Us expliquem el cas de l'Abdallah, intern en el CIE de Zona Franca, a punt de ser deportat mentre la seva parella i mare de la seva filla de 18 mesos és a punt de donar a llum.
És un cas que mostra clarament la violència institucional a què la racista Llei d'Estrangeria sotmet les nostres veïnes.
El proper dimarts 10 de març, a les 19:30h, us esperem davant de l'Oficina d'Estrangeria, Pg. Sant Joan, 189.
[Català, más abajo en castellano]
La Llei d'Estrangeria destrossa famílies i projectes vitals: el cas de l'Abdallah i l'Anaïs
L’Abdallah és un veí de Barcelona. Té 24 anys, és pare d'una nena de 18 mesos i, juntament amb la seva parella Anaïs, està esperant el seu segon fill. L’Anaïs és a punt de donar a llum. Però avui l’Abdallah es troba en el CIE de Zona Franca, a l'espera de la seva deportació forçada.
Identificació per perfil racial
El dia 26 de gener estava caminant tranquil·lament pel carrer, quan de sobte la policia el va identificar per perfil racial. Aquesta és una pràctica policial quotidiana que a més de ser il·legal, atempta contra la dignitat de les persones i criminalitza gran part de la població simplement pel fet d'ocupar l'espai públic. Les conseqüències d'aquesta identificació aleatòria i racista van ser la posada en custòdia de l’Abdallah en un calabós per la seva situació administrativa. Després de passar una nit en la comissaria, va ser traslladat i privat de llibertat en el CIE.
Commutació de pena: una doble condemna
L’Abdallah va ser jutjat per un delicte de furt en el 2018, pel qual se’l va condemnar a 18 mesos. Aquesta pena va ser substituïda per una expulsió forçada del territori juntament amb la prohibició d'entrada de 5 anys a l'Espai Schengen. En cap moment se li va donar l'oportunitat d'exercir el seu dret de demostrar el seu arrelament a la ciutat, el seu barri, les seves xarxes, la seva família. L'advocat d'ofici i el sistema de (in)justícia, operant sota la lògica d'aconseguir el màxim nombre de deportacions forçades, van vulnerar el seu dret a una tutela judicial efectiva, així com l'obligació judicial de comprovar aquest arrelament. L’Abdallah portava 3 anys empadronat a Barcelona, construint una família i comunitat. L'Estat, amb l'expulsió, aplica una condemna absolutament desproporcionada a l’Abdallah, i també a la seva família. Se l’està deportant per ser qui és, i no pel que ha fet.
La violència del racisme institucional trenca famílies i projectes vitals
L’Anaïs és la companya sentimental de l’Abdallah i és a punt de donar a llum per segona vegada. Té una nena de 18 mesos, i per visitar el seu company ha de prendre tres transports diferents per arribar al CIE de Zona Franca, amb tot el que això suposa donada la situació. L’Anaïs, com qualsevol embarassada en la recta final de la seva gestació, hauria d'estar tranquil·la i preparant la robeta i altres estris per al seu nadó. Hauria d'estar acompanyada per la seva parella, hauria de poder comptar amb el seu suport a l'hora d'anar a l'hospital per donar a llum i hauria de saber que si necessita ser hospitalitzada d'urgències per qualsevol raó, la seva filla gran es queda amb el seu pare. Però no serà així. La Llei d'Estrangeria l'obliga ara a ser mare soltera. Una vegada més, el racisme institucional ens segresta una veïna.
Exigim la llibertat immediata d'Abdallah, i de totes les preses polítiques de la Llei d'estrangeria.
Les deportacions són segrestos de l'Estat racista i patriarcal. Ni una veïna menys, ni una família trencada més!
#AbdallahEsQueda #AnaïsNoEstàsSola
#LleiEstrangeriaContraFamílies
[Castellano]
La Ley de Extranjería destroza familias y proyectos vitales: el caso de Abdallah y Anaïs
Abdallah es un vecino de Barcelona. Tiene 24 años, es padre de una niña de 18 meses y, junto con su pareja Anaïs, está esperando su segundo hijo. Anaïs está a punto de dar a luz. Pero hoy Abdallah se encuentra en el CIE de Zona Franca, a la espera de su deportación forzada.
Identificación por perfil racial
El día 26 de enero estaba caminando tranquilamente por la calle, cuando de repente la policía le identificó por perfil racial. Esta es una práctica policial cotidiana que además de ser ilegal, atenta contra la dignidad de las personas y criminaliza a gran parte de la población simplemente por el hecho de ocupar el espacio público. Las consecuencias de esta identificación aleatoria y racista, fueron la puesta en custodia de Abdallah en un calabozo por su situación administrativa. Tras pasar una noche en la comisaría, fue trasladado y privado de libertad en el CIE.
Conmutación de pena: una doble condena
Abdallah fue juzgado por un delito de hurto en el 2018, en el cual se le condenó a 18 meses. Esta pena fue sustituida por una expulsión forzada del territorio junto con la prohibición de entrada de 5 años al Espacio Schengen. En ningún momento se le dio la oportunidad de ejercer su derecho de demostrar su arraigo en la ciudad, su barrio, sus redes, su familia. El abogado de oficio y el sistema de (in)justicia, operando bajo la lógica de conseguir el máximo número de deportaciones forzadas, vulneraron su derecho a una tutela judicial efectiva, así como la obligación judicial de comprobar dicho arraigo. Abdallah llevaba 3 años empadronado en Barcelona, construyendo una familia y comunidad. El Estado, con la expulsión, aplica una condena absolutamente desproporcionada a Abdallah, y también a su familia. Se lo está deportando por ser quien es, y no por lo que ha hecho.
La violencia del racismo institucional rompe familias y proyectos vitales
Anaïs es la compañera sentimental de Abdallah y está a punto de dar a luz por segunda vez. Tiene una niña de 18 meses, y para visitar a su compañero tiene que tomar tres transportes diferentes para llegar al CIE de Zona Franca, con todo lo que ello supone dada la situación. Anaïs, como cualquier embarazada en la recta final de su gestación, debería estar tranquila y preparando la ropita y demás enseres para su bebé. Debería estar acompañada por su pareja, poder contar con su apoyo a la hora de ir al hospital para dar a luz y saber que si necesita ser hospitalizada de urgencias por cualquier razón, la hija mayor se queda con su padre. Pero no será así. La Ley de extranjería la obliga ahora a ser madre soltera. Una vez más, el racismo institucional nos secuestra a una vecina.
Exigimos la libertad inmediata de Abdallah, y de todas las presas políticas de la ley de extranjería.
Las deportaciones son secuestros del Estado racista y patriarcal. ¡Ni una vecina menos, ni una familia rota más!
#AbdallahEsQueda #AnaïsNoEstàsSola
#LleiEstrangeriaContraFamílies
