6 exigències mínimes en les eleccions catalanes

[6 exigencias mínimas en las elecciones catalanas (cast)]

Aquestes són les nostres exigències mínimes a totes les candidatures en les eleccions catalanes: 

 

La Generalitat de Catalunya té responsabilitat i competències suficients per garantir el compliment dels drets de totes les persones que viuen en el seu territori. Exigim que el facin efectiu.

1. Mecanismes de prevenció, recerca, control i solució de pràctiques racistes, xenòfobes i d'abús de poder per part dels cossos de seguretat autonòmics.

És necessari que la Generalitat utilitzi les seves competències per tal de garantir que els seus cossos de seguretat no apliquin ni permetin identificacions i detencions arbitràries, fonamentades en prejudicis racistes i xenòfobs, així com d'aspecte físic. Per això, exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista, i mecanismes de control, seguiment i, quan sigui necessari, inhabilitació dels agents per aquestes pràctiques habituals.

 

2. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual serveixen. Exigim formació obligatòria a tots aquests càrrecs amb perspectiva de gènere, antiracista i d'identificació sexe-afectiva..

 

S'ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i a la renovació del funcionariat, perquè siguin més propers a la realitat de la societat a la qual es deuen. És necessària, també, una formació i seguiment obligatoris que promoguin un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col•lectius que més sovint troben barreres en les institucions.

 

3. Accés a la sanitat pública sense necessitat d'empadronament i sense barreres lingüístiques i/o culturals.

Això requereix d'una formació i seguiment adequats del personal sanitari, a fi de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l'excusa del desconeixement dels drets en matèria de salut de les persones migrants. Cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural en els centres d'atenció primària. És urgent recuperar una sanitat pública universal real, que contempli els drets reproductius i de gènere de tota la població.

 

4. La política de protecció de menors, migrants o no, ha de basar-se en la defensa dels seus drets.

 

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix preval el fet de ser migrant sobre la condició de menor d'edat. La veu de nens, nenes i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills i filles de famílies pobres, siguin migrants o no, acaben innecessàriament en institucions, sense intervenció judicial, i això causa greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades.

 

5. Acabar amb els protocols de discriminació dins de l'educació pública i establir mecanismes que respectin i reconeguin totes les realitats familiars.

Establir mecanismes en les institucions educatives que previnguin i eliminin les discriminacions a les unitats familiars diverses, allunyant-nos d'un discurs únic. Treballar amb les famílies i menors, dins i fora de l'escola, valors antiracistes i feministes per ajudar a incloure en el seu imaginari totes les realitats familiars.

 

6. Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part del Parlament de Catalunya en 2015 pel tancament dels CIE i la fi de les identificacions il•legals per perfil ètnic i de les deportacions forçoses.

El Parlament de Catalunya es va comprometre el 23 de juliol de 2015 a exigir al govern estatal el tancament dels CIE i la fi de les identificacions il•legals per perfil ètnic i de les deportacions forçoses. Nou anys més tard, la situació segueix igual: a Catalunya, se segueix criminalitzant, perseguint, privant de llibertat i expulsant amb excuses administratives, una part dels seus habitants. Parlament i Govern han d'explicar a la ciutadania què han fet fins ara i quin és el full de ruta per fer efectives aquestes demandes.

No votis a qui no et garanteixi això com a mínim!

I si pensaves no votar, sigues realment radical i cedeix el teu vot!

 #MínimsTanquem   

#CedeixElTeuVot

6 exigencias mínimas en las elecciones catalanes

[6 exigències mínimes en les eleccions catalanes (cat)]

Estas son nuestras exigencias mínimas a todas las candidaturas en las elecciones catalanas: 

 

La Generalitat de Catalunya tiene responsabilidad y competencias suficientes para garantizar el cumplimiento de los derechos de todas las personas que viven en su territorio. Exigimos que lo hagan efectivo.

1. Mecanismos de prevención, investigación, control y solución de prácticas racistas, xenófobas y de abuso de poder por parte de los cuerpos de seguridad autonómicos.

Es necesario que la Generalitat utilice sus competencias para garantizar que sus cuerpos de seguridad no apliquen ni permitan identificaciones y detenciones arbitrarias, fundamentadas en prejuicios racistas y xenófobos, así como de aspecto físico. Por ello, exigimos formación en materia antirracista, antifascista y feminista, y mecanismos de control, seguimiento y, cuando sea necesario, inhabilitación de los agentes por estas prácticas habituales.

 

2. Los cargos públicos, así como el funcionariado, deben reflejar la diversidad de la población real a la que sirven. Exigimos formación obligatoria a todos estos cargos con perspectiva de género, antirracista y de identificación sexo-afectiva.

 

Se ha de promover la incorporación de nuevos perfiles a los cargos públicos y a la renovación del funcionariado, para que sea más cercano a la realidad de la sociedad a la que se deben. Es necesaria, también, una formación y seguimiento obligatorios que promuevan un funcionamiento de las entidades públicas libre de machismo, racismo, capacitismo, homofobia y transfobia. Esta formación debe ser prioritariamente impartida por personas de los colectivos que más a menudo encuentran barreras en las instituciones.

 

3. Acceso a la sanidad pública sin necesidad de empadronamiento y sin barreras lingüísticas y/o culturales.

Esto requiere de una formación y seguimiento adecuados al personal sanitario, a fin de desmontar rumores y evitar las malas praxis con la excusa del desconocimiento de los derechos en materia de salud de las personas migrantes. Hace falta un refuerzo en servicios de traducción y mediación cultural en los centros de atención primaria. Es urgente recuperar una sanidad pública universal real, que contemple los derechos reproductivos y de género de toda la población.

 

4. La política de protección de menores, migrantes o no, debe basarse en la defensa de sus derechos.

 

Exigimos un cambio de paradigma en el sistema de (des)protección de la infancia, donde ahora mismo prima el hecho de ser migrante sobre la condición de menor de edad. La voz de niños, niñas y jóvenes bajo protección institucional debe ser central en el cambio de modelo de protección. Los hijos e hijas de familias pobres, sean migrantes o no, acaban innecesariamente en instituciones, sin intervención judicial, causando graves perjuicios emocionales, sociales y económicos a familias ya de por sí precarizadas.

 

5. Acabar con los protocolos de discriminación dentro de la educación pública y establecer mecanismos que respeten y reconozcan todas las realidades familiares.

Establecer mecanismos en las instituciones educativas que prevengan y eliminen las discriminaciones a las unidades familiares diversas, alejándonos de un discurso único. Trabajar con las familias y menores, dentro y fuera de la escuela, valores antirracistas y feministas para ayudar a incluir en su imaginario todas las realidades familiares.

 

6. Tomar medidas para hacer realidad los compromisos adquiridos por parte del Parlament de Catalunya en 2015 por el cierre de los CIE y el fin de las identificaciones ilegales por perfil étnico y de las deportaciones forzosas.

El Parlament de Catalunya se comprometió el 23 de julio de 2015 a exigir al gobierno estatal el cierre de los CIE y el fin de las identificaciones ilegales por perfil étnico y de las deportaciones forzosas. Nueve años más tarde, la situación sigue igual: en Catalunya, a una parte de sus habitantes se la continúa criminalizando, persiguiendo, privando de libertad y expulsando con excusas administrativas. Parlament y Govern tienen que explicar a la ciudadanía qué han hecho hasta ahora y cuál es la hoja de ruta para hacer efectivas estas demandas.

¡No votes a quien no te garantice esto cómo mínimo!

Y si pensabas no votar, ¡sé realmente radical y cede tu voto!

 #MínimsTanquem   

#CedeixElTeuVot

Exigim que continui la tramitació parlamentària de la #ILPregularización

El dimarts 9 d’abril en el Ple del Congrés es votarà la presa en consideració de la ILP per una Regularització Extraordinària de persones en situació irregular. Si el PSOE vota en contra junt amb PP i VOX, el recorregut de la iniciativa s’haurà acabat sense haver estat mai debatuda al Congrés.

Aquesta possibilitat és inadmissible.

Des de Tanquem els CIE hem acompanyat l’esforç enorme del moviment de persones migrants de tot l’estat per recollir les 700.000 firmes de ciutadans i ciutadanes amb DNI espanyol que demanem la regularització que afectaria al voltant de mig milió de persones.

També sabem les greus conseqüències que té la política migratòria, amb una llei d’estrangeria racista i injusta, per a la vida de milers de persones en situació irregular, sempre abocades a la precarietat i la discriminació, sempre amenaçades per la possibilitat de l’internament en un CIE i la deportació.

Senyores i senyors diputats del PSOE, no caiguin en el parany de la dreta, siguin coherents amb les regles del joc democràtic que vostès mateixos han dissenyat. El moviment estatal #RegularizaciónYa ha complert sobradament la seva part. Ara els toca a vostès continuar la tramitació parlamentària prevista. La proposta ha de ser debatuda àmpliament al Congrés.

No fer-ho i eliminar la possibilitat de sentir en seu parlamentària tots els arguments que sustenten aquesta iniciativa abans de ser votada no sols és una nova mostra del racisme institucional que nega els drets a les persones en situació irregular, sinó que també ignora i menysté la voluntat de 700.000 ciutadans i ciutadanes que hem manifestat la nostra demanda de regularització extraordinària.

Senyores i senyors diputats del PSOE, exigim que el dimarts 9 d’abril no bloquegin el recorregut previst de la  #ILPregularización.

#ILPregularización

13 d'abril. Jornada contra el racisme a Ripoll

El dissabte 13 d'abril participarem en la Jornada contra el racisme que se celebrarà a Ripoll. La jornada, organitzada per la Plataforma Antifeixista del Ripollès, se celebrarà a partir de les 11h al passeig de Ragull de Ripoll. Totes som ripolleses!

Tarajal, no oblidem! 10 anys exigint veritat, justícia i reparació

El dissabte 3 de febrer s'ha realitzat la XI Marxa per la dignitat a la platja de Tarajal (Ceuta), però també a diverses ciutats de l'estat. 

A Barcelona, col·lectius migrants, antiracistes i contra el feixisme de Catalunya ens hem citat a la platja del Somorrostro, davant de l'Hospital del Mar, per recordar el que va passar el 6 de febrer de 2014 al Tarajal. Uns fets per als quals continuem demanant veritat, justícia i reparació.

[CAT, más abajo en castellano]

Manifest de la XI Marxa per la Dignitat

Un any més, ens reunim a la platja del Tarajal per denunciar i exigir justícia per la mort de 14 dels nostres germans el 6 de febrer de 2014: Yves, Samba, Daouda, Armand, Luc, Roger Chimie, Larios, Youssouf, Ousmane, Keita, Jeannot, Oumarou, Blaise i un altre company el nom del qual desconeixem. Un any més, ens reunim per a fer memòria i continuar reivindicant que ningú mereix morir a les fronteres buscant una vida millor.

Es compleixen 10 anys de la Tragèdia del Tarajal, 10 anys de dolor, d'impunitat i d'injustícia, però també, 10 anys de lluita, de resistència i de força col·lectiva.

En aquesta platja, fa 10 anys, 14 persones van morir ofegades mentre la Guàrdia Civil els disparava amb boles de goma i els llançava material antidisturbis per tal d’evitar que arribessin a la costa. 23 persones van ser retornades a les autoritats marroquines des de la mateixa platja i sense accés a cap procediment formal. Les autoritats no els van auxiliar. Les autoritats no es van posar en contacte amb les seves famílies. Al llarg d'aquests anys, i malgrat les denúncies, les autoritats no han investigat prou aquests fets, no s'han depurat responsabilitats i el cas s'ha tancat deixant a les famílies sense respostes i sense justícia.

La Tragèdia del Tarajal no és un cas aïllat, forma part d'un sistema pervers, racista, colonial i supremacista blanc que menysprea i assassina els cossos, les vides negres, les vides magrebines, les vides migrants, no investiga les seves morts i no fa res per evitar que es continuïn repetint. L'any 2023 va acabar deixant darrere seu més de 6.600 víctimes en l'intent d'arribar a les nostres costes.

Després de tot aquest temps, aquest sistema racista i les seves polítiques migratòries continuen negant el dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a la no-repetició. Encara avui, les famílies de les víctimes segueixen sense conèixer la veritat, sense ser reparades, reconegudes i sense poder acomiadar als seus éssers estimats amb dignitat. Les fronteres continuen sent espais de no dret i de mort, i segueixen sense existir vies legals i segures que evitin tragèdies com aquesta.

Denunciem:

• El racisme en totes les seves formes, però avui sobretot aquell que atempta contra la vides migrants a les fronteres a través de les institucions i les polítiques frontereres. 
• Denunciem el neocolonialisme present en les polítiques de cooperació al desenvolupament al servei del control i l'externalització de fronteres. 
• Denunciem la instrumentalització de les persones migrants i l'explotació dels seus cossos. 
• Denunciem el “Pacte Europeu de Migracions i Asil”, incompatible amb els drets humans que provocarà que tragèdies com la del Tarajal i el 24J continuïn repetint-se. 
• Denunciem la violència administrativa que dificulta l'accés de moltes persones a conèixer els seus drets, a sol·licitar asil, els exposa a més violències com l'explotació laboral, addiccions, situació de carrer, i fa de les institucions una frontera més. 
• Denunciem que l'estat no es responsabilitzi any rere any dels milers de morts de persones migrants en la mar. 
• Denunciem el degoteig constant de morts i desaparicions que es donen a les platges de Ceuta i Melilla.

Per tot això, exigim:

• Que l'Estat assumeixi la seva responsabilitat sobre les morts del Tarajal, repari a les seves víctimes i estableixi mecanismes per salvaguardar les vides a les fronteres. 
• Que es permeti als familiars de les víctimes del Tarajal visitar la sepultura i decidir sobre el destí dels cossos dels seus fills. 
• Exigim una millor gestió dels recursos i pressupostos públics, invertint més polítiques socials que ofereixin un acolliment digne per a totes les persones migrants i refugiades. 
• Que es promoguin relacions justes amb els països del sud global i que cessi l'espoli dels seus recursos naturals. 
• Que cessi l'ús de la violència a les fronteres. 
• Que es garanteixi el rescat de totes les vides en la mar. 
• Que es reconegui el dret a la lliure circulació de totes les persones.

Un any més ens reunim aquí per cridar que totes la vides importen, que les vides migrants importen, que les vides negres importen. Continuarem lluitant tantes dècades com siguin necessàries a fi que les vides negres i les vides migrants siguin respectades i dignificades. Continuarem reunint-nos i alçant la veu per totes les víctimes de les fronteres. Continuarem demanant justícia i veritat per a elles i les seves famílies.

Tarajal, No Oblidem! 10 anys exigint veritat, justícia i reparació.

---

[CAST, més amunt en català]

Manifiesto de la XI Marcha por la Dignidad

Un año más, nos reunimos en la playa del Tarajal para denunciar y exigir justicia por la muerte de 14 de nuestros hermanos el 6 de febrero de 2014: Yves, Samba, Daouda, Armand, Luc, Roger Chimie, Larios, Youssouf, Ousmane, Keita, Jeannot, Oumarou, Blaise y otro compañero cuyo nombre desconocemos. Un año más, nos reunimos para hacer memoria y seguir reivindicando que nadie merece morir en las fronteras buscando una vida mejor.

 

Se cumplen 10 años de la Tragedia del Tarajal, 10 años de dolor, de impunidad y de injusticia, pero también, 10 años de lucha, de resistencia y de fuerza colectiva. 

En esta playa, hace 10 años, 14 personas murieron ahogadas mientras la Guardia Civil les disparaba con bolas de goma y les lanzaba material antidisturbios para evitar que llegaran a la costa. 23 personas fueron devueltas a las autoridades marroquíes desde la misma playa y sin acceso a ningún procedimiento formal. Las autoridades no les auxiliaron. Las autoridades no se pusieron en contacto con sus familias. A lo largo de estos años y a pesar de las denuncias, las autoridades no han investigado estos hechos suficientemente, no se han depurado responsabilidades y el caso se ha cerrado dejando a las familias sin respuestas y sin justicia.

 

La Tragedia del Tarajal no es un caso aislado, forma parte de un sistema perverso, racista, colonial y supremacista blanco que menosprecia y asesina los cuerpos, las vidas negras, las vidas magrebíes, las vidas migrantes, no investiga sus muertes y no hace nada para evitar que se sigan repitiendo. El año 2023 acabó dejando tras de sí más de 6.600 víctimas en el intento de llegar a nuestras costas.

 

Después de todo este tiempo, este sistema racista y sus políticas migratorias siguen negando el derecho a la verdad, a la justicia, a la reparación y a la no-repetición. Todavía hoy, las familias de las víctimas siguen sin conocer la verdad, sin ser reparadas, reconocidas y sin poder despedir a sus seres queridos con dignidad. Las fronteras siguen siendo espacios de no derecho y de muerte, y siguen sin existir vías legales y seguras que eviten tragedias como esta.

Denunciamos: 

• El racismo en todas sus formas, pero hoy sobre todo, aquel que atenta contra la vidas migrantes en las fronteras a través de las instituciones y las políticas fronterizas.
• Denunciamos el neocolonialismo presente en las políticas de cooperación al desarrollo al servicio del control y la externalización de fronteras.
• Denunciamos la instrumentalización de las personas migrantes y la explotación de sus cuerpos.
• Denunciamos el “Pacto Europeo de Migraciones y Asilo”, incompatible con los derechos humanos que provocará que tragedias como la del Tarajal y el 24J sigan repitiéndose.
• Denunciamos la violencia administrativa que dificulta el acceso de muchas personas a conocer sus derechos, a solicitar asilo, les expone a más violencias como la explotación laboral, adicciones, situación de calle, y hace de las instituciones una frontera más.
• Denunciamos que el estado no se responsabilice de las miles de muertes en el mar cada año de personas migrantes.
• Denunciamos el constante goteo de muertes y desapariciones que se dan en las playas de Ceuta y Melilla.

Por todo ello, exigimos:

• Que el Estado asuma su responsabilidad sobre las muertes del Tarajal, repare a sus víctimas y establezca mecanismos para salvaguardar las vidas en las fronteras.
• Que se permita a los familiares de las víctimas del Tarajal visitar la sepultura y decidir sobre el destino de los cuerpos de sus hijos.
• Exigimos una mejor gestión de los recursos y presupuestos públicos, invirtiendo más políticas sociales que ofrezcan una acogida digna para todas las personas migrantes y refugiadas.
• Que se promuevan relaciones justas con los países del sur global y que cese el expolio de sus recursos naturales.
• Que cese el uso de la violencia en las fronteras.
• Que se garantice el rescate de todas vidas en el mar.
• Que se reconozca el derecho a la libre circulación de todas las personas. 

Un año más nos reunimos aquí para gritar que todas la vidas importan, que las vidas migrantes importan, que las vidas negras importan. Seguiremos luchando tantas décadas como sean necesarias para que las vidas negras y las vidas migrantes sean respetadas y dignificadas. Seguiremos reuniéndonos y alzando la voz por todas las víctimas de las fronteras. Seguiremos pidiendo justicia y verdad para ellas y sus familias.

Tarajal, ¡No Olvidamos! 10 años exigiendo verdad, justicia y reparación.

---

Roda de premsa a Ceuta, prèvia a la Marxa: