dimarts, 28 de novembre del 2017

Les promeses del ministre de l'Interior tracten d'amagar l'actual regressió de drets en els CIE

[CATALÀ, más abajo en castellano]

Comunicat de la Campanya estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions


La propaganda del Ministeri de l'Interior tracta d'amagar sense èxit l'actual regressió en matèria de drets en els CIE, com demostra l'ús de presons per a la privació de llibertat de persones estrangeres, cosa absolutament prohibida per la llei.

L’anunci petulant del Ministeri de l'Interior no evitarà que es reprodueixi l'ADN dels CIE i la vulneració sistemàtica de drets, donat el règim policial i la il•legitimitat de la privació de llibertat de les persones estrangeres.

Les organitzacions socials convoquem mobilitzacions el proper 30 de novembre contra el nou centre anunciat a Algesires, pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions.

Ahir, 27 de novembre del 2017, el ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido va anunciar la construcció d'un nou CIE a Algesires. No és la primera vegada en la història que un anunci o una inauguració d'un CIE serveix com una campanya de rentat d'imatge per a unes institucions que són espais de vulneració de drets per la seva mera existència, i que compten amb el rebuig de la societat i de les organitzacions socials. Així va succeir el 1988 amb la inauguració de l'hotelet com va ser anomenat el CIE de Moratalaz (un soterrani sense ventilació) on el propi director va ser imputat per tortures. De la mateixa manera, el 2005 el CIE d'Aluche va ser considerat un nou model de CIE que fins i tot va guanyar un premi d'arquitectura; però, no es van habilitar banys a les habitacions fins que les queixes dels interns i diverses organitzacions socials van donar lloc a actuacions judicials dels jutges de Control. La vulnerabilitat ha persistit i ha costat la vida a diverses persones, com Samba Martine i Idrissa Diallo.


Els anys de lluita pel tancament dels CIE han demostrat que, enfront de la propaganda i les declaracions oficials, són els fets i la realitat present la que ha de ser jutjada i la que constitueix el veritable model d'internament. També s'ha fet evident que a hores d'ara hi ha una gran regressió en matèria de drets i garanties. La setmana passada es coneixia amb estupor que prop de 500 persones havien estat traslladades al centre penitenciari d'Archidona, cosa prohibida expressament per la llei d'Estrangeria. Precisament aquesta possibilitat va suscitar un recurs d'inconstitucionalitat a la Llei d'Estrangeria de 7/1985 (Sentència del Tribunal Constitucional 115/1987, de 7 de juliol). No en va ahir es va presentar una denúncia davant la fiscalia denunciant aquests fets. El ministre de l'Interior justifica aquesta regressió apel·lant a una situació excepcional, com si les garanties de drets es poguessin suspendre per la voluntat o la incapacitat dels representants públics.

És una realitat que tots els CIE existents posseeixen problemes greus en les seves instal·lacions, que fins i tot han estat a punt de suposar el seu tancament (en no ajustar-se a allò que estableix el Reglament). Més greu encara que l'estat de les instal·lacions ho és el fet que s'estigui internant persones per una simple falta administrativa, com és l'estada irregular.

Diferents organitzacions, associacions (àdhuc, sindicats policials) i, fins i tot, Ajuntaments i Parlaments autonòmics han reclamat en els últims anys el tancament dels Centres d'Internaments per a Estrangers. Per aquesta raó, l'anunci fet pel ministre de l'Interior suposa el malbaratament de recursos públics en unes institucions que provoquen un gran rebuig social i que són veritables forats negres del dret.

La història ha demostrat que aquests anuncis petulants solen donar lloc a institucions que reprodueixen una vegada i una altra un mateix patró: la seva mera existència genera sofriment i violacions sistemàtiques de drets humans. Precisament perquè tots els drets queden supeditats a la seguretat i el control, decidit de manera arbitrària pels agents de policia que gestionen aquests centres. Una arbitrarietat que es torna impunitat davant la inaccessibilitat d'aquestes institucions policials per a les organitzacions socials i que ha donat lloc a morts, violacions, tortures, maltractaments, abusos ...

Per tot això mostrem el nostre rebuig més ferm a l'obertura d'un nou CIE i convoquem a les diferents mobilitzacions que es realitzaran el proper dijous 30 de novembre, al llarg de tot el territori, davant del Ministeri d’Interior, davant dels CIE o davant les delegacions del govern, per tal de reclamar el cessament de les polítiques repressives, la fi de l'internament i la fi de les deportacions.

NI NOUS NI RENOVATS, CIE TANCATS!


[CASTELLANO, més amunt en català]

Comunicado de la Campaña estatal por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones

Las promesas del Ministro del Interior tratan de esconder la actual regresión de derechos en los Centros de Internamiento de Extranjeros

La propaganda del Ministerio del Interior trata de esconder sin éxito la actual regresión en materia de derechos en los CIE, como demuestra el uso de prisiones para la privación de libertad de personas extranjeras, algo absolutamente prohibido por la ley.

El petulante anuncio del Ministerio del Interior no evitará que se reproduzca el ADN de los CIE y la vulneración sistemática de derechos, dado el régimen policial y la ilegitimidad de la privación de libertad de las personas extranjeras.

Las organizaciones sociales convocan movilizaciones para el 30 de Noviembre contra el nuevo centro anunciado en Algeciras, por el cierre de los CIE y el fin de las deportaciones.

En el día de ayer, 27 de noviembre del 2017, el Ministro del Interior Juan Ignacio Zoido ha anunciado la construcción de un nuevo CIE en Algeciras. No es la primera vez en la historia que un anuncio o una inauguración de un CIE sirve como una campaña de lavado de imagen para unas instituciones que son espacios de vulneración de derechos por su mera existencia, que cuentan con el rechazo de la sociedad y de las organizaciones sociales. Así sucedió en 1988 con la inauguración del hotelito como fue denominado el CIE de Moratalaz (un sótano sin ventilación) donde el propio Director fue imputado por torturas. De la misma forma, en 2005 el CIE de Aluche fue considerado un nuevo modelo de CIE que incluso ganó un premio de arquitectura; sin embargo, no se habilitaron baños en las habitaciones hasta que las quejas de los internos y diversas organizaciones sociales dieron lugar a autos judiciales de los Jueces de Control. La vulnerabilidad ha persistido costando la vida a varias personas, como Samba Martine e Idrissa Diallo.

Los años de lucha por el cierre de los CIE han demostrado que frente a la propaganda y las declaraciones oficiales son los hechos y la realidad presente la que debe ser juzgada y la que constituye el verdadero modelo de internamiento. También se ha hecho evidente que en estos momentos existe una gran regresión en materia de derechos y garantías. La semana pasada se conocía con estupor como cerca de 500 personas habían sido trasladadas al centro penitenciario de Archidona, algo prohibido expresamente por la ley de Extranjería. Precisamente esta posibilidad suscitó un recurso de inconstitucionalidad a la Ley de Extranjería de 7/1985 (Sentencia del Tribunal Constitucional 115/1987, de 7 de julio). No en vano se ha presentando una denuncia ante la fiscalía en el día de ayer denunciando estos hechos. El Ministro del Interior justifica esta regresión apelando a una situación excepcional, como si las garantías de derechos pudieran suspenderse por la voluntad o la incapacidad de los representantes públicos.

Es una realidad que todos los CIE existentes poseen graves problemas en sus instalaciones, que incluso han estado a punto de suponer su cierre (al no ajustarse a lo establecido en el Reglamento). Más grave aún que el estado de las instalaciones lo es el hecho de que se esté internado a personas por una mera falta administrativa, como es la estancia irregular.

Diferentes organizaciones, asociaciones (hasta sindicatos policiales) e, incluso, Ayuntamientos y Parlamentos autonómicos han reclamado en los últimos años el cierre de los Centros de Internamientos para Extranjeros. Por esta razón, el anuncio realizado por el Ministro del Interior supone el derroche de recursos públicos en unas instituciones que cuentan con un gran rechazo social y que son verdaderos agujeros negros del derecho.

La historia ha demostrado que estos petulantes anuncios suelen dar lugar a instituciones que reproducen una y otra vez un mismo patrón: su mera existencia genera sufrimiento y violaciones sistemáticas de derechos humanos. Precisamente porque todos los derechos quedan supeditados a la seguridad y el control, decidido de forma arbitraria por los agentes de policía que gestionan estos centros. Una arbitrariedad que se torna impunidad ante la inaccesibilidad de estas instituciones policiales a las organizaciones sociales y que ha dado lugar a muertes, violaciones, torturas, malos tratos, abusos…

Por todo esto mostramos nuestro más firme rechazo a la apertura de un nuevo CIE y convocamos a las diferentes manifestaciones que se realizarán el próximo jueves 30 de Noviembre, a lo largo de todo el territorio, ante el Ministerio de Interior, ante los CIE o ante las delegaciones del gobierno, para reclamar el cese de las políticas represivas, el fin del internamiento y el fin de las deportaciones.


NI NUEVOS NI RENOVADOS, ¡CIE CERRADOS!