Denunciem la mala gestió d’un brot de covid dins del CIE de la Zona Franca

 

Migra Studium, Irídia, SOS Racisme i Tanquem els CIE hem adreçat una queixa davant del jutjat de control del CIE denunciant la situació d’urgència sanitària que es viu dins del Centre d‘internament d'estrangers de la Zona Franca i demanant mesures efectives per garantir l’atenció adequada a les persones internes.

Tenim coneixement d’un brot de contagis en el CIE de la Zona Franca, que ja arriba almenys a 23 contagiats. Aquestes persones estan aïllades de la resta d’interns però compartint cel•les. La tensió acumulada dins del CIE s’ha incrementat i ha augmentat la conflictivitat: hi ha interns en vaga de fam i un intern ha manifestat idees suïcides. La resposta a aquesta inquietud creixent ha estat la presència d’agents antidisturbis dins del CIE, amb l’agreujant d’utilitzar armes amb gas lacrimogen dins del centre. A això s’afegeixen les queixes recurrents dels interns respecte als àpats freds i de mala qualitat i a l’aigua freda a les dutxes.

Tal com hem denunciat des de l’inici de la pandèmia, el CIE no reuneix les condicions per fer front a un brot de COVID, tal com ja va manifestar l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el mateix Servei Sanitari del centre.

D’altra banda, en el CIE de Barcelona (a diferència d’altres CIE de l’Estat) s’han suspès o restringit les visites als interns tant d’advocades, com d’ONG, com de familiars dels interns. Fruit de denúncies anteriors, els jutjats de control van decretar l’establiment de visites, però les condicions imposades per la direcció del centre, amb el requisit previ d’instància per part de la persona interna, han entorpit greument el funcionament de les visites i han vulnerat els drets de les persones internes.

Per això demanem:

• que els jutjats de control i la fiscalia d’estrangeria facin visites d’inspecció sorpresives que incloguin entrevistes confidencials i aleatòries als interns. 
• que es requereixi l’actual protocol d’actuació sanitària del CIE, sobre gestió de contagis i quarantenes 
• que s’acordi que les persones que han de complir quarantena i aïllament siguin traslladades a un lloc adient, fora del CIE. 
• que es requereixi el registre i les històries clíniques dels interns que han donat positiu en COVID a fi que un metge forense pugui valorar si s’han pres les mesures adequades. 
• que es requereixi informe del CIE sobre la necessitat, utilitat i proporcionalitat de la presència d’agents antidisturbis en el recinte del CIE, així com de la disponibilitat i l’ús eventual de gas lacrimogen. 
• que es requereixi el protocol sobre autòlisi i antisuicidi del CIE i la seva aplicació als interns durant el mes de gener. 
• que es requereixi el protocol mèdic vigent sobre atenció a persones en vaga de fam.
• i que es dicti una resolució que obligui al CIE a autoritzar l’entrada i la visita d'intèrprets i voluntaris d’ONG, familiars i d’advocades a demanda o amb simple acceptació per part de la persona interna.

29G. Racisme institucional i fronteres

El divendres 28 de gener, a les 19:30h. membres de Tanquem els CIE parlarem de racisme institucional i fronteres  a l'Ateneu Júlia Romera, al carrer Sant Ramon, 51 de Santa Coloma de Gramanet, en el marc de les Jornades Antifeixistes organitzades per Santako Antifeixista. 

[MANIFEST] La implantació de la Intel·ligència Artificial a la frontera i la vulneració de drets

Tanquem els CIE adhereix al Manifest que alerta que l'ús de la Intel·ligència Artificial en el control fronterer agreujarà l'estigmatització i la criminalització de les persones migrants.  

Foto: Tanquem els CIE. Imatge de la marxa que s'organitza cada any a Melilla en l'aniversari de la matança de Tarajal.

MANIFEST

La implantació de la Intel·ligència Artificial a la frontera i la vulneració de drets

Recentment ha aparegut a premsa la notícia sobre la voluntat del govern espanyol d’aplicar l’anomenada «frontera intel·ligent» als passos fronterers de Ceuta i Melilla amb l’objectiu d’exercir un major control de seguretat mitjançant l’ús d’intel·ligència artificial a través de la recollida de dades biomètriques (reconeixement facial, empremtes dactilars…). Davant d’aquesta notícia, les sotasignades manifestem la nostra preocupació i creiem necessari alertar dels perills associats a aquest tipus de decisions polítiques que comporta l’ús de la intel·ligència artificial.

En memòria de l'Idrissa Diallo, 1991-2012

Avui fa 10 anys que l'Idrissa Diallo va morir, estant sota la custòdia de l'estat espanyol, en el Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca (Barcelona), on la llei d'estrangeria l'havia tancat.  Havia demanat auxili en repetides ocasions. Tenia 21 anys.

Nosaltres no vam conèixer l’Idrissa Diallo. Però va ser la seva mort injusta la que ens va reunir i organitzar per denunciar no sols la injustícia de la seva mort, sinó la seva situació i la de tots els companys i companyes que com ell són condemnades pel racisme d'un estat que expulsa, oprimeix i mata.

Perquè… Idrissa és qualsevol persona que arriba a la costa d'Europa després de vèncer el mar i és tancada esperant la seva deportació. Idrissa és també qui mor ofegat al mar fugint de la guerra o la pobresa.

Idrissa és la mare que decideix que l'únic camí és desobeir fronteres per protegir la seva família.

Idrissa és qui, encara amb talls de les tanques de la Frontera Sud, és retornat en calent en contra de tot dret humà pregonat per la Unió Europea.

Idrissa és la dona que es queda a Europa criant sola la seva família, quan el pare és deportat.

Idrissa és aquell a qui paren pel carrer cada dia pel seu color de pell. I el que no és jutjat pel que ha fet, sinó pel que és sense les garanties que li són pròpies per dret.

Idrissa és aquella que només troba feina netejant i tenint cura de gent gran, sense importar la seva preparació o especialització. Idrissa treballa a Lleida recollint pomes i viu en un garatge.

Idrissa és la temporera de Huelva tancada i assetjada pel seu contractador.

Idrissa ven, darrere d'una manta, per sobreviure i suporta sobre les seves espatlles la violència policial i la violència estructural del racisme. I de vegades cau fulminat, esgotat per les persecucions.

Idrissa és el xaval que viu al carrer, ignorat per totes les institucions que haurien de vetllar pel seu benestar.

Idrissa és la persona migrant a qui li deneguen tractament mèdic i mor de malalties fàcilment tractables.

Idrissa és totes i cadascuna de les persones que estan avui tancades en els Centres d'Internament d'Estrangers, per no poder complir amb els tràmits administratius que se'ls imposen i alhora se'ls deneguen.

Idrissa és Lucrecia Pérez, Mor Sylla, Osamuyi Aikpithany, Jonathan Sizalima, Mohammad Abagui, Samba Martine, Mame Mbaye, Alpha Pam, Marouane Abouobaida.

Idrissa són els menors que van morir en el sistema de desprotecció de la infància, com Soufian Hnin i Mamadou Barry.

Idrissa és també Aramis Manukyan, Alik, que va morir al CIE en un suïcidi tan opac com el de Mohamed Bouderbala a la presó en construcció que van utilitzar com a CIE a Archidona.

Idrissa és la Fatou, l’Amadou, Boubacar, Thierno, Baye, els companys ferits física i emocionalment i tots els que 1 any després de l'incendi de la nau de Gorg segueixen sofrint el racisme en els seus cossos.

Passen els anys i l’opacitat persisteix. Encara no sabem per què va morir Idrissa, per què el seu cos va ser retingut durant 6 mesos, per què ningú no va contactar oficialment amb la seva família per comunicar la seva mort. Per què tant silenci.

Per Idrissa i per tantes persones maltractades i violentades per una política migratòria assassina, seguirem lluitant per trencar l'entramat legal, polític i social que sustenta la llei d'estrangeria i l'Europa Fortalesa.

Gràcies a tantes iniciatives col·lectives i personals que sostenen aquesta lluita, que mantenen la memòria que van voler esborrar. Gràcies a totes les que es troben en cerca permanent de la veritat i la reparació.

#DiSuNombre   #SayHisName    #CIEsNo    #TanquemElsCIE