. 

4. Mecanismes de prevenció, investigació, control i solució de pràctiques racistes, xenòfobes i d’abús de poder per part dels cossos de seguretat autonòmics. 

Cal que les CCAA utilitzin les seves competències per garantir que els seus cossos de seguretat no apliquin identificacions i detencions arbitràries, fomentades en prejudicis racistes i xenòfobs, així com d’aspecte físic. Per això, exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista, i mecanismes de control, seguiment i, quan calgui, la inhabilitació dels agents per aquestes pràctiques habituals. 

5. Els càrrecs públics, així com en el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests càrrecs amb perspectiva de gènere, antiracista i d’identificació sexo-afectiva. 

S’ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més proper a la realitat de la societat a la qual serveixen. Cal, també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres a les institucions. 

6. Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per raó de perfil ètnic i de les deportacions forçoses. 

Els parlaments de diferents CCAA que ja van votar i es van comprometre a exigir al govern estatal el tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per raó de perfil ètnic i les deportacions forçoses, han d’explicar a la ciutadania què han fet fins ara i quin és el full de ruta per fer-ho efectiu. Per exemple, el Parlament de Catalunya es va comprometre el 23 de juliol de 2015 i les Corts Valencianes el 15 d’octubre del mateix any. Malgrat tot, la situació continua igual: als seus territoris es continua criminalitzant, perseguint, privant de llibertat i expulsant amb excuses administratives una part de les seves habitants.


ELS 6 MÍNIMS ESTATALS 




L'Estat ha de trencar amb la política de la diferència i la classificació de persones. Ha de garantir un compliment radical de l'article 14 de la Constitució Espanyola, així com de l'article 26 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides. 

1.  Fer efectiva la Iniciativa legislativa Popular ¨Regularització ja¨ i simplificar el procés d'obtenció de papers i de la seva renovació.

Reclamem abolir l'exigència de tres anys de residència permanent en l'estat per accedir a un permís de residència, exigència que obliga a treballar en l'economia submergida durant aquests anys. Les persones que han estat educades a Espanya han d'obtenir la nacionalitat de manera immediata en complir la majoria d'edat o, si més no, els permisos de residència i treball. Les dones que arriben per reagrupació familiar també han d'obtenir el permís de treball automàticament. En general, és inadmissible que la renovació dels papers depengui d'un contracte laboral de jornada completa d'un any de durada perquè així l'Estat promou i empeny la irregularitat sobrevinguda. 

2. Dret a vot per a totes les persones majors d'edat empadronades en l'Estat Espanyol.

Les persones migrants i fills/es de migrants han de tenir dret a vot i dret a ser elegits/des en les eleccions generals, autonòmiques, municipals i europees. L'Estat democràtic ha de garantir que tota persona que viu en el seu territori pugui escollir els seus representants polítics.
 

3. Accés lliure i sense restriccions a la sanitat pública, inclosos els drets reproductius i de reassignació de gènere, per a totes les persones del territori, independentment de la seva situació administrativa. 

Això requereix d'una formació obligatòria per a treballadors/es sanitàries, a fi de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l'excusa del desconeixement dels drets en matèria de salut de les persones migrants. A part, es requereixen serveis de traducció i mediació cultural eficients en els centres d'atenció primària.

4. Ha de prevaler la situació del menor davant la seva realitat de migrant.

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix preval el fet de ser migrant sobre la condició de menor d'edat. La veu de la infància i la joventut sota protecció institucional ha de ser decisiva en el canvi de model de protecció. Els fills o filles de famílies pobres, siguin migrants o no, són sovint institucionalitzades innecessàriament, sense intervenció judicial, causant perjudicis emocionals, socials i econòmics greus a famílies que ja són precaritzades. 

5. Eliminar les identificacions per raó de perfil ètnic, les quals estan prohibides per la UE. 

Exigim formació obligatòria en matèria antiracista, antifeixista, feminista i de diversitat de gènere o sexual per a totes les persones que treballen en els diferents cossos de seguretat estatals i privats, així com mecanismes de control i d'inhabilitació per als qui cometen aquestes pràctiques, que són habituals. 

6. Tancament dels CIE, fi de les deportacions forçades i derogació de la llei d'estrangeria. 

La llei d'estrangeria es va crear el 1985 i es va començar a parlar de la figura del "estranger en situació il·legal". Això va marcar l'inici d'un sistema de control i expulsió. La burocràcia marca el ritme i el moviment de les persones, i legitima la violència institucional i policial. Acabem amb aquests gairebé 40 anys d'infàmia! I, una vegada aconseguit això, exigim l'inici d'un procés de reparació a totes les persones que han sofert les conseqüències d'aquesta llei.


ELS 6 MÍNIMS EUROPEUS 



El parlament europeu té responsabilitat i per tant ha de tenir voluntat política per trencar amb les polítiques que promouen la Europa Fortalesa. Mai més morts a les fronteres en nom de la unitat europea, suposada garant dels drets humans. 


1.  Prendre mesures efectives perquè les identificacions per raó de perfil ètnic no es duguin a terme en cap Estat membre.

Els països de la UE no estan acatant la legalitat vigent: es tracta d’un problema transnacional, ja que abarca a tot el territori europeu. Calen mesures preventives i punitives als Estats que incompleixen els compromisos de mínims en tractats internacionals. 

2. Garantir la tramitació de l’accés a la Protecció Internacional des de les ambaixades en qualsevol país.

Si una persona està en perill, Europa, com a suposada garant dels DD.HH, ha d’assegurar l’accés ràpid i des de qualsevol consolat de país europeu a qualsevol territori del món, a iniciar els tràmits d’asil pertinents amb els quals pugui viatjar de manera segura a la seva destinació. Forçar la gent a demanar l’asil al lloc de destí en comptes del lloc d’origen o qualsevol tercer país de pas està suposant milers de morts a l’any. 

3. Fi de la política d’externalització de les fronteres.

Els Estats europeus estan finançant estructures de control fronterer a països com Marroc o Líbia (entre altres) per aplicar unes mesures més dràstiques no permeses a la UE, i així difuminar el seu paper decisori a la necropolítica com a control de fluxos migratoris. 

4. Fi de l’Acord de Dublín.

Les migrants han de poder exercir el seu dret a accedir a la protecció internacional a qualsevol Estat de la Unió Europea, tants cops com sigui necessari.No pot ser que les migrants quedin vinculades eternament al primer país europeu pel qual van entrar al continent, impedint decidir sobre el propi destí migratori. 

5. Eliminar el sistema de FRONTEX i assegurar els serveis de rescat marítim. 

L'article 19 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE i el protocol número 4 del Conveni Europeu de Drets Humans prohibeixen les expulsions col·lectives d'estrangers. Tot i això, escudant-se en un tecnicisme burocràtic, l’agència europea de control fronterer FRONTEX practica constantment la deportació massiva des d’Europa per mar i aire. La UE dedica un pressupost anual de 1.700 milions d’euros a aquesta agència per a controlar les fronteres. Això vol dir que cada mort és una decisió política. 

6. Finalització i reparació de l’espoli colonial.

Europa ha d’acabar amb les pràctiques d’expropiació colonial, pròpies del liberalisme econòmic que la sosté, i promoure una política de reparació a totes les víctimes d’aquest, incloent la recuperació dels recursos naturals explotats. A més, exigim la prohibició de la venta d’armament i acabar així amb la fal·làcia de l’Europa de la Pau.



Puedes leer esta página en castellano aquí:
https://www.tanquemelscie.cat/p/els-6-minimos-de-tanquem-castellano.html