[Català, más abajo en castellano]
Intervenció de Tanquem els CIE en la preestrena del documental de Metromuster que s'ha fet el 15 de novembre, en una sessió amb invitació tancada en el cinema Aribau.
El documental segueix el seu recorregut per festivals.
Estarem atentes a properes ocasions per veure'l!
Foto: Étienne Lantier
El dia de reis de 2012 una persona jove, de 21 anys, va morir al CIE de Barcelona. El seu nom era Idrissa Diallo. Tot intent d'aclarir la seva mort va xocar contra un mur de silenci i impunitat. La ràbia i la indignació davant l'absurd de la seva mort ens va impulsar a crear Tanquem a els CIE. Gairebé set anys després de la seva mort, encara no sabem per què va morir Idrissa, per què el seu cos va ser retingut durant 6 mesos, per què ningú va contactar oficialment amb la seva família per comunicar-li la seva mort. Per què tant silenci.
Com deien les nostres companyes de Tras la manta fa un any, nosaltres no vam conèixer Idrissa Diallo. Però coneixem molts "Idrissa".
Idrissa és qui arriba a la costa d'Europa després de vèncer al mar i és tancat esperant la seva deportació.
Idrissa és aquell que mor ofegat al mar fugint de la guerra o la pobresa.
Idrissa és la mare que decideix que l'únic camí és desobeir fronteres per protegir la seva família.
Idrissa és qui, encara amb talls de les tanques de la Frontera Sud, és retornat en calent en contra de tot dret humà pregonat per la Unió Europea.
Idrissa és la dona que es queda a Europa criant sola la seva família, quan el pare és deportat.
Idrissa és aquell a qui paren pel carrer cada dia pel seu color de pell.
Idrissa és aquella que només troba feina netejant i tenint cura de gent gran, sense importar la seva preparació o especialització.
Idrissa treballa a Lleida recollint pomes i viu en un garatge.
Idrissa és la temporera de Huelva tancada i assetjada pel seu contractador.
Idrissa ven darrere d'una manta per sobreviure suportant sobre les seves espatlles la violència policial i la violència estructural del racisme. De vegades cau fulminat, esgotat per persecucions, com Mami Mbaye el 2017.
Idrissa és el xaval que viu al carrer, ignorat per totes les institucions que haurien de vetllar pel seu benestar.
Idrissa és el migrant a que li deneguen tractament mèdic i mor de malalties fàcilment tractables, com Alpha Pam el 2013.
Idrissa és totes i cadascuna de les persones que estan avui tancades en els Centres d'Internament d'Estrangers, per no poder complir amb els tràmits administratius que se'ls imposen i alhora se'ls neguen.
Idrissa és Lucrecia Pérez, Osamuyi Aikpithany, Jonathan Sizalima, Mohammad Abagui, Samba Martine ...
Idrissa és els menors que van morir en el sistema de desprotecció de la infància, com Soufian Hnin i Mamadou Barry ...
Idrissa és també Aramis Manukyan, Alik, que va morir el 3 de desembre de fa cinc anys al CIE de Zona Franca, en un suïcidi tan opac com el de Mohamed Bouderbala a la presó en construcció que van utilitzar com a CIE a Archidona fa un any, al desembre de 2017.
Per Idrissa i per tantes persones maltractades i violentades per una política migratòria assassina, seguirem lluitant per trencar l'entramat legal, polític i social que sustenta la llei d'estrangeria i l'Europa Fortalesa.
Gràcies, Metromuster, gràcies companyes de la Directa i Iridia, gràcies a tantes iniciatives col·lectives i personals que han sostingut aquest projecte.
Seguirem teixint xarxes de suport i complicitat per construir la societat sense racisme en què volem viure.
Seguirem i comptem amb totes vosaltres!
[Castellano, més amunt en català]
Intervención de Tanquem els CIE en el preestreno del documental de Metromuster del 15 de noviembre, en una sesión con invitación cerrada en el cine Aribau.
El documental sigue su recorrido por festivales.
¡Estaremos atentas a próximas ocasiones para verlo!
Foto: Schuchi
Como decían nuestras compañeras de Tras la manta hace un año, nosotras no conocimos a Idrissa Diallo. Pero conocemos a muchos “Idrissa”.
Idrissa es quien llega a la costa de Europa tras vencer al mar y es encerrado esperando su deportación.
Idrissa es aquél que muere ahogado en el mar huyendo de la guerra o la pobreza.
Idrissa es la madre que decide que el único camino es desobedecer fronteras para proteger a su familia.
Idrissa es quien, aún con cortes de las vallas de la Frontera Sur, es devuelto en caliente en contra de todo derecho humano pregonado por la Unión Europea.
Idrissa es la mujer que se queda en Europa criando sola a su familia, cuando el padre es deportado.
Idrissa es aquel a quien paran por la calle a diario por su color de piel.
Idrissa es aquélla que sólo encuentra trabajo limpiando y cuidando ancianos, sin importar su preparación o especialización.
Idrissa trabaja en Lleida recogiendo manzanas y vive en un garaje.
Idrissa és la temporera de Huelva encerrada y acosada por su contratador.
Idrissa vende tras una manta para sobrevivir soportando la violencia policial y la violencia estructural del racismo sobre sus espaldas. A veces cae fulminado, agotado por persecuciones, como Mame Mbaye en 2017.
Idrissa es el chaval que vive en la calle, ignorado por todas las instituciones que deberían velar por su bienestar.
Idrissa es el migrante al que le deniegan tratamiento médico y muere de enfermedades fácilmente tratables, como Alpha Pam en 2013.
Idrissa es todas y cada una de las personas que están hoy encerradas en los Centros de Internamiento de Extranjeros, por no poder cumplir con los trámites administrativos que se les imponen y a la vez se les niegan.
Idrissa es Lucrecia Pérez, Osamuyi Aikpithany, Jonathan Sizalima, Mohamed Abagui, Samba Martine…
Idrissa es los menores que murieron en el sistema de desprotección de la infancia, como Soufian Hnin y Mamadou Barry…
Idrissa és también Aramis Manukyan, Alik, que murió el 3 de diciembre de hace cinco años en el CIE de Zona Franca, en un suicidio tan opaco como el de Mohamed Bouderbala en la prisión en construcción que utilizaron como CIE en Archidona hace un año, en diciembre de 2017.
Por Idrissa y por tantas personas maltratadas y violentadas por una política migratoria asesina, seguiremos luchando para romper el entramado legal, político y social que sustenta a la ley de extranjería y a la Europa Fortaleza.
Gracias, Metromuster, gracias compañeras de la Directa e Irídia, gracias a tantas iniciativas colectivas y personales que han sostenido este proyecto.
Seguiremos tejiendo redes de apoyo y complicidad para construir la sociedad sin racismo en la que queremos vivir.
¡Seguiremos y contamos con todas vosotras!
