23M. "Idrissa, crònica d'una mort qualsevol". Projecció i col·loqui

El divendres 23 de maig, a les 18h. es projectarà el documental "Idrissa. Crònica d'una mort qualsevol" al barri de La Florida de l'Hospitalet, al Centre Municipal Ana Díaz Rico, Plaça Blocs La Florida 15B. Després de la projecció hi haurà un col·loqui amb la participació de Xapo Ortega, un dels directors, així com de membres de Tanquem els CIE.

Idrissa Diallo, mort al Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona el 2012, va inspirar la creació de Tanquem els CIE i ha estat un símbol de tantes persones víctimes de la violenta i racista política migratòria. Durant molt temps no en sabíem gaire bé res, només que tenia 21 anys, que era de Guinea Conakry i que va morir la nit de reis de 2012 al CIE de Barcelona després de demanar repetidament i inútilment ajuda mèdica. Però no en teníem cap imatge i l’havíem de representar amb una silueta buida. Com tants altres…
Més endavant, gràcies a la iniciativa de fer el documental “Idrissa, crònica d’una mort qualsevol” es va iniciar un procés d’investigació per acabar trobant d’una banda el seu cos en una tomba anònima del cementiri de Montjuïc i d’altra banda la seva família en un poblet guineà anomenat Tindila. Finalment, amb l’ajuda professional i econòmica de molta gent, es va poder inhumar el cos i enviar-lo al seu poble, on finalment va poder ser enterrat al costat del seu pare. 

Aquest documental és un humil intent de justícia i reparació per tots els Idrissa i per totes les famílies que continuen esperant inútilment notícies dels seus éssers estimats desapareguts en el trànsit migratori. 

Tràiler VOSE:

Documental sencer a TV3: 

https://www.3cat.cat/3cat/idrissa-cronica-duna-mort-qualsevol/video/6195616/

https://www.tanquemelscie.cat/p/proces-de-memoria-didrissa-diallo.html

26M. “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”. Conversa amb Ruth Wilson Gilmore

Dilluns 26 de maig, a les 18h. Tanquem els CIE participarà en la conversa amb Ruth Wilson Gilmore sobre Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme, a la sala d'actes de La Model de Barcelona.

L' Institut Català Internacional per la Pau organitza dues activitats amb la geògrafa i activista Ruth Wilson Gilmore, una de les veus més influents del pensament abolicionista actual, coneguda pel seu treball sobre l’abolició del sistema penitenciari, el racisme estructural i les alternatives al càstig. 

Sota el títol Converses amb Ruth Wilson Gilmore hi haurà dues sessions els dies 25 i 26 de maig. Les dues cites tindran lloc a Barcelona i seran una oportunitat excepcional per escoltar i dialogar amb una pensadora clau dels moviments per la justícia transformadora.

Diumenge 25 de maig, 16 h
Fira Literal (espai Fabra i Coats), Barcelona
Conversa: “Abolir la indústria del càstig: reptes i pràctiques polítiques per a l’emancipació”
Una sessió guiada per la investigadora Ainhoa Nadia Douhaibi en què es parlarà de les relacions entre el sistema penitenciari, el capitalisme racial i la geografia del càstig, i es reflexionarà sobre com traduir l’abolicionisme en una pràctica política transformadora.

Dilluns 26 de maig, 18 h
La Model (sala d’actes), Barcelona
Conversa: “Seguretat i justícia: models alternatius al punitivisme”
Amb la participació d’Áurea Martín (Tanquem els CIE), Iñaki Rivera (Director del Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans), Basha Changue (formadora i militant antiracista) i Laia Serra (advocada penalista). Obertura institucional a càrrec de la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas.

Per la sessió del dilluns 26 de maig és necessària la inscripció prèvia: 
https://www.icip.cat/ca/event/converses-amb-ruth-wilson-gilmore/

Comunicat conjunt davant les darreres denúncies des del CIE

Davant els darrers esdeveniments ocorreguts al CIE de Zona Franca, les entitats sotasignants

MANIFESTEM

• Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són espais d’opacitat sistemàtica, on les vulneracions de drets humans no són fets aïllats sinó una realitat endèmica i estructural que afecta profundament la dignitat i els drets fonamentals de les persones internades.
• L’única mesura efectiva que pot garantir el respecte dels drets de les persones migrades és el tancament definitiu dels CIE. No hi ha reforma possible que faci compatibles aquests centres amb el respecte als drets humans.
• Seguim amb atenció l’evolució dels fets ocorreguts recentment i ens posem a disposició de les persones internes i de les seves famílies per garantir l’accés a la justícia, especialment per a aquelles que vulguin denunciar situacions de vulneració de drets.
• Sabem que les violències viscudes al CIE aquesta setmana han portat a les persones internades/preses a realitzar una vaga de fam que, tot i finalitzada, mostra que no podem deixar de posar atenció al que passa a dins.
• Tenim constància que hi ha persones internes amb problemes de salut mental que mai haurien d’haver estat privades de llibertat i que haurien de ser derivades amb caràcter immediat als serveis sanitaris públics i especialitzats, tal com estableixen els principis de respecte a la dignitat i la salut de les persones.
• Mostrem el nostre suport a totes les formes de protesta que puguin donar-se dins del CIE.

Per tot això, exigim una investigació immediata i a fons per part del jutjat de control dels fets que estan denunciant les persones internes al CIE de Barcelona.

 
És hora del tancament definitiu del CIE de la Zona Franca i de tots els centres d’internament d’estrangers de l’Estat.

#CIEsNO
#StopDeportacions

Grupo de Apoyo al Módulo de Mujeres del CIE
IRIDIA. Centre de defensa dels drets humans
SOS Racisme Catalunya

Tanquem els CIE

6 d'octubre. Mobilitzem-nos contra el genocidi!

Tanquem els CIE també serem a la manifestació del diumenge 6 d'octubre a les 12h, al Jardinets de Gràcia, a Barcelona. 

Ens sumen a la convocatòria de diumenge perquè la situació a Gaza, a Cisjordània i ara al Líban és intolerable. Perquè ja són 12 mesos de genocidi i 76 anys d'ocupació sionista, amb desenes de milers de morts i desplaçats.

Perquè la lluita contra el racisme i el colonialisme és una lluita que ens uneix a totes.

 
El que passa a Palestina és una realitat marcada pel racisme i l'ocupació colonial. L'Estat d'Israel perpetua una política de discriminació i violència contra el poble palestí, i no podem quedar-nos en silenci davant d'aquesta injustícia.

La defensa dels drets humans no pot ser selectiva. La nostra lluita contra els CIE és una manifestació del nostre compromís amb la dignitat humana, amb els drets fonamentals de totes les persones.

Les polítiques d'immigració i l'hostilitat occidental, espanyola i catalana, cap als migrants, no són més que una extensió de les mateixes lògiques de racisme i exclusió que observem a Palestina, al Líban, al Congo, i a tots els pobles que están patint mort i destrucció per causa del capitalisme colonial.

Pel fi de la violència, de la complicitat, de les massacres a l'Orient Mitjà, sense oblidar totes les formes de colonialisme que denunciem dia a dia, el diumenge 6 tornem a prendre els carrers!!

Aturem la deportació d'L.L.V.!!

Frenem la deportació des del CIE d'Aluche d'una dona afrodescendent d'origen brasileny que fuig de la violència de gènere!

 

L.L.V. és una dona negra brasilenya, víctima de violència de gènere, que va haver de fugir davant la lentitud de la justícia del govern de Bolsonaro, després de denunciar una agressió de la seva ex-parella. 

És en risc de ser deportada avui, dilluns, des del CIE d'Aluche (Madrid).

 

L.L.V. fou identificada en una batuda racista. Va aconseguir frenar una deportacio exprés i va ser internada al CIE d'Aluche. Va demanar llibertat en NO entrar en els requisits de l'art. 53.1 de la LO4/2000. Tot en va.

La Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado ha llançat una crida urgent al Ministeri d'Igualtat  per aturar la deportació i reorientar el cas. 

L.L.V. no té antecedents penals. Té domicili fixe des de 2022 i arrelament a Espanya. L.L.V. ha de ser lliure i poder regularitzar la seva situació!

 

El cas d'L.L.V. reflexa els desafiaments que enfronten les víctimes de violència de gènere migrants. El CIE no és un espai on les víctimes de les polítiques migratòries i el racisme institucional,  supervivents de violència de gènere se senten segures per narrar la seva història.

Més informació:

Comunicat de la Red Española de Inmigración y Ayuda al Refugiado.