dissabte, 14 de juny del 2025

15J. Tancar els CIE és rebutjar les polítiques repressives cap a les migracions

 


COMUNICAT DE LA CAMPANYA ESTATAL PEL TANCAMENT DELS CIE I LA FI DE LES DEPORTACIONS

15 de juny de 2025. Dia contra els CIE



Avui dia, en ple 2025, els Centres d'Internament d'Estrangers a Espanya continuen oberts. Avui, dia estatal contra els CIE, cal recordar que els CIE són indrets on es tanca persones per qüestions de control de fluxos migratoris, i són un lloc de privació de llibertat per a persones migrants per no tenir papers. Llocs on els drets humans se suspenen de facto, en nom d'una suposada “seguretat” que només genera més sofriment i més exclusió. Llocs on hi ha hagut morts de persones internes a les quals es dona carpetada sense una recerca judicial efectiva i sense almenys avisar la seva família.

I això no ocorre només aquí. Aquesta lògica repressiva travessa tot el continent europeu.

Al Regne Unit, s'ha convertit un vaixell en centre de detenció per a sol·licitants d'asil, mantenint-los aïllats, fora de la vista pública. A més, el govern britànic ha impulsat la deportació de persones migrants a Ruanda, externalitzant la seva responsabilitat i violant els principis més bàsics del dret internacional d'asil.

Itàlia ha arribat a signar un acord amb Albània per instal·lar centres de detenció fora del territori europeu, seguint la mateixa estratègia: amagar les persones, expulsar-les de la legalitat, i eludir les obligacions humanitàries.

Aquests experiments, que podrien veure's afavorits per l'aplicació del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, xoquen ara com ara amb la llei. Malgrat els contratemps inicials i el seu cost desorbitat, susciten un entusiasme escandalós entre els dirigents europeus, que ja no oculten el seu desig d'expulsar dels seus territoris les persones que busquen protecció internacional promovent, entre altres mesures, la reforma del concepte de «tercer país segur» de la Unió Europea, la qual cosa suposaria «Un primer pas per institucionalitzar el Guantánamo europeu».

La Unió Europea està distorsionant cínicament el concepte de "seguretat" per aconseguir els seus propis fins repressius. Amb una sèrie de propostes futures, està aplanant el camí perquè els migrants siguin expulsats i deportats pràcticament en qualsevol lloc, posant les persones en perill i enriquint les empreses de seguretat que inverteixen en el negoci de la deportació.

I aquesta pràctica és extensible a altres indrets del món.

Als Estats Units, la situació en la frontera sud continua marcada per l'enduriment: murs, detencions massives, separacions familiars. Però el més alarmant és que el govern estatunidenc ha reprès l'ús de la base naval de Guantánamo com a lloc de retenció per a persones migrants interceptades en el mar. Un espai ja tristament conegut pel seu historial de violacions de drets humans, ara reutilitzat per criminalitzar, una vegada més, la migració.

A Austràlia, les persones migrants i sol·licitants d'asil han estat detingudes durant anys en centres dins del país i en centres en altres països, com a Nauru i Papua Nova Guinea, sota condicions extremes que han estat denunciades per les principals organitzacions internacionals.

A Àsia, països com Tailàndia i Malàisia mantenen centres de detenció per a migrants sense papers on s'amunteguen famílies, menors i persones refugiades, en condicions que ratllen l'inhumà, sense accés real a assistència legal ni mèdica, amb detencions arbitràries i indefinides.

Res d'això no és casual. Tot això respon a una mateixa visió: una idea repressiva, deshumanitzant i criminalitzadora, que veu en les persones migrants un problema a controlar, no una realitat humana que ha de ser acollida amb dignitat i justícia. Són expressions del mateix enfocament colonialista i racista, que converteix les persones migrants en enemics, en una amenaça per al nostre benestar, amb una lògica deshumanitzadora i fulminant que respon al dret a la mobilitat tancant i expulsant, que descarta, sense cap pudor, a part de la població mundial i eludeix qualsevol tipus d'assumpció de responsabilitat en les circumstàncies que provoquen aquestes mobilitzacions.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", no estem parlant només de murs, cel·les o edificis. No es tracta només de clausurar una instal·lació. El que estem exigint és que es desmunti aquesta lògica, el que estem demanant és la fi d'una manera d'entendre i gestionar les migracions: una forma basada en la por, la repressió i el rebuig.

Quan diem "Tancament dels CIE ja!", també exigim que acabin els controls policials motivats per criteris racials o ètnics. Una pràctica que afecta la salut física i emocional, limita llibertats i els drets humans de moltes persones que la pateixen diàriament, que també impacta en tota la societat que observem com una part important de les nostres veïnes i veïns són diàriament criminalitzats i estigmatitzats.

Tancar els CIE és rebutjar aquestes polítiques repressives. És dir, amb força, que migrar no és un delicte. És afirmar que les migracions no són un problema que es reprimeix, sinó una realitat humana que s'acompanya amb dignitat. Que cap persona és il·legal. Que la mobilitat forma part de la vida. I que els drets no es detenen a les fronteres. És apostar per un model de convivència que respecti la vida, la llibertat i la dignitat de totes les persones, neixin on neixin. És complir la regularització de les persones migrants en situació irregular, sense condicions afegides ni manipulacions, tal com expressa la ILP Regularització Ja, avalada amb 700.000 signatures de ciutadans i ciutadanes.

Tancar els CIE és, en definitiva, obrir la porta a una política migratòria basada en el respecte, la justícia i la humanitat. Tancar els CIE és una exigència ètica de tot ciutadà i ciutadana del món en defensa de la dignitat i de la igualtat d'oportunitats. Per això continuarem cridant i clamant pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions.

CIE No !!!        Tancament dels CIE ja !!!

dissabte, 17 de maig del 2025

23M. "Idrissa, crònica d'una mort qualsevol". Projecció i col·loqui

El divendres 23 de maig, a les 18h. es projectarà el documental "Idrissa. Crònica d'una mort qualsevol" al barri de La Florida de l'Hospitalet, al Centre Municipal Ana Díaz Rico, Plaça Blocs La Florida 15B. Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb la participació de Xapo Ortega, un dels directors, així com de membres de Tanquem els CIE.



Idrissa Diallo, mort al Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona el 2012, va inspirar la creació de Tanquem els CIE i ha estat un símbol de tantes persones víctimes de la violenta i racista política migratòria. Durant molt temps no en sabíem gaire bé res, només que tenia 21 anys, que era de Guinea Conakry i que va morir la nit de reis de 2012 al CIE de Barcelona després de demanar repetidament i inútilment ajuda mèdica. Però no en teníem cap imatge i l’havíem de representar amb una silueta buida. Com tants altres…
Més endavant, gràcies a la iniciativa de fer el documental “Idrissa, crònica d’una mort qualsevol” es va iniciar un procés d’investigació per acabar trobant d’una banda el seu cos en una tomba anònima del cementiri de Montjuïc i d’altra banda la seva família en un poblet guineà anomenat Tindila. Finalment, amb l’ajuda professional i econòmica de molta gent, es va poder inhumar el cos i enviar-lo al seu poble, on finalment va poder ser enterrat al costat del seu pare. 
Aquest documental és un humil intent de justícia i reparació per tots els Idrissa i per totes les famílies que continuen esperant inútilment notícies dels seus éssers estimats desapareguts en el trànsit migratori. 


Tràiler VOSE:

26M. “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”. Conversa amb Ruth Wilson Gilmore

Dilluns 26 de maig, a les 18h. Tanquem els CIE participarà en la conversa amb Ruth Wilson Gilmore sobre Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme, a la sala d'actes de La Model de Barcelona.


L' Institut Català Internacional per la Pau organitza dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més influents del pensament abolicionista actual, coneguda pel seu treball sobre l’abolició del sistema penitenciari, el racisme estructural i les alternatives al càstig. 

Sota el títol Converses amb Ruth Wilson Gilmore hi haurà dues sessions els dies 25 i 26 de maig. Les dues cites tindran lloc a Barcelona i seran una oportunitat excepcional per escoltar i dialogar amb una pensadora clau dels moviments per la justícia transformadora.

Diumenge 25 de maig, 16 h
Fira Literal (espai Fabra i Coats), Barcelona
Conversa: “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”
Una sessió guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi en què es parlarà de les relacions entre el sistema penitenciari, el capitalisme racial i la geografia del càstig, i es reflexionarà sobre com traduir l’abolicionisme en una pràctica política transformadora.

Dilluns 26 de maig, 18 h
La Model (sala d’actes), Barcelona
Conversa: “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”
Amb la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (Director del Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans), Basha Changue (formadora i militant antiracista) i Laia Serra (advocada penalista). Obertura institucional a càrrec de la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.

Per la sessió del dilluns 26 de maig és necessària la inscripció prèvia: 
https://www.icip.cat/ca/event/converses-amb-ruth-wilson-gilmore/







dilluns, 7 d’abril del 2025

Comunicat conjunt davant les darreres denúncies des del CIE



Davant els darrers esdeveniments ocorreguts al CIE de Zona Franca, les entitats sotasignants

MANIFESTEM

  • Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són espais d’opacitat sistemàtica, on les vulneracions de drets humans no són fets aïllats sinó una realitat endèmica i estructural que afecta profundament la dignitat i els drets fonamentals de les persones internades.
  • L’única mesura efectiva que pot garantir el respecte dels drets de les persones migrades és el tancament definitiu dels CIE. No hi ha reforma possible que faci compatibles aquests centres amb el respecte als drets humans.
  • Seguim amb atenció l’evolució dels fets ocorreguts recentment i ens posem a disposició de les persones internes i de les seves famílies per garantir l’accés a la justícia, especialment per a aquelles que vulguin denunciar situacions de vulneració de drets.
  • Sabem que les violències viscudes al CIE aquesta setmana han portat a les persones internades/preses a realitzar una vaga de fam que, tot i finalitzada, mostra que no podem deixar de posar atenció al que passa a dins.
  • Tenim constància que hi ha persones internes amb problemes de salut mental que mai haurien d’haver estat privades de llibertat i que haurien de ser derivades amb caràcter immediat als serveis sanitaris públics i especialitzats, tal com estableixen els principis de respecte a la dignitat i la salut de les persones.
  • Mostrem el nostre suport a totes les formes de protesta que puguin donar-se dins del CIE.
Per tot això, exigim una investigació immediata i a fons per part del jutjat de control dels fets que estan denunciant les persones internes al CIE de Barcelona.
 
És hora del tancament definitiu del CIE de la Zona Franca i de tots els centres d’internament d’estrangers de l’Estat.

#CIEsNO
#StopDeportacions



Grupo de Apoyo al Módulo de Mujeres del CIE
IRIDIA. Centre de defensa dels drets humans
SOS Racisme Catalunya
Tanquem els CIE

divendres, 4 d’octubre del 2024

6 d'octubre. Mobilitzem-nos contra el genocidi!

Tanquem els CIE també serem a la manifestació del diumenge 6 d'octubre a les 12h, al Jardinets de Gràcia, a Barcelona. 

Ens sumen a la convocatòria de diumenge perquè la situació a Gaza, a Cisjordània i ara al Líban és intolerable. Perquè ja són 12 mesos de genocidi i 76 anys d'ocupació sionista, amb desenes de milers de morts i desplaçats.


Perquè la lluita contra el racisme i el colonialisme és una lluita que ens uneix a totes.
 
El que passa a Palestina és una realitat marcada pel racisme i l'ocupació colonial. L'Estat d'Israel perpetua una política de discriminació i violència contra el poble palestí, i no podem quedar-nos en silenci davant d'aquesta injustícia.

La defensa dels drets humans no pot ser selectiva. La nostra lluita contra els CIE és una manifestació del nostre compromís amb la dignitat humana, amb els drets fonamentals de totes les persones.

Les polítiques d'immigració i l'hostilitat occidental, espanyola i catalana, cap als migrants, no són més que una extensió de les mateixes lògiques de racisme i exclusió que observem a Palestina, al Líban, al Congo, i a tots els pobles que están patint mort i destrucció per causa del capitalisme colonial.

Pel fi de la violència, de la complicitat, de les massacres a l'Orient Mitjà, sense oblidar totes les formes de colonialisme que denunciem dia a dia, el diumenge 6 tornem a prendre els carrers!!