dimarts, 9 de febrer de 2021

Davant les eleccions del 14F, sis exigències mínimes

[Català, más abajo en castellano]

El proper 14F hi haurà eleccions a Catalunya. Tanquem els CIE no s'adscriu a cap formació política i no et direm a qui votar. Però sí et demanem que no votis a cap partit que no es comprometi amb aquestes exigències mínimes i que en la seva història no hagi demostrat aquest compromís. 
I si has decidit abstenir-te, per què no cedeixes el teu vot a alguna de les moltes veïnes que no poden votar per culpa del racisme de les nostres lleis? Entra al web Votar es un derecho de la Safia El Aaddam i inscriu-te per cedir el teu dret a vot.


Les autonomies tenen responsabilitat i competències suficients per garantir la seguretat de les persones que viuen en el seu territori. Així doncs, exigim que la facin efectiva. 


1. La política de protecció del menor, migrant o autòcton, ha d’estar pensada en defensa dels seus drets. 

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix prima el fet de ser migrant sobre la condició de menor d’edat. La veu dels nens i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills o filles de famílies pobres, siguin migrants o no, són sovint institucionalitzats innecesàriament, sense intervenció judicial, causant greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades. 

2. Acabar amb els protocols de discriminació dins de l’educació pública i establir mecanismes que respectin i reconeguin totes les realitats familiars. 

Establir mecanismes a les institucions educatives que previnguin i aturin les discriminacions a les unitats familiars diverses, allunyant-nos d’un discurs únic. Treballar amb les famílies i menors, dins i fora de l’escola, valors antiracistes i feministes per ajudar a incloure en el seu imaginari totes les realitats familiars. 

3. Accés a la sanitat pública sense necessitat d’empadronament i sense barreres lingüístiques i/o culturals. 

Això requereix d’una formació adequada als treballadors sanitaris, per tal de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l’excusa de la desconeixença dels drets en matèria de salut de les persones migrants. A banda, cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural als centres d’atenció primària. 

4. Mecanismes de prevenció, investigació, control i solució de pràctiques racistes, xenòfobes i d’abús de poder per part dels cossos de seguretat autonòmics. 

Cal que les CCAA utilitzin les seves competències per garantir que els seus cossos de seguretat no apliquin identificacions i detencions arbitràries, fomentades en prejudicis racistes i xenòfobs, així com d’aspecte físic. Per això, exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista, i mecanismes de control, seguiment i, quan calgui, la inhabilitació dels agents per aquestes pràctiques habituals. 

5. Els càrrecs públics, així com en el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests càrrecs amb perspectiva de gènere, antiracista i d’identificació sexo-afectiva. 

S’ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més proper a la realitat de la societat a la qual serveixen. Cal, també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres a les institucions. 

6. Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per raó de perfil ètnic i de les deportacions forçoses. 

Els parlaments de diferents CCAA que ja van votar i es van comprometre a exigir al govern estatal el tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per raó de perfil ètnic i les deportacions forçoses, han d’explicar a la ciutadania què han fet fins ara i quin és el full de ruta per fer-ho efectiu. Per exemple, el Parlament de Catalunya es va comprometre el 23 de juliol de 2015 i les Corts Valencianes el 15 d’octubre del mateix any. Malgrat tot, la situació continua igual: als seus territoris es continua criminalitzant, perseguint, privant de llibertat i expulsant amb excuses administratives una part de les seves habitants.


[Castellano, més amunt en català]

El próximo 14F habrá elecciones en Cataluña. Tanquem els CIE no se adscribe a ninguna formación política y no te diremos a quién votar. Pero sí te pedimos que no votes a ningún partido que no se comprometa con estas seis exigencias mínimas y que en su historia no haya demostrado este compromiso.  
Y si has decidido abstenerte, ¿por qué no cedes tu voto a una de las muchas vecinas que no pueden votar por culpa del racismo de nuestras leyes? Entra en el web Votar es un derecho de Safia El Aaddam e inscríbete para ceder tu derecho al voto.


LOS 6 MÍNIMOS AUTONÓMICOS 




Las autonomías tienen responsabilidad y competencias suficientes para garantizar la seguridad de las personas que viven en su territorio. Así pues, exigimos que la hagan efectiva.


1. La política de protección del menor, migrante o autóctono, debe ser pensada en defensa de sus derechos.

Exigimos un cambio de paradigma en el sistema de (des)protección de la infancia, donde ahora mismo prima el hecho de ser migrante sobre la condición de menor de edad. La voz de los niños y jóvenes bajo protección institucional debe ser central en el cambio de modelo de protección. Los hijos o hijas de familias pobres, sean migrantes o no, son a menudo institucionalizados innecesariamente, sin intervención judicial, causando graves perjuicios emocionales, sociales y económicos a familias ya de por sí precarizadas.

2. Acabar con los protocolos de discriminación dentro de la educación pública y establecer mecanismos que respeten y reconozcan todas las realidades familiares

Establecer mecanismos a las instituciones educativas que prevengan y detengan las discriminaciones a las unidades familiares diversas, alejándonos de un discurso único. Trabajar con las familias y menores, dentro y fuera de la escuela, valores antirracistas y feministas para ayudar a incluir en su imaginario todas las realidades familiares.

3. Acceso a la sanidad pública sin necesidad de empadronamiento y sin barreras lingüísticas y/o culturales.

Esto requiere de una formación adecuada a los trabajadores sanitarios, a fin de desmontar rumores y evitar las malas praxis con la excusa del desconocimiento de los derechos en materia de salud de las personas migrantes. Aparte, hace falta un refuerzo en servicios de traducción y mediación cultural en los centros de atención primaria.

4. Mecanismos de prevención, investigación, control y solución de prácticas racistas, xenófobas y de abuso de poder por parte de los cuerpos de seguridad autonómicos.

Es necesario que las CCAA utilicen sus competencias para garantizar que sus cuerpos de seguridad no apliquen identificaciones y detenciones arbitrarias, fundamentadas en prejuicios racistas y xenófobos, así como de aspecto físico. Por ello, exigimos formación en materia antirracista, antifascista y feminista, y mecanismos de control, seguimiento y, cuando sea necesario, inhabilitación de los agentes por estas prácticas habituales.

5. Los cargos públicos, así como en el funcionariado, deben reflejar la diversidad de la población real a la que representan. Exigimos formación obligatoria a todos estos cargos con perspectiva de género, antirracista y de identificación sexo-afectiva.

Se debe promover la incorporación de nuevos perfiles a los cargos públicos y al funcionariado, para que sea más cercano a la realidad de la sociedad a la que sirven. Hay, también, una formación obligatoria que promueva un funcionamiento de las entidades públicas libre de machismo, racismo, capacitismo, homofobia y transfobia. Esta formación debe ser prioritariamente impartida por personas de los colectivos que más a menudo encuentran barreras en las instituciones.

6. Tomar medidas para hacer realidad los compromisos adquiridos por parte de las instituciones autonómicas por el cierre de los CIE, el fin de las identificaciones ilegales por razón de perfil étnico y de las deportaciones forzosas.

Los parlamentos de diferentes CCAA que ya votaron y se comprometieron a exigir al gobierno estatal el cierre de los CIE, el fin de las identificaciones ilegales por razón de perfil étnico y las deportaciones forzosas, tienen que explicar a la ciudadanía qué han hecho hasta ahora y cuál es la hoja de ruta para hacerlo efectivo. Por ejemplo, el Parlamento de Cataluña se comprometió el 23 de julio de 2015 y las Cortes Valencianas el 15 de octubre del mismo año. Sin embargo, la situación sigue igual: en sus territorios a una parte de sus habitantes se la continúa criminalizando, persiguiendo, privando de libertad y expulsando con excusas administrativas.

diumenge, 7 de febrer de 2021

Acte Tarajal 2021 a Badalona

El 6 de febrer de 2021, en el marc de la VIII Marxa per la Dignitat es va fer un acte a la Platja del Coco de Badalona, organitzat per diverses entitats i col·lectius. Podeu veure'l sencer en aquest vídeo gravat per l'Observatori Marielle Franco:


Reportatge fotogràfic de Fotomovimiento: https://fotomovimiento.org/homenaje-a-7-anos-de-tarajal/


MANIFEST DE LA VIII MARXA PER LA DIGNITAT

Set anys des de la mort d’almenys 14 persones a la platja de Ceuta. Set anys d'impunitat. Set anys d'injustícia. Set anys lluitant en la Marxa per la dignitat. Set anys exigint responsabilitat i reparació. Set anys fent memòria, defensant la vida i exigint drets.

El 6 de febrer de 2014, a les 7.40 hores, morien, almenys, 14 persones quan tractaven d'aconseguir la riba d'una nova vida. En el seu intent d’accedir a la platja del Tarajal, a Ceuta, van ser rebuts per pilotes de goma i gasos lacrimògens de la Guàrdia Civil. Els van arrabassar les vides i els somnis.

Després de set anys de litigi, la situació actual no és gens esperançadora. El 27 de juliol de 2020 l'Audiència Provincial de Cadis va ordenar el sobreseïment lliure, un arxivament de la causa que assenyala que els Guàrdies Civils investigats no van cometre cap delicte. Per tant, els absol sense judici. Segueix pendent de tràmit el recurs contra aquesta decisió que s'ha de resoldre en el Tribunal Suprem.

Aquest 2020 ens deixa unes dades esfereïdores. A costa de l'enduriment del control fronterer i de les polítiques de mort de l'Europa fortalesa cada vegada són més les persones que perden la vida intentant arribar al nostre territori. Segons informes de Caminando Fronteras, encara que es comptabilitzen 2.170 morts en les rutes d'accés a l'estat espanyol, s'estima que el 95% de les víctimes desapareix en la mar sense que els seus cossos siguin recuperats. Si no hem estat capaços de salvar les seves vides, hauríem de responsabilitzar-nos de les seves morts.

En canvi, però, continuem perpetuant tota una maquinària política que finança la lluita contra la immigració irregular. Sota el mandat de Fernando Grande-Marlaska les partides pressupostàries destinades a les guàrdies costaneres i a la policia fronterera de països com el Marroc, Mauritània o el Senegal, entre altres, s'han triplicat. I si aquests recursos es destinessin a acollir en lloc de rebutjar?

Lluny de dissuadir, aquests esforços per contenir els fluxos migratoris, no han fet més que desviar-los cap a altres rutes més mortíferes com la de Canàries. Una ruta més complicada, cara i arriscada, els punts d'embarcament de la qual (Gàmbia, el Senegal i Mauritània) són cada vegada més llunyans i els exposa a les inclemències del temps i de la mar. A aquells que aconsegueixen superar la travessia, se'ls nega la pau i la paraula, ja que la violació de drets humans continua una vegada arribats a port.

Transformades en illes presó pel Ministeri de l'Interior, les illes Canàries serveixen com a laboratori social per al Govern “més progressista de la història”. Sense dret a la llibertat de circulació, en condicions d'amuntegament, pràcticament sense assistència lletrada i sense cap informació sobre la seva situació o el seu futur, arribant fins i tot a separar de manera forçosa a menors dels seus familiars, mantenen captives milers de persones. Creant camps amb milers de persones en barris humils, sense polítiques socials i sense mediació, permetent, gairebé es diria promovent, l'odi contra les persones que han arribat buscant una nova vida.

Són nombrosos els motius que empenyen a les persones a migrar: les guerres, el terrorisme, els conflictes polítics o ètnics, però també la falta d'oportunitats, el saqueig de la UE, que engrandeix la bretxa econòmica i social, ara agreujada per la crisi sanitària, econòmica i social de la COVID-19, també als països d'origen. Tots surten per cercar una vida millor, perseguint els seus somnis i desafiant unes fronteres imposades per interessos econòmics i polítics. Defensant el seu dret a migrar.

Aquesta Europa ens avergonyeix, és una Europa fortalesa que aixeca murs i tanques per a separar-nos, una Europa que espolia, es proveeix i expropia les riqueses del sud però que impedeix el pas de totes aquelles persones a les quals ha deixat sense recursos. Una Europa hipòcrita que externalitza les seves fronteres finançant a tercers perquè custodiïn els seus murs i que empeny a les persones migrants a l'exclusió, a la negació d'unes condicions de vida mínimes i a la falta d'accés als drets més bàsics. 

dissabte, 30 de gener de 2021

Set anys després, #TarajalNoOblidem

El 6 de febrer de 2014 al menys 14 persones van morir a la platja del Tarajal, a Ceuta, en ser interceptades per la polícia amb bales de goma i gasos lacrimògens. Set anys després, el procés de justícia i reparació segueix pendent. 
Els dies 5 i 6 de febrer recordarem la matança de Tarajal i seguirem reclamant justícia i reparació a molts indrets de l'Estat espanyol. Podeu veure tots els llocs aquí: bit.ly/mapatarajal2021

El dissabte 6 de febrer, a les 12h, Tanquem els CIE us convidem a participar en l'acte que es farà a la Platja del Coco de Badalona on no sols denunciarem la violència de la frontera sud sinó també la violència produïda per les fronteres externes i internes que amenacen quotidianament les persones migrants a les nostres ciutats.




 
El divendres 5 de febrer hi haurà un acte central retransmitit en streaming amb aquest programa:

#Tarajal2021      #TarajalNoOblidem

dimecres, 6 de gener de 2021

Idrissa Diallo, varón, 21 años...





[Castellano, més avall en català]
 

Idrissa Diallo, varón, 21 años, Guinea Conakry; estudios: podría haber sido médico, abogado, bombero, ingeniero... ya nunca se sabrá; estado civil: le quitaron la posibilidad de casarse, hijos nunca tendrá; su delito fue desafiar las políticas de control de fronteras y saltar la valla que separa Melilla de Marruecos, fue querer una vida mejor para él, para los suyos; fecha de la muerte: 5 de enero de 2012; causa de la muerte: según los informes médicos fallo cardiaco, pero murió por causa de racismo institucional, en el Centro de Internamiento de Extranjeros de Zona Franca. Tenía familia en su país natal, que durante años no tuvo un lugar para llorar porque su cuerpo estaba aquí, en una tumba sin nombre, en el cementerio de Montjuïc. 

A Idrissa lo mataron una serie de circunstancias desafortunadas, pero todas con un denominador común: la desidia y la falta de escrúpulos de un gobierno que tiene en una de las playas del mediterráneo un contador de muertos. Se le negó asistencia médica, los policías que lo custodiaban omitieron el deber de socorro… ¿pero a quién le importa la muerte de un negro más? Aunque se alegó que murió por “causas naturales” nunca aparecieron las grabaciones de la noche en la que desgraciadamente murió. Sus compañeros de celda fueron puestos en libertad, la (in) justicia se apresuró en dar carpetazo al caso y cerrar el tema sin hacer mucho ruido. 

El estado se negó a costear la repatriación del cuerpo. Aunque el joven había muerto bajo custodia policial, pusieron todas las trabas burocráticas posibles para que ese hecho no se llevase a cabo, aunque se contaba con dinero recaudado por particulares para cubrir dichos costes. Su familia pasó 6 años esperando poder enterrar al muchacho según el rito musulmán. Quizás albergando la esperanza de que todo fuera un error y que su Idrissa siguiera vivo, que fuera el hijo de otros el que había tenido la desgracia de morir, que él no se comunicaba con ellos porque había perdido el número o vaya uno a saber, estaba viviendo el sueño europeo porque Idrissa no era diferente de cualquier chaval de su edad, probablemente tendría sueños, deseos, esperanzas. Que por culpa de una decisión arbitraria se vieron truncados para siempre. Una víctima más del engranaje cruel y sistemático conocido como racismo institucional, que en su caso funcionó como una máquina perfecta y bien engrasada, que sesga vidas, rompe sueños, destroza familias, consume esperanzas y quebranta espíritus. 

Idrissa Diallo, joven, negro, pobre. Idrissa Diallo, una muerte más que se podría haber evitado. Idrissa Diallo, hijo, hermano, nieto, sobrino, amigo, padrino, amante, novio. Un joven con una vida por delante cuya historia se ha convertido en una crónica más de las muertes sin nombre. 

Idrissa, hermano, nosotres no olvidamos.

dijous, 10 de desembre de 2020

L'incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional

Comunicat en relació  a l'incendi a una nau al Gorg, a Badalona. 

Us hi podeu adherir aquí: https://bit.ly/AdhesionsComunicatGorg


En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi 

Ahir vam anar a dormir amb l'angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien acabar amb vides de persones que s'han vist excloses de tot plegat. 

Però per què arribem a aquest punt?

Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d'un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. La violació que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les administracions respectar, protegir i garantir l'accés a aquests drets. 

Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions. En primer lloc, a l'Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d'odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d'atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l'incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l'atenció social o a un habitatge digne. A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l'accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la mesa d'emergència. 

A l'Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d'una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones. 

Denunciem el racisme institucional Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d'Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l'exclusió, a l'assetjament policial als espais públics, a l'explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d'una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l'aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista. 

No permetrem la victimització i criminalització d'aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d'urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l'única opció per a les persones migrants. 

És urgent que les administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l'accés als drets més bàsics, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa. 

Denunciem la precarietat habitacional 

No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm dels diferents administracions públiques per combatre aquesta injustícia. 

L'accés i el gaudi de l'habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l'administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l'Agència d'Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d'inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s'executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, enlloc d’abordar la problemática amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen. 

Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d'inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalats a l'escola, són acusats pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d'habitabilitat. Es condemna a pares i mares pel fet d'intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom tal com s'expressa en la Declaració Universal de Drets Humans. 

Viure amb dignitat no és patir constantment d'una manca de recursos o del risc de ser desallotjats o afectats per un incendi. El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s'ha d'anar d'assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament. 

Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s'assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem violat en aquest i altres molts casos. 

Per això denunciem que el crim no és en viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi. 

Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (24/2015 RD 1/2019 11/2020...), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional i els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la Covid-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència. 

Per evitar situacions com la d'ahir, l'habitatge ha de deixar de ser una mercaderia. 

Denunciem la pobresa energètica 

Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l'eradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre. 

L'accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l'immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi el més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes. 

Drets humans com a privilegi

Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s'atorga a discreció segons el seguiment d'unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d'unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals. 

Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l'exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s'ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l'estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta, 

Les organitzacions signants, exigim als poders públics:

  • Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular. 
  • Garantir l'accés als drets bàsics: Padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc. Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia. 
  • Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses. 
  • Pla de Xoc d'Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l'estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d'Emergències d'habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals i/o precaris.  
  • Assegurar el dret de totes les persones a l'accés i gaudi d'un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes. 
  • Garantir l'accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d'aigua, llum i gas en situacions d'ocupació en precari. 
  • Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d'Interior i el d'Afers Socials i Família tal i com porten reclamant les organitzacions socials desde fa anys.

Entitats i col·lectius signants 
(Podeu afegir la vostra adhesió col·lectiva o personal a: https://bit.ly/AdhesionsComunicatGorg- PAHs catalanes )

- Tanquem els CIE 
- Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes 
- Coordinadora Obrim Fronteres 
- Emergencia Frontera Sur Barcelona 
- UGT/Bombers de Catalunya. 
- SOS Racisme Catalunya 
- Aliança contra la pobresa energètica (APE) 
- Sindicat llogateres 
- Irídia 
- Enginyeria Sense Fronteres 
- Terrassa Sense Murs 
- Aigua és Vida 
- Amics del Moviment Quart Món 
- Ecologistes en Acció 
- Espacio del Inmigrante 
- Suport Casa Àfrica 
- Arrels Fundació 
- Observatorio Marielle Franco 
- Coop 57

#ElRacismeInstitucionalMata