NOTA DE PREMSA [Más abajo en castellano]
Queixes per la deficient atenció sanitària rebuda en un brot de tuberculosi al CIE de Barcelona obliguen al replantejament del servei mèdic del Centre
Mamadou va ser detingut el 26 de març durant un desnonament i posteriorment internat al Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona per trobar-se en situació administrativa irregular. Des de la primera revisió mèdica per part del personal sanitari del CIE, un dia després del seu internament, Mamadou ja es queixava de tos i dolors al pit. Aquests símptomes van anar en augment en el transcurs dels dies d'internament. Malgrat la seva insistència, el personal sanitari del Centre, gestionat per la Mútua Madrid, tan sols li receptava analgèsics i antiinflamatoris, diagnosticant que es tractava simplement de tos o d'un refredat comú.
Durant les tres primeres setmanes d'internament Mamadou gairebé no feia vida amb els seus companys, ja que el seu estat de salut era cada vegada més delicat i es passava gairebé tot el dia sol. Ben aviat, els seus companys de cel·la, tots d'origen africà i coneixedors que aquells símptomes podien associar-se a un quadre de tuberculosi, van alertar-se pel seu estat de salut i pel risc de contagi.
Malgrat que durant el temps d'internament, en Mamadou va sol·licitar atenció mèdica més de quinze vegades i va alertar en dues ocasions que podia patir Tuberculosi, no va ser fins el 2 de maig -un mes i una setmana després de ser internat al CIE- que el metge del Centre va derivar-lo a l'Hospital Clínic de Barcelona per tal que el sotmetessin a les proves pertinents per descartar la malaltia tuberculosa activa. El dia 24 de maig -sis dies abans- ja s'especificava a la història clínica del CIE la tos hemoptoica, símptoma guia important pel diagnòstic de sospita de malaltia tuberculosa pulmonar activa.
Els seus companys de cel·la, alguns dels quals ja presentaven símptomes compatibles amb la tuberculosi, van iniciar aleshores una vaga de fam per exigir al director del Centre ser visitats per un metge: "un médico de verdad, no el que está en el CIE que siempre nos da la misma pastilla". El director va persuadir-los per a que abandonessin la vaga de fam, amb la promesa d'una assistència mèdica immediata, la qual es va acabar demorant més d'una setmana amb la visita de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L'ASPB ha estat l'encarregada de realitzar les proves de la malaltia als possibles contagiats.
Dilluns passat, dia 12, es van saber els resultats. Tres interns, dos companys de cel·la i un dels seus amics dins del Centre, han donat positiu en les primeres proves per al diagnòstic de tuberculosi. Ara, cal completar l'estudi segons el protocol mèdic establert per saber del cert si hi ha infecció tuberculosa activa i si s'ha adquirit dins del CIE. El passat dilluns, dia 19 un altre dels interns infectats va ser hospitalitzat després de portar gairebé una setmana amb febre i en un estat de salut molt delicat.
Des de la Campanya Tanquem els CIEs hem presentat una queixa als Jutges de Control del CIE exposant en detall aquests fets, la qual es farà arribar també al Defensor del Pueblo i al Síndic de Greuges. En aquesta queixa exigim que s'obri una investigació per esclarir si l'atenció sanitària rebuda ha estat la deguda, tant en la revisió mèdica d'entrada al CIE, com en les múltiples consultes al metge, i si amb una atenció sanitària de qualitat es podria haver evitat aquest brot, haver impedit la seva disseminació i no haver causat un problema de salut pública dins del CIE.
Malgrat que les queixes sobre l'atenció sanitària rebuda al CIE de Barcelona són constants, creiem que en aquesta ocasió s'ha arribat a una situació límit que requereix d'una investigació urgent per avaluar la seva qualitat i que permeti replantejar la seva gestió i el seu funcionament per tal d'evitar que es produeixin més situacions d'aquesta gravetat.
D'altra banda, cal tenir en compte que des del moment que a una persona se li detecta que ha estat en contacte amb la tuberculosi mitjançant la prova de la tuberculina i d'acord amb les especificacions del protocol de l'Agència de Salut Pública de Barcelona--, s'ha de realitzar un tractament de caràcter preventiu d'un mínim de dos mesos, que pot allargar-se fins a un any en funció de les condicions del pacient. El mateix protocol d'actuació de la Generalitat expressa la necessitat de controlar i garantir el compliment terapèutic del tractament per raons de salut pública i individuals del pacient.
És per això que sol·licitem que per raons humanitàries es paralitzin immediatament els processos d'expulsió de les persones malaltes, atès que no es pot assegurar que rebran el tractament adequat en els seus països d'origen. Així mateix, volem reiterar que aquests fets s'han produït en un centre de privació de llibertat del territori espanyol, per tant es trobaven sota la custòdia de l'Estat quan han desenvolupat aquesta malaltia i/o s'han contagiat. Per aquesta raó l'Estat espanyol s'ha de responsabilitzar del seu tractament fins que tots ells gaudeixin d'un bon estat de salut.
NOTA DE PRENSA [Més amunt en castellà]
Quejas por la deficiente atención sanitaria recibida en un brote de tuberculosis en el CIE de Barcelona obligan al replanteamiento del servicio médico del Centro
Mamadou fue detenido el 26 de marzo durante un desahucio y posteriormente internado en el CIE de Barcelona por encontrarse en situación administrativa irregular. Desde la primera revisión médica por parte del personal sanitario del CIE, un día después de su internamiento, Mamadou empezó a quejarse de tos y dolores en el pecho. Estos dolores y tos fueron aumentando con el transcurso de los días de internamiento. A pesar de su insistencia, el personal sanitario del Centro, gestionado por la Mutua Madrid, tan sólo le recetó repetidamente analgésicos, diagnosticando que se trataba simplemente de tos o de un resfriado común.
Durante las tres primeras semanas de internamiento Mamadou casi no se reunía con sus compañeros, ya que su estado de salud era cada vez más delicado y se pasaba casi todo el día solo. Pronto, sus compañeros de celda, todos de origen africano y conocedores de que aquellos síntomas podían asociarse a un cuadro de tuberculosis, se alarmaron por su estado de salud y el posible riesgo de contagio.
A pesar de que durante el tiempo de internamiento, Mamadou solicitó atención médica hasta más de quinze veces y alertó en dos ocasiones que podía sufrir Tuberculosis, no fue hasta el 2 de mayo- un mes y una semana después de ser internado en el CIE- cuando el médico del Centro le derivó al Hospital Clínic de Barcelona para que le sometieran a las pruebas pertinentes para descartar enfermedad tuberculosa activa.
Sus compañeros de celda, algunos de los cuales ya presentaban síntomas compatibles con la tuberculosis iniciaron entonces una huelga de hambre para exigir al director del Centro que les visitase un médico: "un médico de verdad, no el que está en el CIE que siempre nos da la misma pastilla". El director les persuadió para que abandonasen la huelga de hambre, con la promesa de proporcionarles asistencia médica inmediata, que acabó demorándose más de una semana, cuando por fin recibieron la visita de la Agencia de Salud Pública de Barcelona.
El lunes pasado les dieron los resultados. Tres internos, dos compañeros de celda y uno de sus amigos dentro del centro, han dado positivo en las primeras pruebas para el diagnóstico de tuberculosis. Ahora hay que completar el estudio según el protocolo médico establecido para saber con certeza si hay infección tuberculosa activa y si ésta ha sido adquirida en el CIE. De momento, otro de los internos infectados fue hospitalizado ayer después de llevar casi una semana con fiebre y en un estado de salud muy delicado.
Desde la Campaña Tanquem els CIEs hemos presentado una Queja al Juez de Control del CIE exponiendo en detalle estos hechos, queja que se hará llegar también al Defensor del Pueblo y al Síndic de Greuges. En esta queja exigimos que se abra una investigación para esclarecer si la atención sanitaria recibida ha sido la debida, tanto en la revisión médica de entrada al CIE como en las múltiples consultas al médico, y si con una atención sanitaria de calidad se podría haber evitado este brote, haber impedido su diseminación y no haber causado un problema de salud pública dentro del CIE.
Aunque las quejas sobre la atención sanitaria recibida en el CIE de Barcelona son constantes, creemos que en esta ocasión se ha llegado a una situación límite que requiere de una investigación urgente para evaluar su calidad, que permita replantear su gestión y su funcionamiento para evitar que se produzcan más situaciones de esta gravedad.
Por otra parte, hay que tener en cuenta que desde el momento en que una persona ha dado resultado positivo en la prueba de la tuberculina -- de acuerdo con las especificaciones del protocolo de la Agència de Salut Pública de Barcelona--, hay que realizar un tratamiento de carácter preventivo de un mínimo de dos meses, que puede alargar-se hasta un año en función de las condiciones del paciente. El mismo protocolo de actuación de la Generalitat expresa la necesidad de controlar y garantizar el cumplimiento terapéutico del tratamiento por razones de salud pública e individuales del paciente.
Es por ello que solicitamos que, por razones humanitarias, se paralicen de inmediato los procedimientos de expulsión de estas personas, en tanto que no es posible asegurar que recibirán un tratamiento adecuado para su enfermedad en sus países de origen. Asimismo, queremos reiterar que estos hechos se han producido en un centro de privación de libertad del territorio español, por tanto se encontraban bajo la tutela del Estado cuando desarrollaron la enfermedad y/o se contagiaron. Es por ello, que el Estado español se ha de responsabilizar de su tratamiento, hasta que que recuperen un buen estado de salud.