Campanya #PlaçaIdrissa



Memòria, justícia i reparació:
Canvi de nom Plaça Antonio López per Plaça Idrissa Diallo

Vegeu la consulta al web de Decidim Barcelona

Definició de la Iniciativa:
Iniciativa ciutadana promoguda pel col·lectiu Tanquem els CIE per a la consulta als i les ciutadanes de Barcelona sobre el seu acord/desacord amb realitzar un acte de memòria i reparació històrica mitjançant el canvi de nom de la Pl. Antonio López, esclavista, pel de Pl. Idrissa Diallo, immigrant guineà, símbol de la injustícia dels CIE i de la resistència migrant.

Què es pregunta:
Està vostè d'acord amb que es canviï el nom de la Plaça d'Antonio Lopez pel de Plaça d'Idrissa Diallo com un acte de reparació històrica?

Exposició de motius que en recomanen l’aprovació:
Aquesta iniciativa ciutadana té per objectiu promoure el canvi de nom de l'actual plaça d'Antonio López de Barcelona pel de plaça d'Idrissa Diallo. No es tracta, però, d'un canvi atzarós sinó d'un rellevant exercici de memòria i reparació.

Per què jubilar Antonio López?
Fa més de 130 anys, Barcelona va incloure en el nomenclàtor de la ciutat l'industrial Antonio López i López. Nascut a Comillas, Cantàbria, López fou una persona rellevant per a Barcelona, on va passar gran part de la seva vida: va ser cofundador i president del Banc Hispano Central, el qual arribaria a ser un dels bancs més importants de Catalunya. Provinent d'una família molt humil, López va aconseguir fer una gran fortuna gràcies al comerç colonial amb Cuba, i l'any 1878 fou nomenat Marqués de Comillas i també Grande de Espanya pel rei Alfonso XII amb qui mantenia una relació estreta. Antonio López podria seguir sent recordat com un personatge respectable de Barcelona, si no fos perquè gran part de la fortuna que va acumular provenia del comerç d'esclaus. La plaça actual va ser dedicada a la seva memòria només un any després de la seva mort, l'any 1884. Durant molts anys, la gent de Barcelona l’anomenava “la plaça del negrito”, probablement per la condició de negrer d'Antonio López.

Memòria i reparació
En un context en què des de la societat civil organitzada portem anys reclamant un debat públic sobre la memòria històrica de la ciutat i del país, creiem que ha arribat el moment de reparar el dany causat per la figura d'Antonio López. Es tracta d'un doble dany: d'entrada, pel fet d'haver-se lucrat i haver contribuït així a la riquesa de la ciutat a través de la compra i venda d'éssers humans. Però també pel dany causat en generacions de barcelonins i barcelonines que han hagut d'integrar involuntàriament el nom d'Antonio López a les seves vides. La identitat de qualsevol veí de la ciutat és allò que l'urbanisme va teixint en la memòria, a través d'aquelles experiències viscudes en l'espai públic. La plaça d'Antonio López, doncs, no és només un espai de memòria per l'industrial en qüestió, sinó també per les biografies de tots els barcelonins i barcelonines. Creiem que ha arribat l'hora de deixar d'associar les nostres vides i la dels nostres fills i filles amb les d'una persona que dedicava la seva activitat professional a vulnerar els drets més fonamentals de les persones. La figura d'Antonio López no ha de caure en l'oblit, ja que la barbàrie que ha permès el desenvolupament de la nostra ciutat ha de ser recordada de forma crítica; als museus i als llibres d'història. Però la seva figura no pot, en cap cas, seguir gaudint d'un monument i d'una plaça dedicada de forma acrítica, en un espai públic per on transcorren les nostres vides.

Per què Idrissa Diallo?
Idrissa Diallo era un jove guineà que va morir a Barcelona l'any 2012, quan només tenia 21 anys. Va morir mentre estava privat de llibertat al Centre d'Internament d’Estrangers de la Zona Franca. Les causes de la seva mort no han estat aclarides, tot i que algunes evidències apunten a una negligència mèdica. El cas va ser arxivat immediatament i la seva mort mai no va ser investigada en profunditat. La família no va ser informada de forma oficial i la ubicació de les seves despulles no es van conèixer fins que una iniciativa ciutadana va decidir d'investigar-ho. El seu, és un cas oblidat més entre el de tants africans i africanes anònims que són i han estat víctimes de les polítiques colonials practicades pel nostre país des de fa segles i que han desembocat en el sistema de control migratori actual. Idrissa, però, no va morir al mediterrani ni travessant la tanca de Melilla com tants d'altres, va morir a Barcelona. Com a veïns i veïnes de la ciutat li devem una explicació a la seva família i un acte de reparació. Un homenatge, en definitiva, que es faci extensiu a totes les persones que, des de fa més de 500 anys són víctimes dels negocis que han enriquit Occident gràcies a l'espoli de les ex-colònies. Si Antonio López és un símbol d'aquests negocis, Idrissa Diallo podria convertir-se en el símbol de les incomptables víctimes anònimes que porten segles patint el racisme institucional.

Qui som?
La mort d'Idrissa l'any 2012 va ser el desencadenant que va provocar que un grup de persones de Barcelona decidissin organitzar-se per tal de tancar el Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona. La campanya va culminar en la creació de l'espai de lluita Tanquem els Cies. És gràcies a l'activitat de Tanquem els CIEs que durant els darrers anys cada cop més gent ha sabut de l'existència dels espais d'irregularitat jurídica que són els Centres d'Internament d'Estrangers, on persones com Idrissa hi han mort o hi han vist vulnerats els seus drets individuals i col·lectius. Celebrem i agraïm aquesta tasca ingent. Com també els esforços per part de l'Ajuntament de Barcelona per intentar clausurar el CIE o els intents d'acreditar un dret de veïnatge per tal de que les persones en situació irregular que viuen a la nostra ciutat no hi puguin ser tancades. Creiem que és el moment d'anar més enllà. És per aquest motiu que ens hem proposat d'iniciar aquesta campanya de recollida de signatures amb la determinació d'acabar amb la impunitat que envolta la figura d'Antonio López i fer que Barcelona no oblidi la mort anònima i silenciada d'Idrissa Diallo. Per la dignitat dels seus familiars i per la nostra, com a persones, que hem permès amb passivitat passejar-nos tranquil·lament per una plaça dedicada a un esclavista des de fa més de 130 anys.

On es pot signar?
Trobareu una llista actualitzada dels llocs i horaris en què podeu firmar al web de Decidim Barcelona:
https://www.decidim.barcelona/initiatives/i-7/f/175/

Si a més vols fer-te fedatari per ajudar a recollir signatures o tens qualsevol dubte escriu-nos a tanquemelscies@gmail.com