dimarts, 28 de juny de 2022

Massacre a Melilla

Divendres 1/juliol sortim als carrers en suport als nostres germans supervivents de la #MasacreEnMelilla i contra els assassinats a la frontera, pels governs d'Espanya i el Marroc.



Convoquem una manifestació unitària per tots els morts a les fronteres, des de la Subdelegació del Govern a Barcelona (C/ Mallorca, 278), per assenyalar als responsables de les necropolítiques de Fronteres fins a la Plaça Idrissa Diallo, on muntarem un altar per recordar, presentar els nostres respectes i fer memòria a totes les morts de l'Europa Fortalesa.

Porteu espelmes i flors blanques per a l'altar.

A baix els murs de les fronteres!

#LasVidasNegrasImportan 
#LasVidasMigrantesImportan 
#MasacreEnMelilla

Convoquen: 
Marcha Tarajal, Caminando Fronteras, Movimiento #RegularitzacionYa, Iridia, Geum Doudou, Elin, CnaaeCat, Sindicato Mantero Top Manta, Solidary Wheels, Tanquem els CIE, SOS Racisme, Asamblea Idrissa Diallo.


[CAST]  

Viernes, 1 de julio, salimos a las calles en apoyo a nuestros hermanos supervivientes de la #MasacreEnMelilla y contra los asesinatos en la frontera, por los gobiernos de España y Marruecos.

Convocamos una manifestación unitaria por todos los muertos en las fronteras, desde la Subdelegación del Gobierno en Barcelona para señalar a los responsables de las necropolíticas de Fronteras hasta la Plaza Idrissa Diallo, donde montaremos un altar para recordar, presentar nuestros respetos y hacer memoria a todas las muertes de la Europa Fortaleza.

Traed velas y flores blancas para el altar.

¡Abajo los muros de las fronteras!
 
#LasVidasNegrasImportan 
#LasVidasMigrantesImportan 
#MasacreEnMelilla


Convocan: 
Marcha Tarajal, Caminando Fronteras, Movimiento #RegularitzacionYa, Iridia, Geum Doudou, Elin, CnaaeCat, Sindicato Mantero Top Manta, Solidary Wheels, Tanquem els CIE, SOS Racisme, Asamblea Idrissa Diallo.



divendres, 17 de juny de 2022

Cloenda del curs 'Contra l'odi, fem art. Per una societat antiracista'

El 16 de juny s'ha celebrat la jornada 'Artivisme per a la transformació social', com a cloenda del projecte d'educació antiracista 'Contra l'odi fem art. Per una societat antiracista' organitzat per l'Associació Dëkkandoo i la Fundació Guné, amb la col·laboració del Districte Sarrià-Sant Gervasi.
 

Alumnes de l'Institut Montserrat, EIP Costa i Llobera i el 19@ Centre de Formació, junt amb el seu professorat han visitat l'Espai Jove Casa Sagnier, on s'exposaven els treballs realitzats en els tallers impartits al llarg del curs, i després han assistit a la Taula de debat realitzada a l'Institut Montserrat.
 


Membres de la CNAAE i de Tanquem els CIE hem exposat casos concrets en què el racisme institucional ha vulnerat els drets de les persones, però també les accions realitzades per activistes, artistes, periodistes, advocades i molta gent que no es conformen i lluiten per denunciar i buscar justícia i reparació. Membres de la Fundació Guné i l'Associació Dekkandöo, així com a representants de l'alumnat han explicat la seva experiència al llarg del curs i l'acte ha acabat amb la lectura d'un manifest a càrrec d'estudiants i joves migrants.


Manifest

La joventut participant en el projecte 'Contra l’odi, fem art. Per una societat antiracista' volem manifestar que rebutgem qualsevol acte racista i que exigim el tancament del Centre d’Internament de Barcelona i en aquest sentit manifestem:
  • Que el racisme existeix a la nostra societat. 
  • Que el racisme silencia moltes veus de persones que lluiten pels seus drets.
  • Que per culpa del racisme hi ha moltes famílies separades i morts d’innocents.
  • Que molta gent pateix violència tant verbal com física pel seu color de pell.
  • Que en aquesta societat hi ha molta desigualtat, poc respecte i poca solidaritat i que entre totes hem de treballar per canviar aquesta realitat.
  • Que s’ha de respectar tota cultura i que no s’ha de discriminar cap persona per cap raó. 
  • Que les fronteres només existeixen sobre el paper, tot i ser l’arma amb més poder.
I per tot això exigim,
  • El compliment de la Declaració Universal de Drets Humans segons la qual tota persona neix lliure i igual en dignitat i en drets i cap persona pot ser discriminada per cap raó.
  • El tancament de tots els Centres d’Internament per a Estrangers i la fi de les deportacions.


Tanquem els CIE agraïm i valorem molt positivament haver participat per segona vegada en aquest projecte educatiu. Gràcies a la Fundació Guné, a l'Associació Dekkandöo, al professorat implicat i als i les alumnes. Bon estiu a totes!

dimecres, 15 de juny de 2022

[Comunicado del 15J, dia contra los CIE] Disidencia deportada

[CASTELLANO, més avall en català]


DISIDENCIA DEPORTADA

Desde la Campaña estatal por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones denunciamos que recientemente el Gobierno español ha deportado a dos personas poniendo en grave riesgo su vida e incumpliendo intencionadamente varios preceptos legales al hacerlo.

Lamentablemente esta afirmación es tan actual como atemporal. Hoy se materializa en las personas de Mohamed Benhalima y Mohamed Abdellah, dos activistas argelinos que buscaban asilo en España tras huir de su país, que les perseguía por haber denunciado públicamente varios casos de corrupción y de vulneraciones de derechos.

Ambos se han convertido en monedas de cambio de España para suavizar las relaciones con Argelia -el país que nos vende gas y que está entre los 9 que más condenas a muerte impone del mundo- o tras el conflicto desencadenado a consecuencia del cambio de postura español hacia el Sáhara Occidental debido a las presiones de Marruecos -el país que, a cambio de dinero, bloquea el paso de la gente que quiere llegar a Europa, y que lleva casi cincuenta años abusando del pueblo saharaui y ocupando sus territorios-.

Antes de proceder a la expulsión, los dos fueron encerrados en un centro de internamiento de extranjeros para que no huyeran, es decir, para que no pudieran escapar de la traición de un Estado que se dice de Derecho, pero que en la práctica es un Estado contra Derecho, pues incumple sistemáticamente su propia normativa para perseguir a quien debe proteger. Con la ley en la mano, Benhalima y Abdellah no deberían haber sido detenidos, ni internados, ni deportados, sino acogidos y amparados. Pero, desde su creación, los CIE han sido utilizados para llevar a cabo estos juegos sucios en los que las instituciones activan todos los instrumentos del dispositivo deportador con modos propios de una organización criminal, con el fin de consolidar las relaciones de poder establecidas a todos los niveles.

En la mayoría de los casos, el bloqueo de la acción política se materializa también en la amenaza que supone la puesta en marcha de este dispositivo para las personas que se encuentran en situación administrativa irregular, que ven su derecho universal a la libertad de expresión atacado precisamente por quienes son responsables de garantizarlo.

Cualquier desafío al sistema, incluso si es para su mejora, convierte a la persona en disidente. El mero hecho de atravesar una frontera -una línea imaginaria- con el cuerpo, constituye un acto de rebelión en sí, y es por ello que el sistema tiene un objetivo claro para su perpetuación: deshacerse de la disidencia.

Así, cada año el Estado español utiliza el internamiento en CIE y la deportación para impedir la acción política de decenas de personas. 

Lo hace cuando las personas ya eran políticamente activas antes de llegar a nuestro territorio y pueden servir a los planes o intereses del gobierno de turno, como es el caso de Benhalima y Abdellah para tratar de contentar a Argelia, de varios compañeros rifeños para intentar complacer a Marruecos, o de personas que luchaban en sus países por una vida digna, ya sea por motivos de género o para alcanzar mejores condiciones materiales para desarrollarse en libertad, deportadas para agradar a (los poderes fácticos que controlan) la comunidad internacional.

Lo hace cuando las personas se convierten en sujetos políticos activos a raíz de situaciones que han vivido durante su estancia en el territorio español, como puede ser la defensa del derecho a la vivienda - cuando actúa contra activistas de la PAH y otras organizaciones de barrio organizadas contra los desahucios- o por la autodeterminación de los pueblos -contra personas que apoyaban el proceso independentista en Cataluña-.

Incluso, una vez que las personas han sido internadas en un CIE, lo hace cuando deporta recurrentemente con una celeridad inusual a quienes han liderado protestas pacíficas dentro de estos centros, lo que en muchas ocasiones también imposibilita la investigación de las agresiones perpetradas por agentes de policía con carácter previo a la expulsión.

En definitiva, el Estado español impide a la población migrante la acción política y la defensa de sus derechos siempre que puede: instrumentaliza a las personas, ataca sus derechos, dispone impune e irresponsablemente de sus vidas y reviste su actuación de un halo de falsa legitimidad. Practica a diario lo que los propios Estados europeos han denominado “guerra híbrida” y, en su propósito de desposeer de agencia política a estas personas disidentes, envuelve en un marco de aparente legalidad todo un entramado dirigido a la represión de conductas que cuestionan cómo el abuso de poder está marcando el funcionamiento de nuestra sociedad.

Los CIE son cárceles racistas en las que se vulneran sistemáticamente los derechos humanos, son el brazo ejecutor de políticas antipersona, son centros de cosificación a merced de los designios de irresponsables políticos. Por eso, y por las miles de razones expuestas año tras año en nuestras campañas, desde todos los confines del territorio español, como cada 15J, Día contra los CIE, seguimos reivindicando el cierre inmediato y definitivo de los CIE y el fin de las deportaciones.

#DisidenciaDeportada 
#CIEsNO 
#StopDeportación

Más información sobre los casos de M. Benhalima y M. Abdellah: Abdellah y Benhalima, disidencia deportada



[CAT, más arriba en castellano]


15J. DIA CONTRA ELS CIE

Comunicat de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions


DISSIDÈNCIA DEPORTADA


Des de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions denunciem que recentment el Govern espanyol ha deportat dues persones posant en greu risc la seva vida i incomplint intencionadament diversos preceptes legals en fer-ho. 

Lamentablement aquesta afirmació és tan actual com atemporal. Avui es materialitza en les persones de Mohamed Benhalima i Mohamed Abdellah, dos activistes algerians que buscaven asil a Espanya després de fugir del seu país, que els perseguia per haver denunciat públicament diversos casos de corrupció i de vulneracions de drets.

Tots dos s'han convertit en monedes de canvi d'Espanya a fi de suavitzar les relacions amb Algèria -el país que ens ven gas i que està entre els 9 que més condemnes a mort imposa del món- o després del conflicte desencadenat a conseqüència del canvi de postura espanyola cap al Sàhara Occidental a causa de les pressions del Marroc -el país que, a canvi de diners, bloqueja el pas de la gent que vol arribar a Europa, i que porta gairebé cinquanta anys abusant del poble sahrauí i ocupant els seus territoris-.

Abans de procedir a l'expulsió, els dos van ser tancats en un centre d'internament d'estrangers perquè no fugissin, és a dir, perquè no poguessin escapar de la traïció d'un Estat que es diu de Dret, però que en la pràctica és un Estat contra Dret, perquè incompleix sistemàticament la seva pròpia normativa per a perseguir a qui ha de protegir. Amb la llei a la mà, Benhalima i Abdellah no haurien d'haver estat detinguts, ni internats, ni deportats, sinó acollits i emparats. Però, des de la seva creació, els CIE han estat utilitzats per dur a terme aquests jocs bruts en els quals les institucions activen tots els instruments del dispositiu deportador amb maneres pròpies d'una organització criminal, amb la finalitat de consolidar les relacions de poder establertes a tots els nivells.

En la majoria dels casos, el bloqueig de l'acció política es materialitza també en l'amenaça que suposa la posada en marxa d'aquest dispositiu per a les persones que es troben en situació administrativa irregular, que veuen el seu dret universal a la llibertat d'expressió atacat precisament pels qui són responsables de garantir-lo.

Qualsevol desafiament al sistema, fins i tot si és per a la seva millora, converteix la persona en dissident. El mer fet de travessar una frontera -una línia imaginària- amb el cos, constitueix un acte de rebel·lió en si, i és per això que el sistema té un objectiu clar per a la seva perpetuació: desfer-se de la dissidència.

Així, cada any l'Estat espanyol utilitza l'internament en CIE i la deportació per impedir l'acció política de desenes de persones. 

Ho fa quan les persones ja eren políticament actives abans d'arribar al nostre territori i poden servir als plans o interessos del govern de torn, com és el cas de Benhalima i Abdellah per tal de tractar d'acontentar Algèria, d’alguns companys rifenys per intentar complaure el Marroc, o de persones que lluitaven als seus països per una vida digna, ja sigui per motius de gènere o per aconseguir millors condicions materials per desenvolupar-se en llibertat, deportades per agradar a (els poders fàctics que controlen) la comunitat internacional.

Ho fa quan les persones es converteixen en subjectes polítics actius arran de situacions que han viscut durant la seva estada en el territori espanyol, com pot ser la defensa del dret a l'habitatge - quan actua contra activistes de la PAH i altres organitzacions de barri organitzades contra els desnonaments- o per l'autodeterminació dels pobles -contra persones que donaven suport al procés independentista a Catalunya-.

Fins i tot, una vegada que les persones han estat internades en un CIE, ho fa quan deporta recurrentment amb una celeritat inusual als qui han liderat protestes pacífiques dins d'aquests centres, la qual cosa en moltes ocasions també impossibilita la investigació de les agressions perpetrades per agents de policia amb caràcter previ a l'expulsió.

En definitiva, l'Estat espanyol impedeix a la població migrant l'acció política i la defensa dels seus drets sempre que pot: instrumentalitza les persones, ataca els seus drets, disposa impunement i irresponsablement de les seves vides i revesteix la seva actuació d'un halo de falsa legitimitat. Practica diàriament el que els propis Estats europeus han anomenat “guerra híbrida” i, en el seu propòsit de desposseir d'agència política a aquestes persones dissidents, embolica en un marc d'aparent legalitat tot un entramat dirigit a la repressió de conductes que qüestionen com l'abús de poder està marcant el funcionament de la nostra societat. 

Els CIE són presons racistes en les quals es vulneren sistemàticament els drets humans, són el braç executor de polítiques antipersones, són centres de reificació a mercè dels designis de polítics irresponsables. Per això, i per les milers de raons exposades any rere any en les nostres campanyes, des d’arreu del territori espanyol, com cada 15J, Dia contra els CIE, continuem reivindicant el tancament immediat i definitiu dels CIE i la fi de les deportacions.


Més informació sobre els casos de M. Benhalima i M. Abdellah: Abdellah y Benhalima, disidencia deportada

dimarts, 14 de juny de 2022

Artivisme per a la transformació social

Com vam fer l'any passat, Tanquem els CIE hem participat aquest curs en el projecte d'educació antiracista a instituts 'Contra l'odi fem art. Per una societat antiracista' organitzat per l'Associació Dëkkandoo i la Fundació Guné.
El proper dijous 16 de juny se celebra la jornada de cloenda 'Artivisme per a la transformació social' on es presentaran les cançons i cartelleria creades com a material de sensibilització contra el racisme per part de l’alumnat de l'Institut Montserrat, EIP Costa i Llobera i el 19@ Centre de Formació. 


A més, Tanquem els CIE participarem en la Taula de debat amb activistes i artivistes per reflexionar al voltant de situacions de racisme social i institucional i de com des de les entitats, l'activisme i l'art es pot treballar per a la seva erradicació. 
Moltes gràcies per convidar-nos!


Així va ser la cloenda de curs fa un any: https://www.tanquemelscie.cat/2021/06/projecte-daprenentatge-i-servei-aps.html

dissabte, 4 de juny de 2022

18J. ¿Por qué no lo llaman cárcel?

Dentro del ciclo "Un Migrante llamado Magón, Ilegal Aquí Ilegal Allá", organizado en Ciudad de México por el centenario del asesinato de Ricardo Flores MagónTanquem els CIE hemos sido invitadas a participar en la sesión ¿Por qué no lo llaman cárcel? Centros de internamiento para  extranjeros.

Organizada por los colectivos de la Ciudad de México Albergue Tochan Nuestra Casa y Huesos de Obsidiana, la charla será online, el sábado 18 de junio, a las 20:15h (hora de España) y podrá seguirse vía facebook Live en la página de Los otros muros Ricardo Flores Magón.

Ricardo Flores Magón fue un migrante, periodista y luchador social que fue asesinado el 21 de Noviembre de 1922 en una penitenciaria norteamericana. 

De febrero a Noviembre de 2022, diversas organizaciones están generando en Ciudad de México un diálogo entre la memoria Magonista y la lucha social actual.

Sin duda será una buena ocasión de acercar luchas hermanas por los derechos de las personas migrantes. Muchas gracias por invitarnos.