Gravació original: Irídia. Muntatge: Tanquem els CIE
Aquesta és la declaració de Tanquem els CIE en la roda de premsa:
Som aquí per denunciar una greu involució en tot el que envolta la política migratòria.
Si ja veníem denunciant el racisme estructural que propicia aberracions com la llei d’estrangeria, els CIE, les deportacions exprés, les devolucions en calent i tot l’entramat de mesures que omplen la vida de les persones migrants de fronteres i obstacles que són invisibles per a la població blanca europea, hem de denunciar que la situació de pandèmia s’ha utilitzat per produir una greu involució en els drets de les persones, de totes, però molt especialment de les persones migrants i racialitzades.
Encara que ho hem fet en altres ocasions, avui ho tornem a fer, tornem a denunciar que el CIE no reuneix les condicions mínimes sociosanitàries per realitzar les quarentenes, ni compta amb equipament mèdic en cas de ser necessari i tampoc no disposa de traductors oficials en cas de ser requerit no sols per parlar amb els advocats sinó també amb l'escàs personal mèdic durant una consulta, si hi ha aquesta possibilitat.
Ens trobem davant del CIE, veient la seva estructura carcerària i sabent que a dins hi ha persones tancades a l’espera de ser expulsades, però no les podem visitar; ni tan sols se’ns permet saber si una persona en concret a qui la seva família busca desesperadament hi està internada i, en el trist cas que el procés d'expulsió es dugui a terme, l’intern tampoc no es podrà acomiadar mínimament dels seus éssers estimats: desapareixerà “sense deixar rastre”. Tal és el nivell d’opacitat.
I no ho podem permetre!
Ara mateix hi pot haver una vaga de fam i no ho podem saber, hi pot haver situacions de maltractament, com els que de vegades hem pogut denunciar, i no ho podem saber. Hi poden haver entrat menors, com tantes altres vegades, i no podem saber si se’ls expulsa sense temps a fer les proves de majoria d’edat (per molt discutibles que siguin).
Igual que tampoc no sabem l’estat de salut, tant física com mental, en què es troben o si mentre som aquí els estat apallissant o si, com ha passat en altres ocasions, un intent de rebel·lió és sufocat amb maltractaments i violència. I tampoc no tenim ni idea de si l’infame mòdul per a dones ja s’ha estrenat amb alguna germana a qui han detingut pel seu aspecte no blanc.
En un moment on es relaxen les restriccions i podem assistir a festes, espectacles, restaurants, etc. aquest CIE (a diferència d’altres CIE de l’Estat) segueix tancat i barrat a visites d’advocades i voluntàries, però també de les famílies, i això és una greu vulneració dels drets dels interns i de les famílies, però també de tota la societat. No podem permetre que una estructura de l’Estat funcioni en una opacitat absoluta. És responsabilitat i competència de totes defensar els drets humans i cívics de totes les persones, sense distincions.
Les presons tenen una sèrie de lleis i normatives que monitoregen no sols el seu funcionament sinó també el tracte que reben les persones preses per part del funcionariat i vetllen perquè els seus drets humans fonamentals no es violin. Els CIE, en canvi, no i queda a criteri del director i dels policies com i de quina manera es tractaran els germans aquí dins, i el jutge de control, que és qui s'encarrega de les denúncies de maltractaments físics o mentals, la majoria de les vegades ni tan sols es pren el treball de contestar. I això per què? Simplement perquè les persones tancades aquí no són blanques i la violència cap a aquests cossos no blancs existeix pel racisme que impregna no sols la societat sinó les institucions fins a l’arrel.
També, de manera col·lectiva, llancem la convocatòria de mobilització (tant de bo massiva) el proper dissabte 12 de juny a les 6 de la tarda, aquí mateix, davant del CIE, per cridar ben fort que ens sobren raons per tancar els CIE i revertir la violència institucional.
Vindrem aquí dissabte a les 6h de la tarda per demanar l'abolició de les fronteres i per recordar a aquest país que les vides migrants són importants!
