La visita d'autoritats organitzada pel Ministeri d'Interior que s'ha realitzat avui, s'emmarca en un context de molta crispació a causa dels fets que han succeït darrerament al CIE de Barcelona:
- la mort d'Aramis Manukyan el passat 3 de desembre de 2013;
- les agressions denunciades per alguns interns la nit del 31 de desembre i dies posteriors
- l'aprovació de la interlocutòria dels Jutjats de control del CIE exigint la necessitat de canviar algunes dinàmiques del règim intern i en les infraestructures del centre.
Recordem que altres càrrecs polítics pertanyents a institucions europees, espayoles i catalanes van sol·licitar fer una visita el dia 10 de gener, i que aquesta va ser denegada perquè “no estava preparada”. Durant aquest "temps de preparació" fins a la visita d'avui, les persones que van denunciar les agressions de la nit del 31 de desembre i els testimonis que les van presenciar ja no es troben al CIE. Han estat posats en llibertat per ordre del jutjat que instrueix la causa, excepte dues persones que van ser expulsades abans que la justícia pogués actuar.
Tanmateix, la polèmica envers aquests centres no és limita al de Barcelona i aquest mes també hem tingut coneixement de fets rellevants respecte a vulneracions de drets patides per interns en el CIE de Madrid:
- la denúncia del fiscal envers tres policies per agredir a un intern del CIE de Madrid, i
- la reobertura del cas de la mort de Samba Martine, al desembre de 2011, considerant la possibilitat d'un delicte d'homicidi imprudent per no haver prestat una atenció mèdica adequada.
La Campanya Tanquem els CIE ha denunciat en reiterades ocasions la opacitat i la manca de transparència que impera al CIE de Barcelona i considera que aquestes no se solucionen amb la realització d'una visita oficial guiada que pugui haver mostrat la qüalitat del menjar, la higiene de les instal·lacions o la temperatura a què es renta la roba a la bugaderia.
L'opacitat del CIE, tampoc se soluciona amb l'enèsima presentació d'un Reglament que encara no existeix perquè no està aprovat i que porta anys de retard respecte a l'imperatiu legal. Un text que, més enllà del canvi de nom de CIE a CECE, no suposarà canvis substancials en el funcionament dels CIE ni en l'amarg dia a dia dels interns. Un Reglament que respon més a la necessitat de canviar la imatge pública dels CIE que a una voluntat política real de garantir els drets i millorar les condicions de les persones internes, les quals queden sotmeses a la disponibilitat pressupostària.
L'opacitat en el CIE de Barcelona s'ha demostrat amb la manca de càmeres de seguretat en una de les cel·les d'aïllament, amb càmeres de seguretat amb angles morts o càmeres que s'espatllen i que impedeixen remetre als jutjats imatges de fets controvertits (tal com ha passat darrerament en alguns casos).
La manca de transparència s'ha fet palesa en no informar al jutge de control del CIE quan hi ha hagut agressions o quan s'ha impedit l'entrada a metges independents, tal com hagués estat recomanable d'acord amb les normes previstes en el Manual d'Investigació i Documentació Efectiva sobre Tortura, Càstigs i Tractaments Cruels, Inhumans o Degradants, més conegut com a Protocol d'Istanbul.
Per tot això, només podem qualificar la visita d'avui com un "paripé". No s'ha permés que les autoritats polítiques hagin pogut copsar les veritables problemàtiqus que suposen els CIE i que des de la Campanya Tanquem els CIE portem anys denunciant. A més de les vulneracions de drets humans que s'han produït al CIE en repetides ocasions, des de Tanquem els CIE ens preocupa especialment la situació personal dels interns. Ens preocupa que l'internament i l'expulsió suposin impedir el dret a la vida familiar, posin la persona en una situació de risc en el país d'origen, que sigui privada de llibertat de manera supèrflua per no portar-se a terme finalment la seva expulsió, la doble condemna que pateixen les persones estrangeres que són internades i expulsades per tenir antecedents penals, etc. En resum, ens preocupa que els CIE siguin institucions injustes i discriminatòries per als nostres amics, veïns o companys de nacionalitat estrangera.
Des de la Campanya Tanquem els CIE considerem que ni les visites oficials, ni la reglamentació d'allò que no hauria d'existir, fa dels CIE institucions ni més legítimes, ni més justes, ni menys discriminatòries. Denunciem que aquestes actuacions són meres operacions de maquillatge que no tenen cap intenció de solucionar els problemes reals que suposen els CIE, problemes que seguiran existint fins que no s'aconsegueixi el seu tancament definitiu.
--------------------
CASTELLÀ
Comunicado ante la #VisitaParipe organizada hoy por el Ministerio del Interior al CIE de Barcelona
La visita de autoridades organizada por el Ministerio de Interior que se ha realizado hoy, se enmarca en un contexto de mucha crispación debido a los hechos que han tenido lugar últimamente en el CIE de Barcelona:
- la muerte de Aramis Manukyan el pasado 3 de diciembre de 2013;
- las agresiones denunciadas por algunos internos la noche del 31 de diciembre y días posteriores
- la aprobación del auto de los Juzgados de control del CIE exigiendo la necesidad de cambiar algunas dinámicas del régimen interno y en las infraestructuras del centro.
Recordemos que otros cargos políticos pertenecientes a instituciones europeas, españolas y catalanas solicitaron hacer una visita el día 10 de enero y que ésta fue denegada, porque "no estaba preparada". Durante este " tiempo de preparación" hasta esta visita, las personas que denunciaron las agresiones de la noche del 31 de diciembre y los testigos que las presenciaron ya no se encuentran en el CIE. Han sido puestos en libertad por orden del juzgado que instruye la causa, excepto dos personas que fueron expulsadas antes de que la justicia pudiera actuar.
Sin embargo, la polémica respecto de estos centros no se limita al de Barcelona y este mes también hemos tenido conocimiento de hechos relevantes respecto a vulneraciones de derechos sufridas por internos en el CIE de Madrid:
- la denuncia del fiscal hacia tres policías por agredir a un interno del CIE de Madrid, y
- la reapertura del caso de la muerte de Samba Martine, en diciembre de 2011, considerando la posibilidad de un delito de homicidio imprudente por no haber prestado una atención médica adecuada.
La Campaña TANQUEM ELS CIE ha denunciado en reiteradas ocasiones la opacidad y la falta de transparencia que impera en el CIE de Barcelona y considera que éstas no se solucionan con la realización de una visita oficial guiada que pueda haber mostrado la calidad de la comida, la higiene de las instalaciones o la temperatura a la que se lava la ropa en la lavandería.
La opacidad del CIE, tampoco se soluciona con la enésima presentación de un Reglamento que todavía no existe porque no está aprobado y que lleva años de retraso respecto al imperativo legal. Un texto que más allá del cambio de nombre de CIE a CECE, no supondrá cambios sustanciales en el funcionamiento de los CIE ni en el amargo día a día de los internos. Un Reglamento que responde más a la necesidad de cambiar la imagen pública de los CIE que a una voluntad política real de garantizar los derechos y mejorar las condiciones de las personas internas, que quedan sometidas a la disponibilidad presupuestaria.
La opacidad en el CIE de Barcelona se ha demostrado con la falta de cámaras de seguridad en una de las celdas de aislamiento, con cámaras de seguridad con ángulos muertos o cámaras que se estropean y que impiden remitir a los juzgados imágenes de hechos controvertidos (tal como ha ocurrido últimamente en varios casos).
La falta de transparencia se ha evidenciado al no informar al juez de control del CIE cuando ha habido agresiones o cuando se ha impedido la entrada a médicos independientes, tal como hubiera sido recomendable de acuerdo con las normas previstas en el manual de Investigación y Documentación Efectiva sobre Tortura, Castigos y Tratamientos Crueles, Inhumanos o Degradantes, más conocido como Protocolo de Estambul.
Por todo ello, sólo podemos calificar la visita de hoy de "paripé ". No se ha permitido que las autoridades políticas hayan podido captar las verdaderas problemáticas que suponen los CIE y que desde la Campaña TANQUEM ELS CIE llevamos años denunciando. Además de las vulneraciones de derechos humanos que se han producido en el CIE en repetidas ocasiones, desde TANQUEM ELS CIE nos preocupa especialmente la situación personal de los internos. Nos preocupa que el internamiento y la expulsión supongan impedir el derecho a la vida familiar, pongan a la persona en una situación de riesgo en el país de origen, que sea privada de libertad de manera superflua al no llevarse a cabo finalmente su expulsión, la doble condena que sufren las personas extranjeras que son internadas y expulsadas por tener antecedentes penales, etc. En resumen, nos preocupa que los CIE sean instituciones injustas y discriminatorias para nuestros amigos, vecinos, o compañeros de nacionalidad extranjera.
Desde la Campaña TANQUEM ELS CIE consideramos que ni las visitas oficiales, ni la reglamentación de lo que no debería existir, hace de los CIE instituciones ni más legítimas, ni más justas, ni menos discriminatorias. Denunciamos que estas actuaciones son meras operaciones de maquillaje que no tienen ninguna intención de solucionar los problemas reales que suponen los CIE, problemas que seguirán existiendo hasta que se consiga su cierre definitivo.