Sobre la Frontera SUD
Esta
semana volvíamos a ver cómo el Estado Español, de la mano del Reino de
Marruecos llevaba a cabo una de las más violentas operaciones que las
cámaras han podido captar.
Esta
operación, igual que todas hasta ahora, se ha hecho con la connivencia
del Ministerio de Interior; que es quien ordena y quien ha implementado
este régimen del terror en la Frontera sur.
Este
régimen del terror en colaboración con el Estado Marroquí, y ¿cómo no?
bajo la supervisión complice de la Europa fortaleza que no para de
levantar muros y vallas como las de la frontera sur, mientras se llena
la boca hablando de derechos y protección.
La
brutalidad de la violencia cotidiana en la frontera no es una novedad,
no son situaciones excepcionales como nos quieren hacer pensar. Los más
de 20.000 muertos -más las muertes que desconocemos- en los últimos 15
años lo demuestran.
Vemos
como la manipulación mediática a través del discurso del miedo ha
servido para justificar lo injustificable y perpetuar esta distancia
colonial. Este derecho colonial.
Este
derecho colonial, que todavía, después de siglos, sigue
perfeccionándose en las sociedades del norte a través de sus sistemas
racistas de división de personas y sus sofisticados dispositivos
jurídicos de control de las personas sobre las personas.
Dispositivos
como las redadas racistas, los Centros de Internamiento para
Extranjerxs y, en definitiva, el derecho a decidir quién es merecedor de
convivir con nuestra discriminación y quién no. Es decir, las
Deportaciones, los rechazos y las devoluciones ilegales en frontera.
Pero
hoy, hoy hemos venido aquí a cambiar las tornas. A darle la vuelta a un
mundo que ya está del revés. Hoy estamos aquí para cambiar esa
identidad de la frontera sur, para que deje de ser un lugar de
confrontación, y se convierta en un sitio de encuentro y de
reconocimiento, porque:
SI ENS TOQUEN A UNA, ENS TOQUEN A TOTES!
Des de
Tanquem els CIEs avui, volíem fer una reflexió.
Malauradament,
els CIEs no són una anomalia sense sentit. Tampoc, un caprici del
Ministeri de l'Interior.
Res
més lluny de la realitat.
Els
CIEs formen part d'una Europa colonial.
Una
Europa que permet la circulació de capital, oberta als dòlars dels
turistes i hermètica als treballadors sense recursos.
Una
Europa que ja acumula més de 200 centres de la vergonya i que ha
convertit les seves fronteres en una fortalesa.
Una
Europa que deporta de forma forçosa a milers de ciutadans,
enriquint a les companyies aèries.
Una
Europa que té un mar convertit en fossa comuna, on durant tan sols
aquest 2014 han mort ja 1.880 persones ofegades, fugint de la
pobresa, la gana i les guerres que els governs i les empreses del
nord provoquen als països del sud.
Els
CIE són un entramat més de l'engranatge d'aquesta maquinària de
deportació i d'explotació a la població migrant pobre. El destí
de la batuda, la sala d'espera abans de l'expulsió. El símbol del
terror que busca atemorir la població immigrada perquè acceptin el
xantatge de la regularització condicionada a les necessitats del
mercat de treball.
Per
tant, no podem deixar de dir que no només tancarem els CIE,
Tancarem
el CIE i obrirem les fronteres, configurant el dret a migrar com un
dret humà i fonamental.
Tancarem
el CIE i no permetrem que cap més persona sigui identificada,
detinguda i empresonada pel seu color de pell en un batuda racista.
Tancarem
el CIE i construïrem una societat més justa, on els drets de les
persones immigrades no siguin drets de paper, sinó drets
fonamentals universalitzables.
Tancarem
al CIE i no permetrem que en les seves ruines hi construeixin una
altra presó.
Tancarem
el CIE, perquè no hi morin més Mohammeds, Idrissa, Jonathans o
Aliks.
Per
tot això, tancarem el CIE de Barcelona, i el de València, i el de
Madrid, el d'Algeciras i tots els de l’Estat. Com ja hem tancat el
de Màlaga.
No és
per idealisme, és per justícia, igualtat i fraternitat. I per això,
avui diem als responsables polítics que ja no hi ha excuses. Que en
aquest nou país no hi caben els forats negres. Tampoc, les lleis
d'excepció per les persones immigrades que atempten contra la
dignitat.
I
sabem que sí que es pot. Perquè en matèria de drets humans tothom
és competent.
Perquè
sabem que el CIE està ubicat en terreny del Consorci de Zona
Franca, del que l'alcalde n'és el president i l'Ajuntament de
Barcelona hi té molt a dir.
Perquè
sabem que la Guàrdia Urbana de Barcelona col·labora en les batudes
racistes que són les que omplen els CIE.
Perquè
cada dia som més, els que no permetrem que en aquest nou país no
hi haurà CIEs, ni batudes, ni expulsions forçades.
Mentrestant,
el nostre lloc seguirà sent el de donar suport a totes i cada una de
les persones que desobeeixen aquest sistema de deportació. No només
les que denuncien maltractaments i ho fan públic, malgrat saber que
poden ser expulsades o patir altres represàlies. També, les que
s'aixequen en un vol d'expulsió i es neguen a ser deportades contra
la seva voluntat. I, com no, també al costat de les que desobeeixen
el sistema de fronteres i decideixen saltar la tanca de Melilla o
Ceuta.
Per
això, si no els tanquen ells, com ja vam fer el 2006, els
desmuntarem nosaltres. Mai més. Ni aquí, ni enlloc. Contra ningú.
Obrim els ulls, tanquem els CIEs.
