Durant el curs 2020-2021 hem tingut la sort de participar en el projecte impulsat per l'Associació Dëkkandoo i la Fundació Guné i la nostra experiència no podia ser més positiva. Tant de bo més iniciatives com aquesta portin l'antiracisme a les aules de tots els barris. Gràcies per comptar amb nosaltres!
Al Recull de premsa podeu trobar diverses entrevistes a les protagonistes del projecte: impulsores, talleristes i el més important: alumnes explicant la seva experiència.
Fotos i vídeos dels actes del 15 de juny (Fotos: Majo Siscar i Tanquem els CIE).
Reproduïm el comunicat final elaborat per l'Associació Dëkkandoo i la Fundació Guné:
“Contra l'odi fem art”, joves de Sarrià-Sant Gervasi i migrants canten i marxen contra el racisme
- El dimarts 15 de juny, Dia pel Tancament dels CIEs, un grup d'alumnes ha fet una Ruta contra l'Oblit des de la plaça de Sarrià fins al parc de Santa Cecília, per denunciar els CIEs, les condicions dins d’aquests centres i les morts per racisme institucional.
- La marxa és la culminació del projecte d'aprenentatge “Contra l'odi fem art” que han treballat la Fundació Guné i l'Associació Dëkkandoo amb tres escoles del barri.
- Més de 80 estudiants dels instituts Montserrat i Costa i Llobera així com del 19@ Centre de Formació han tingut debats amb activistes antiracistes i tallers d’arts i música urbana amb joves migrants no acompanyats i extutelats.
Marouane Abouobaida va morir el 15 de juliol de 2019 en una cel·la d'aïllament al Centre
d'Internament d'Estrangers (CIE) de València. Tenia només 23 anys. Al Marroc treballava de soldador.
Havia creuat en pastera per buscar una vida millor però va ser detingut en posar un peu a terra
espanyola. El dia abans de morir havia escrit una diligència per al director del CIE demanant atenció
sanitària, perquè no veia per l'ull esquerre i tenia forts maldecaps a causa d'una pallissa que havia
rebut allà dins. És la darrera de les 14 morts sota la custòdia policial en CIE o procés de deportació
de l'Estat espanyol de les quals tenim constància des del 2002. I és una de les històries que han
denunciat els joves de Sarrià-Sant Gervasi en la roda de premsa prèvia i la Ruta contra l'Oblit, la
culminació del Projecte d'Aprenentatge i Servei (APS) 'Contra l'odi fem art. Per una societat
antiracista'.
“Si jo com a blanc viatjo, sóc un viatger, si ell ho fa és un immigrant i pot acabar en un Centre
d'Internament d'Estrangers” diu Razvan Morariu, un dels alumnes de l'Institut Montserrat, del districte
de Sarrià. És un dels adolescents que ha participat en el Projecte d'Aprenentatge i Servei (APS)
'Contra l'odi fem art. Per una societat antiracista' que la Fundació Guné i l'Associació Dëkkandoo
han fet amb l'alumnat de 4rt d'ESO de l'Institut Montserrat, del Costa i Llobera així com del 19@
Centre de Formació, un centre privat d'estudis.
Al seu costat hi ha l'Ibrahima Sory, que va sortir de Guinea Conackry cap a Europa quan tenia l'edat
dels seus companys que estudien 4rt d'ESO, i ara fa dos anys i 10 mesos que va arribar a l'Estat
espanyol. Després d'un temps en un centre de menors no acompanyats, en complir 18 anys es va
quedar al carrer. Per a l'Ibrahima la diferència és clara: mentre ell va haver de deixar l'escola als 10
anys per treballar i ajudar a la família, als seus companys de taller les seves famílies els donaran
suport encara molts anys perquè lluitin pels seus somnis.
Conèixer Sarrià també ha estat sorprenent per a l'Ibrahima. “Jo visc ara a Poble Sec i hi ha molt
contacte entre els joves d'aquí i els migrants, però a Sarrià hi ha moltes persones que no tenen
contacte amb cap persona negra, i això ho notes, tenen un moment de dubte quan et coneixen”, diu.
Una companya de l'Institut Costa i Llobera explicava després del taller com l'experiència li havia
canviat la percepció sobre les persones migrants. “Jo per exemple abans quan veia una persona
negra pensava que em podrien fer alguna cosa i m'agafava la bossa. Aquest projecte m'ha fet veure
que tots som iguals, que no passa res per tindre un color diferent”, reconeix.
“Molts pensen que els migrants venim aquí a robar però res més lluny, nosaltres també tenim
educació i venim per construir una vida millor, però també patim per haver deixat la nostra família, la
nostra gent, els nostres costums,... La gent d'aquí no sap com vivim ni com ho passem, i crec que el
projecte ha anat molt bé per això, ha sigut important per els joves, i a més tots estàvem motivats amb
les cançons”, explica Oumar Diaby, qui ha estat acollit per l'entitat SPE Kirikú de Eduvic per a
participar en aquest projecte.
Per al professor Sergi-Carles Del Rio Hernando, responsable dels projectes d'Aprenentatge i Servei
de l’Institut Montserrat, aquest APS ha estat una lliçó de maduresa i un exercici d'empatia per a
l’alumnat. “Jo em quedo amb el que m'han ensenyat els nois que han vingut i els i les alumnes que ja
teníem. Els tallers arriben en un moment on ells són capaços de canviar la seva visió, perquè estan
en una edat on la seva personalitat està en formació, i on els adults no som els que més influïm, així
que aquest camí de socialitzar i compartir a través de l'expressió musical, visual i plàstica, no s'atura
aquí, els ha donat les eines per pensar i que es facin preguntes”, diu Del Rio.
“L'art és una eina de transformació social, i els joves en són el motor. Amb els xavals de Sarrià hem
pogut veure el procés de debatre sobre el racisme”, afegeix David Sow, de l'associació Dëkkandoo
–que en wolof vol dir veïnat– i que utilitza la música per trencar estigmes sobre la població migrant.
“Nosaltres hem treballat amb la rítmica però ells han fet tots els continguts i són cançons que parlen
del racisme, dels prejudicis. Al final la música és una cosa que lliga tots els joves i compartir-ho ha
estat una experiència increïble” afegeix Yaguemar Diagne, qui juntament amb Sow ha estat els
responsables d'estimular l'alumnat per convertir tots els debats sobre racisme en música urbana.
Abans de la pràctica artística l'alumnat ha participat en debats teòrics on s'han desmuntat mites, s'ha
analitzat com s'alimenta l'odi i com identificar les fake news, s'ha diferenciat entre drets i privilegis i
s'ha entès la llei d'Estrangeria i els seus mecanismes d'aplicació, de la mà d'activistes com Kaire Ba
Dejuan, Cheikh Drame o Naty Oliveira.
Per a Oliveira, que ja ha impartit moltes formacions sobre racisme, ha estat especialment important
fer-les aquest cop a Sarrià, perquè reconeix que normalment els demanen en col·legis on hi ha més
població migrant i els conflictes estàn a flor de pell. “Sarrià és un barri on no hi ha batudes contra els immigrants, no hi ha conflictes visibles cada dia per al jovent, però justament aquest jovent serà els
líders de demà i és amb ells i elles a qui cal explicar les estructures racistes”, assenyala Oliveira.
Per a fer-ho s'han fet servir eines com el teatre de l'oprimit, que serveix per visualitzar situacions
quotidianes que interpel·len els joves, com representar quan no deixen entrar algun amic seu a la
discoteca o que li parlin en castellà pel seu color de pell. Així han visualitzat les conseqüències del
racisme també a Barcelona. A la ciutat, en 2018 el racisme va ser el primer motiu de discriminació
denunciat oficialment, en violar drets universals com el dret d'admissió, a l'educació, a l’habitatge, la
salut, el treball, la intimitat personal, la integritat física i moral, la llibertat d'expressió, el dret a la
protesta i manifestació, a no rebre tractes cruels, inhumans o degradants i a la seguretat. Per
districtes, Sarrià-Sant Gervasi, se situa en el cinquè lloc per discriminació per racisme.
“Sembla que el racisme només existeixi de la Diagonal cap avall, però això és un sistema que hem de
trencar des de baix i també des de dalt”, afegeix Aurea Martin, que juntament amb Oliveira militen en
el col·lectiu Tanquem els CIE.
Aquest col·lectiu va impulsar juntament amb l'alumnat de 4rt d'ESO una Ruta contra l'Oblit pel barri de
Sarrià per denunciar el racisme institucional i les conseqüències mortals de la Llei d'Estrangeria, el
dimarts 15 de juny, el dia pel Tancament dels CIE. Una trentena de persones van marxar des de la
plaça de Sarrià al parc de Santa Cecília vestits de negre i amb cartells on es recordaven els noms i
les històries de persones que han mort dins dels CIE, com Marouane Abouobaida.
“Sempre es parla de xifres, com si no fossin persones les que moren sota el racisme institucional. De
fet en alguns casos ni se sap el nom de persones en procés de deportació o tancades als CIE. Amb
aquesta ruta el que fem és memòria, dir el seu nom, no deixar que les seves històries caiguin en
l'oblit”, va explicar Áurea Martin en començar la ruta que van encapçalar alumnes de l'Institut
Montserrat.
El projecte Contra l'odi fem art. Per una societat antiracista és un programa educatiu construït per
la Fundació Guné i l'Associació Dëkkandoo per promoure un jovent crític i conscient de la injustícia
racial des de la perspectiva de gènere i drets humans. Està finançat pel Programa d’Educació per a la
Justícia Global de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2020, i ha comptat amb el treball d'altres
col·lectius aliats com Tanquem els CIE, SOS Racisme o Forn de Teatre Pa' Tothom.
