Però l’Idrissa mai va sortir-ne. Una presumpta parada
cardio-respiratòria no detectada a temps va acabar amb la seva vida aquella nit
de Reis. Els seus companys de cel·la van declarar que el jove va estar patint
hores i hores, intentant cridar l’atenció dels policies que feien torn aquell
dia sense que aquests l’atenguessin degudament. Quan per fi van ser conscients
de la gravetat de la situació ja va ser massa tard.
El seu cas, com tants d’altres, continua sent un túnel fosc
d’irregularitats i interrogants. Encara avui no s’han esclarit els fets que van
envoltar la mort de l’Idrissa i, per tant, les responsabilitats encara no han
estat depurades. La jutgessa d’instrucció nº5 de Barcelona, que va dur el cas
en aquell moment, no va permetre que organitzacions en defensa dels Drets
Humans es personessin en el cas, tot i que posteriorment, en data 22 d’octubre
de 2012, un auto de l’Audiència Provincial ho va autoritzar. Encara avui, però,
restem a l’espera que es resolgui l’expedient.
La gravetat dels fets és encara major si tenim en compte que
fa tot just un mes un altre intern, el ciutadà armeni Aramys Manukyan, va ser
trobat mort a la cel·la d’aïllament del mateix CIE. Les versions dels companys
del noi i de la policia, un cop més, no coincideixen i encara es resta a l’espera
que el procés s’investigui.
Ja han mort tres persones des que s’obrís el CIE de la Zona
Franca i la política del govern no ha pres cap mesura per vetllar per la salut,
els drets i la dignitat dels interns.
Prou de morts als CIEs i als centres penitenciaris!
Prou morts per la llei d’estrangeria!
Tanquem els CIEs!
#IdrissaNoOblidem!
