dilluns, 23 de març de 2020

La campaña estatal por el Cierre de los CIE exige la urgente puesta en libertad de todas las personas internadas en los CIE


“Exigimos que se cumplan las recomendaciones dadas por la Oficina del Defensor del Pueblo así como la paralización indefinida de las deportaciones ante la emergencia sanitaria por el CoVID-19“.

El pasado día 13 de marzo presentamos un comunicado desde la Campaña Estatal por el Cierre de los CIE donde exigimos al Estado español el cierre inmediato de los centros de internamiento de extranjeros y la puesta en libertad de las personas retenidas, ante el avance de la pandemia del CoVID-19. Asimismo, solicitamos al Consejo General del Poder Judicial que se libraran instrucciones de no ordenar nuevos internamientos atendiendo a la imposibilidad de ejecución de las expulsiones o devoluciones. Tras el comunicado hemos constatado el cierre puntual de algunas instalaciones, pero de forma muy modesta y bajo la presión ejercida por las protestas de las personas internas en los centros ante la carencia de medidas de protección e higiene adecuadas y suficientes. Los movimientos sociales como la Campaña por el cierre de los CIE hemos acompañado y dado voz a sus reivindicaciones.

Además, diversas organizaciones que forman parte de la campaña, se han dirigido a la Oficina del Defensor del Pueblo para mostrar su disconformidad con la presencia en los centros de internamiento de ciudadanos extranjeros, pese a la imposibilidad de materializar su expulsión o devolución. La respuesta del Defensor del Pueblo fue tajante: “Las circunstancias actuales impiden que se pueda dar cumplimiento a esta finalidad por lo que, a juicio del Defensor del Pueblo, estas personas deben ser puestas en libertad.”

Sin embargo la situación en los CIE sigue siendo muy complicada a día de hoy y aún permanecen en estos alrededor de 295 personas encerradas. La opacidad y la falta de información sobre la situación, está ocasionando momentos de tensión e incertidumbre por la difícil espera de resolver su situación con la mayor urgencia y antes de que los momentos más duros de esta crisis, anunciados insistentemente, hagan más complicada su resolución.

Ante la actual situación de emergencia sanitaria y la imposibilidad de realizar deportaciones por un plazo indefinido, desde la Campaña Estatal por el Cierre de los CIE exigimos:

  • La liberación de manera urgente de todas las personas que permanecen internadas hasta la fecha y que se informe de la situación y de las medidas que se vayan a tomar a estas personas diariamente. Al mismo tiempo que se notifique a las entidades, colectivos y plataformas acreditadas que les acompañan.
  • La habilitación de recursos habitacionales de acogida humanitaria para las personas que acaban de llegar al Estado Español o para las que no tienen domicilio, facilitando alternativas como domicilios de familiares o amistades.
  • La paralización indefinida de cualquier deportación así como de las notificaciones de deportación.
  • Por último exigimos la investigación por parte de los juzgados competentes así como por parte de la Unidad de Asuntos Internos de la Policía Nacional de las denuncias de malos tratos realizadas a algunas personas internas a raíz de las situaciones derivadas de las protestas en los distintos CIE.

divendres, 20 de març de 2020

Ja no hi ha interns al CIE de Barcelona, mentre en els altres CIE de l'Estat continua la tensió

ATENCIÓ!

Es tanca el #CIE de Zona Franca davant la impossibilitat de deportar els interns.

Seguim exigint el tancament de la resta de CIE de l'Estat, on encara queden moltes persones retingudes.

Seguim atentes a la investigació del cas denunciat ahir d'agressions policials cap a un intern del CIE de Zona Franca.

Volem recordar que quan la crisi del COVID2019 acabi, moltes seguirem lluitant per tancar aquests centres racistes.

Volem recordar que el pitjor virus és el RACISME INSTITUCIONAL.


dijous, 19 de març de 2020

Denunciem agressions policials en el CIE de Barcelona en el context de l'emergència sanitària

[Català, más abajo en castellano]

Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme volem denunciar que en el context actual d'emergència sanitària pel Covid-19 s'estan vivint situacions de tensió a l'interior dels CIE, que en cap cas poden suposar vulneracions dels drets fonamentals de les persones internades. Així mateix, fruit de la situació s'estan duent a terme actes de protesta com vagues de fam, mostra de pancartes o negativa temporal a entrar en les cel·les. Entenem que aquestes situacions han de considerar-se com un exercici del dret de reunió i manifestació pacífica i ara més que mai les autoritats han d'actuar amb la màxima professionalitat i proporcionalitat davant situacions de protesta, sempre protegint els drets de les persones internes i garantint el diàleg i la mediació en l'interior dels centres. Volem denunciar que després d'una protesta que va tenir lloc dissabte passat en el CIE de Barcelona, es va augmentar la tensió per part dels funcionaris cap a les persones internades.

Dilluns dia 16 de Març en aquest comunicat ja alertàvem del risc de que els interns patissin violència i agressions per part dels agents policials. Malauradament, més enllà de la tensió, avui hem de denunciar que el dia d'avui hem presentat una denúncia en nom d'un intern per haver estat sotmès a un eventual delicte contra la integritat moral i de lesions després d'haver estat agredit per agents de la policia nacional en la seva cel·la. Tal com ell mateix denuncia, “El passat diumenge dia 15 de març, sobre les 16:45 de la tarda, just després del recompte i abans de que els interns poguéssim sortir de les cel·les per anar al pati, vaig ser víctima d’una agressió per part de 5 dels policies nacionals encarregats de la custodia del centre. L’agressió es va produir dins de la meva cel·la, davant dels tres interns que comparteixen la cel·la amb mi“. Segons denuncia, un agent va entrar en la seva cel·la i, després de preguntar-li si havia estat ell qui els havia insultat, li va donar dues bufetades, davant la qual cosa l'intern li va apartar el braç. Després d'aquesta situació es van abalançar sobre ell fins a 5 policies i, mentre 3 agents l'immobilitzaven, el primer agent el va agredir amb cops de puny i un altre agent el colpejava amb la porra a l'esquena i a les cames. Un dels cops de puny va ser en la zona de l'ull, la qual cosa li ha deixat una lesió que pot ser corroborada per l'advocada.

La persona agredida va ser posada en llibertat en el dia d'ahir davant la impossibilitat de poder efectuar la seva deportació davant l'emergència sanitària pel Covid 19.

Exigim que el Ministeri d'Interior dugui a terme totes les mesures necessàries per tal de depurar la responsabilitat i per tal d'assegurar el manteniment de les imatges gravades per les càmeres de videovigilància, les quals s'ha demanat que siguin requerides al CIE pel jutjat de guàrdia amb caràcter urgent.

Tanquem els CIE! Prou agressions policials!

dilluns, 16 de març de 2020

Aturada la deportació de l’Abdallah!

Entre tantes males notícies us volem comunicar que dijous passat, el jutjat va acceptar el recurs presentat per l’advocada de l’Abdallah. Per tant, estem felices d’anunciar que la deportació de l’Abdallah ha estat aturada!

Gràcies a totes les que heu participat en la gestió jurídica, la difusió del cas, la concentració davant d’Estrangeria... gràcies a totes, no s’ha trencat el futur de la família de l’Abdallah i l’Anaïs.

Seguirem treballant per tancar els CIE, aturar les deportacions i abolir la llei d’Estrangeria i tot l’entramat jurídic racista i patriarcal.

Ni una veïna menys, ni una família trencada més!


#AbdallahEsQueda           #AnaïsNoEstàsSola


Així us informàvem del cas: 

L'excepcionalitat actual exigeix clausurar el CIE i alliberar tots els interns immediatament

[Català, más abajo en castellano]


Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme exigim la clausura immediata del CIE de la Zona Franca i l’alliberament de les persones internades en ell, per les circumstàncies excepcionals que concorren en l’actualitat.

Estat d’Alarma i deportacions impossibles

La pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 està provocant una cascada de decisions polítiques, socials, econòmiques i jurídiques que eren impensables al nostre país fa unes poques setmanes. La declaració de l’Estat d’Alarma, previst en l’art. 116 de la Constitució, és l’exemple més notori.

Els Centres d’Internament d’Estrangers i les polítiques migratòries d’expulsió i internament no podien quedar al marge i també, per la via dels fets, s’estan veient afectats.

En primer lloc, més de la meitat dels 196 països del món han vetat l’entrada de viatgers procedents d’Espanya (1), entre ells el Marroc, país al què s’efectua el major percentatge d’expulsions i devolucions d’estrangers des de fa anys. Ja sigui pel nombre de nacionals marroquins expulsats o també perquè el Marroc admet les expulsions en el seu territori de nacionals de tercers països, sobretot de l’Àfrica subsahariana (2).

En un país confinat, amb la llibertat deambulatòria dels ciutadans i els desplaçaments terrestres, aeris i marítims greument restringits, es pot parlar, sense por d’exagerar, d’un bloqueig tècnic dels mitjans de transport i el creuament de fronteres necessaris per executar les expulsions (3). Les expulsions resulten, ara per ara, impossibles.

Sense expulsió no hi pot haver internament

La naturalesa dels CIE els converteix en dispositius en els quals es compleix la mesura cautelar d’internament prevista en l’art. 61 de la Llei d’Estrangeria. Només en el cas que hi hagi possibilitat d’expulsar és legal privar de llibertat en un CIE Per això, la llei imposa un límit als internaments: “durant el temps mínim i imprescindible” (4) per verificar l’expulsió.

En el moment actual, impossibilitades les expulsions i devolucions pel tancament de fronteres, els CIE són dispositius ineficients i sense objecte, són incapaços d’aconseguir l’efecte per al qual van ser creats. En les actuals i excepcionals circumstàncies, l’internament comporta un patiment inútil i un recurs no solament il·legítim, sinó totalment injustificat.

Internament inútil, insalubre i insegur

No hem d’oblidar el dèficit sistèmic i habitual de l’assistència sanitària, de les mesures d’higiene i de les condicions de vida a l’interior del CIE. Fa poc menys de vuit mesos, denunciàvem les deplorables condicions d’insalubritat del centre durant la sufocant onada de calor del passat mes de juliol (5).

Com resumia la Campanya Estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions fa poques hores, les persones al CIE estan tancades en cel·les col·lectives i són obligades a compartir bany (6). No tenen accés lliure i constant a aigua corrent i la majoria de moviments (fins i tot per anar al bany) els interns els han de fer escortats per un agent de la policia, incrementant el risc de contagi. El sabó, els llençols nets, els contenidors de deixalles i la roba neta estan racionats o són manifestament insuficients. És impossible garantir la desinfecció realista dels centres, al ser llocs distribuïts en zones comunes en què es concentra constantment un elevat nombre de persones.

En el passat, els episodis amb brots de malalties infectocontagioses (tuberculosi, sarna...) sovint han significat el tancament dels centres per a la seva desinfecció i neteja, en concret els casos més recents ocorreguts el mes de febrer tant al CIE de Zapadores (Valencia) com al CIE d’Aluche (Madrid) (7).

És sabut que l’atenció del servei sanitari prestat per la mercantil privada Clínica Madrid no està present de la mateixa manera en tots els centres d’internament i, en els centres que opera, ni és contínua, ni compta amb els mitjans adequats i necessaris. Per als casos que surten de la mera administració de control farmacològic o de l’atenció de malalties molt lleus, el servei sanitari del CIE recorre sistemàticament i repetidament als recursos públics d’urgències hospitalàries (Hospital Clínic). Recursos públics que, com tots sabem, ja es troben sotmesos a una forta demanda i pressió des de fa dies.

Els agents del Cos Nacional de Policia, el personal de neteja i serveis, els membres de Creu Roja encarregats de l’atenció social als centres no estan exempts de ser transmissors i/o receptors del virus. La seva entrada i sortida exposa a les persones internes privades de llibertat. Els mateixos interns dissabte passat es queixaven que se’ls privava de visites de familiars i ONG però en canvi els operaris de les obres de reforma segueixen entrant i sortint del CIE, afegint doncs més risc. Hi ha, a més, persones internes que pateixen malalties cròniques de risc enfront el virus SARS-CoV-2.

Els interns del CIE de la Zona Franca són conscients que les deportacions i expulsions ara mateix no es poden fer efectives. Davant l’absurditat de la situació, porten des de dissabte en actitud de protesta pacífica, negant-se a entrar al menjador ni volent pujar a les cel·les, exigint una resposta per part de la Direcció del centre. Repetits incidents en el passat fan pensar que hi ha un risc real que aquesta protesta legítima per part dels interns sigui gestionada per part de la policia amb força excessiva o fins i tot amb violència i agressions físiques (8). Després d’anys d’exercir de jutge de control del CIE d’Aluche, Ramiro García de Dios declarava: “los CIE son centros de sufrimiento y espacios de opacidad e impunidad policial”(9).

Internament injustificat i llibertat immediata

La Directiva Europea 115/2008 de Retorn estableix clarament en el seu art. 15.4 (10) que si desapareixen les perspectives raonables de dur a terme les expulsions, per qualsevol circumstància sobrevinguda, l’internament és injustificat. En aquest cas, immediatament la persona migrant privada de llibertat en un CIE ha de ser alliberada. No hi ha una altra interpretació possible de la lectura de les lleis aplicables.

Si a la normalitat estem en contra de la detenció migratòria i les expulsions, en l'excepcionalitat no es justifica de cap manera la seva continuïtat, menys quan el que es posa en risc és la salut.

Per totes les raons exposades, considerem que es reuneixen les condicions legals necessàries per clausurar el CIE de la Zona Franca, posar en llibertat els interns que encara es troben en ell i, finalment, reflexionar amb profunditat i honestedat, com a societat, sobre els suposats beneficis que ens proporcionen les inhumanes polítiques d’internament i d’expulsió de persones migrants, tot apostant per una reforma migratòria integral, proposant polítiques d’acollida i no de deportacions.