Col·lectius socials i activistes ens mobilitzem contra els Centres d'Internament d'Estrangers a través de la campanya "Territori libre de CIE" i ens oposem a la creació de nous centres a l'Estat
Nombrosos moviments socials i activistes hem iniciat la campanya Territori Lliure de CIE, que té per objectiu denunciar la existència i lamentables condicions dels Centres d'Internament d'Estrangers, que considerem "forats negres en el nostre Estat de Dret". Alcem la veu com a part de la reivindicació d'una societat sense racisme.
Les organitzacions denunciem que en aquests centres, pels quals en els últims cinc anys han passat més de 42.000 persones, segons dades del Ministeri de l'Interior, es tanca "en condicions inhumanes" i fins a 60 dies persones que no han comès cap delicte, Una mesura "absolutament desproporcionada" en el nostre marc legal, que només preveu la privació de llibertat per delictes greus.
Per això, considerem que aquests centres són una "aberració jurídica que incompleix la Constitució" i que són fruit d'unes polítiques racistes i criminals contra les persones migrants. Els definim com "instruments racistes, que vinculen la migració i la delinqüència i que reforcen una societat dividida i fracturada".
Actualment, existeixen set CIE en el territori espanyol en què es retenen persones migrants a Algesires, Barcelona, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Múrcia, Santa Cruz de Tenerife i València. El Ministeri d'Interior va anunciar el passat mes d'abril la creació de tres nous centres a Algesires, Màlaga i Madrid, i a l'estiu va informar de la seva intenció de construir un altre més per a Andalusia oriental, a Granada o Almeria.
Els moviments socials mostrem la nostra "oposició total" a que s'obrin nous CIE, ja que queda provat que "s'hi violen els drets humans", les seves instal·lacions i tractaments retinguts són "indignes" i és freqüent trobar menors, víctimes de tracta i pares i mares de menors espanyols.
A més de ser profundament racistes, -el 90% de les persones que han passat pels CIE eren africanes- una xifra desproporcionada per al pes de la població migrant a Espanya-, no compleixen la funció per a la qual s'han creat. Segons dades del Govern el passat desembre, el 71% de les persones estrangeres que es van internar als CIE el 2016 no van ser finalment expulsades.
Les vulneracions de drets són tan greus i les condicions tan indignades, que no pocs governs regionals i ajuntaments han aprovat mocions contra aquests centres: les Corts Valencianes, el Parlament de Navarra, el Parlament de Catalunya, i ajuntaments com els de Madrid, Barcelona, València, Màlaga, entre altres. El rebuig també prové d'organismes internacionals de drets humans, associacions de jutges de l'Estat espanyol, com Jutges per a la Democràcia, juristes de pes i personalitats de la cultura.
Les organitzacions i activistes sota la campanya 'Territori lliure de CIE' aclarim que és necessari que aquests centres, contraris als drets humans, desapareguin i que ho facin en el marc de profundes reformes en les polítiques migratòries. "Assumir la reclusió i expulsió com a norma, no deixa espai per poder exercir els drets fonamentals".
Per això, la campanya pretén unificar el treball i els propòsits de nombrosos col·lectius en favor del tancament dels qualificats com "centres sense drets", que fan possible el respecte a la dignitat de totes les persones, independentment del lloc d'origen.
Per a més informació i per a adhesió de nous col·lectius:www.apdha.org/libre-de-cie/
