Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) sobre la violació amb impunitat dels drets humans de les persones migrants i refugiades

Dissabte 8 de juliol, 9h30 – 20h . Aula Magna de la Univesitat de Barcelona (UB), Edifici històric (Pl. Universitat, Gran Via Les Corts Catalanes, 585, Barcelona). 

Per inscriure-us podeu entrar AQUÍ


A Europa, les persones que som migrants i refugiades originàries de totes les regions del Sud Global i d’Europa central i oriental hem estat testimonis de les diverses etapes de la formació de la Fortalesa Europea. Hem estat testimonis de la política d’exclusió que es construeix al continent any rere any. Es tracta d’una política que ha implicat el retrocés de drets humans i dels pobles; que obliga a acampar, que deté de forma forçosa i deporta, que criminalitza a les fronteres militaritzades del Sud i de l’Est d’Europa. L’evidència més gran en són les persones desaparegudes, i la mort de milers de nenes, nens, germanes i germans en el seu viatge per arribar a les fronteres europees: un intolerable crim contra la humanitat.
Davant d'aquesta situació, hem demanat al Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) d'obrir una Sessió específica entre 2017 i 2018.
El TPP ha acceptat i el procés serà inaugurat a Barcelona el proper 8 juliol 2017, en presència de membres del Tribunal, de testimonis de persones migrantes i refugiades i d'expert/es en la matèria.
Durant les diferents Audiències, Tribunal permetrà:

• Enregistrar les propostes de les comunitats de persones migrants i refugiades per documentar de forma rigorosa;

• Escoltar i visibilitzar els casos de violació dels drets de les persones migrants i refugiades;

• Analitzar conjuntament les causes profundes (incloent-hi els acords de lliure comerç i inversions, l’extractivisme a escala global, així com la cadena global de producció) dels desplaçaments forçats de persones migrants i refugiades.

• Determinar les responsabilitats dels governs, inclosa la Unió Europea i altres organismes oficials europeus.

• Enfocar cap al rol de les corporacions a la cadena de producció global així com en el règim de fronteres. 

 Tanquem els CIE participarà en l'eix FRONTERES (16;30 - 17:10 h) 

Contacte: pptribunal_eu@riseup.net

Més informació: http://transnationalmigrantplatform.net

Primers convocants: Transnational Migrant Platform Europe (TMP-E), Platform of Filipino Migrant organisations in Europe (Commission for Filipino Migrant Workers (CFMW), Geneva Forum for Filipino Concerns, Centro Filipino-Barcelona, Kasapi-Hellas); MDCD (Morrocan Platform in Europe) ( Euro-Mediterraan Centrum Migratie & Ontwikkeling (EMCEMO), Al Maghreb, CODENAF, IDD, Khamsa, Migration et Developpement, Na’oura); Social Development Cooperative-Ghana, Africa Roots Movement, Kromantse Foundation; RESPECT Network Europe; ECVC – Coordinadora Europea de Vía Campesina; Associació Catalana per la integració d’homosexuals, bisexuals i transexuals inmigrants (ACATHI); Carovane Migranti; Comitato Verità e Giustizia per i Nuovi Desaparecidos; Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos; Espacio del Inmigrante; Fotomovimiento; Institut de Drets Humans de Catalunya; IRIDIA; Mujeres Pa’lante; NOVACT; Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL); Sindicato Popular de vendedores ambulantes; Stop Mare Mortum; SOS Rosarno; SUDS; Tanquem els CIEs Barcelona; Transnational Institute (TNI); Tras la Manta; Unitat contra el feixisme i el racisme (UCFR).

Si sou un col·lectiu/xarxa/plataforma/organització, podeu firmar la Crida al Tribunal en aquest enllaç: transnationalmigrantplatform.net

5/juliol. #VidaMantera

El dimecres 5 de juliol, a les 18;30 h, al Centre Arts Sta. Mònica es farà la presentació del treball periodístic "Visions del Sud a la venda ambulant", realitzat per les companyes de Catalunya Plural i SOS Racisme.
Aquí en teniu un tastet:

Més detalls de l'acte de presentació:

#VidaMantera

22J. Jornades "Empremtes de futur"

Els dies 21 i 22 de juny se celebraran les  Segones jornades de mitjans de comunicació i moviments socials organitzades per l'Agència Internacional de Notícies Pressenza que recentment ha inaugurat la seva versió en català: www.pressenza.com/ca

Tanquem els CIE participarà coordinant la taula de debat sobre migracions que es realitzarà el dijous 22 de juny a les 18:30h de la tarda a la Sala Veinatge de Calàbria 66. En el debat participarà també l'Espacio del Inmigrante, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i Tras la Manta.
Totes les taules de debat que es faran entorn a diversos temes confluiran després en un acte conjunt on es compartiran les idees principals sobre el futur que s'hagin definit en cada taula.

Podeu veure més informació sobre las jornades així com el programa aquí: https://www.pressenza.com/ca/2017/06/2es-jornades-mitjans-comunicacio-independents-i-moviments-socials/

#empremtesdefutur

17J. Així hem transformat la plaça Idrissa Diallo

El dissabte 17 de juny a migdia, la plaça de Barcelona dedicada a l'esclavista Antonio López es va transformar en la Plaça Idrissa Diallo.


Intervenció de Tanquem els CIE en l'acte

Antonio López, Antonio l'esclavista, comprava i venia persones segrestades a les costes d'Àfrica i explotades després a Amèrica.

Quan aquestes persones eren obligades a pujar a un vaixell negrer perdien la llibertat, perdien el seu origen i fins i tot perdien el seu nom. Les seves famílies ja mai no sabrien si seguien vives o on eren. Si morien a alta mar, tiraven els seus cossos per la borda. Si aguantaven el viatge, moltes acabaven morint per les condicions de treball, les pallisses o les malalties en les plantacions d'altres homes blancs com l’Antonio l'esclavista. Llavors les enterraven en forats sense dates, sense llocs, sense noms. I les seves històries desapareixien amb ells.

De l’Antonio l’esclavista, s'han escrit llibres, tenim retrats, fins i tot se li va fer una estàtua i se li va dedicar la plaça on ara ens trobem. La seva història està perfectament reconstruïda. Sabem que era un subjecte analfabet, cruel i despietat, per al qual els negocis consistien a explotar el proïsme.

De l’Idrissa no tenim ni una fotografia.

L’Idrissa no imaginava que com més s'acostava a Europa més s'anava diluint la seva història. Va perdre la seva llibertat en saltar la tanca de Melilla el 5 de desembre de 2011. Quan un jutge va decretar el seu tancament en el CIE de Barcelona, dues setmanes després, li van canviar el nom per un nombre. Volien posar-lo en un modern vaixell negrer per expulsar-lo juntament amb altres com ell. Abans ens calia el seu treball esclau en terres colonitzades, així que els segrestàvem. Avui preferim que ens segueixin subministrant petroli, coltan, or, diamants, bauxita o peix. Però abans i ara, seguim sense permetre que entrin en els nostres territoris. No obstant això, a l’Idrissa el van deixar morir la nit de reis de 2012, sense fer absolutament res per ell. Així que van decidir també ficar-lo en un forat sense dates, sense llocs i sense nom, esperant que la seva història desaparegués amb ell.

La seva mort va servir per posar en el mapa el CIE de Barcelona, que portava sis anys funcionant en un lloc apartat i inhòspit. L’indret ideal per tancar persones les històries de les quals no tenen importància. Va servir també per iniciar un cicle de lluites que han aconseguit que avui se sàpiga el que passa dins d'aquests espais de no dret. Avui, gràcies a l’Idrissa, sabem el que passa dins dels CIE i no ens cansarem de seguir denunciant fins que desapareguin.

Però tan important com això és que, gràcies a unes poques persones increïbles, anem també reconstruint la seva història. Metromuster i Nakany Kanté van anar a buscar els orígens de l’Idrissa a Guinea. Van trobar la seva família i els van explicar el que havia passat. Per primera vegada algú els explicava què li havia passat a l’Idrissa a Europa. Yasi, la seva mare, els deia: "Fins avui, era com si no hagués mort ningú". Per la seva banda, La Directa va poder també trobar el nínxol on havien volgut amagar les misèries d'un sistema que encara és esclavista. La fossa columbari 516 de l'agrupació 9a, situada en el cinquè pis de la via Sant Joan del cementiri de Montjuïc. Mentrestant, les resistències migrants qüestionen les narratives sobre migració i refugiats més enllà dels Drets Humans, denuncien que el racisme és estructural, que el colonialisme no ha mort, i exigeixen que s'escoltin les seves veus pròpies sense mediacions blanquejades. Gràcies a elles, però també a molta altra gent, la història de l’Idrissa no desapareixerà.

Una vegada, un amic de la família va dir a Yasi: "El teu fill petit serà algú el dia de demà. Algun dia el seu nom estarà en boca de tots". Avui som aquí per a que aquestes paraules es facin realitat. Per donar una penúltima empenta a aquesta història. Res no escandalitzaria més a l’Antonio l’esclavista que veure la seva plaça, la plaça d'un negrer, convertida en la plaça d'un negre. Avui fem que això sigui possible. Per la memòria que van voler esborrar.

---

Vídeo sencer de l'acte (nos us perdeu les contundents intervencions de la Daniela Ortiz, l'Espacio del Inmigrante i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants):

https://bambuser.com/v/6773111

---

Reportatge fotogràfic d'AntonioLitov de Fotomovimiento:

https://www.flickr.com/photos/acampadabcnfoto/sets/72157682138161612

---

Moltes gràcies a totes les que ens heu acompanyat i donat suport en aquest procés de justícia i reparació que, recordem-ho!, ens hem compromés a continuar.
Per Idrissa i la seva família, per tots els Idrissa i famíles d'Idrissa del món... seguim!

Idrissa Diallo mai més serà un 'sense nom'

Veieu  a La Directa l'article sencer que inclou el vídeo de l'acte fet per Metromuster

Tanquem els CIE col·loca una làpida al nínxol on està inhumat el jove guineà des del 2012, any de la seva mort al CIE de Zona Franca. Dissabte se celebra un acte per demanar que la plaça barcelonina dedicada a l'esclavista Antonio López porti el seu nom  

La tarda de dimecres 14 de juliol, un petit grup de persones va retre un homenatge a Idrissa Diallo, el guineà de 21 anys que va morir sota custòdia del Cos Nacional de Policia espanyola al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona la Nit de Reis de l'any 2012. L'acte no s'havia convocat públicament i era volgudament discret, íntim i reflexiu. L'indret escollit va ser el gran cementiri de la muntanya de Montjuïc, allà on fa gairebé mig any la Directa va trobar el nínxol anònim on es va inhumar al jove en solitud, mitjançant un enterrament de beneficència, després que el seu cos passés sis mesos a les cambres frigorífiques de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya sense ser reclamat per ningú. (...)

Per veure l'article sencer:

https://directa.cat/actualitat/idrissa-diallo-mai-mes-sera-un-sense-nom

Video de Metromuster:


Homenatge a Idrissa Diallo (14 de juny de 2017) from metromuster on Vimeo.

Obrim fronteres!

El 17J a la tarda la Coordinadora Obrim fronteres, de la qual Tanquem els CIE forma part, organitza diverses concentracions pel dia mundial de les persones refugiades. Llegiu més avall el manifest.

MANIFEST 17J    #ObrimFronteres

El 17 de juny, amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, tornarem a sortir al carrer per cridar contra la vulneració dels drets de les poblacions desplaçades per la força arreu del món i l’abolició de les fronteres. Denunciarem la irresponsabilitat i fins i tot l’hostilitat dels nostres representants polítics i dels de la resta d’estats europeus i la Unió Europea davant els èxodes dels que ells mateixos en són corresponsables.

Després de la multitudinària manifestació del febrer als carrers de Barcelona amb el lema “Volem acollir”, no deixarem de reivindicar la llibertat de circulació i de recordar que no hi ha persones il·legals sinó lleis injustes que vulneren els drets a la vida, la llibertat i la seguretat. Tornarem a sortir al carrer i alçar la veu per mostrar el nostre suport a tots els pobles que pateixen la guerra, víctimes dels seus règims i d’intervencions estrangeres: A Síria, l’Iraq, el Kurdistan, l’Afganistan, Eritrea, Somàlia i a d’altres països.

Els governs ignoren les lleis existents i tanquen les seves fronteres posant en perill la vida de dones, homes i infants, obligats a fugir dels seus països i els neguen el dret a la lliure circulació, exposant-los al negoci del tràfic de persones, oblidant que, com diu la poeta somalí Warsan Shire: “Ningú no fica els seus fills en una barca si no és que l’aigua és més segura que la terra”.

Tornarem a sortir al carrer per denunciar els acords immorals per a la deportació dels refugiats i els mecanismes d’externalització de la vigilància de les fronteres europees com els signats amb els governs de Turquia, Líbia o diversos estats subsaharians, que vulneren sistemàticament els Drets Humans i les llibertats democràtiques, i que són recompensats pels governs europeus a canvi que es converteixin en els seus policies fronterers. Com el govern del Marroc també, amb qui Espanya comparteix el blindatge de la frontera Sud a Ceuta i Melilla. Per això donarem suport a la Caravana Frontera Sud a Melilla que es prepara per aquest juliol per denunciar les polítiques frontereres espanyoles.

Denunciarem que davant de la vida de la gent, els governs de la UE hi posin el control fronterer i ens vulguin fer creure que els migrants amenacen els nostres drets, quan són les seves polítiques austericides i de retallada de llibertats les que ens amenacen a tots.

Denunciarem els Centres d’Internament per a Estrangers, on s’empresonen persones que no han comès cap delicte, més enllà de voler guanyar-se un futur per a ells i els seus fills, així com les deportacions forçades i sense garantia jurídica.

Si un conflicte assoleix la categoria de guerra quan supera els mil morts en un any, el que estem vivint al Mediterrani és una guerra en majúscules: 5.000 persones pel capbaix s’hi van ofegar l’any passat, 41.000 des de l’any 2000. Una guerra contra els més febles que ha convertit el que havia de ser un pont de cultures en el mar de la Vergonya, en la frontera més desigual del món i la més mortífera.

Des de la Coordinadora Obrim Fronteres, a la qual s’ha integrant la campanya Casa Nostra Casa Vostra, exigim a les autoritats catalanes, espanyoles i europees, que les persones que pel motiu que sigui han d’abandonar casa seva trobin a casa nostra l’acollida que mereixen: amb una atenció de qualitat a través de la xarxa pública i amb ple respecte als drets de tothom. Aquest és el sentit de les reivindicacions que ara hem començat a negociar amb el govern de la Generalitat.

I per això el 17 de juny sortirem al carrer: per reclamar consciència social, compromís i voluntat política. Aquest mateix clam ressonarà aquest dia a desenes de ciutats europees. Només aplegant esforços podrem doblegar la política de la Unió Europea i dels estats en matèria d’immigració i refugi. Actuant junts amb valors humans, respecte, responsabilitat, solidaritat, esforç i empatia. Som aquí per enderrocar les fronteres que existeixen entre nosaltres. Som aquí per obrir fronteres.

Per tot això, exigim:

• L’acollida sense quotes ni limitacions de refugiats i refugiades i que es garanteixi el dret d’asil a totes les persones

• El tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers i la fi de les deportacions forçades

• Plens drets a les persones migrants

• Que es deixin de bloquejar les iniciatives d’acollida

• La revisió de la llei d’asil espanyola i la derogació de la llei d’estrangeria

• La revocació immediata del pacte entre la UE i Turquia i de tots els acords d’externalització de fronteres.

• La fi dels acords de militarització de les fronteres i la destinació d’aquests fons al rescat, l’acollida i l’ajuda humanitària

• L’immediat i fàcil accés a vies d’asil segures i legals

• La fi de les polítiques que donen suport al manteniment de dictadures així com a la destrucció d’altres països amb intervencions militars, venda d’armes, espoli de recursos naturals i explotació humana. I la solidaritat amb els pobles que defensen la seva llibertat i la justícia social

• El respecte al dret d’asil i l’aplicació immediata d’aquelles polítiques que protegeixen la vida

• El dret de tothom a aconseguir per a ells i els seus fills un futur digne que els retorni el que se’ls ha arrabassat per la força als seus països d’origen

Obrim fronteres!

17J. Plaça Idrissa Diallo!!

"Al CIE hi ha els néts dels esclaus que caçaven per portar-los en vaixells a vendre'ls com animals en les plantacions" - Lamine Sarr, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. 

La explotació laboral, la precarietat en l'habitatge i les condiciones de vida de les persones migrants, així com criminalitzar-les i assenyalar-les com a enemic de les treballadores "de casa", és tot fruit d'una llei d'estrangeria creada el 1985 que ha anat generant mecanismes profundament racistes, hereus de la nostra història colonial. 
I el nostre silenci és complicitat. 

 

FORA ESTRUCTURES RACISTES DE LA NOSTRA CIUTAT! 

Ni monuments a esclavistes, ni Centres de Internament d'Estrangers, ni batudes per perfil étnic, ni deportacions de veïnes de Barcelona!

Us esperem a totes a la concentració i acció contra el racisme institucional i les estructures que el sustenten el proper dissabte 17 de juny ·12h a la Plaça d'Antonio López, futura Plaça Idrissa Diallo, de Barcelona.

Ens ajudes en la difusió?

#PlaçaIdrissaDiallo

www.facebook.com/events/1819453198369168

18J. Jornada contra el racisme

El diumenge 18 de juny, Tanquem els CIE participará en el Debat sobre racisme institucional (17 h) en el marc de la Jornada contra el racisme que se celebrarà a La Violeta, C/ Maspons, 6.
Us podeu inscriure en la jornada aquí: https://goo.gl/g87QB7
Gràcies per convidar-nos!

 

9J. Taula rodona a Vilassar de Dalt

Avui serem a Vilassar de Dalt compartint amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i el Grup de Joves una Taula rodona sobre La situació de la immigració.
Divendres, 9 de juny, a la Plaça de la Vila de Vilassar de Dalt a partir de les 20h.
Gràcies per convidar-nos!

14-22/juliol. Caravana Frontera Sud

Des de Tanquem els CIE donem ple suport a la Caravana Frontera Sud que recorrerà diversos punts de l'Estat i arribarà a Melilla on durant tres dies se succeiran les accions per visibilitzar i denunciar la política migratòria europea en general i la Frontera Sud en particular.
Si et vols sumar a la caravana, pots inscriure't entrant en el web general i clicant en les instruccions per a Catalunya: https://abriendofronteras.net

De les presons al CIE: la doble punició per a les persones estrangeres

Article de Jordi Campabadal publicat a Catalunyaplural.cat

 

Que una part dels interns dels CIE comptin amb antecedents penals no justifica l’existència d’aquests centres, ben al contrari, posa de manifest les perversions del sistema penal i d’estrangeria, i el doble càstig que recau sobre les persones estrangeres

Un dels arguments més utilitzats pels partidaris dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), i que des de la campanya Tanquem els CIE més hem de rebatre, és que actualment la majoria d’interns compten amb antecedents, donant a entendre en l’imaginari social que són persones que poden representar un perill. Això no és cert: d’una banda, es parla d’antecedents de forma genèrica posant en el mateix sac penals i policials, i de l’altra, es llança un missatge criminalitzador sobre tota la població migrant en general i sobre les persones tancades al CIE en concret que no respon a la realitat. 

Dit això, cal reconèixer que sí que hi ha interns que compten amb antecedents penals. De fet, n’hi ha que són conduïts directament des dels centres penitenciaris, on han complert condemna per fets ja jutjats, directament al CIE. Aquesta no és la realitat de la majoria d’interns, però sí d’una part. Tot i això, aquest no pot justificar l’existència d’aquests centres. No ens podem moure exclusivament en les lògiques que ens venen prèviament establertes si pretenem qüestionar la realitat. Als centres d’internament no s’hi tanca les persones estrangeres per haver comès delictes, sinó per la seva situació administrativa irregular. 

Cada vegada ens arriben més casos de persones que van directament de les presons al CIE. Això és degut a la doble punició que recau sobre les persones estrangeres. Primer entren a presó per la condemna penal i, un cop l’han complert, són internats al CIE per la seva situació administrativa irregular. Moltes d’aquestes persones fa anys que resideixen a l’estat espanyol amb les seves famílies. Algunes van arribar sent menors d’edat i, de vegades, mantenen poc o cap vincle amb els seus països d’origen. Hem conegut casos extrems en què la persona ni tan sols parlava la llengua del país on se’l deportava. 

Llegiu l'article complet en català aquí:
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/presons-CIE-punicio-persones-estrangeres_6_649595050.html

Artículo en castellano:
http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/carceles-CIE-punicion-personas-extranjeras_6_649595049.html