dijous, 26 d’abril del 2018

TANCADA CONTRA EL RACISME I PELS DRETS DELS MIGRANTS I REFUGIADES

Reproduïm i fem nostre el comunicat amb les demandes de la TANCADA CONTRA EL RACISME I PELS DRETS DELS MIGRANTS I REFUGIADES que està tenint lloc a la Plaça de la Gardunya (antiga escola Massana, darrera del mercat de la Boqueria) 


[CATALÀ, MÁS ABAJO EN CASTELLANO]

1- PAPERS SENSE CONTRACTE
2. NO A LA LLEI D'ESTRANGERIA
3. EMPADRONAMENT SENSE DOMICILI
4. NACIONALITAT SENSE EXAMEN
5. SANITAT PER A TOTES LES MIGRANTS I REFUGIADES
6. DRETS PER A TOTES LES MIGRANTS I REFUGIADES
7. DESPENALITZACIÓ DE LA VENDA AMBULANT
8. TANCAMENT DELS CIE
9. NO A LES FRONTERES
10. MESURES ESPECÍFIQUES PER A L'ABORDATGE DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA A DONES MIGRADES

PER QUÈ ENS TANQUEM?

Exigim la derogació de la llei d'estrangeria, una llei que creua la vida de les persones immigrades, obligant-les a passar tres anys de clandestinitat. Per a la tramitació i renovació dels papers exigeixen un contracte d'un any i 40 hores setmanals, però la precarietat és una barrera gegant. És per això que les persones immigrades porten més de deu anys lluitant pels papers sense contracte.

Exigim una acollida real amb tots els drets, perquè les persones sol·licitants d'asil i refugiades pateixen un pla que no és d'acollida, sinó de maltracte.

El racisme institucional es fa palès quan no s'atorguen les cites prèvies per a qualsevol dels tràmits d'estrangeria, fet que dificulta qualsevol gestió i pot tenir conseqüències molt dures.

Exigim la Nacionalitat sense examen ja que, després de complir els deu anys de residència s'imposen exàmens impossibles d'aprovar. Quan arriben immigrants a l'estat espanyol només es busca mà d'obra barata i braços per treballar, tant és així que cap administració té programes d'alfabetització i estudis per a les persones immigrades els dissabtes i diumenges. Segons dades oficials, al 2016 es van presentar un total de 112.183 sol·licituds i l'any passat 70.000. De totes aquestes demandes, cap ha rebut resposta.

Empadronament sense restriccions i garantit. L'empadronament és fonamental per a tots els tràmits, com la renovació dels permisos de residència o  l'atenció sanitària. Malgrat que totes les persones tenen dret a ser empadronades, les administracions no informen d'aquest dret i es neguen a empadronar les persones migrants.

Volem recordar que el Reial Decret Llei 16/2012, elaborat per govern del PP, va modificar el nostre sistema sanitari públic, el qual va passar de ser un sistema de salut universal a un sistema que deixava fora de cobertura les persones en situació administrativa irregular.

Els tràmits per a la Reagrupació Familiar dels ajuntaments ens exigeixen unes condicions de superfície i habitabilitat dels habitatges que posen en perill el dret de les mares i pares a reagrupar els seus fills. Les mares migrants, com tantes mares pobres, viuen amb la por que la DGAIA acabi emportant-se els fills per tutelar-los.

Exigim mesures específiques per a la prevenció i intervenció en violència masclista cap a les dones migrants i refugiades amb una perspectiva antiracista. Les dones migrades ens volem lliures i vives, denunciem un sistema heteropatriarcal, racista i capitalista que ens maltracta, agredeix, paralitza, assassina de múltiples formes. Les violències que afrontem no es limiten a l'àmbit afectiu, estan travessades pel racisme institucional i social que vivim quotidianament.

Exigim el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers. L'anomenada "lluita contra la immigració il·legal", un dels temes recurrents de la Unió Europea, té en la construcció dels CIE un dels seus principals eixos. Per a la UE, la gestió de fluxos migratoris passa per la generalització de la reclusió i allunyament dels migrants del seu territori. La reclusió d'immigrants està a prop d'esdevenir un «sistema», en element bàsic de l'harmonització europea per a les migracions.

Denunciem la vulneració de drets que es produeix en les fronteres, la deshumanització amb què es tracta les persones migrants. Les fronteres ja no són una línia que divideix territoris, sinó una zona de control on es violen sistemàticament els drets de les persones amb total impunitat. Són espais de "no drets" que s'han convertit en un gran negoci per a les indústries de la guerra a través de les tanques, les tecnologies de vigilància, les armes... i on les i els migrants són desposseïts de la seva condició de persones i convertides en mercaderia.

Per això, perquè hem comprovat que només la mobilització social canvia aquesta injustícia, perquè recordem les tancades de les esglésies en les quals van guanyar els papers el 2001 i el 2005... ens hem tornat a tancar.

Volem mostrar a tota la societat la nostra situació, dir-li clarament que si no lluitem totes i tots serem explotades i discriminades. Reclamem la solidaritat perquè és allà on resideix la nostra força, la de totes les desposseïdes i les que no tenim més riquesa que la nostra força de treball.

LA NOSTRA LLUITA ÉS LA DE TOTES I TOTS 

[CASTELLANO, MÉS AMUNT EN CATALÀ]

1- PAPELES SIN CONTRATO
2. NO A LA LEY DE EXTRANJERÍA
3. EMPADRONAMIENTO SIN DOMICILIO
4. NACIONALIDAD SIN EXAMEN
5. SANIDAD PARA TODAS LAS MIGRANTES Y REFUGIADAS
6. DERECHOS PARA TODAS LAS MIGRANTES Y REFUGIADAS
7. DESPENALIZACIÓN DE LA VENTA AMBULANTE
8. CIERRE DE LOS CIE
9. NO A LAS FRONTERAS
10. MEDIDAS ESPECÍFICAS PARA EL ABORDAJE DE LA VIOLENCIA MACHISTA EN MUJERES MIGRADAS


¿POR QUÉ NOS ENCERRAMOS?

Exijimos la derogacion de la ley de extranjería, una ley que cruza la vida de las personas inmigradas, obligándolas a pasar tres años de clandestinidad. Para la tramitación y renovación de los papeles exigen un contrato de un año y 40 horas, pero la precariedad de los trabajos es una barrera enorme. Es por eso que las personas inmigradas llevan más de diez años luchando por los papeles sin contrato.

Exigimos una acogida real con todos los derechos, porque las personas solicitantes de asilo y refugiadas sufren un plan que no es de acogida sino de maltrato.

El racismo institucional se hace patente cuando no se otorgan las citas previas para cualquiera de los tramites de extranjería, lo que dificulta cualquier gestión y puede tener consecuencias muy duras.

Exigimos la Nacionalidad sin examen ya que, después de cumplir los diez años de residencia, se imponen exámenes imposibles de cubrir. Cuando se reciben inmigrantes en el estado español, solo se busca la mano de obra barata, y brazos para trabajar, tanto es así, que ninguna administración tiene programas de alfabetización y estudios para las personas inmigradas en los sábados y domingos. Según datos oficiales, en el 2016 se presentaron un total de 112.183 solicitudes y el año pasado 70.000. De todas estas demandas, ninguna ha recibido respuesta.

Empadronamiento sin restricciones y garantizado. El empadronamiento es fundamental para otros trámites, como la renovación de los permisos de residencia o la atención sanitaria. A pesar de que todas las personas tienen derecho a ser empadronadas, las administraciones no informan de este derecho y se niegan a empadronar a las personas migrantes.

Queremos recordar que el Real Decreto Ley 16/2012, elaborado por el gobierno del PP, modificó nuestro sistema sanitario público, el cual pasó de ser un sistema estatal de salud con cobertura universal a un sistema que deja fuera de cobertura a las personas en situación administrativa irregular.

Los trámites para la Reagrupación Familiar exigen unas condiciones de superficie y habitabilidad de las viviendas que ponen en peligro que las madres y padres puedan reagrupar a sus hijos. Las madres pobres migrantes, viven con el miedo a que la DGAIA acabe llevándose a los hijos para tutelarlos.

Exigimos medidas específicas para la prevención e intervención en violencia machista hacia las mujeres migradas y refugiadas con una perspectiva antirracista. Las mujeres migradas nos queremos libres y vivas, denunciamos un sistema heteropatriarcal, racista y capitalista que nos maltrata, agrede, penaliza y asesina de múltiples formas. Las violencias que enfrentamos no se limitan al ámbito afectivo, están atravesadas por el racismo institucional y social que vivimos cotidianamente.

Exigimos el cierre de los CIE. La llamada “lucha contra la inmigración ilegal”, uno de los temas recurrentes de la Unión Europea, tiene en la construcción de los CIEs uno de sus principales ejes. Para la UE, la gestión de los flujos migratorios pasa crecientemente por la generalización del encierro y alejamiento de inmigrantes de su territorio. El encierro de inmigrantes está en trance de convertirse en “sistema”, en cuadro básico de la armonización europea para las migraciones.

Denunciamos la vulneración de derechos que se produce en las fronteras, la deshumanización con la que se trata a las personas migrantes. Las fronteras no son ya una línea que divide territorios, sino una zona de control donde se violan sistemáticamente los derechos de las personas con total impunidad. Son espacios de "no derechos" que se han convertido en un gran negocio para las industrias de la guerra a través de las vallas, las tecnologías de vigilancia, las armas... y donde los y las migrantes son despojadas de su condición de personas y convertidas en mercancía.

Por eso, porque hemos comprobado que solo la movilización social puede cambiar esta injusticia , porque recordamos los encierros de las iglesias en los que ganamos los papeles en 2001 y 2005... nos hemos vuelto a encerrar.

Queremos mostrar a toda la sociedad nuestra situación, decirle claramente que si no luchamos todas y todos seguiremos siendo explotadas y discriminadas. Reclamamos la solidaridad porque ahí está nuestra fuerza, la de todas las desposeídas y las que no tenemos más riqueza que nuestra fuerza de trabajo.

NUESTRA LUCHA ES LA DE TODAS Y TODOS