dissabte, 17 de juny del 2017

17J. Així hem transformat la plaça Idrissa Diallo


El dissabte 17 de juny a migdia, la plaça de Barcelona dedicada a l'esclavista Antonio López es va transformar en la Plaça Idrissa Diallo.


Intervenció de Tanquem els CIE en l'acte

Antonio López, Antonio l'esclavista, comprava i venia persones segrestades a les costes d'Àfrica i explotades després a Amèrica.

Quan aquestes persones eren obligades a pujar a un vaixell negrer perdien la llibertat, perdien el seu origen i fins i tot perdien el seu nom. Les seves famílies ja mai no sabrien si seguien vives o on eren. Si morien a alta mar, tiraven els seus cossos per la borda. Si aguantaven el viatge, moltes acabaven morint per les condicions de treball, les pallisses o les malalties en les plantacions d'altres homes blancs com l’Antonio l'esclavista. Llavors les enterraven en forats sense dates, sense llocs, sense noms. I les seves històries desapareixien amb ells.

De l’Antonio l’esclavista, s'han escrit llibres, tenim retrats, fins i tot se li va fer una estàtua i se li va dedicar la plaça on ara ens trobem. La seva història està perfectament reconstruïda. Sabem que era un subjecte analfabet, cruel i despietat, per al qual els negocis consistien a explotar el proïsme.

De l’Idrissa no tenim ni una fotografia.

L’Idrissa no imaginava que com més s'acostava a Europa més s'anava diluint la seva història. Va perdre la seva llibertat en saltar la tanca de Melilla el 5 de desembre de 2011. Quan un jutge va decretar el seu tancament en el CIE de Barcelona, dues setmanes després, li van canviar el nom per un nombre. Volien posar-lo en un modern vaixell negrer per expulsar-lo juntament amb altres com ell. Abans ens calia el seu treball esclau en terres colonitzades, així que els segrestàvem. Avui preferim que ens segueixin subministrant petroli, coltan, or, diamants, bauxita o peix. Però abans i ara, seguim sense permetre que entrin en els nostres territoris. No obstant això, a l’Idrissa el van deixar morir la nit de reis de 2012, sense fer absolutament res per ell. Així que van decidir també ficar-lo en un forat sense dates, sense llocs i sense nom, esperant que la seva història desaparegués amb ell.

La seva mort va servir per posar en el mapa el CIE de Barcelona, que portava sis anys funcionant en un lloc apartat i inhòspit. L’indret ideal per tancar persones les històries de les quals no tenen importància. Va servir també per iniciar un cicle de lluites que han aconseguit que avui se sàpiga el que passa dins d'aquests espais de no dret. Avui, gràcies a l’Idrissa, sabem el que passa dins dels CIE i no ens cansarem de seguir denunciant fins que desapareguin.

Però tan important com això és que, gràcies a unes poques persones increïbles, anem també reconstruint la seva història. Metromuster i Nakany Kanté van anar a buscar els orígens de l’Idrissa a Guinea. Van trobar la seva família i els van explicar el que havia passat. Per primera vegada algú els explicava què li havia passat a l’Idrissa a Europa. Yasi, la seva mare, els deia: "Fins avui, era com si no hagués mort ningú". Per la seva banda, La Directa va poder també trobar el nínxol on havien volgut amagar les misèries d'un sistema que encara és esclavista. La fossa columbari 516 de l'agrupació 9a, situada en el cinquè pis de la via Sant Joan del cementiri de Montjuïc. Mentrestant, les resistències migrants qüestionen les narratives sobre migració i refugiats més enllà dels Drets Humans, denuncien que el racisme és estructural, que el colonialisme no ha mort, i exigeixen que s'escoltin les seves veus pròpies sense mediacions blanquejades. Gràcies a elles, però també a molta altra gent, la història de l’Idrissa no desapareixerà.

Una vegada, un amic de la família va dir a Yasi: "El teu fill petit serà algú el dia de demà. Algun dia el seu nom estarà en boca de tots". Avui som aquí per a que aquestes paraules es facin realitat. Per donar una penúltima empenta a aquesta història. Res no escandalitzaria més a l’Antonio l’esclavista que veure la seva plaça, la plaça d'un negrer, convertida en la plaça d'un negre. Avui fem que això sigui possible. Per la memòria que van voler esborrar.


Vídeo sencer de l'acte (nos us perdeu les contundents intervencions de la Daniela Ortiz, l'Espacio del Inmigrante i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants):
https://bambuser.com/v/6773111


Reportatge fotogràfic d'AntonioLitov de Fotomovimiento:
https://www.flickr.com/photos/acampadabcnfoto/sets/72157682138161612


Moltes gràcies a totes les que ens heu acompanyat i donat suport en aquest procés de justícia i reparació que, recordem-ho!, ens hem compromés a continuar.
Per Idrissa i la seva família, per tots els Idrissa i famíles d'Idrissa del món... seguim!