[CAT, més avall en castellà]
Sense justícia ni dignitat a un any del Tarajal
Avui fa un any 15 persones van ser "convidades" a morir a la platja del Tarajal, a Ceuta, a les portes de la fortalesa-Europa. No eren les primeres ni, per desgràcia, seran les últimes. Però mai abans havíem vist amb tanta claredat quant cínicament poc val una vida quan no té més identificació que l'esperança.
"Sanda ha demanat socors, ha tirat la seva mà cap a la roca i el Guàrdia Civil li ha pegat i enviat de nou a l'aigua", deia una de les persones que aquell dia van poder sobreviure per explicar-ho. Com si fos un dret fonamental, que hauria de defensar a qualsevol preu, les forces i cossos de seguretat de l'Estat defensen la frontera sud amb la vida si cal. Amb la vida d'altres, és clar.
Han mort unes persones ofegades en intentar envoltar la tanca de Ceuta, però la Guàrdia Civil no ha intervingut, diuen primer. "Potser s'han pogut fer servir bales de fogueig", justifiquen després. Es va utilitzar material antiavalots, però només en l'intent d'entrada per terra, balbotegen més tard. La Guàrdia Civil arriba a dir que a la zona de la tragèdia no hi ha càmeres... A poc a poc, a força de testimonis i pressió social i mediàtica, es van admetent petites gotes de veritat, encara que sempre justificant allò que és injustificable, com aquesta "línia fronterera retràctil "que formarien els membres de la Guàrdia Civil i que permetria les "devolucions en calent".
El pitjor, però, és que a un any de la barbàrie, la impunitat continua, la qual cosa ens assegura sens dubte més morts "accidentals". Les diligències segueixen el seu lànguid passeig, amb la instrucció a mitges i amb la titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Ceuta adduint manca de competència per passar-li la "patata calenta" a l'Audiència Nacional.
En aquest trist aniversari, des de Tanquem els Cies exigim la dimissió del Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, davant la reiteració de mentides i versions retorçades dels fets. I creiem que ja és l'hora que es trobi i castigui els culpables de les morts d'Oumar Ben Sanda, Larios Fotio, Joseph Blaise, Armand Debordo Bakayoko, Daouda Dakole, Ibrahim Keita, Ousman Kenzo, Nana Roger Chimi, Jeannot Flame, Yves Martin Blong, Samba Baya, Youssouf i 3 homes sense identificar. Per justícia, però sobretot per dignitat.
[CAST, més amunt en català]
Sin justicia ni dignidad a un año del Tarajal
Hoy hace un año 15 personas fueron “invitadas” a morir en la playa del Tarajal, en Ceuta, a las puertas de la fortaleza-Europa. No eran las primeras ni, por desgracia, serán las últimas. Pero nunca antes habíamos visto con tanta claridad lo cínicamente poco que vale una vida cuando no carga más identificación que la esperanza.
“Sanda ha pedido socorro, ha tirado su mano hacia la roca y el Guardia Civil le ha pegado y enviado de nuevo al agua”, decía una de las personas que aquél día pudieron sobrevivir para contarlo. Como si fuera un derecho fundamental, que hubiera que defender a cualquier precio, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado defienden la frontera sur con la vida si es preciso. Con la vida de otras y otros, por supuesto.
Han muerto unas personas ahogadas al intentar rodear la valla de Ceuta, pero la Guardia Civil no ha intervenido, dicen primero. “Quizá se han podido usar balas de fogueo”, justifican después. Se utilizó material antidisturbios, pero solo en el intento de entrada por tierra, balbucean más tarde. La Guardia Civil llega a decir que en la zona de la tragedia no hay cámaras… Poco a poco, a fuerza de testimonios y presión social y mediática, se van admitiendo pequeñas gotas de verdad, aunque siempre justificando lo injustificable, como esa “línea fronteriza retráctil” que formarían los miembros de la Guardia Civil y que permitiría las “devoluciones en caliente”.
Lo peor, sin embargo, es que a un año de la barbarie, la impunidad continúa, lo cual nos asegura sin duda más muertes “accidentales”. Las diligencias siguen su lánguido paseo, con la instrucción a medias y con la titular del Juzgado de Instrucción número 6 de Ceuta aduciendo falta de competencia para pasarle la “patata caliente” a la Audiencia Nacional.
En este triste aniversario, desde Tanquem els Cies exigimos la dimisión del Ministro del Interior Jorge Fernández Díaz ante la reiteración de mentiras y versiones retorcidas de los hechos. Y creemos que ya es tiempo de que se encuentre y castigue a los culpables de las muertes de Oumar Ben Sanda, Larios Fotio, Joseph Blaise, Armand Debordo Bakayoko, Daouda Dakole, Ibrahim Keita, Ousman Kenzo, Nana Roger Chimi, Jeannot Flame, Yves Martin Blong, Samba Baya, Youssouf y 3 hombres sin identificar. Por justicia, pero sobre todo por dignidad.