diumenge, 7 de febrer del 2021

Acte Tarajal 2021 a Badalona

El 6 de febrer de 2021, en el marc de la VIII Marxa per la Dignitat es va fer un acte a la Platja del Coco de Badalona, organitzat per diverses entitats i col·lectius. Podeu veure'l sencer en aquest vídeo gravat per l'Observatori Marielle Franco:


Reportatge fotogràfic de Fotomovimiento: https://fotomovimiento.org/homenaje-a-7-anos-de-tarajal/


MANIFEST DE LA VIII MARXA PER LA DIGNITAT

Set anys des de la mort d’almenys 14 persones a la platja de Ceuta. Set anys d'impunitat. Set anys d'injustícia. Set anys lluitant en la Marxa per la dignitat. Set anys exigint responsabilitat i reparació. Set anys fent memòria, defensant la vida i exigint drets.

El 6 de febrer de 2014, a les 7.40 hores, morien, almenys, 14 persones quan tractaven d'aconseguir la riba d'una nova vida. En el seu intent d’accedir a la platja del Tarajal, a Ceuta, van ser rebuts per pilotes de goma i gasos lacrimògens de la Guàrdia Civil. Els van arrabassar les vides i els somnis.

Després de set anys de litigi, la situació actual no és gens esperançadora. El 27 de juliol de 2020 l'Audiència Provincial de Cadis va ordenar el sobreseïment lliure, un arxivament de la causa que assenyala que els Guàrdies Civils investigats no van cometre cap delicte. Per tant, els absol sense judici. Segueix pendent de tràmit el recurs contra aquesta decisió que s'ha de resoldre en el Tribunal Suprem.

Aquest 2020 ens deixa unes dades esfereïdores. A costa de l'enduriment del control fronterer i de les polítiques de mort de l'Europa fortalesa cada vegada són més les persones que perden la vida intentant arribar al nostre territori. Segons informes de Caminando Fronteras, encara que es comptabilitzen 2.170 morts en les rutes d'accés a l'estat espanyol, s'estima que el 95% de les víctimes desapareix en la mar sense que els seus cossos siguin recuperats. Si no hem estat capaços de salvar les seves vides, hauríem de responsabilitzar-nos de les seves morts.

En canvi, però, continuem perpetuant tota una maquinària política que finança la lluita contra la immigració irregular. Sota el mandat de Fernando Grande-Marlaska les partides pressupostàries destinades a les guàrdies costaneres i a la policia fronterera de països com el Marroc, Mauritània o el Senegal, entre altres, s'han triplicat. I si aquests recursos es destinessin a acollir en lloc de rebutjar?

Lluny de dissuadir, aquests esforços per contenir els fluxos migratoris, no han fet més que desviar-los cap a altres rutes més mortíferes com la de Canàries. Una ruta més complicada, cara i arriscada, els punts d'embarcament de la qual (Gàmbia, el Senegal i Mauritània) són cada vegada més llunyans i els exposa a les inclemències del temps i de la mar. A aquells que aconsegueixen superar la travessia, se'ls nega la pau i la paraula, ja que la violació de drets humans continua una vegada arribats a port.

Transformades en illes presó pel Ministeri de l'Interior, les illes Canàries serveixen com a laboratori social per al Govern “més progressista de la història”. Sense dret a la llibertat de circulació, en condicions d'amuntegament, pràcticament sense assistència lletrada i sense cap informació sobre la seva situació o el seu futur, arribant fins i tot a separar de manera forçosa a menors dels seus familiars, mantenen captives milers de persones. Creant camps amb milers de persones en barris humils, sense polítiques socials i sense mediació, permetent, gairebé es diria promovent, l'odi contra les persones que han arribat buscant una nova vida.

Són nombrosos els motius que empenyen a les persones a migrar: les guerres, el terrorisme, els conflictes polítics o ètnics, però també la falta d'oportunitats, el saqueig de la UE, que engrandeix la bretxa econòmica i social, ara agreujada per la crisi sanitària, econòmica i social de la COVID-19, també als països d'origen. Tots surten per cercar una vida millor, perseguint els seus somnis i desafiant unes fronteres imposades per interessos econòmics i polítics. Defensant el seu dret a migrar.

Aquesta Europa ens avergonyeix, és una Europa fortalesa que aixeca murs i tanques per a separar-nos, una Europa que espolia, es proveeix i expropia les riqueses del sud però que impedeix el pas de totes aquelles persones a les quals ha deixat sense recursos. Una Europa hipòcrita que externalitza les seves fronteres finançant a tercers perquè custodiïn els seus murs i que empeny a les persones migrants a l'exclusió, a la negació d'unes condicions de vida mínimes i a la falta d'accés als drets més bàsics. 

Per tot això:
  • Denunciem les polítiques de mort que han convertit el Mediterrani i l'Atlàntic en la fossa comuna més gran del món. 
  • Denunciem la construcció d'un tancat de 10 metres a les fronteres de Ceuta i Melilla, que impedeix qualsevol intent d'entrada per terra i obliga a prendre altres rutes més perilloses com la de Canàries. 
  • Denunciem les polítiques d'externalització de fronteres que ens fa còmplices i finançadors del maltractament que exerceixen contra les persones migrants els països tercers com el Marroc. 
  • Denunciem les devolucions en calent i les devolucions expresses, pràctiques inhumanes que atempten contra la dignitat de les persones. 
  • Denunciem els acords racistes i colonials amb països com el Marroc, Mauritània i el Senegal per reprendre i dur a terme deportacions en avions comercials. 
  • Denunciem la falta de recursos en les tasques de salvament marítim, així com la falta d'una atenció humanitària en condicions i recursos d'acolliment un cop que les persones arriben a les nostres costes, que té com a conseqüència la vulneració de drets: falta d’assistència legal, no disposar d'intèrprets, l'amuntegament en camps de detenció, la condemna al sensellarisme o fins i tot a la mort. 
  • Denunciem el discurs de l'odi contra persones migrants que genera aquesta manca de recursos planificada i que alimenta el racisme i la xenofòbia, justificant l'externalització de fronteres i les deportacions i fomentant el rebuig en lloc de l'acolliment. 
  • Denunciem l'actual llei d'estrangeria que justifica els reconeixements per perfil racial, els CIE i posa traves a les gestions administratives que permeten la regularització.

Enfront d'aquestes polítiques de mort, EXIGIM:
  • Que es faci un procés de reparació i memòria que rendeixi justícia a les víctimes de les fronteres. 
  • Que es respecti la dignitat de totes les persones, sigui quin sigui el seu origen, motius del seu viatge migratori o la seva situació administrativa. 
  • Que cessin les devolucions en calenta i les deportacions. 
  •  Que s'estableixin i es posin en pràctica vies legals i segures per exercir el dret a la lliure circulació. 
  • Que es legisli posant els drets humans en el centre, inclòs el dret a migrar. 
  • Que es posi en marxa de manera immediata un procés de regularització extraordinària per a totes les persones en situació administrativa irregular que es trobin en territori espanyol. 
  • Que es tanquin tots els CIE i s'arxivin tots els expedients de devolució. 
  • Que es renovin automàticament tots els permisos de residència i treball, per evitar la irregularitat sobrevinguda. 
  • Que s'asseguri la documentació de tota la joventut tutelada per l'administració i es garanteixi el seu benestar fins a la seva autonomia. Cap jove al carrer. 
  • Que es facin efectives solucions estables i duradores per a les persones afectades pels incendis de les naus de Badalona. Que s'estableixin també mesurades d'emergència per a garantir que no es repeteixin. La pobresa, mata. El sensellarisme, mata. 
  • Acollida digne per a totes les persones que arriben als nostres pobles i ciutats. En igualtat de drets i condicions respecte a la resta de veïnes. Pa, sostre, papers i treball. Cap persona no és il·legal. Volem una Europa oberta a la pluralitat on s'inverteixin recursos a acollir i regularitzar en lloc de controlar, detenir i expulsar. Fins que això no es compleixi, continuarem lluitant.
Enfront de les seves polítiques de mort: fem memòria, defensem la vida i exigim drets.

Tarajal, no oblidem!