[CATALÀ, EN CASTELLANO A CONTINUACIÓN]
Mentre els partits munten l'espectacle habitual previ a les eleccions generals del 28 d'abril, i només parlen de migració com a excusa per guanyar vots amb #RacismeElectoral, hem pensat en 6 exigències mínimes que s'han de complir en aquest proper govern, i que necessiten abordar tots els partits:
L’Estat ha de trencar amb la política de la diferència i la classificació de persones. Ha de garantir un compliment radical de l’article 14 de la Constitució Espanyola, així com de l’article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de les Nacions Unides.
- Dret a vot per a totes les persones majors d’edat i en situació administrativa regular.
Les
migrants amb permís de residència i els fills de migrants han de tenir
dret a vot i el dret a presentar candidatures a les eleccions generals,
autonòmiques, municipals i europees. L’Estat democràtic ha de garantir
que tota persona que hi viu i hi participa pugui escollir els seus
representants polítics.
- Accés lliure i sense restriccions a la sanitat pública, inclosos
els drets reproductius, per a totes les persones del territori
independentment de la seva situació administrativa.
Això requereix d’una formació adequada als treballadors sanitaris, per
tal de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l’excusa de la
desconeixença dels drets en matèria de salut de les persones migrants. A
banda, cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural als
centres d’atenció primària.
- Ha de primar la situació del menor davant la seva realitat de migrant.
Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la
infància, on ara mateix prima el fet de ser migrant sobre la condició de
menor d’edat. La veu dels nens i joves sota protecció institucional ha
de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills o filles de
famílies pobres, siguin migrants o no, són sovint institucionalitzats
innecesàriament, sense intervenció judicial, causant greus perjudicis
emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades.
- Prendre mesures per fer efectiva la fi de les identificacions per raó de perfil ètnic, les quals estan prohibides per la UE.
Exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista per a
tots els treballadors dels diferents cossos de seguretat estatals i
privats, així com mecanismes de control i d’inhabilitació per aquestes
pràctiques, les quals són habituals.
- Simplificar el procés d’obtenció de papers i de la seva renovació.
Reclamem abolir l’exigència de tres anys de residència permanent a
l’estat per tal d’accedir a un permís de residència, abocant d’aquesta
manera a treballar en l’economia submergida durant el transcurs
d’aquests anys. Els menors d’edat que han estat educats a l’Estat
espanyol en complir la majoria d’edat han d’obtenir la nacionalitat de
manera immediata, o en el seu defecte, els permisos de residència i
laboral. Les dones que arriben per reagrupament familiar també han
d’obtenir el permís de treball automàticament. En general, és
inadmissible que la renovació dels papers depengui d’un contracte
laboral de jornada completa d’un any de durada: l’Estat promou i empeny
la irregularitat sobrevinguda.
- Tancament dels CIE, fi de les deportacions forçades i derogació de la llei d’estrangeria.
La llei d'estrangeria es va crear l’any 1985 i es va començar a parlar
de la figura del “migrant il·legal”. Això va marcar l’inici d’un sistema
de control i expulsió. La burocràcia marca el ritme i el moviment de
les persones, i legitima la violència institucional i policial. Acabem
amb aquests 35 anys d’infàmia. I, un cop assolit, exigim l’inici d’un
procés de reparació a totes les persones que n’han patit les
conseqüències.
Les migrants amb permís de residència i els fills de migrants han de tenir dret a vot i el dret a presentar candidatures a les eleccions generals, autonòmiques, municipals i europees. L’Estat democràtic ha de garantir que tota persona que hi viu i hi participa pugui escollir els seus representants polítics.
Això requereix d’una formació adequada als treballadors sanitaris, per tal de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l’excusa de la desconeixença dels drets en matèria de salut de les persones migrants. A banda, cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural als centres d’atenció primària.
Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix prima el fet de ser migrant sobre la condició de menor d’edat. La veu dels nens i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills o filles de famílies pobres, siguin migrants o no, són sovint institucionalitzats innecesàriament, sense intervenció judicial, causant greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades.
Exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista per a tots els treballadors dels diferents cossos de seguretat estatals i privats, així com mecanismes de control i d’inhabilitació per aquestes pràctiques, les quals són habituals.
Reclamem abolir l’exigència de tres anys de residència permanent a l’estat per tal d’accedir a un permís de residència, abocant d’aquesta manera a treballar en l’economia submergida durant el transcurs d’aquests anys. Els menors d’edat que han estat educats a l’Estat espanyol en complir la majoria d’edat han d’obtenir la nacionalitat de manera immediata, o en el seu defecte, els permisos de residència i laboral. Les dones que arriben per reagrupament familiar també han d’obtenir el permís de treball automàticament. En general, és inadmissible que la renovació dels papers depengui d’un contracte laboral de jornada completa d’un any de durada: l’Estat promou i empeny la irregularitat sobrevinguda.
La llei d'estrangeria es va crear l’any 1985 i es va començar a parlar de la figura del “migrant il·legal”. Això va marcar l’inici d’un sistema de control i expulsió. La burocràcia marca el ritme i el moviment de les persones, i legitima la violència institucional i policial. Acabem amb aquests 35 anys d’infàmia. I, un cop assolit, exigim l’inici d’un procés de reparació a totes les persones que n’han patit les conseqüències.
Podeu trobar les exigències mínimes que plantegem Tanquem els CIE a nivell municipal, autonòmic, estatal i europeu a 6 exigències mínimes als polítics.
[CASTELLANO]
6 exigencias mínimas a nivel estatal
Mientras los partidos montan el espectáculo habitual previo a las elecciones generales del 28 de abril, y sólo hablan de migración como excusa para ganar votos con #RacismoElectoral, hemos pensado en 6 exigencias mínimas que deben cumplirse en este próximo gobierno, y que necesitan abordar todos los partidos:
El Estado tiene que romper con la política de la diferencia y la clasificación de personas. Debe garantizar un cumplimiento radical del artículo 14 de la Constitución Española, así como del artículo 26 del Convenio Internacional sobre Derechos Humanos y Políticos de las Naciones Unidas.
- Derecho a voto para todas las personas mayores de edad y en situación administrativa regular.
Las
migrantes con permiso de residencia y los hijos de migrantes deben
tener derecho a voto y el derecho a presentar candidaturas a las
elecciones generales, autonómicas, municipales y europeas. El Estado
democrático debe garantizar que toda persona que vive y participa en su
territorio pueda elegir a sus representantes políticos.
- Acceso libre y sin restricciones a la sanidad pública, incluidos
los derechos reproductivos, para todas las personas del territorio
independientemente de su situación administrativa.
Esto requiere de una formación adecuada a los trabajadores sanitarios, a
fin de desmontar rumores y evitar las malas praxis con la excusa del
desconocimiento de los derechos en materia de salud de las personas
migrantes. Aparte, se requiere un refuerzo en servicios de traducción y
mediación cultural en los centros de atención primaria.
- Debe primar la situación del menor ante su realidad de migrante.
Exigimos un cambio de paradigma en el sistema de (des)protección de la
infancia, donde ahora mismo prima el hecho de ser migrante sobre la
condición de menor de edad. La voz de los niños y jóvenes bajo
protección institucional debe ser central en el cambio de modelo de
protección. Los hijos o hijas de familias pobres, sean migrantes o no,
son a menudo institucionalizados innecesariamente, sin intervención
judicial, causando graves perjuicios emocionales, sociales y económicos a
familias ya de por sí precarizadas.
- Tomar medidas para hacer efectiva el fin de las identificaciones
por razón de perfil étnico, las cuales están prohibidas por la UE.
Exigimos formación en materia antirracista, antifascista y feminista
para todos los trabajadores de los diferentes cuerpos de seguridad
estatales y privados, así como mecanismos de control y de inhabilitación
para estas prácticas, que son habituales.
- Simplificar el proceso de obtención de papeles y de su renovación.
Reclamamos abolir la exigencia de tres años de residencia permanente en
el estado para acceder a un permiso de residencia, exigència que obliga a
trabajar en la economía sumergida durante esos años. Los menores de
edad que han sido educados en España deben obtener la nacionalidad de
manera inmediata al cumplir la mayoría de edad o, en su defecto, los
permisos de residencia y laboral. Las mujeres que llegan por
reagrupación familiar también deben obtener el permiso de trabajo
automáticamente. En general, es inadmisible que la renovación de los
papeles dependa de un contrato laboral de jornada completa de un año de
duración: el Estado promueve y empuja la irregularidad sobrevenida.
- Cierre de los CIE, fin de las deportaciones forzadas y derogación de la ley de extranjería.
La ley de extranjería se creó en 1985 y se empezó a hablar de la figura
del "migrante ilegal". Esto marcó el inicio de un sistema de control y
expulsión. La burocracia marca el ritmo y el movimiento de las personas,
y legitima la violencia institucional y policial. Acabemos con estos 35
años de infamia. Y, una vez alcanzado esto, exigimos el inicio de un
proceso de reparación a todas las personas que han sufrido las
consecuencias de esta ley.
Las migrantes con permiso de residencia y los hijos de migrantes deben tener derecho a voto y el derecho a presentar candidaturas a las elecciones generales, autonómicas, municipales y europeas. El Estado democrático debe garantizar que toda persona que vive y participa en su territorio pueda elegir a sus representantes políticos.
Esto requiere de una formación adecuada a los trabajadores sanitarios, a fin de desmontar rumores y evitar las malas praxis con la excusa del desconocimiento de los derechos en materia de salud de las personas migrantes. Aparte, se requiere un refuerzo en servicios de traducción y mediación cultural en los centros de atención primaria.
Exigimos un cambio de paradigma en el sistema de (des)protección de la infancia, donde ahora mismo prima el hecho de ser migrante sobre la condición de menor de edad. La voz de los niños y jóvenes bajo protección institucional debe ser central en el cambio de modelo de protección. Los hijos o hijas de familias pobres, sean migrantes o no, son a menudo institucionalizados innecesariamente, sin intervención judicial, causando graves perjuicios emocionales, sociales y económicos a familias ya de por sí precarizadas.
Exigimos formación en materia antirracista, antifascista y feminista para todos los trabajadores de los diferentes cuerpos de seguridad estatales y privados, así como mecanismos de control y de inhabilitación para estas prácticas, que son habituales.
Reclamamos abolir la exigencia de tres años de residencia permanente en el estado para acceder a un permiso de residencia, exigència que obliga a trabajar en la economía sumergida durante esos años. Los menores de edad que han sido educados en España deben obtener la nacionalidad de manera inmediata al cumplir la mayoría de edad o, en su defecto, los permisos de residencia y laboral. Las mujeres que llegan por reagrupación familiar también deben obtener el permiso de trabajo automáticamente. En general, es inadmisible que la renovación de los papeles dependa de un contrato laboral de jornada completa de un año de duración: el Estado promueve y empuja la irregularidad sobrevenida.
La ley de extranjería se creó en 1985 y se empezó a hablar de la figura del "migrante ilegal". Esto marcó el inicio de un sistema de control y expulsión. La burocracia marca el ritmo y el movimiento de las personas, y legitima la violencia institucional y policial. Acabemos con estos 35 años de infamia. Y, una vez alcanzado esto, exigimos el inicio de un proceso de reparación a todas las personas que han sufrido las consecuencias de esta ley.
Las exigencias mínimas que planteamos Tanquem els CIE a nivel municipal, autonómico, estatal y europeo están en 6 exigencias mínimas a los políticos.
