El dissabte 3 de febrer s'ha realitzat la XI Marxa per la dignitat a la platja de Tarajal (Ceuta), però també a diverses ciutats de l'estat.
A Barcelona, col·lectius migrants, antiracistes i contra el feixisme de Catalunya ens hem citat a la platja del Somorrostro, davant de l'Hospital del Mar, per recordar el que va passar el 6 de febrer de 2014 al Tarajal. Uns fets per als quals continuem demanant veritat, justícia i reparació.
[CAT, más abajo en castellano]
Manifest de la XI Marxa per la Dignitat
Un any més, ens reunim a la platja del Tarajal per denunciar i exigir justícia per la mort de 14 dels nostres germans el 6 de febrer de 2014: Yves, Samba, Daouda, Armand, Luc, Roger Chimie, Larios, Youssouf, Ousmane, Keita, Jeannot, Oumarou, Blaise i un altre company el nom del qual desconeixem. Un any més, ens reunim per a fer memòria i continuar reivindicant que ningú mereix morir a les fronteres buscant una vida millor.
Es compleixen 10 anys de la Tragèdia del Tarajal, 10 anys de dolor, d'impunitat i d'injustícia, però també, 10 anys de lluita, de resistència i de força col·lectiva.
En aquesta platja, fa 10 anys, 14 persones van morir ofegades mentre la Guàrdia Civil els disparava amb boles de goma i els llançava material antidisturbis per tal d’evitar que arribessin a la costa. 23 persones van ser retornades a les autoritats marroquines des de la mateixa platja i sense accés a cap procediment formal. Les autoritats no els van auxiliar. Les autoritats no es van posar en contacte amb les seves famílies. Al llarg d'aquests anys, i malgrat les denúncies, les autoritats no han investigat prou aquests fets, no s'han depurat responsabilitats i el cas s'ha tancat deixant a les famílies sense respostes i sense justícia.
La Tragèdia del Tarajal no és un cas aïllat, forma part d'un sistema pervers, racista, colonial i supremacista blanc que menysprea i assassina els cossos, les vides negres, les vides magrebines, les vides migrants, no investiga les seves morts i no fa res per evitar que es continuïn repetint. L'any 2023 va acabar deixant darrere seu més de 6.600 víctimes en l'intent d'arribar a les nostres costes.
Després de tot aquest temps, aquest sistema racista i les seves polítiques migratòries continuen negant el dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a la no-repetició. Encara avui, les famílies de les víctimes segueixen sense conèixer la veritat, sense ser reparades, reconegudes i sense poder acomiadar als seus éssers estimats amb dignitat. Les fronteres continuen sent espais de no dret i de mort, i segueixen sense existir vies legals i segures que evitin tragèdies com aquesta.
Denunciem:
- El racisme en totes les seves formes, però avui sobretot aquell que atempta contra la vides migrants a les fronteres a través de les institucions i les polítiques frontereres.
- Denunciem el neocolonialisme present en les polítiques de cooperació al desenvolupament al servei del control i l'externalització de fronteres.
- Denunciem la instrumentalització de les persones migrants i l'explotació dels seus cossos.
- Denunciem el “Pacte Europeu de Migracions i Asil”, incompatible amb els drets humans que provocarà que tragèdies com la del Tarajal i el 24J continuïn repetint-se.
- Denunciem la violència administrativa que dificulta l'accés de moltes persones a conèixer els seus drets, a sol·licitar asil, els exposa a més violències com l'explotació laboral, addiccions, situació de carrer, i fa de les institucions una frontera més.
- Denunciem que l'estat no es responsabilitzi any rere any dels milers de morts de persones migrants en la mar.
- Denunciem el degoteig constant de morts i desaparicions que es donen a les platges de Ceuta i Melilla.
Per tot això, exigim:
- Que l'Estat assumeixi la seva responsabilitat sobre les morts del Tarajal, repari a les seves víctimes i estableixi mecanismes per salvaguardar les vides a les fronteres.
- Que es permeti als familiars de les víctimes del Tarajal visitar la sepultura i decidir sobre el destí dels cossos dels seus fills.
- Exigim una millor gestió dels recursos i pressupostos públics, invertint més polítiques socials que ofereixin un acolliment digne per a totes les persones migrants i refugiades.
- Que es promoguin relacions justes amb els països del sud global i que cessi l'espoli dels seus recursos naturals.
- Que cessi l'ús de la violència a les fronteres.
- Que es garanteixi el rescat de totes les vides en la mar.
- Que es reconegui el dret a la lliure circulació de totes les persones.
Un any més ens reunim aquí per cridar que totes la vides importen, que les vides migrants importen, que les vides negres importen. Continuarem lluitant tantes dècades com siguin necessàries a fi que les vides negres i les vides migrants siguin respectades i dignificades. Continuarem reunint-nos i alçant la veu per totes les víctimes de les fronteres. Continuarem demanant justícia i veritat per a elles i les seves famílies.
Tarajal, No Oblidem! 10 anys exigint veritat, justícia i reparació.
[CAST, més amunt en català]
Manifiesto de la XI Marcha por la Dignidad
Un año más, nos reunimos en la playa del Tarajal para denunciar y exigir justicia por
la muerte de 14 de nuestros hermanos el 6 de febrero de 2014: Yves, Samba,
Daouda, Armand, Luc, Roger Chimie, Larios, Youssouf, Ousmane, Keita, Jeannot,
Oumarou, Blaise y otro compañero cuyo nombre desconocemos. Un año más, nos
reunimos para hacer memoria y seguir reivindicando que nadie merece morir en las
fronteras buscando una vida mejor.
Se cumplen 10 años de la Tragedia del Tarajal, 10 años de dolor, de impunidad y de
injusticia, pero también, 10 años de lucha, de resistencia y de fuerza colectiva.
En esta playa, hace 10 años, 14 personas murieron ahogadas mientras la Guardia
Civil les disparaba con bolas de goma y les lanzaba material antidisturbios para
evitar que llegaran a la costa. 23 personas fueron devueltas a las autoridades
marroquíes desde la misma playa y sin acceso a ningún procedimiento formal. Las
autoridades no les auxiliaron. Las autoridades no se pusieron en contacto con sus
familias. A lo largo de estos años y a pesar de las denuncias, las autoridades no han
investigado estos hechos suficientemente, no se han depurado responsabilidades y
el caso se ha cerrado dejando a las familias sin respuestas y sin justicia.
La Tragedia del Tarajal no es un caso aislado, forma parte de un sistema perverso,
racista, colonial y supremacista blanco que menosprecia y asesina los cuerpos, las
vidas negras, las vidas magrebíes, las vidas migrantes, no investiga sus muertes y
no hace nada para evitar que se sigan repitiendo. El año 2023 acabó dejando tras
de sí más de 6.600 víctimas en el intento de llegar a nuestras costas.
Después de todo este tiempo, este sistema racista y sus políticas migratorias siguen
negando el derecho a la verdad, a la justicia, a la reparación y a la no-repetición.
Todavía hoy, las familias de las víctimas siguen sin conocer la verdad, sin ser
reparadas, reconocidas y sin poder despedir a sus seres queridos con dignidad. Las
fronteras siguen siendo espacios de no derecho y de muerte, y siguen sin existir
vías legales y seguras que eviten tragedias como esta.
Denunciamos:
- El racismo en todas sus formas, pero hoy sobre todo, aquel que atenta contra la vidas migrantes en las fronteras a través de las instituciones y las políticas fronterizas.
- Denunciamos el neocolonialismo presente en las políticas de cooperación al desarrollo al servicio del control y la externalización de fronteras.
- Denunciamos la instrumentalización de las personas migrantes y la explotación de sus cuerpos.
- Denunciamos el “Pacto Europeo de Migraciones y Asilo”, incompatible con los derechos humanos que provocará que tragedias como la del Tarajal y el 24J sigan repitiéndose.
- Denunciamos la violencia administrativa que dificulta el acceso de muchas personas a conocer sus derechos, a solicitar asilo, les expone a más violencias como la explotación laboral, adicciones, situación de calle, y hace de las instituciones una frontera más.
- Denunciamos que el estado no se responsabilice de las miles de muertes en el mar cada año de personas migrantes.
- Denunciamos el constante goteo de muertes y desapariciones que se dan en las playas de Ceuta y Melilla.
Por todo ello, exigimos:
- Que el Estado asuma su responsabilidad sobre las muertes del Tarajal, repare a sus víctimas y establezca mecanismos para salvaguardar las vidas en las fronteras.
- Que se permita a los familiares de las víctimas del Tarajal visitar la sepultura y decidir sobre el destino de los cuerpos de sus hijos.
- Exigimos una mejor gestión de los recursos y presupuestos públicos, invirtiendo más políticas sociales que ofrezcan una acogida digna para todas las personas migrantes y refugiadas.
- Que se promuevan relaciones justas con los países del sur global y que cese el expolio de sus recursos naturales.
- Que cese el uso de la violencia en las fronteras.
- Que se garantice el rescate de todas vidas en el mar.
- Que se reconozca el derecho a la libre circulación de todas las personas.
Un año más nos reunimos aquí para gritar que todas la vidas importan, que las
vidas migrantes importan, que las vidas negras importan. Seguiremos luchando
tantas décadas como sean necesarias para que las vidas negras y las vidas
migrantes sean respetadas y dignificadas. Seguiremos reuniéndonos y alzando la
voz por todas las víctimas de las fronteras. Seguiremos pidiendo justicia y verdad
para ellas y sus familias.
Tarajal, ¡No Olvidamos! 10 años exigiendo verdad, justicia y reparación.
Roda de premsa a Ceuta, prèvia a la Marxa:
