dimecres, 5 de desembre del 2018

Ruta contra l'oblit: 5 anys de la mort d'Aramis Manukyan, Alik

Gràcies a totes les que heu caminat amb nosaltres a la Ruta contra l'oblit.

Hem trencat el silenci, juntament amb el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, l'Espacio del Inmigrante  i la germana de Gina Hernández Gomez, jove colombiana de 20 anys morta en estranyes circumstàncies a una cel·la d'aïllament a la presó Brians I el 5 d'agost de 2018.

Video: Marina Riera, membre de Tanquem els CIE

MANIFEST DE TANQUEM ELS CIE:

Som aquí perquè no volem oblidar els fets succeïts fa tot just 5 anys. Aramis Manukyan, Alik, era un noi d'Armènia que, com tantes altres persones migrants, va ser internat al Centre d’Internament per a Estrangers de la Zona Franca de Barcelona. 12 dies després, el 3 de desembre de 2013, moria als 32 anys en una cel·la d’aïllament. El seu suïcidi, opac, segueix sense esclarir-se ni investigar-se. Com l’Alik, desenes de persones han mort sota la custòdia de l’Estat en CIE i deportacions com a mecanismes de violència i racisme institucional; però també en carrers i comissaries; en presons i els seus règims d’aïllament assassins. 

Avui hem sortit al carrer en aquesta ruta contra l’oblit, contra el silenci, contra la desmemòria. Una vegada més, volem denunciar els milers de morts que generen les polítiques migratòries de l’Estat espanyol i la Unió Europea; la negació i vulneració constants de drets humans i civils a tota forma de vida i d’expressió fora de l’engranatge imperialista, capitalista i patriarcal; i volem denunciar, també, una política penitenciària que, lluny d’exercir una funció social, és una eina més del poder per reprimir i condemnar a mort tota persona que no tingui cabuda en el seu sistema. Avui, en definitiva, hem sortit al carrer per homenatjar i recordar tantes vides trencades i denunciar la violència institucional que pateixen, especialment, les persones racialitzades. 

Enfront de la impunitat d’un sistema que es blinda per dalt i s’exculpa de cada mort sota la seva custòdia, seguirem organitzant-nos i lluitant. Si ens volen silents, seguirem alçant la veu. Per memòria, per justícia, per reparació. 

  • Osamuyi Akpitaye, 23 anys, Nigèria, mort durant un vol de deportació. 
  • Home sense identificar, 47 anys, Nigèria, mort al CIE de València. 
  • Jonathan Sizalima, 20 anys, Equador, mort al CIE de Barcelona. 
  • Mohamed Abagui, 22 anys, el Marroc, mort al CIE de Barcelona. 
  • Samba Martine, 34 anys, RD Congo, morta al CIE de Madrid. 
  • Idrissa Diallo, 21 anys, Guinea Conakry, mort al CIE de Barcelona. 
  • Aramis Manukyan (Alik), 32 anys, Armènia, mort al CIE de Barcelona. 
  • Mohamed Bouderbala, 36 anys, Algèria, mort al CIE d’Archidona. 
  • Alpha Pam, 28 anys, Senegal, mort per denegació d’assistència sanitària. 
  • Mame Mbaye, 34 anys, Senegal, mort en una redada racista contra manters. 

I un darrer record, especial i sincer, per en Soufian Hnin, jove marroquí de 17 anys, i en Mamadou Barry, guineà de 18 anys, tots dos morts a Melilla ara fa un any en mans del sistema de desprotecció a la infància i l’adolescència. Que la tristesa, l’amor i la ràbia no ens permetin normalitzar mai la mort de cap persona.

NI OBLIT NI PERDÓ!