[CAT, más abajo en castellano]
El passat dilluns 23 de febrer va sortir a la llum la història de Renaud Nyame Taffou, un ciutadà camerunès que fins a aquest mateix dia feia 9 mesos que estava bloquejat a la Ciutat Autònoma de Melilla per negar-se als xantatges realitzats per agents de la Guàrdia Civil. Aquest dimarts 24, Renaud ha estat traslladat al CIE de la Zona Franca de Barcelona per ser posteriorment deportat.
Renaud havia aconseguit passar a Melilla a través de la tanca el passat 28 de maig, junt amb el seu germà. El 30 de juny, tot just un mes després, tant el seu trasllat com el del seu germà estaven programats, però finalment Renaud va haver de romandre a Melilla després de veure paralitzat el seu salconduit sense cap explicació, ni de la Direcció del CETI, ni de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil.
Mesos més tard, al desembre, la policia va entrar en un ferri per recollir-lo just abans que salpés. Una nit al calabós i, novament, cap explicació. Després de nou mesos de retenció a la Ciutat Autònoma, ara espera la seva deportació.
Segons les proves que han aparegut publicades, en el marc d'un interrogatori en una sala de la Comandància de la Guàrdia Civil Espanyola, agents del mateix cos li van oferir facilitats per a la regularització si accedia a treballar per a ells aportant informació sobre els fluxos migratoris a la Frontera Sud. Segons el testimoni de Renaud "[Un agent de paisà] em va portar a la Comandància de la Guàrdia Civil. Em van ficar en una habitació subterrània i em van deixar allà, sol, uns 30 o 40 minuts. Després va venir el cap i va començar a proposar-me que treballés amb ell. Va començar a dir-me que em donaria papers, que la meva vida estava a les mans". En la gravació a més es pot escoltar com l'agent l'amenaça amb impedir la seva sortida de Melilla en cas de negar-se a col·laborar, i pels termes en què ho fa, no sembla que sigui un fet aïllat, sinó més aviat pràctica habitual: el xantatge a les persones migrants perquè treballin com a informants de la Guàrdia Civil.
Negar-se a treballar de xivato. Aquesta és l'única explicació de la fustigació que ha hagut de viure durant aquests mesos.
Si bé l'art. 59 de la LOEX estableix amb les forces de l'autoritat que la col·laboració pot ser compensada amb el permís de residència de manera provisional, en cap cas estableix l'ús de la coacció ni l'obstaculització de la regularització en cas de negar-se a col·laborar.
Les proves que es presenten, destapen l'ús sistemàtic d'unes dinàmiques il·legítimes i corruptes inherents a la realitat de la Frontera Sud. Aquestes i altres pràctiques denunciades anteriorment per la campanya estatal, com són l'ús de la violència en la seva forma més explícita, les devolucions il·legals, etc., s'emparen en la desesperació i vulnerabilitat de la situació en què es troben les persones en trànsit migratori. Condicionar la regularització a la col·laboració, per tant, perpetua la posada en perill de la integritat física d'aquestes persones.
Tant en la tanca, com després al Centre d'Estada Temporal per a immigrants, la realitat es presenta com un parèntesi d'excepcionalitat en el dret de les persones i com un camp de proves per a les forces de seguretat de l'Estat i les autoritats, que juguen amb persones en situació d'extrema vulnerabilitat per obtenir els seus objectius: proves que puguin servir per incriminar les persones en trànsit migratori i justificar la violenta política que l'Estat espanyol i la UE practiquen a la Frontera Sud.
Amb aquest cas queda palès el veritable entramat que es troba després de la migració a l'Estat Espanyol: des de la tanca, als xantatges i abusos policials, les batudes, els CIEs i les deportacions. Aquestes són les autèntiques dinàmiques mafioses que envolten la migració, i són dutes a terme per l'Estat de dret.
Per tot això, i sent el de Renaud Nyame Taffou un cas concret però no excepcional dels abusos que la Guàrdia Civil i el Ministeri de l'Interior realitzen amb les persones migrants, exigim:
• La paralització de la deportació i posada en llibertat immediata de Renaud Nyame Taffou.
• La fi de les pràctiques abusives entorn de la Frontera Sud per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i en concret dels xantatges amb la promesa d'obtenir el permís de residència.
Campanya estatal pel tancament dels CIE
[CAST, més amunt en català]
Comunicado de la Campaña Estatal por el cierre de los CIEs
El pasado lunes 23 de febrero salió a la luz la historia de Renaud Nyame Taffou, un ciudadano camerunés que hasta ese mismo día llevaba 9 meses bloqueado en la Ciudad Autónoma de Melilla por negarse a los chantajes realizados por agentes de la Guardia Civil. Este martes 24, Renaud ha sido trasladado al CIE de la Zona Franca de Barcelona para ser posteriormente deportado.
Renaud había logrado pasar a Melilla a través de la valla el pasado día 28 de mayo, junto con su hermano. El 30 de junio, apenas un mes después, tanto su traslado como el de su hermano estaban programados, pero finalmente Renaud tuvo que quedarse en Melilla tras ver paralizado su salvoconducto sin ninguna explicación, ni de la Dirección del CETI, de la Policía Nacional o la Guardia Civil.
Meses más tarde, en diciembre, la policía entró en un ferry para recogerlo justo antes de que éste zarpara. Una noche en el calabozo y, de nuevo, ninguna explicación. Tras nueve meses de retención en la Ciudad Autónoma, ahora espera a su deportación.
Según las pruebas que han aparecido publicadas, en el marco de un interrogatorio en una sala de la Comandancia de la Guardia Civil Española, agentes del mismo cuerpo le ofrecieron facilidades para regularizarse si accedía a trabajar para ellos aportando información sobre los flujos migratorios en la Frontera Sur. Según el testimonio de Renaud “[Un agente de paisano] me llevó a la Comandancia de la Guardia Civil. Me metieron en una habitación subterránea y me dejaron ahí, solo, unos 30 o 40 minutos. Después vino el jefe y empezó a proponerme que trabajase con él. Comenzó a decirme que me daría papeles, que mi vida estaba en sus manos". En la grabación además se puede escuchar como el agente le amenaza con impedir su salida de Melilla en caso de negarse a colaborar, y por los términos en los que se hace, no parece que sea un hecho aislado, sino más bien práctica habitual: el chantaje a las personas migrantes para que trabajen como informantes de la Guardia Civil.
Negarse a trabajar de chivato. Esta es la única explicación del hostigamiento que ha tenido que vivir durante estos meses.
Si bien el art. 59 de la LOEX establece con las fuerzas de la autoridad que la colaboración puede ser compensada con el permiso de residencia de forma provisional, en ningún caso establece el uso de la coacción ni la obstaculización de la regularización en caso de negarse a colaborar.
Las pruebas que se presentan, destapan el uso sistemático de unas dinámicas ilegítimas y corruptas inherentes a la realidad de la Frontera Sur. Estas y otras prácticas denunciadas anteriormente por la campaña estatal, como son el uso de la violencia en su forma más explícita, las devoluciones ilegales, etc, se amparan en la desesperación y vulnerabilidad de la situación en que se encuentran las personas en tránsito migratorio. Condicionar la regularización a la colaboración por lo tanto, perpetúa la puesta en peligro de la integridad física de estas personas.
Tanto en la valla, como después en el Centro de Estancia Temporal para inmigrantes, la realidad se presenta como un paréntesis de excepcionalidad en el derecho de las personas y como un campo de pruebas para las fuerzas de seguridad del Estado y las autoridades, que juegan con personas en situación de extrema vulnerabilidad para obtener sus objetivos: pruebas que puedan servir para incriminar a las personas en tránsito migratorio y justificar la violenta política que el Estado español y la UE practican en la Frontera Sur.
Con este caso queda patente el verdadero entramado que se encuentra tras la migración en el Estado Español: desde la valla, a los chantajes y abusos policiales, las redadas, los CIEs y las deportaciones. Estas son las autenticas dinámicas mafiosas que rodean la migración, y son llevadas a cabo por el Estado de derecho.
Por todo ello, y siendo el de Renaud Nyame Taffou un caso concreto pero no excepcional de los abusos que la Guardia Civil y el Ministerio del Interior realizan con las personas migrantes, exigimos:
• La paralización de la deportación y puesta en libertad inmediata de Renaud Nyame Taffou.
• El fin de las prácticas abusivas entorno a la Frontera Sur por parte de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado y en concreto de los chantajes con la promesa de obtener el permiso de residencia.
